| dbo:abstract
|
- El cicle de Born-Haber o cicle de Born-Fajans-Haber és un cicle termodinàmic que té la finalitat de determinar experimentalment les energies reticulars dels cristalls iònics de manera indirecta utilitzant la llei de Hess, ja que la seva determinació directa és difícil. Aquest mètode fou proposat el 1919 per dos científics alemanys, el físic Max Born i el químic Fritz Haber, i pel físic i químic polonès Kasimir Fajans, que havien treballat de forma independent, en treballs publicats en el mateix exemplar de la mateixa revista. L'energia reticular, Ur, és l'energia implicada en la formació d'un cristall iònic a partir dels seus ions en estat gasós i separats una distància infinita. Aquesta energia és difícil de determinar experimentalment, però Born, Fajans i Haber descobriren que es podia determinar a partir de mesures d'energies d'altres processos que sí que es podien obtenir experimentalment. Aquest cicle termodinàmic consta de dos camins diferents. El punt de partida dels dos camins són els elements químics en l'estat més estable en condicions estàndard (1 atm de pressió). El punt d'arribada és el cristall iònic. Hom seguirà l'exemple del fluorur de liti per descriure el cicle:
* Camí 1: Aquest camí només té una etapa. És el procés de formació del cristall iònic a partir dels elements en l'estat més estable en condicions estàndard (1 atm). L'energia implicada és l'entalpia de formació estàndard del cristall, ∆Hf0. És un procés generalment exotèrmic:
* Camí 2: Etapa 1: En la primera etapa l'element químic metàl·lic ha de passar a estat gasós, per la qual cosa hom ha d'aportar energia ja que s'ha de rompre l'enllaç metàl·lic que uneix els àtoms, i que correspon a un procés de sublimació, això és, el pas de sòlid a vapor. També és un procés d'atomització ja que els àtoms del metall queden lliures en estat gasós. L'energia implicada és l'entalpia de sublimació, ∆Hs. Etapa 2: La segona etapa consisteix en ionitzar el metall per a formar un catió, amb càrrega positiva, que sempre requereix una aportació d'energia per a tots els àtoms (procés endotèrmic). L'energia implicada en la ionització és denomina entalpia d'ionització, ∆Hi. El nombre d'electrons a retirar del metall dependrà de cada metall, habitualment un o dos, i menys habitualment valors superiors. Etapa 3: La següent etapa correspon a l'atomització de les molècules, habitualment diatòmiques, dels no-metalls. És l'energia de dissociació, ∆Hd, de les molècules. També és un pas que requereix aportació d'energia (endotèrmic) perquè cal trencar un enllaç covalent fort. D'aquesta energia hom n'ha d'agafar la meitat perquè en el procés es produeixen dos àtoms i només se'n necessita un. Etapa 4: Una vegada hom té els àtoms en estat gasós del no-metall cal ionitzar-los. La ionització del no-metall per formar un anió és un procés exotèrmic, és a dir que suposa un despreniment d'energia. L'energia implicada s'anomena afinitat electrònica, ∆He. Com que és un procés exotèrmic, l'energia ha de tenir signe negatiu. Etapa 5: La darrera etapa del Camí 2 correspon a la formació d'un cristall iònic a partir dels ions en estat gasós i separats una distància infinita. És el procés corresponent a la reacció química de la qual se'n vol determinar l'energia reticular. És un procés exotèrmic, que allibera energia. Finalment hom pot fer ara un balanç d'energies, gràcies a la llei de Hess, considerant que l'energia total implicada en el Camí 1 ha de ser igual a la implicada en el Camí 2. Experimentalment es poden determinar totes les energies excepte l'energia reticular, Ur, que resta com incògnita i s'obté aïllant-la. (ca)
