About: Leucothea

An Entity of Type: settlement, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

In Greek mythology, Leucothea (/ljuːˈkoʊθiə/; Greek: Λευκοθέα, translit. Leukothéa, lit. "white goddess"), sometimes also called Leucothoe (Greek: Λευκοθόη, translit. Leukothóē), was one of the aspects under which an ancient sea goddess was recognized, in this case as a transformed nymph.

Property Value
dbo:abstract
  • Leucòtea (en grec antic Λευκοθέα, Leucothéa) és el nom d'una deessa marina de la mitologia grega. En la seva vida mortal havia estat Ino, filla de Cadme i d'Harmonia. Després de la mort de Sèmele, la seva germana, Ino va convèncer Atamant, el seu marit, per recollir Dionís, el déu nen, i educar-lo amb els seus fills, Learc i Melicertes. Però Hera, plena d'ira per haver acollit el fruit dels amors adúlters del seu marit, Zeus, va embogir Atamant i Ino enviant-li la fúria Tisífone. Ino va ficar el seu fill Melicertes en una olla d'aigua bullent, i Atamant, pensant que Learc era un cérvol, el matà amb la seva llança. Ino es va llençar al mar amb el cadàver de Melicertes. Els déus marins, compadint-se d'ella la van transformar en nereida, i al seu fill el van convertir en el petit déu Palèmon. La deessa Blanca, o deessa de la Boira és l'epítet que rep Leucòtea. Ella i el seu fill Palèmon protegeixen els mariners i els guien enmig de la tempesta. A l'Odissea, Homer explica que Leucòtea va salvar Odisseu després que Calipso el deixés tornar a casa i li oferís una barca atrotinada. Posidó, en veure l'embarcació, la va destrossar amb un cop de mà, i Odisseu es submergí cap al fons del mar pel pes de les robes riquíssimes que portava. La seva força li va permetre treure's aquella roba i sortir a la superfície, abans d'ofegar-se. Allà l'esperava Leucòtea, convertida en gavina, per a despistar a Posidó. Li va donar a Odisseu un vel màgic que, lligat a la cintura, el lliuraria d'ofegar-se. Odisseu la va obeir, i, deixant de banda les restes de l'embarcació on potser s'hauria pogut agafar, es va allunyar nedant, i Posidó no el va poder localitzar. Amb ajuda d'Atena que va calmar els vents, Odisseu va arribar a l'illa dels feacis on va poder descansar. Una altra versió la fa una transformació de la nimfa Hàlia. A Roma, Leucòtea va ser identificada amb Mater Matuta, el temple de la qual es trobava al Forum Boarium, no lluny del port de la ciutat. El seu fill Palèmon es va identificar amb el déu Portú, el déu dels ports. (ca)
  • ليوكوثيا في الأساطير الإغريقية هي واحدة من حوريات البحر. وفقاً لتلك الأساطير فإن آلهة جبل أولمب حولوا إينو ابنة قدموس وشقيقة سيميلي إلى ليوكوثيا عقاباً لها. (ar)
  • Leukothea (altgriechisch Λευκοθέα Leukothéa, deutsch ‚weiße Göttin‘) war in der griechischen Mythologie die unter die Meeresgötter aufgenommene Ino, nach einer anderen Lesart die vergöttlichte Halia. (de)
  • In Greek mythology, Leucothea (/ljuːˈkoʊθiə/; Greek: Λευκοθέα, translit. Leukothéa, lit. "white goddess"), sometimes also called Leucothoe (Greek: Λευκοθόη, translit. Leukothóē), was one of the aspects under which an ancient sea goddess was recognized, in this case as a transformed nymph. (en)
