An Entity of Type: settlement, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Republic of Letters (Respublica literaria) is the long-distance intellectual community in the late 17th and 18th centuries in Europe and the Americas. It fostered communication among the intellectuals of the Age of Enlightenment, or philosophes as they were called in France. The Republic of Letters emerged in the 17th century as a self-proclaimed community of scholars and literary figures that stretched across national boundaries but respected differences in language and culture. These communities that transcended national boundaries formed the basis of a metaphysical Republic. Because of societal constraints on women, the Republic of Letters consisted mostly of men. As such, many scholars use "Republic of Letters" and "men of letters" interchangeably.

Property Value
dbo:abstract
  • República de les lletres (Respublica literaria) és la denominació utilitzada per designar una gran comunitat d'intel·lectuals d'Europa i Amèrica, formada a finals del segle xvii i en el transcurs del segle xviii, una de les principals característiques dels quals va ser l'ús sistemàtic de cartes manuscrites per les seves comunicacions. Aquestes cartes (de les quals la comunitat reb el seu nom, d'acord amb l'accepció en desús de la paraula lletra com a sinònim de carta) van permetre obviar les llargues distàncies geogràfiques que podien separar als seus membres, i posteriorment han permès documentar (a vegades amb gran detall) les relacions entre els seus integrants. La llengua franca inicialment utilitzada va ser el llatí, tot i que amb el pas del temps el francès va guanyar importància. Entre els intel·lectuals de la Il·lustració (o "", com se'ls coneixia a França) va sorgir l'interès de fomentar la comunicació entre ells. La República de les Lletres va sorgir durant el segle xvii com una comunitat autoproclamada d'acadèmics i figures literàries que es va estendre a través de les fronteres nacionals, tot i respectar les diferències en el llenguatge i la cultura. Aquestes comunitats, que trascendien les fronteres nacionals, van formar la base d'una República metafísica. Com a conseqüència de les limitacions imposades per la societat de l'època sobre les dones, la República de les Lletres va estar integrada principalment per homes. La circulació de cartes manuscrites era necessària per aquest propòsit, ja que va permetre als intel·lectuals comunicar-se entre ells a grans distàncies. Els ciutadans de la República de les Lletres del segle xvii van mantenir correspondència per carta, intercanviant articles i fullets impresos, considerant que el seu deure era incorporar altres membres a la República mitjançant l'expansió de la correspondència. La primera aparició coneguda del concepte, en la seva forma llatina (Respublica literaria), es troba en una carta dirigida per l'humanista italià a Poggio Bracciolini, datada el 6 de juliol de 1417. L'expressió va ser utilitzada progressivament, durant els segles xvi i xvii, de manera que a finals d'aquest segle aquest concepte ja apareixia en títols de diverses publicacions periòdiques de rellevància. Actualment, el consens és que Pierre Bayle va traduir per primera vegada el concepte al francès en el seu diari "Nouvelles de la République des Lettres", el 1684. Tot i així, alguns historiadors dissenteixen, i a vegades s'ha arribat a afirmar que l'origen d'aquest terme es remunta fins a la República de Plató. Part de la dificultat en la determinació del seu origen rau en el fet que, a diferència d'una acadèmia o societat literària, la República de les Lletres només existia a la ment dels seus membres. Actualment, els historiadors encara debaten la importància de la República de les Lletres per la seva influència en la Il·lustració. Avui dia, la majoria dels historiadors angloamericans, independentment del seu punt de partida en el debat, comparteixen un camp comú: la República de les Lletres i la Il·lustració van ser fets significativament diferents entre ells. (ca)