- Der Born-Haber-Kreisprozess (auch Born-Haber-Zyklus, 1916 von Fritz Haber und Max Born unabhängig voneinander gefunden) verknüpft energetische Größen (Zustandsgrößen). Er ist eine direkte Folgerung aus dem Satz von Hess, nachdem die Reaktionsenthalpie unabhängig vom Reaktionsweg ist und lediglich vom Ausgangs- und Endzustand der Produkte und Edukte abhängt. In einem solchen Kreisprozess kann jede Größe bestimmt werden, wenn die anderen bekannt sind. Dafür wird anstelle einer Reaktion eine Summe hypothetischer Teilschritte betrachtet, die einen alternativen und energiegleichen Reaktionsweg darstellen. Somit sind die Bestimmungen von nur schwer messbaren Größen wie der Gitterenergie von Ionenverbindungen, der Elektronenaffinität oder einer Ionisierungsenergie durch den Born-Haber-Kreisprozess möglich. Alle im Kreisprozess verwendeten Größen sind auf Stoffumsatz bezogene energetische Größen (Einheit: kJ pro mol). Der Kreisprozess ist also nichts anderes als eine Summe von Energien. Die hypothetischen Teilschritte in genau dieser Reihenfolge als Gesamtreaktion im Labor durchzuführen ist nicht möglich. Durch experimentelles Bestimmen der einzelnen Werte können sie jedoch in einem Kreisschema aufgestellt werden. Wie alle Kreisprozesse beruht der Born-Haber-Kreisprozess auf dem 1. Hauptsatz der Thermodynamik. (de)
- The Born–Haber cycle is an approach to analyze reaction energies. It was named after the two German scientists Max Born and Fritz Haber, who developed it in 1919. It was also independently formulated by Kasimir Fajans and published concurrently in the same issue of the same journal. The cycle is concerned with the formation of an ionic compound from the reaction of a metal (often a Group I or Group II element) with a halogen or other non-metallic element such as oxygen. Born–Haber cycles are used primarily as a means of calculating lattice energy (or more precisely enthalpy), which cannot otherwise be measured directly. The lattice enthalpy is the enthalpy change involved in the formation of an ionic compound from gaseous ions (an exothermic process), or sometimes defined as the energy to break the ionic compound into gaseous ions (an endothermic process). A Born–Haber cycle applies Hess's law to calculate the lattice enthalpy by comparing the standard enthalpy change of formation of the ionic compound (from the elements) to the enthalpy required to make gaseous ions from the elements. This lattice calculation is complex. To make gaseous ions from elements it is necessary to atomise the elements (turn each into gaseous atoms) and then to ionise the atoms. If the element is normally a molecule then we first have to consider its bond dissociation enthalpy (see also bond energy). The energy required to remove one or more electrons to make a cation is a sum of successive ionization energies; for example, the energy needed to form Mg2+ is the ionization energy required to remove the first electron from Mg, plus the ionization energy required to remove the second electron from Mg+. Electron affinity is defined as the amount of energy released when an electron is added to a neutral atom or molecule in the gaseous state to form a negative ion. The Born–Haber cycle applies only to fully ionic solids such as certain alkali halides. Most compounds include covalent and ionic contributions to chemical bonding and to the lattice energy, which is represented by an extended Born–Haber thermodynamic cycle. The extended Born–Haber cycle can be used to estimate the polarity and the atomic charges of polar compounds. (en)