  • En la mitología Griega Leucótea (en griego Λευκοθεα Leukothea, ‘diosa blanca’) era uno de los aspectos bajo los que conocía a una antigua diosa del mar. Las fuentes mitológicas coinciden en que fue una ninfa transformada. En la variante más familiar, Ino, la hermana de Sémele y esposa del rey Atamante, se convirtió en diosa después de que Hera la volviese loca como castigo por cuidar del recién nacido Dioniso. Ino saltó al mar con su hijo Melicertes en sus brazos. Por pena, aseguraban los helenos, los dioses olímpicos hicieron a ambos dioses del mar, transformando a Melicertes en Palemón, patrón de los Juegos Ístmicos, y a Ino en Leucótea. En la versión situada en Rodas puede detectarse un nivel mítico mucho más antiguo. Allí, la mujer que se arrojaba al mar y se convertía en Leucótea era Halia (‘del mar’), una ninfa local y una de los telquines originarios de la isla que sucumbió a Poseidón, criado en la isla. Halia tuvo con él a Rodo y seis hijos. Afrodita hizo que éstos enloquecieran y violasen a su madre como venganza por una impía afrenta, por lo que fueron confinados bajo tierra por Poseidón. De esta forma los rodios seguían su ascendencia mítica hasta Rodo y el titán Helios. (Graves 1955) En la Odisea, Homero relata que Leucótea salvó la vida de Odiseo después de que Calipso le dejara regresar a su casa y le ofreciera para ello una endeble balsa. Poseidón, al ver la embarcación, la hizo añicos con la palma de su mano, sumergiéndose el héroe hasta el fondo del mar por el peso de las ricas ropas que llevaba. Pero su gran fortaleza física le permitió desembarazarse del lastre y salir a la superficie antes de morir ahogado. Allí le esperaba Leucótea, convertida en gaviota, en alcatraz o en mergo para despistar a Poseidón. Entregó a Odiseo un velo mágico que, atado a su cintura, le libraría de ahogarse si volvía a sumergirse. Odiseo le obedeció y, en lugar de aferrarse a los restos de la embarcación, se alejó nadando del lugar, lo que hizo que Poseidón no pudiera localizarle. Con ayuda de Atenea, que amansó los vientos, Odiseo logró nadar hasta la isla de los feacios, donde pudo descansar tras dos días de agotadora travesía. Leucótea tenía sus altares junto a los de Poseidón, siendo el principal el que se encontraba en Corinto. Tenía un santuario en Laconia donde contestaba las preguntas de la gente sobre sus sueños, siendo esta su forma de oráculo. Puede comparársela con la etrusca Losna. Los romanos la adoraban con el nombre de Matuta, y acudían al templo que tenía dedicado en Roma para rogar por los hijos de sus parientes, nunca por los propios, pues Leucótea fue violada y humillada por sus hijos antes de ser inmortal. La entrada en el templo estaba reservada a las matronas romanas, prohibiéndosele a las esclavas bajo pena de muerte. Leucótea es La diosa blanca de Robert Graves. No debe ser confundida con Leucótoe, aunque a veces su nombre se deletree así. (es)