  • Res publica lit[t]eraria, auch res publica lit[t]erarum sowie in den Varianten der Zusammenschreibung von respublica, englisch Republic of Letters, d. i. die „Republik der Gelehrten“, „Gelehrtenrepublik“ oder „gelehrte Republik“, war bis in das 18. Jahrhundert hinein der Begriff für die Verbindung des internationalen Wissenschaftsbetriebs – eine Begriffsfügung, die heute vor allem im Konzept der Scientific Community oder deutsch auch Wissenschaftsgemeinde fortlebt. Res publica ist Latein und bedeutet „Staat“, mit res in der Bedeutung „Sache“ bzw. „Angelegenheit“ und publica für „zum Volk gehörig“, „öffentlich“ – res publica ist also wörtlich die „öffentliche Angelegenheit“; das Adjektiv lit[t]eraria ist mit „zum Lesen und Schreiben gehörig“ oder „schriftlich“ übersetzbar. Zur res publica literaria gehörten bis in das 18. Jahrhundert alle wissenschaftlich Publizierenden und alle, die in wissenschaftlichem Austausch miteinander standen – Bibliothekare, Archivare, Universitätsprofessoren, Historiker in öffentlichen Positionen, Theologen in kirchlichen Ämtern, Privatgelehrte. Der Begriff war von der Vorstellung getragen, dass im Bereich der Wissenschaften weder Standesunterschiede noch Nationalität von Bedeutung waren. Während in Europa Monarchien herrschten, bildeten die Gelehrten eine Republik. Das wichtigste Medium im Austausch der res publica literaria war bis in das 17. Jahrhundert hinein die briefliche Korrespondenz zwischen den Mitgliedern und der ausgedehnte Reiseverkehr. Es war üblich, dass Gelehrte auf Reisen durch Europa sich in Städten, in denen sie eintrafen, nach den Adressen von Fachkollegen erkundigten und sich bei diesen anmelden ließen. (Es war ebenso üblich, dass sie in Reisetagebüchern festhielten, welchen Eindruck der Besuchte auf sie machte – man kannte sich nur aus Publikationen und stand sich nun leibhaftig gegenüber, es sind oft schonungslose Charakterskizzen, die regelmäßig dann auch noch postum zur Freude der Gelehrtenrepublik veröffentlicht wurden). Mit der zweiten Hälfte des 17. Jahrhunderts kam das literarische Journal als zentrales neues Medium hinzu. Die Entwicklung wurde maßgeblich unterstützt durch den niederländischen Buchmarkt französischer Sprache, der auf Europa ausgerichtet war. Der Begriff res publica literaria wurde mit dem 19. Jahrhundert ungebräuchlich. Dies hat vor allem mit dem Bedeutungswandel des Wortes Literatur und dem noch stärkeren von literarisch zu tun. Literatur war bis in das späte 18. Jahrhundert das Synonym für Gelehrsamkeit. Literarisch, wie es in res publica literaria vorkommt, bezeichnet dagegen heute Texte, in denen Sprache mit künstlerischer Freiheit benutzt wird (siehe auch Literarizität). Die alte Wortfügung bzw. die hinter derselben stehende Idee ließ sich mit dem neuen Literaturbegriff nicht mehr nachvollziehen. (de)
  • Respubliko de Beletroj (en la angla: Republic of Letters, en la franca: République des Lettres, -laŭ tio ankaŭ Respubliko de leteroj-, en la latina: Respublica Literaria -laŭ tio ankaŭ Literatura Respubliko-) estas la nomo de internacia intelektula komunumo en la evoluintaj landoj en Eŭropo kaj poste en Ameriko je la fino de la 17-a jarcento kaj la 18-a jarcento, en la Klerisma Epoko, kaj plejparte baziĝis al verkado de personaj leteroj, broŝuroj kaj aliaj skribaj tekstoj. Historiistoj hodiaŭ atribuas al la Respubliko de Beletroj grandan influon en la disvastigado de ideojn en la kampoj de politiko, religio, filozofio, scienco kaj arto en epoko de la klerismo. (eo)
  • República de las letras o república literaria (en latín, respublica literaria)​ es la denominación utilizada para designar a la amplia comunidad de intelectuales de Europa y América formada a finales del siglo xvii y durante el siglo xviii, una de cuyas principales características fue el uso sistemático para sus comunicaciones de cartas manuscritas. Estas cartas (de las que la comunidad recibe su nombre, de acuerdo con la acepción en desuso de la palabra letra como sinónimo de carta​) permitían salvar las largas distancias geográficas que podían separar a sus miembros, y posteriormente han permitido documentar (en ocasiones con gran detalle) las relaciones entre sus integrantes.