- El ciclo de Born–Haber es un ciclo de reacciones químicas desarrollado en un principio por el físico Max Born y el químico alemán Fritz Haber en 1917. El ciclo de Born–Haber comprende la formación de un compuesto iónico desde la reacción de un metal (normalmente un elemento del grupo 1 o 2) con un no metal (como gases, halógenos, oxígeno u otros). Los ciclos de Born–Haber se usan principalmente como medio para calcular la energía reticular, que no puede ser determinada experimentalmente. La formación de iones gaseosos exige los siguientes procesos energéticos:1- un átomo de un metal necesita una cierta energía- energía de ionización, E para liberar uno o varios electrones.2- un átomo de un no metal cuando capta uno o varios electrones desprende energía -afinidad electrónica, Ae.Podría pensarse que solo se formarían compuestos iónicos en el caso de que la energía liberada cuando el no metal capta electones, Ae, iguale o supere a la requerida para la ionización del metal, Ei. Sin embargo esto solo sucede en muy contados casos. Existen muchas sustancias iónicas – por ejemplo el cloruro de sodio- que son estables a pesar de que la energía de ionización del metal supera la electroafinidad del no metal. Todo esto hace sospechar que además de las dos clases de energía mencionadas existan otras que influyan también en la formación del compuesto. La energía reticular representa teóricamente la formación de compuestos iónicos a partir de iones gaseosos. Algunos químicos la definen como la energía para romper los compuestos iónicos en iones gaseosos. La primera definición es exotérmica y la segunda endotérmica. Con el ciclo de Born–Haber se calcula la energía reticular comparando la entalpía estándar de formación del compuesto iónico (según los elementos) con la entalpía necesaria para hacer iones gaseosos a partir de los elementos. Esta es una aplicación de la Ley de Hess El último paso es complejo. Para hacer iones gaseosos de elementos es necesario convertirlos en gas, disociarlos si es necesario, e ionizarlos. Si el elemento es una molécula (por ejemplo F2), habrá que tener en cuenta su entalpía de disociación. La energía necesaria para arrancar un electrón y formar un catión es la energía de ionización, mientras que la necesaria para añadirlo y formar un anión es la afinidad electrónica. La entalpía de formación se encuentra sumando las entalpías de atomización, ionización, sublimación, disociación, afinidad electrónica y su respectiva energía reticular. (es)
- Is timthriall fuinnimh é timthriall Born-Haber, bunaithe ar dhlí Hess, a thaispeánann an ceangal idir fuinneamh laitíse solaid ianaigh is a theas déanmhaíochta, i dtéarmaí airíonna na n-adamh aonarach. Ainmníodh é i ndiaidh an dá eolaí Gearmánacha Max Born agus Fritz Haber, a d’fhorbair é sa bhliain 1919. Rinne Kasimir Fajans é a fhoirmiú go neamhspleách freisin agus foilsíodh i gcomhthráth é san eagrán céanna den iris chéanna. Baineann an timthriall le comhdhúil ianach a fhoirmiú ó imoibriú miotail ( go minic le dúile sa Ghrúpa I nó Ghrúpa II) le halaiginí nó le dúile neamh-mhiotalacha eile mar ocsaigin. De bhrí go bhfuil an fuinneamh iomlán a ídítear i bpróiseas ar bith neamhspleách ar an gconair a leantar sa phróiseas, is féidir aon chainníocht anaithnid sa timthriall a dhéanamh amach más eol na cainníochtaí eile. Baintear leas as timthriall Born-Haber chun eantalpacht laitíse a ríomh, trí chomparáid a dhéanamh idir an t-athrú caighdeánach eantalpachta ar fhoirmiú chomhdhúil ianach (ó na dúile) leis an eantalpacht a theastaíonn chun iain ghásacha a dhéanamh as na dúile. Is é is eantalpacht laitíse ann ná an t-athrú eantalpachta nuair a chomhshóitear aon mhól de chomhdhúil ianach ina n-iain ghásacha (imoibriú intéirneach). Mar shampla; NaCl(s)→ Na+(g) + Cl–(g) Is imoibriúchán intéirneachh é seo mar go bhfuilfuinneamh de dhíth le fórsaí aomtha idir na hiain a shárú agus iad a dheighilt. (ga)
