An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Jean-François Casimir Delavigne (4 April 1793 – 11 December 1843) was a French poet and dramatist.

Property Value
dbo:abstract
  • Jean-François Casimir Delavigne (4 d'abril de 1793 - 11 de desembre de 1843) va ser un poeta i dramaturg francès. Nascut a Le Havre, va ser enviat a París per rebre educació en el Lycée Napoleon. Inspirat per la Batalla de Waterloo va escriure dos poemes apassionats; el primer estava dedicat per complet a Waterloo mentre que el segon, Devastation du muse, unia l'entusiasme patriòtic amb les al·lusions a la política. Més endavant va afegir un tercer poema que no va tenir tant èxit, Sur le besoin de s'unir après le départ des étrangers. Aquestes obres es van fer molt populars entre els francesos. En 1843 va abandonar París per traslladar-se a Itàlia per tal d'intentar recuperar la seva salut, danyada per un excés de treball. Quan es trobava a Lió li van fallar definitivament les forces i va morir l'11 de desembre. (ca)
  • Jean François Casimir Delavigne (* 4. April 1793 in Le Havre; † 11. Dezember 1843 in Lyon) war ein französischer Dichter. (de)
  • Jean-François Casimir Delavigne (4 April 1793 – 11 December 1843) was a French poet and dramatist. (en)
  • Jean-François Casimir Delavigne (4 de abril de 1793 - 11 de diciembre de 1843) fue un poeta y dramaturgo francés. Nacido en El Havre, fue enviado a París para recibir educación en el Lycée Napoleon. Inspirado por la Batalla de Waterloo escribió dos poemas apasionados; el primero estaba dedicado por completo a Waterloo mientras que el segundo, Devastation du muse, unía el entusiasmo patriótico con las alusiones a la política. Más adelante añadió un tercer poema que no tuvo tanto éxito, Sur le besoin de s'unir après le départ des étrangers. Estas obras se hicieron muy populares entre los franceses. Se vendieron más de 25.000 ejemplares de la obra, lo que convirtió a Delavigne en un personaje famoso. le asignaron un cargo de bibliotecario honorario sin tareas que realziar. En 1819 su obra Les Vêpres Siciliennes fue estrenada en el teatro Odeón que acababa de ser reconstruido; la obra había sido rechazada por la Comédie Française. Se dice que la noche del estreno, Picard, director del teatro exclamó: "Nos ha salvado. Es usted el fundador de la segunda Comédie Française". Este éxito estuvo seguido de la producción de Comédiens en 1820, una obra inferior con una breve trama, y por Paria (1821) que contenía algunos coros muy bien construidos. Esta última obra obtuvo un éxito mayor del que se merecía por sus cualidades literarias a causa del eco que tuvieron las opiniones políticas expresadas en la misma. El descontento del rey fue evidente y Delavigne perdió su puesto. Sin embargo, Luis Felipe I de Francia quiso ganarse al pueblo cumplimentando a su favorito al que escribió: "El trueno ha caído sobre su casa; le ofrezco un lugar en la mía". Delavigne fue nombrado bibliotecario en el Palais Royal, posición que conservó durante el resto de sus días. Fue aquí donde escribió la École des vieillards (1823), tal vez su mejor comedia, y que le sirvió para ganarse un puesto en la Academia francesa en 1825. A este periodo pertenecen también La Princesse Aurilie (1828), y Marino Faliero (1829), un drama en estilo romántico. Las Messiniennes tienen su origen en la excitación que le produjo la ocupación de Francia por los aliados en 1815. Otra crisis en su vida y en la historia del país, la revolución de 1830, estimuló la producción de otra obra maestra, La Parisienne. Esta canción, musicalizada por Daniel-François Auber rivalizó en popularidad con La Marsellesa. La pieza La Varsovienné fue escrito para los polacos que la cantaban en su marcha hacia la batalla. Otras obras de Delavigne destacadas que compuso en breve tiempo fueron: * Louis XI (1832) * Les Enfants d'Édouard (1833) * Don Juan d'Autriche (1835) * Une Famille au temps du Luther (1836) * La Popularité (1838) * La Fille du Cid (1839) * Le Conseiller rapporteur (1840) * Charles VI (1843), una ópera escrita en parte con su hermano. En 1843 abandonó París para trasladarse a Italia con el fin de intentar recuperar su salud, dañada por un exceso de trabajo. Cuando se encontraba en Lyon le fallaron definitivamente y murió el 11 de diciembre. * Datos: Q126961 * Multimedia: Casimir Delavigne / Q126961 * Textos: Autor:Casimir Delavigne (es)