  • Leucotea (in greco antico: Λευκοθέα, Leukothéā) e letteralmente "dea bianca", da intendersi forse come "'la dea che scorre sulla schiuma del mare" è un personaggio della mitologia greca ed è una divinità del mare. Nella mitologia romana viene identificata con la dea Mater Matuta. (it)
  • Leukotea (gr. Λευκοθέα „Biała bogini”, łac. Leucothea) – bogini morska w mitologii greckiej, czczona później także przez Rzymian. Utożsamiano ją z Ino, która po samobójczym skoku do morza miała zostać przemieniona w nereidę. Na Rodos identyfikowano ją natomiast z Halią. Poświęcono jej jeden z hymnów orfickich (LXXIV). Była czczona jako opiekunka żeglarzy i bogini morskiej piany, do której podczas sztormów żeglarze zanosili modły z prośbą o ocalenie i bezpieczne dotarcie do portu. Wraz z synem Palajmonem oboje odbierali też cześć jako opiekunowie rozbitków. Jako taka, w eposie Homera ratuje przed utonięciem Odyseusza, rzucając mu cudowną przepaskę i umożliwiając dotarcie wpław do lądu (Pieśń V, 333-353). Przez Rzymian została utożsamiona z Mater Matutą, a Palajmon – z Portunusem. Nierzadko mylona z nimfą , kochanką Heliosa (lub Apollina), opisaną w Przemianach Owidiusza. Postać jej inspirowała twórców w późniejszych epokach. Utwór poetycki poświęcił jej angielski poeta . W Polsce temat bogini został literacko przetworzony w Leukotea: powieść z dziejów starożytnego Rzymu i wydany anonimowo w 1915 przez poznańską Księgarnię Św. Wojciecha. Jej imieniem nazwano odkrytą w 1855 asteroidę z głównego pasa słonecznego, skatalogowaną pod numerem 35. (pl)
  • Leucoteia (em grego clássico: Λευκοθέα; romaniz.: Leukothéa). literalmente "deusa branca"; deve ser entendida como "A deusa que flui na espuma do mar". Protectora dos marinheiros. Na mitologia grega, era uma antiga deusa do mar, que se manifestava sob a forma de uma ninfa transformada. (pt)
  • Левкотея, також Левкотея, Левкофоя (грец. Λευκοθεα — біла богиня) — у давньогрецькій міфології ім'я богині, в яку за бажанням Діоніса була перетворена Іно] — друга дочка Кадма й Гармонії, дружина Атаманта, мати Леарха і Мелікерта. Вигодувала Діоніса. Вона дала Одіссею покривало, що врятувало його. Їй присвячено LXXIV орфічний гімн. За Родоським міфом, це епітет Галії. Левкотею вважали покровителькою мандрівників і ототожнювали з римською богинею Матутою. Культ Левкотеї був пов'язаний з Істмійськими іграми, завдяки яким поширився по всій Греції. Міфи про Левкотею мають трагічний характер, а вислів Inus ache — «скорботи Іно» став крилатим. (uk)
  • Leukothea (grekiska, den vita gudinnan) är i grekisk mytologi namnet på den till havsgudinna förvandlade Ino, som räddar Odysseus då han på hemfärden från Kalypsos ö genom Poseidon lider skeppsbrott. (sv)
  • Левкофе́я, или Левкоте́я (др.-греч. Λευκοθέα «белая богиня») — в древнегреческой мифологии имя богини, в которую по желанию Диониса была превращена Ино — вторая дочь Кадма и Гармонии, супруга Афаманта, мать Леарха и Меликерта. Вскормила Диониса. Она дала Одиссею покрывало, спасшее его. Ей посвящён LXXIV орфический гимн. По родосскому мифу, это эпитет Галии. В честь Левкофеи назван астероид (35) Левкофея, открытый в 1855 году. (ru)