- Le cycle de Born-Haber, ou cycle de Born-Fajans-Haber, est une technique permettant de calculer l'énergie réticulaire (enthalpie de cristallisation) d'un cristal ionique.Il est basé sur les travaux du physicien allemand Max Born, du chimiste allemand Fritz Haber, et du physico-chimiste polonais Kazimierz Fajans. La stabilité d'un cristal est caractérisée par son énergie réticulaire . Cette dernière représente la quantité d'énergie nécessaire pour décomposer une mole d'un solide cristallisé en ses ions constituants en phase gazeuse. Plus l' est importante, plus le solide est stable. Au diagramme ci-dessous correspond au négatif de l'énergie réticulaire, . (fr)
- Siklus Born–Haber adalah suatu pendekatan yang digunakan untuk menganalisis energi reaksi. Pendekatan ini dinamai dari dua ilmuwan Jerman Max Born dan Fritz Haber, yang mengembangkan pendekatan ini pada tahun 1919. Pendekatan ini juga secara independen dirumuskan oleh . Siklus ini berkaitan dengan pembentukan senyawa ionik dari reaksi logam (utamanya unsur Golongan I atau Golongan II) dengan halogen atau unsur non-logam lainnya seperti oksigen. Siklus Born–Haber digunakan terutama sebagai cara menghitung energi kisi (atau lebih tepatnya entalpi), yang tidak bisa diukur secara langsung. Entalpi kisi adalah perubahan entalpi yang terlibat dalam pembentukan senyawa ionik dari ion berfasa gas (proses eksoterm), atau kadang-kadang didefinisikan sebagai energi untuk memecah senyawa ion menjadi ion berfasa gas (suatu proses endotermik). Siklus Born–Haber menerapkan hukum Hess untuk menghitung entalpi kisi dengan membandingkan perubahan entalpi pembentukan standar dari senyawa ionik (dari unsur) ke entalpi yang diperlukan untuk membuat ion berfasa gas dari unsur bebasnya. Perhitungan entapi pembentukan ion berfasa gas terlihat rumit. Untuk membuat ion gas dari unsur-unsur bebasnya, perlu untuk membuat atomisasi unsur-unsur tersebut (mengubah masing-masing unsur menjadi atom berfasa gas) dan kemudian atom tersebut diionisasi. Jika unsur tersebut biasanya merupakan molekul maka pertama-tama kita harus mempertimbangkan energi disosiasi ikatan (lihat pula energi ikatan). Energi yang diperlukan untuk menghilangkan satu atau lebih elektron untuk membuat kation adalah jumlah dari energi ionisasinya; misalnya, energi yang dibutuhkan untuk membentuk Mg2+ adalah energi ionisasi yang diperlukan untuk menghilangkan elektron pertama dari Mg, ditambah energi ionisasi yang diperlukan untuk menghilangkan elektron kedua dari Mg+. Afinitas elektron didefinisikan sebagai jumlah energi yang dilepaskan ketika elektron ditambahkan ke atom atau molekul netral dalam bentuk gas untuk membentuk ion negatif. Siklus Born–Haber hanya berlaku untuk padatan ionik penuh seperti tertentu. Sebagian besar senyawa ini termasuk kontribusi kovalen dan ionik untuk ikatan kimia dan energi kisi, yang diwakili oleh siklus termodinamika Born–Haber yang diperpanjang. Siklus Born–Haber yang dipepanjang dapat digunakan untuk memperkirakan polaritas dan muatan atom senyawa polar. (in)
- Il ciclo di Born-Haber, che prende il nome dai suoi due sviluppatori, gli scienziati tedeschi Max Born e Fritz Haber, è un approccio nell'analisi delle energie di reazione. Consiste in uno schema che rappresenta due "cammini" ideali che portano alla formazione di un composto ionico dalla reazione dei suoi componenti allo stato elementare: un cammino diretto ed uno che passa attraverso una serie di reazioni intermedie. (it)
- De Born-Habercyclus is een analyse van de enthalpieveranderingen bij de vorming van zouten. De cyclus is genoemd naar en ontwikkeld door de Duitse natuurwetenschappers Max Born en Fritz Haber. De Born-Habercyclus analyseert de enthalpieveranderingen bij de vorming van een zout door de reactie van een metaal (meestal een alkalimetaal of een aardalkalimetaal) met een niet-metaal. Born-Habercycli hebben als primaire doel roosterenthalpieën te berekenen omdat deze niet rechtstreeks te meten zijn. De roosterenthalpie wordt gewoonlijk gedefinieerd als de verandering van enthalpie die optreedt als een zout wordt