  • Casimir Jean François Delavigne, né le 5 avril 1793 au Havre et mort le 11 décembre 1843 à Lyon, est un poète et dramaturge français. Delavigne connaît la célébrité lorsque, après la défaite de Waterloo, il publie ses Premières Messéniennes : « Les pleurs qu’il répandit sur les généreuses victimes de Waterloo, l’anathème qu’il prononça contre les spoliateurs de nos musées, et les sages conseils qu’il donna à ses compatriotes sur le besoin de s’unir contre l’étranger, tous ces sentiments exprimés en vers énergiques, trouvèrent en France des milliers d’échos et rendirent le nom de l’auteur aussi populaire que s’il s’était signalé depuis longtemps ». (fr)
  • Casimir Jean François Delavigne (Le Havre, 5 aprile 1793 – Lione, 11 dicembre 1843) è stato uno scrittore francese. A partire dal 1818 pubblicò le elegie Messéniennes, che lo consacrarono come poeta liberale della Francia di Luigi Filippo d'Orléans. Dal 1825 fu membro dell'Académie Française. Come drammaturgo fu autori di drammi storici quali I vespri siciliani (1819), Don Giovanni d'Austria (1835), ecc. di cui fu grande interprete Pierre Ligier. Scrisse anche commedie come La principessa Aurélie (1828). (it)
  • Jean-François Casimir Delavigne (Le Havre, 4 april 1793 - Lyon, 11 december 1843) was een Frans dichter, toneelschrijver en lid van de Académie française. (nl)
  • Jean François Casimir Delavigne (ur. 4 kwietnia 1793 w Hawrze, zm. 11 grudnia 1843 w Lyonie) – francuski poeta i dramaturg. (pl)
  • Казими́р Жан Франсуа́ Делави́нь (фр. Casimir Jean François Delavigne; 4 апреля 1793, Гавр, Франция — 11 декабря 1843, Лион, Франция) — французский поэт и драматург, автор текста бывшего французского гимна La Parisienne. Брат драматурга Ж. Делавиня. (ru)
  • Casimir Jean François Delavigne, född 4 april 1793 i Le Havre, död 11 december 1843, var en fransk skald och dramatiker. Han var bror till Germain Delavigne. Delavigne var från 1825 medlem av Franska akademin. Ett av Delavignes tidigare verk behandlade Charles XII à Narva (1813). Han blev berömd genom tre elegier, som han kallade Messéniennes, och som skildrade Frankrikes motstånd mot de allierades två invasioner och hänsyftade på det peloponnesiska folkets långa motstånd mot spartanerna och deras bundsförvanter. Delavigne följde med sympati grekernas frihetskamp. Under julirevolutionen 1830 improviserade han en hymn, "La parisienne", tonsatt av Daniel-François-Esprit Auber, vilken en tid som en ny Marseljäs levde på folkets läppar. Bland hans dramer och tragedier märks Le Paria (1821, med körer), Marino Falieri (1829), Louis XI (1832), Les enfants d'Édouard (1833) med flera. Delavigne har även författat komedier som La princesse Aurélie (1828), Don Juan d'Autriche (1835) med flera. (sv)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 508339 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 6755 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1100703167 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Jean François Casimir Delavigne (* 4. April 1793 in Le Havre; † 11. Dezember 1843 in Lyon) war ein französischer Dichter. (de)
  • Jean-François Casimir Delavigne (4 April 1793 – 11 December 1843) was a French poet and dramatist. (en)