  • 琉科忒亚(希腊语:Λευκοθεα,“白色女神”)是希腊神话中一个宁芙。有关她的传说相当繁多,但比较一致的一点是,她是转变为宁芙的。 根据流传最广的传说,她原先是伊诺:卡德摩斯之女、塞墨勒的姊妹以及的妻子。她和丈夫接受赫耳墨斯的嘱托而抚养了狄俄倪索斯,因而遭到善妒的赫拉的报复,她调遣厄里倪厄斯将他们变成了疯子。疯癫的伊诺抱着孩子跳进了(Beotia)的大海里。(根据不同的版本,她还烹煮了自己的孩子,等等。参见“伊诺”。)波塞冬将他们两个都变成了神祇:伊诺成为了琉科忒亚,而墨利克尔忒斯变成了帕莱蒙。 在罗得岛的传说中,跳进海中变成琉科泰娅的是(Halia,“大海的”),一个当地的宁芙、忒尔喀涅斯的姊妹。她是波塞冬(在这个岛上长大)的伴侣,为他生育了罗得以及六个儿子。她后来被自己的儿子们强奸,跳入海中自尽,变成了琉科忒亚。而这六个儿子被阿佛洛狄忒所惩罚而变疯,并被波塞冬永远囚禁在大地深处[1]。这样,罗得岛的人们可以将自己的神话历史追溯到罗得和她的丈夫提坦神赫利俄斯。 在荷马的《奥德赛》中琉科忒亚化身为海鸥在俄底修斯遇上海难的时候出场,交给他一方纱巾,让他围在腰间以获得神力保护,最终得以见到瑙西卡。 她在拉科尼亚(Laconia)拥有祭坛,被人认为携有神谕,可以为人释梦。 (zh)
dbo:wikiPageID
  • 77446 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 6876 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1101569161 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • ليوكوثيا في الأساطير الإغريقية هي واحدة من حوريات البحر. وفقاً لتلك الأساطير فإن آلهة جبل أولمب حولوا إينو ابنة قدموس وشقيقة سيميلي إلى ليوكوثيا عقاباً لها. (ar)
  • Leukothea (altgriechisch Λευκοθέα Leukothéa, deutsch ‚weiße Göttin‘) war in der griechischen Mythologie die unter die Meeresgötter aufgenommene Ino, nach einer anderen Lesart die vergöttlichte Halia. (de)
  • In Greek mythology, Leucothea (/ljuːˈkoʊθiə/; Greek: Λευκοθέα, translit. Leukothéa, lit. "white goddess"), sometimes also called Leucothoe (Greek: Λευκοθόη, translit. Leukothóē), was one of the aspects under which an ancient sea goddess was recognized, in this case as a transformed nymph. (en)
  • Leucotea (in greco antico: Λευκοθέα, Leukothéā) e letteralmente "dea bianca", da intendersi forse come "'la dea che scorre sulla schiuma del mare" è un personaggio della mitologia greca ed è una divinità del mare. Nella mitologia romana viene identificata con la dea Mater Matuta. (it)
  • Leucoteia (em grego clássico: Λευκοθέα; romaniz.: Leukothéa). literalmente "deusa branca"; deve ser entendida como "A deusa que flui na espuma do mar". Protectora dos marinheiros. Na mitologia grega, era uma antiga deusa do mar, que se manifestava sob a forma de uma ninfa transformada. (pt)
  • Leukothea (grekiska, den vita gudinnan) är i grekisk mytologi namnet på den till havsgudinna förvandlade Ino, som räddar Odysseus då han på hemfärden från Kalypsos ö genom Poseidon lider skeppsbrott. (sv)
  • Левкофе́я, или Левкоте́я (др.-греч. Λευκοθέα «белая богиня») — в древнегреческой мифологии имя богини, в которую по желанию Диониса была превращена Ино — вторая дочь Кадма и Гармонии, супруга Афаманта, мать Леарха и Меликерта. Вскормила Диониса. Она дала Одиссею покрывало, спасшее его. Ей посвящён LXXIV орфический гимн. По родосскому мифу, это эпитет Галии. В честь Левкофеи назван астероид (35) Левкофея, открытый в 1855 году. (ru)