gevormd uit vrije ionen, dus uit ionen in de gastoestand. Deze omzetting is altijd exotherm. Een Born-Habercyclus berekent de roosterenthalpie door het vergelijken van de standaard vormingsenthalpie met de enthalpieveranderingen bij het produceren van ionen in de gastoestand uit de niet-ontleedbare stoffen. De Wet van Hess wordt hierbij toegepast. Het omzetten van een niet-ontleedbare stof tot ionen in de gastoestand bestaat uit een aantal stappen. Hetzelfde geldt voor de berekening want elke stap gaat gepaard met een enthalpieverandering. Als een niet-ontleedbare stof vast of vloeibaar is, moet de stof eerst in de gastoestand overgaan, (sublimatie respectievelijk verdamping). Moleculen worden gedissocieerd in atomen. Metaalatomen worden geïoniseerd en niet-metaalatomen binden elektronen. (nl)
- ボルン・ハーバーサイクルは1919年にマックス・ボルンとフリッツ・ハーバーによって開発された格子エンタルピーを計算する間接的手段の循環過程として使われる図。 (ja)
- O Ciclo de Born-Haber é uma proposta para analisar a energia envolvida numa reação, desenvolvida em 1917 pelos cientistas alemães Max Born e Fritz Haber. O ciclo de Born-Haber envolve a formação de um composto iônico a partir da reação de um metal (frequentemente um elemento do grupo 1 ou grupo 2) com um ametal. O ciclo de Born-Haber é usado principalmente como um método para calcular a entalpia reticular, a qual não pode ser mensurada diretamente. A entalpia reticular é a formação de um composto iônico a partir de íons gasosos. Alguns químicos a definem como a energia necessária para quebrar o composto iônico, transformando-o em íons gasosos. A definição anterior é invariavelmente exotérmica, e a posterior endotérmica. Um ciclo de Born-Haber calcula a entalpia reticular comparando a entalpia de formação do composto iônico (a partir dos elementos) com a entalpia necessária para transformá-los nos íons gasosos dos elementos. Esta é uma aplicação da lei de Hess. É esse último cálculo que é complexo. Para fazer íons gasosos de elementos é necessário atomizar os elementos (transformar cada um em átomos gasosos) e então ionizar os átomos. Se o elemento é normalmente uma molécula, então temos que considerar sua entalpia de dissociação. A energia envolvida para remover elétrons, formando cátions, é chamada energia de ionização. A entalpia da adição de elétrons, transformando o átomo em ânion, é chamada de eletroafinidade. Explicação do diagrama 1.
* Entalpia de atomização do metal (nesse caso o lítio) 2.
* Entalpia de ionização do metal 3.
* Entalpia de atomização do ametal (nesse caso o floreto) 4.
* Eletroafinidade do ametal 5.
* Entalpia reticular A soma das energias de cada passo do processo deve ser igual à entalpia de formação do metal e do ametal, . é a entalpia de vaporização para metais é a energia de ligação é a energia de ionização para metais é a afinidade eletrônica do ametal X é a energia reticular A entalpia líquida de formação e as primeiras quatro entre as cinco energias podem ser determinadas experimentalmente, mas a energia reticular não pode ser diretamente medida. Em vez disso, a energia reticular é calculada subtraindo-se as outras quatro energias do ciclo de Born-Haber da entalpia líquida de formação. (pt)
- Цикл Борна — Габера — энтальпийная диаграмма, позволяющая, исходя из закона Гесса, определить энергию образования кристаллической решётки. Назван в честь немецких учёных Макса Борна и Фрица Габера, разработавших его в 1919 году. С его помощью на основании экспериментально известных величин (энтальпии образования вещества, энергий (потенциалов) ионизации, сродства к электрону, атомизации) находят энтальпию взаимодействия газообразных ионов с образованием кристалла вещества, или, иначе, энергию, необходимую для разрушения ионного кристалла до газообразных ионов. Необходимость введения понятия "энергия кристаллической решётки" вызвана тем, что эта энергия не совпадает с той, что выделяется при образовании молекулы, поскольку, помимо электростатического притяжения своих "ближайших" противоионов (которых, например, в случае CsCl в кристалле не 1, а 8), ион также взаимодействует и с более "дальними" анионами и катионами. (ru)