  • Casimir Jean François Delavigne, né le 5 avril 1793 au Havre et mort le 11 décembre 1843 à Lyon, est un poète et dramaturge français. Delavigne connaît la célébrité lorsque, après la défaite de Waterloo, il publie ses Premières Messéniennes : « Les pleurs qu’il répandit sur les généreuses victimes de Waterloo, l’anathème qu’il prononça contre les spoliateurs de nos musées, et les sages conseils qu’il donna à ses compatriotes sur le besoin de s’unir contre l’étranger, tous ces sentiments exprimés en vers énergiques, trouvèrent en France des milliers d’échos et rendirent le nom de l’auteur aussi populaire que s’il s’était signalé depuis longtemps ». (fr)
  • Casimir Jean François Delavigne (Le Havre, 5 aprile 1793 – Lione, 11 dicembre 1843) è stato uno scrittore francese. A partire dal 1818 pubblicò le elegie Messéniennes, che lo consacrarono come poeta liberale della Francia di Luigi Filippo d'Orléans. Dal 1825 fu membro dell'Académie Française. Come drammaturgo fu autori di drammi storici quali I vespri siciliani (1819), Don Giovanni d'Austria (1835), ecc. di cui fu grande interprete Pierre Ligier. Scrisse anche commedie come La principessa Aurélie (1828). (it)
  • Jean-François Casimir Delavigne (Le Havre, 4 april 1793 - Lyon, 11 december 1843) was een Frans dichter, toneelschrijver en lid van de Académie française. (nl)
  • Jean François Casimir Delavigne (ur. 4 kwietnia 1793 w Hawrze, zm. 11 grudnia 1843 w Lyonie) – francuski poeta i dramaturg. (pl)
  • Казими́р Жан Франсуа́ Делави́нь (фр. Casimir Jean François Delavigne; 4 апреля 1793, Гавр, Франция — 11 декабря 1843, Лион, Франция) — французский поэт и драматург, автор текста бывшего французского гимна La Parisienne. Брат драматурга Ж. Делавиня. (ru)
  • Jean-François Casimir Delavigne (4 d'abril de 1793 - 11 de desembre de 1843) va ser un poeta i dramaturg francès. Nascut a Le Havre, va ser enviat a París per rebre educació en el Lycée Napoleon. Inspirat per la Batalla de Waterloo va escriure dos poemes apassionats; el primer estava dedicat per complet a Waterloo mentre que el segon, Devastation du muse, unia l'entusiasme patriòtic amb les al·lusions a la política. Més endavant va afegir un tercer poema que no va tenir tant èxit, Sur le besoin de s'unir après le départ des étrangers. Aquestes obres es van fer molt populars entre els francesos. (ca)
  • Jean-François Casimir Delavigne (4 de abril de 1793 - 11 de diciembre de 1843) fue un poeta y dramaturgo francés. Nacido en El Havre, fue enviado a París para recibir educación en el Lycée Napoleon. Inspirado por la Batalla de Waterloo escribió dos poemas apasionados; el primero estaba dedicado por completo a Waterloo mientras que el segundo, Devastation du muse, unía el entusiasmo patriótico con las alusiones a la política. Más adelante añadió un tercer poema que no tuvo tanto éxito, Sur le besoin de s'unir après le départ des étrangers. Estas obras se hicieron muy populares entre los franceses. (es)
  • Casimir Jean François Delavigne, född 4 april 1793 i Le Havre, död 11 december 1843, var en fransk skald och dramatiker. Han var bror till Germain Delavigne. Delavigne var från 1825 medlem av Franska akademin. Ett av Delavignes tidigare verk behandlade Charles XII à Narva (1813). Han blev berömd genom tre elegier, som han kallade Messéniennes, och som skildrade Frankrikes motstånd mot de allierades två invasioner och hänsyftade på det peloponnesiska folkets långa motstånd mot spartanerna och deras bundsförvanter. Delavigne följde med sympati grekernas frihetskamp. Under julirevolutionen 1830 improviserade han en hymn, "La parisienne", tonsatt av Daniel-François-Esprit Auber, vilken en tid som en ny Marseljäs levde på folkets läppar. Bland hans dramer och tragedier märks Le Paria (1821, med (sv)
rdfs:label
  • Casimir Delavigne (ca)
  • Casimir Delavigne (de)
  • Casimir Delavigne (en)
  • Casimir Delavigne (es)
  • Casimir Delavigne (fr)
  • Casimir Delavigne (it)
  • Casimir Delavigne (nl)
  • Casimir Delavigne (pl)
  • Делавинь, Казимир (ru)
  • Casimir Delavigne (sv)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:author of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License