| dbo:abstract
|
- Una superfície planetària és on el material sòlid (o líquid) de l'escorça exterior de certs tipus d'objectes astronòmics entra en contacte amb l'atmosfera o l'espai exterior. Les superfícies planetàries es troben en objectes sòlids de massa planetària, inclosos planetes tel·lúrics (inclosa la Terra), planetes nans, satèl·lits naturals, planetesimals i molts altres cossos menors del Sistema Solar (CMSS o de l'anglès SSSB, Small Solar System body). L'estudi de les superfícies planetàries és un camp de la geologia planetària conegut com a geologia de la superfície, però també un focus d'una sèrie de camps que inclouen cartografia planetària, topografia, geomorfologia, i astronomia. Terra (o sòl) és el terme donat a les superfícies planetàries no líquides. El terme aterratge s'utilitza per descriure la col·lisió d'un objecte amb una superfície planetària i normalment té una velocitat a la qual l'objecte pot romandre intacte i romandre unit. En els cossos diferenciats, la superfície és on l'escorça es troba amb la capa límit planetària. Qualsevol cosa per sota d'això es considera subterrània o submarí. La majoria dels cossos més massius que les súper-Terres, incloses els estels i els gegants gasosos, així com els nans gasosos més petits, passen de manera contigua entre fases, inclòs gas, líquid i sòlid. Com a tals, generalment es consideren que no tenen superfícies. Les superfícies planetàries i la vida superficial són d'interès particular per als humans, ja que és l'hàbitat principal de l'espècie, que ha evolucionat per moure's sobre la terra i respirar aire. Per tant, l'exploració espacial humana i la colonització espacial se centren molt en elles. Els humans només hem explorat directament la superfície de la Terra i la Lluna. Les grans distàncies i complexitats de l'espai fan que l'exploració directa fins i tot d'objectes propers a la Terra sigui perillosa i costosa. Com a tal, totes les altres exploracions han estat indirectes mitjançant sondes espacials. Les observacions indirectes per sobrevol o òrbita actualment proporcionen informació insuficient per confirmar la composició i les propietats de les superfícies planetàries. Gran part del que se sap és de l'ús de tècniques com l'espectroscòpia astronòmica i el retorn de mostres. Els mòduls d'aterratge han explorat les superfícies dels planetes Mart i Venus. Mart és l'únic altre planeta que ha tingut la seva superfície explorada per una sonda de superfície mòbil (rover). Tità és l'únic objecte no planetari de massa planetària que ha estat explorat per un mòdul aterratge. Els mòduls d'aterratge han explorat diversos cossos més petits, com ara 433 Eros (2001), 25143 Itokawa (2005), Tempel 1 (2005), 67P/Churyumov–Gerasimenko (2014), 162173 Ryugu (2018) i 1019525 Bennu (2019). S'han recollit mostres de superfície de la Lluna (retornada el 1969), 25143 Itokawa (retornada el 2010), 162173 Ryugu i 101955 Bennu. (ca)
- A planetary surface is where the solid or liquid material of certain types of astronomical objects contacts the atmosphere or outer space. Planetary surfaces are found on solid objects of planetary mass, including terrestrial planets (including Earth), dwarf planets, natural satellites, planetesimals and many other small Solar System bodies (SSSBs). The study of planetary surfaces is a field of planetary geology known as surface geology, but also a focus of a number of fields including planetary cartography, topography, geomorphology, atmospheric sciences, and astronomy. Land (or ground) is the term given to non-liquid planetary surfaces. The term landing is used to describe the collision of an object with a planetary surface and is usually at a velocity in which the object can remain intact and remain attached. In differentiated bodies, the surface is where the crust meets the planetary boundary layer. Anything below this is regarded as being sub-surface or sub-marine. Most bodies more massive than super-Earths, including stars and gas giants, as well as smaller gas dwarfs, transition contiguously between phases, including gas, liquid, and solid. As such, they are generally regarded as lacking surfaces. Planetary surfaces and surface life are of particular interest to humans as it is the primary habitat of the species, which has evolved to move over land and breathe air. Human space exploration and space colonization therefore focuses heavily on them. Humans have only directly explored the surface of Earth and the Moon. The vast distances and complexities of space makes direct exploration of even near-Earth objects dangerous and expensive. As such, all other exploration has been indirect via space probes. Indirect observations by flyby or orbit currently provide insufficient information to confirm the composition and properties of planetary surfaces. Much of what is known is from the use of techniques such as astronomical spectroscopy and sample return. Lander spacecraft have explored the surfaces of planets Mars and Venus. Mars is the only other planet to have had its surface explored by a mobile surface probe (rover). Titan is the only non-planetary object of planetary mass to have been explored by lander. Landers have explored several smaller bodies including 433 Eros (2001), 25143 Itokawa (2005), Tempel 1 (2005), 67P/Churyumov–Gerasimenko (2014), 162173 Ryugu (2018) and 101955 Bennu (2020). Surface samples have been collected from the Moon (returned 1969), 25143 Itokawa (returned 2010), 162173 Ryugu and 101955 Bennu. (en)
|
| rdfs:comment
|
- Una superfície planetària és on el material sòlid (o líquid) de l'escorça exterior de certs tipus d'objectes astronòmics entra en contacte amb l'atmosfera o l'espai exterior. Les superfícies planetàries es troben en objectes sòlids de massa planetària, inclosos planetes tel·lúrics (inclosa la Terra), planetes nans, satèl·lits naturals, planetesimals i molts altres cossos menors del Sistema Solar (CMSS o de l'anglès SSSB, Small Solar System body). L'estudi de les superfícies planetàries és un camp de la geologia planetària conegut com a geologia de la superfície, però també un focus d'una sèrie de camps que inclouen cartografia planetària, topografia, geomorfologia, i astronomia. Terra (o sòl) és el terme donat a les superfícies planetàries no líquides. El terme aterratge s'utilitza per de (ca)
- A planetary surface is where the solid or liquid material of certain types of astronomical objects contacts the atmosphere or outer space. Planetary surfaces are found on solid objects of planetary mass, including terrestrial planets (including Earth), dwarf planets, natural satellites, planetesimals and many other small Solar System bodies (SSSBs). The study of planetary surfaces is a field of planetary geology known as surface geology, but also a focus of a number of fields including planetary cartography, topography, geomorphology, atmospheric sciences, and astronomy. Land (or ground) is the term given to non-liquid planetary surfaces. The term landing is used to describe the collision of an object with a planetary surface and is usually at a velocity in which the object can remain inta (en)
|