- 玻恩-哈伯循环是一种用于计算的方法，由德国科学家馬克斯·玻恩和弗里茨·哈伯发明。有时反应热很难或甚至无法直接测出，但根据赫斯定律，反应热的大小与反应物及生成物的初状态与末状态有关，与反应的途径无关，因此如果能够测出各个反应途径的反应热，那么原反应的反应热也就可以计算出来了。 (zh)
- Цикл Борна — Габера (англ. Born–Haber cycle, рос. цикл Борна — Хабера) — термодинамічний цикл, записаний на основі закону Гесса. Використовується для розрахунку енергії кристалічної ґратки йонних кристалах. Цикл названий на честь його німецьких першовідкривачів — фізика Макса Борна та хіміка Фріца Габера. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Il ciclo di Born-Haber, che prende il nome dai suoi due sviluppatori, gli scienziati tedeschi Max Born e Fritz Haber, è un approccio nell'analisi delle energie di reazione. Consiste in uno schema che rappresenta due "cammini" ideali che portano alla formazione di un composto ionico dalla reazione dei suoi componenti allo stato elementare: un cammino diretto ed uno che passa attraverso una serie di reazioni intermedie. (it)
- ボルン・ハーバーサイクルは1919年にマックス・ボルンとフリッツ・ハーバーによって開発された格子エンタルピーを計算する間接的手段の循環過程として使われる図。 (ja)
- 玻恩-哈伯循环是一种用于计算的方法，由德国科学家馬克斯·玻恩和弗里茨·哈伯发明。有时反应热很难或甚至无法直接测出，但根据赫斯定律，反应热的大小与反应物及生成物的初状态与末状态有关，与反应的途径无关，因此如果能够测出各个反应途径的反应热，那么原反应的反应热也就可以计算出来了。 (zh)
- Цикл Борна — Габера (англ. Born–Haber cycle, рос. цикл Борна — Хабера) — термодинамічний цикл, записаний на основі закону Гесса. Використовується для розрахунку енергії кристалічної ґратки йонних кристалах. Цикл названий на честь його німецьких першовідкривачів — фізика Макса Борна та хіміка Фріца Габера. (uk)
- El cicle de Born-Haber o cicle de Born-Fajans-Haber és un cicle termodinàmic que té la finalitat de determinar experimentalment les energies reticulars dels cristalls iònics de manera indirecta utilitzant la llei de Hess, ja que la seva determinació directa és difícil. Aquest mètode fou proposat el 1919 per dos científics alemanys, el físic Max Born i el químic Fritz Haber, i pel físic i químic polonès Kasimir Fajans, que havien treballat de forma independent, en treballs publicats en el mateix exemplar de la mateixa revista.
* Camí 1: (ca)
- The Born–Haber cycle is an approach to analyze reaction energies. It was named after the two German scientists Max Born and Fritz Haber, who developed it in 1919. It was also independently formulated by Kasimir Fajans and published concurrently in the same issue of the same journal. The cycle is concerned with the formation of an ionic compound from the reaction of a metal (often a Group I or Group II element) with a halogen or other non-metallic element such as oxygen. (en)
- El ciclo de Born–Haber es un ciclo de reacciones químicas desarrollado en un principio por el físico Max Born y el químico alemán Fritz Haber en 1917. El ciclo de Born–Haber comprende la formación de un compuesto iónico desde la reacción de un metal (normalmente un elemento del grupo 1 o 2) con un no metal (como gases, halógenos, oxígeno u otros). Los ciclos de Born–Haber se usan principalmente como medio para calcular la energía reticular, que no puede ser determinada experimentalmente. (es)
- Der Born-Haber-Kreisprozess (auch Born-Haber-Zyklus, 1916 von Fritz Haber und Max Born unabhängig voneinander gefunden) verknüpft energetische Größen (Zustandsgrößen). Er ist eine direkte Folgerung aus dem Satz von Hess, nachdem die Reaktionsenthalpie unabhängig vom Reaktionsweg ist und lediglich vom Ausgangs- und Endzustand der Produkte und Edukte abhängt. In einem solchen Kreisprozess kann jede Größe bestimmt werden, wenn die anderen bekannt sind. Dafür wird anstelle einer Reaktion eine Summe hypothetischer Teilschritte betrachtet, die einen alternativen und energiegleichen Reaktionsweg darstellen. Somit sind die Bestimmungen von nur schwer messbaren Größen wie der Gitterenergie von Ionenverbindungen, der Elektronenaffinität oder einer Ionisierungsenergie durch den Born-Haber-Kreisprozes (de)
