| dbo:abstract
|
- Henry Reimann (Regensdorf, Silèsia, 1850 - Berlín, Alemanya, 1906) fou un compositor i musicòleg alemany. El seu pare Ignaz Reimann (1820-1885), li ensenyà tots els secrets de l'art de la música, però volgué dedicar-se a la carrera literària, pel que estudià filologia a Breslau, doctorant-se el 1875. Després fou successivament professor dels Instituts de segona ensenyança de (1876), (1878), Berlín (1879), (1880), i (1884), sent nomenat l'any següent director del de Gleiwitz, però després, a conseqüència de certes diferències amb els seus superiors, abandonà aquell càrrec i es dedicà per complet a la música, per la que havia sentit gran afició des d'infant. Després d'haver fundat una Acadèmia de cant a Ratibor, el 1887 es traslladà a Berlin, sent anomenat el 1889 professor del Conservatori Klindworth on tingué alumnes destacats com i entre d'altres, i des del 1895 organista de la Kaiser Wilhelm Gedächtniskirche, fundant el 1898 la Societat Bach. Reimann es donà a conèixer principalment com historiador i crític musical, i col·laborà en algunes revistes, particularment en la Schelesische Zeitung, Allgemeine Deutsche Musikzeitung i Vürtelsjarschrift für Müsik wissenschaft. A part publicà: Questiones metrieac (1875); Nomos (1882); Studien zur griechischen Musikgeschichte (1882); Prosodien (1885); Robert Schumann's Leben und Werke (Leipzig, 1887); Zur Geschichte und Theorie der byzantinischen Musik (1889); Johan Brahms, primer volum de la col·lecció Berühmte Musiker, que es publicava sota la seva direcció (1897; 3ª ed. 1903); Wagneriana Lisztiana, i Hans von Bülow, publicada després de la seva mort (1909). A més publicà, algunes composicions originals, així com diverses col·leccions de cants antics arranjats per a una veu i piano, com Das deutsche Lied (4 vol.); Internationales Voelksliederbuch (3 vol.), i Das deutsche geistliche Lied (6 vol.). (ca)
- Heinrich Reimann (* 12. März 1850 in Rengersdorf, Landkreis Glatz, Provinz Schlesien; † 24. Mai 1906 in Charlottenburg) war ein deutscher Musikwissenschaftler, Organist und Komponist. (de)
- Professor Dr. phil. Heinrich Reimann (March 12, 1850 – May 24, 1906), was a German musicologist, organist, and composer. Reimann was born in Rengersdorf, Silesia, and was a son of , also a musician. Reimann studied at the University of Breslau and was awarded a degree in classical philology in 1875, having simultaneously studied organ with the Silesian composer and organist Moritz Brosig (1815-1887). It was only in 1886 that Reimann changed his profession to music, becoming active in Berlin as an organist, choral conductor, and write on subjects from Byzantine music through Wagner and contemporary composition. Reimann was appointed official organist for the Berlin Philharmonic where he performed on the organ (1888), and became instructor in music theory and organ at the Klindworth-Schwarwenka-Conservatory; he was later appointed organist at the Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche in 1895 (where Wilhelm Sauer's largest organ to date—Opus 660—was installed). In fact, Reimann was responsible for the addition of a fourth manual to the organ in 1897 in the form of an enclosed echo division (German:Fernwerk), which spoke through a soundproof duct and stone wall to a screen directly above the nave of the church. Reimann was one of the first organ teachers of Karl Straube (the latter studying perhaps on the Schlag und Söhne organ), who became Reimann's assistant at the Gedächtniskirche upon Reimann's appointment. It was Reimann who first introduced Straube to the music of Max Reger (then a student of Hugo Riemann in composition at Weiden). Reimann died in Berlin. With the exception of his birth/death information and his appointment at the Klindworth-Schwarwenka-Conservatory, all of the other information is supported in the following text: Anderson, Christopher. Max Reger and Karl Straube: Perspectives on an Organ Performing Tradition. Burlington, VT: Ashgate Publishing Company, 2003. (en)
- Heinrich Reimann, född 12 mars 1850 i , Schlesien, död 24 maj 1906 i Berlin, var en tysk musiker och musikvetare. Reimann blev filosofie doktor 1875 och var gymnasielärare, tills han 1886 helt övergick musiken. Han bosatte i Berlin 1887, var till 1895 organist vid Filharmoniska sällskapet och en tid lärare vid Karl Klindworths och Xaver Scharwenkas musikkonservatorium, blev 1895 organist vid kejsar Vilhelms minneskyrka och fick 1897 professors titel. Reimann skrev bland annat biografierna Robert Schumanns Leben und Werke (1887), Johannes Brahms (1897; tredje upplagan 1893; första numret i den av honom utgivna samlingen "Berühmte Musiker") samt de postumt utgivna Johann Sebastian Bach (1908) och Hans von Bülow (1909), vidare Zur Theorie und Geschichte der byzantinischen Musik (1889, i "Vierteljahrsschrift für Musikwissenschaft") och Musikalische Rückblicke (två band, 1900). Reimann stiftade 1898 ett Bachsällskap, komponerade åtskilligt och utgav samlingar av äldre visor i bearbetning med pianoledsagning: "Das deutsche Lied" (fyra band), "Internationales Volksliederbuch" (tre band) samt "Das deutsche geistliche Lied" (sex band). (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Heinrich Reimann (* 12. März 1850 in Rengersdorf, Landkreis Glatz, Provinz Schlesien; † 24. Mai 1906 in Charlottenburg) war ein deutscher Musikwissenschaftler, Organist und Komponist. (de)
- Henry Reimann (Regensdorf, Silèsia, 1850 - Berlín, Alemanya, 1906) fou un compositor i musicòleg alemany. El seu pare Ignaz Reimann (1820-1885), li ensenyà tots els secrets de l'art de la música, però volgué dedicar-se a la carrera literària, pel que estudià filologia a Breslau, doctorant-se el 1875. Després fou successivament professor dels Instituts de segona ensenyança de (1876), (1878), Berlín (1879), (1880), i (1884), sent nomenat l'any següent director del de Gleiwitz, però després, a conseqüència de certes diferències amb els seus superiors, abandonà aquell càrrec i es dedicà per complet a la música, per la que havia sentit gran afició des d'infant. (ca)
- Professor Dr. phil. Heinrich Reimann (March 12, 1850 – May 24, 1906), was a German musicologist, organist, and composer. Reimann was born in Rengersdorf, Silesia, and was a son of , also a musician. Reimann studied at the University of Breslau and was awarded a degree in classical philology in 1875, having simultaneously studied organ with the Silesian composer and organist Moritz Brosig (1815-1887). It was only in 1886 that Reimann changed his profession to music, becoming active in Berlin as an organist, choral conductor, and write on subjects from Byzantine music through Wagner and contemporary composition. Reimann was appointed official organist for the Berlin Philharmonic where he performed on the organ (1888), and became instructor in music theory and organ at the Klindworth-Schwarw (en)
- Heinrich Reimann, född 12 mars 1850 i , Schlesien, död 24 maj 1906 i Berlin, var en tysk musiker och musikvetare. Reimann blev filosofie doktor 1875 och var gymnasielärare, tills han 1886 helt övergick musiken. Han bosatte i Berlin 1887, var till 1895 organist vid Filharmoniska sällskapet och en tid lärare vid Karl Klindworths och Xaver Scharwenkas musikkonservatorium, blev 1895 organist vid kejsar Vilhelms minneskyrka och fick 1897 professors titel. (sv)
|