​ La lengua franca inicialmente utilizada era el latín, aunque con el paso del tiempo, el francés fue ganando importancia. Surgió del interés de los intelectuales de la Ilustración (o philosophes, como se les llamaba en Francia) de fomentar la comunicación entre ellos. La república de las letras surgió en el siglo xvii como una comunidad autoproclamada de académicos y figuras literarias que se extendió a través de fronteras nacionales, pero respetando las diferencias en el lenguaje y la cultura.​ Estas comunidades que trascendían las fronteras nacionales formaron la base de una «república metafísica». Debido a las limitaciones impuestas por la sociedad de la época sobre las mujeres, la república de las letras estuvo integrada sobre todo por hombres.[cita requerida] La circulación de cartas manuscritas era necesaria para este propósito, ya que permitía a los intelectuales comunicarse entre sí a grandes distancias. Todos los ciudadanos de la república de las letras en el siglo xvii mantuvieron correspondencia por carta, intercambiando artículos y folletos impresos, y consideraban que su deber era incorporar a otros miembros a la república a través de la expansión de la correspondencia.​ La primera aparición conocida del término en su forma latina (respublica literaria) figura en una carta dirigida por el humanista italiano a Poggio Bracciolini, fechada el 6 de julio de 1417.​ La expresión fue cada vez más utilizada en los siglos xvi y xvii, de modo que a finales de este último siglo ya aparece en los títulos de varias importantes publicaciones periódicas.​ En la actualidad, el consenso es que Pierre Bayle tradujo por primera vez el término al francés en su diario Nouvelles de la République des Lettres, en 1684. Sin embargo, hay algunos historiadores que no están de acuerdo, y en ocasiones se ha ido tan lejos como para afirmar que su origen se remonta a la República, de Platón.​ Parte de la dificultad en la determinación de su origen es que, a diferencia de una academia o sociedad literaria, la república de las letras solo existía en la mente de sus miembros.​ Los historiadores debatieron la importancia de la república de las letras por su influencia en la Ilustración. La mayoría de los historiadores anglo-americanos, cualquiera que sea su punto de partida en el debate, comparten un terreno común: la república de las letras y la Ilustración fueron hechos significativamente distintos entre sí.​ (es)
  • The Republic of Letters (Respublica literaria) is the long-distance intellectual community in the late 17th and 18th centuries in Europe and the Americas. It fostered communication among the intellectuals of the Age of Enlightenment, or philosophes as they were called in France. The Republic of Letters emerged in the 17th century as a self-proclaimed community of scholars and literary figures that stretched across national boundaries but respected differences in language and culture. These communities that transcended national boundaries formed the basis of a metaphysical Republic. Because of societal constraints on women, the Republic of Letters consisted mostly of men. As such, many scholars use "Republic of Letters" and "men of letters" interchangeably. The circulation of handwritten letters was necessary for its function because it enabled intellectuals to correspond with each other from great distances. All citizens of the 17th-century Republic of Letters corresponded by letter, exchanged published papers and pamphlets, and considered it their duty to bring others into the Republic through the expansion of correspondence. The first known occurrence of the term in its Latin form (Respublica literaria) is in a letter by Francesco Barbaro to Poggio Bracciolini dated July 6, 1417; it was used increasingly in the 16th and 17th, so that by the end of that century it featured in the titles of several important journals. Currently, the consensus is that Pierre Bayle first translated the term in his journal Nouvelles de la République des Lettres in 1684. But there are some historians who disagree and some have gone so far as to say that its origin dates back to Plato's Republic. Part of the difficulty in determining its origin is that, unlike an academy or literary society, it existed only in the minds of its members. Historians are presently debating the importance of the Republic of Letters in influencing the Enlightenment. Today, most Anglo-American historians, whatever their point of entry to debate, occupy a common ground: the Republic of Letters and the Enlightenment were distinct. (en)