- Is timthriall fuinnimh é timthriall Born-Haber, bunaithe ar dhlí Hess, a thaispeánann an ceangal idir fuinneamh laitíse solaid ianaigh is a theas déanmhaíochta, i dtéarmaí airíonna na n-adamh aonarach. Ainmníodh é i ndiaidh an dá eolaí Gearmánacha Max Born agus Fritz Haber, a d’fhorbair é sa bhliain 1919. Rinne Kasimir Fajans é a fhoirmiú go neamhspleách freisin agus foilsíodh i gcomhthráth é san eagrán céanna den iris chéanna. Baineann an timthriall le comhdhúil ianach a fhoirmiú ó imoibriú miotail ( go minic le dúile sa Ghrúpa I nó Ghrúpa II) le halaiginí nó le dúile neamh-mhiotalacha eile mar ocsaigin. (ga)
- Siklus Born–Haber adalah suatu pendekatan yang digunakan untuk menganalisis energi reaksi. Pendekatan ini dinamai dari dua ilmuwan Jerman Max Born dan Fritz Haber, yang mengembangkan pendekatan ini pada tahun 1919. Pendekatan ini juga secara independen dirumuskan oleh . Siklus ini berkaitan dengan pembentukan senyawa ionik dari reaksi logam (utamanya unsur Golongan I atau Golongan II) dengan halogen atau unsur non-logam lainnya seperti oksigen. (in)
- Le cycle de Born-Haber, ou cycle de Born-Fajans-Haber, est une technique permettant de calculer l'énergie réticulaire (enthalpie de cristallisation) d'un cristal ionique.Il est basé sur les travaux du physicien allemand Max Born, du chimiste allemand Fritz Haber, et du physico-chimiste polonais Kazimierz Fajans. (fr)
- De Born-Habercyclus is een analyse van de enthalpieveranderingen bij de vorming van zouten. De cyclus is genoemd naar en ontwikkeld door de Duitse natuurwetenschappers Max Born en Fritz Haber. De Born-Habercyclus analyseert de enthalpieveranderingen bij de vorming van een zout door de reactie van een metaal (meestal een alkalimetaal of een aardalkalimetaal) met een niet-metaal. Born-Habercycli hebben als primaire doel roosterenthalpieën te berekenen omdat deze niet rechtstreeks te meten zijn. De roosterenthalpie wordt gewoonlijk gedefinieerd als de verandering van enthalpie die optreedt als een zout wordt gevormd uit vrije ionen, dus uit ionen in de gastoestand. Deze omzetting is altijd exotherm. (nl)
- O Ciclo de Born-Haber é uma proposta para analisar a energia envolvida numa reação, desenvolvida em 1917 pelos cientistas alemães Max Born e Fritz Haber. O ciclo de Born-Haber envolve a formação de um composto iônico a partir da reação de um metal (frequentemente um elemento do grupo 1 ou grupo 2) com um ametal. O ciclo de Born-Haber é usado principalmente como um método para calcular a entalpia reticular, a qual não pode ser mensurada diretamente. Explicação do diagrama A soma das energias de cada passo do processo deve ser igual à entalpia de formação do metal e do ametal, . (pt)
- Цикл Борна — Габера — энтальпийная диаграмма, позволяющая, исходя из закона Гесса, определить энергию образования кристаллической решётки. Назван в честь немецких учёных Макса Борна и Фрица Габера, разработавших его в 1919 году. С его помощью на основании экспериментально известных величин (энтальпии образования вещества, энергий (потенциалов) ионизации, сродства к электрону, атомизации) находят энтальпию взаимодействия газообразных ионов с образованием кристалла вещества, или, иначе, энергию, необходимую для разрушения ионного кристалла до газообразных ионов. Необходимость введения понятия "энергия кристаллической решётки" вызвана тем, что эта энергия не совпадает с той, что выделяется при образовании молекулы, поскольку, помимо электростатического притяжения своих "ближайших" противоионо (ru)
|