  • 琉科忒亚(希腊语:Λευκοθεα,“白色女神”)是希腊神话中一个宁芙。有关她的传说相当繁多,但比较一致的一点是,她是转变为宁芙的。 根据流传最广的传说,她原先是伊诺:卡德摩斯之女、塞墨勒的姊妹以及的妻子。她和丈夫接受赫耳墨斯的嘱托而抚养了狄俄倪索斯,因而遭到善妒的赫拉的报复,她调遣厄里倪厄斯将他们变成了疯子。疯癫的伊诺抱着孩子跳进了(Beotia)的大海里。(根据不同的版本,她还烹煮了自己的孩子,等等。参见“伊诺”。)波塞冬将他们两个都变成了神祇:伊诺成为了琉科忒亚,而墨利克尔忒斯变成了帕莱蒙。 在罗得岛的传说中,跳进海中变成琉科泰娅的是(Halia,“大海的”),一个当地的宁芙、忒尔喀涅斯的姊妹。她是波塞冬(在这个岛上长大)的伴侣,为他生育了罗得以及六个儿子。她后来被自己的儿子们强奸,跳入海中自尽,变成了琉科忒亚。而这六个儿子被阿佛洛狄忒所惩罚而变疯,并被波塞冬永远囚禁在大地深处[1]。这样,罗得岛的人们可以将自己的神话历史追溯到罗得和她的丈夫提坦神赫利俄斯。 在荷马的《奥德赛》中琉科忒亚化身为海鸥在俄底修斯遇上海难的时候出场,交给他一方纱巾,让他围在腰间以获得神力保护,最终得以见到瑙西卡。 她在拉科尼亚(Laconia)拥有祭坛,被人认为携有神谕,可以为人释梦。 (zh)
  • Leucòtea (en grec antic Λευκοθέα, Leucothéa) és el nom d'una deessa marina de la mitologia grega. En la seva vida mortal havia estat Ino, filla de Cadme i d'Harmonia. Després de la mort de Sèmele, la seva germana, Ino va convèncer Atamant, el seu marit, per recollir Dionís, el déu nen, i educar-lo amb els seus fills, Learc i Melicertes. Però Hera, plena d'ira per haver acollit el fruit dels amors adúlters del seu marit, Zeus, va embogir Atamant i Ino enviant-li la fúria Tisífone. Ino va ficar el seu fill Melicertes en una olla d'aigua bullent, i Atamant, pensant que Learc era un cérvol, el matà amb la seva llança. Ino es va llençar al mar amb el cadàver de Melicertes. Els déus marins, compadint-se d'ella la van transformar en nereida, i al seu fill el van convertir en el petit déu Palèmon. (ca)
  • En la mitología Griega Leucótea (en griego Λευκοθεα Leukothea, ‘diosa blanca’) era uno de los aspectos bajo los que conocía a una antigua diosa del mar. Las fuentes mitológicas coinciden en que fue una ninfa transformada. Leucótea tenía sus altares junto a los de Poseidón, siendo el principal el que se encontraba en Corinto. Tenía un santuario en Laconia donde contestaba las preguntas de la gente sobre sus sueños, siendo esta su forma de oráculo. Puede comparársela con la etrusca Losna. Leucótea es La diosa blanca de Robert Graves. (es)
  • Leukotea (gr. Λευκοθέα „Biała bogini”, łac. Leucothea) – bogini morska w mitologii greckiej, czczona później także przez Rzymian. Utożsamiano ją z Ino, która po samobójczym skoku do morza miała zostać przemieniona w nereidę. Na Rodos identyfikowano ją natomiast z Halią. Poświęcono jej jeden z hymnów orfickich (LXXIV). Przez Rzymian została utożsamiona z Mater Matutą, a Palajmon – z Portunusem. Nierzadko mylona z nimfą , kochanką Heliosa (lub Apollina), opisaną w Przemianach Owidiusza. Jej imieniem nazwano odkrytą w 1855 asteroidę z głównego pasa słonecznego, skatalogowaną pod numerem 35. (pl)
  • Левкотея, також Левкотея, Левкофоя (грец. Λευκοθεα — біла богиня) — у давньогрецькій міфології ім'я богині, в яку за бажанням Діоніса була перетворена Іно] — друга дочка Кадма й Гармонії, дружина Атаманта, мати Леарха і Мелікерта. Вигодувала Діоніса. Вона дала Одіссею покривало, що врятувало його. Їй присвячено LXXIV орфічний гімн. За Родоським міфом, це епітет Галії. (uk)
rdfs:label
  • ليوكوثيا (ar)
  • Leucòtea (ca)
  • Leukothea (Mythologie) (de)
  • Leucótea (es)
  • Leukothea (in)
  • Leucothea (en)
  • Leucotea (it)
  • Leukotea (bogini) (pl)
  • Leucoteia (pt)
  • Leukothea (sv)
  • Левкофея (ru)
  • 琉科忒亚 (zh)
  • Левкотея (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:otherNames of
is owl:differentFrom of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License