  • De Republiek der Letteren (Latijn: Res publica litteraria) is de virtuele gemeenschap van intellectuelen die bestond in Europa vanaf de zestiende eeuw. Met deze metafoor brachten de Europese geleerden hun onderlinge verbondenheid tot uitdrukking, wars van stand of nationaliteit. De verbondenheid uitte zich in amicale omgang en het delen van onderzoeksuitkomsten (eerst vooral via brieven en onderlinge bezoeken, later ook via boeken en tijdschriften). Latijn was de lingua franca in dit netwerk en nadien ook Frans. Grote bekendheid genoot Pierre Bayle's tijdschrift Nouvelles de la République des Lettres (1684-1687), dat werd uitgegeven in Rotterdam. De neergang van de Republiek der Letteren was in zekere zin het resultaat van zijn succes: de tijdschriften wekten de interesse van niet-onderzoekers en gingen zich richten op dit ruimere publiek. Ook maakte de voortschrijdende specialisatie dat geleerden het contact verloren met collega's in andere onderzoeksdomeinen. In de 19e eeuw viel de Republiek der Letteren definitief uiteen. (nl)
  • Rzeczpospolita uczonych, ew. Republika listów (łac. Res publica literaria lub respublica eruditorum) – międzynarodowa społeczność uczonych, oparta głównie na wymianie korespondencji. W ścisłym tego słowa znaczeniu odnosi się do okresu oświecenia. Często jednak wskazuje się na jej początki już w renesansie. (pl)
  • Республика учёных (лат. Respublica literaria или фр. République des Lettres) — наднациональное объединение учёных, существовавшее в эпоху Ренессанса и Просвещения. Коммуникация осуществлялась, преимущественно, по переписке (как на интернациональной латыни, так и живых языках, преимущественно, — итальянском и французском), реже — лично во время путешествий. Расцвета институт достиг в XVII—XVIII веках, по мере оформления национальных академий наук и научной периодики и преобладания точных наук в университетской системе. Республика учёных послужила основой современного научного сообщества. Исходное латинское выражение Respublica literaria может быть переведено и как «Республика учёных», и как «Республика наук». Впервые употребление термина зафиксировано в 1417 году в письме Франческо Барбаро, обращённом Поджо Браччолини. Французский термин ввёл во всеобщее обращение Пьер Бейль. Русское понятие «Республика учёных» является калькой с французского la république des lettres, и его дословный перевод не совпадает с современными словарными значениями. В свою очередь французское понятие восходило к латинскому, «республика» в этом сочетании отсылала к «Государству» Платона, управляемому философами. (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2704698 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 43886 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1056128923 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Respubliko de Beletroj (en la angla: Republic of Letters, en la franca: République des Lettres, -laŭ tio ankaŭ Respubliko de leteroj-, en la latina: Respublica Literaria -laŭ tio ankaŭ Literatura Respubliko-) estas la nomo de internacia intelektula komunumo en la evoluintaj landoj en Eŭropo kaj poste en Ameriko je la fino de la 17-a jarcento kaj la 18-a jarcento, en la Klerisma Epoko, kaj plejparte baziĝis al verkado de personaj leteroj, broŝuroj kaj aliaj skribaj tekstoj. Historiistoj hodiaŭ atribuas al la Respubliko de Beletroj grandan influon en la disvastigado de ideojn en la kampoj de politiko, religio, filozofio, scienco kaj arto en epoko de la klerismo. (eo)
  • Rzeczpospolita uczonych, ew. Republika listów (łac. Res publica literaria lub respublica eruditorum) – międzynarodowa społeczność uczonych, oparta głównie na wymianie korespondencji. W ścisłym tego słowa znaczeniu odnosi się do okresu oświecenia. Często jednak wskazuje się na jej początki już w renesansie. (pl)
  • República de les lletres (Respublica literaria) és la denominació utilitzada per designar una gran comunitat d'intel·lectuals d'Europa i Amèrica, formada a finals del segle xvii i en el transcurs del segle xviii, una de les principals característiques dels quals va ser l'ús sistemàtic de cartes manuscrites per les seves comunicacions. Aquestes cartes (de les quals la comunitat reb el seu nom, d'acord amb l'accepció en desús de la paraula lletra com a sinònim de carta) van permetre obviar les llargues distàncies geogràfiques que podien separar als seus membres, i posteriorment han permès documentar (a vegades amb gran detall) les relacions entre els seus integrants. La llengua franca inicialment utilitzada va ser el llatí, tot i que amb el pas del temps el francès va guanyar importància. (ca)
  • Res publica lit[t]eraria, auch res publica lit[t]erarum sowie in den Varianten der Zusammenschreibung von respublica, englisch Republic of Letters, d. i. die „Republik der Gelehrten“, „Gelehrtenrepublik“ oder „gelehrte Republik“, war bis in das 18. Jahrhundert hinein der Begriff für die Verbindung des internationalen Wissenschaftsbetriebs – eine Begriffsfügung, die heute vor allem im Konzept der Scientific Community oder deutsch auch Wissenschaftsgemeinde fortlebt. (de)
  • The Republic of Letters (Respublica literaria) is the long-distance intellectual community in the late 17th and 18th centuries in Europe and the Americas. It fostered communication among the intellectuals of the Age of Enlightenment, or philosophes as they were called in France. The Republic of Letters emerged in the 17th century as a self-proclaimed community of scholars and literary figures that stretched across national boundaries but respected differences in language and culture. These communities that transcended national boundaries formed the basis of a metaphysical Republic. Because of societal constraints on women, the Republic of Letters consisted mostly of men. As such, many scholars use "Republic of Letters" and "men of letters" interchangeably. (en)
  • República de las letras o república literaria (en latín, respublica literaria)​ es la denominación utilizada para designar a la amplia comunidad de intelectuales de Europa y América formada a finales del siglo xvii y durante el siglo xviii, una de cuyas principales características fue el uso sistemático para sus comunicaciones de cartas manuscritas. Estas cartas (de las que la comunidad recibe su nombre, de acuerdo con la acepción en desuso de la palabra letra como sinónimo de carta​) permitían salvar las largas distancias geográficas que podían separar a sus miembros, y posteriormente han permitido documentar (en ocasiones con gran detalle) las relaciones entre sus integrantes.​ La lengua franca inicialmente utilizada era el latín, aunque con el paso del tiempo, el francés fue ganando imp (es)
  • De Republiek der Letteren (Latijn: Res publica litteraria) is de virtuele gemeenschap van intellectuelen die bestond in Europa vanaf de zestiende eeuw. Met deze metafoor brachten de Europese geleerden hun onderlinge verbondenheid tot uitdrukking, wars van stand of nationaliteit. De verbondenheid uitte zich in amicale omgang en het delen van onderzoeksuitkomsten (eerst vooral via brieven en onderlinge bezoeken, later ook via boeken en tijdschriften). Latijn was de lingua franca in dit netwerk en nadien ook Frans. Grote bekendheid genoot Pierre Bayle's tijdschrift Nouvelles de la République des Lettres (1684-1687), dat werd uitgegeven in Rotterdam. (nl)
  • Республика учёных (лат. Respublica literaria или фр. République des Lettres) — наднациональное объединение учёных, существовавшее в эпоху Ренессанса и Просвещения. Коммуникация осуществлялась, преимущественно, по переписке (как на интернациональной латыни, так и живых языках, преимущественно, — итальянском и французском), реже — лично во время путешествий. Расцвета институт достиг в XVII—XVIII веках, по мере оформления национальных академий наук и научной периодики и преобладания точных наук в университетской системе. Республика учёных послужила основой современного научного сообщества. (ru)
rdfs:label
  • Republic of Letters (en)
  • República de les lletres (ca)
  • Res publica literaria (de)
  • Respubliko de Beletroj (eo)
  • República de las letras (es)
  • République des Lettres (fr)
  • Rzeczpospolita uczonych (pl)
  • Republiek der Letteren (nl)
  • Республика учёных (ru)
  • Республіка вчених (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:knownFor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License