rdfs:comment
| - Die Nordostiberische Schrift, auch Iberische Schrift genannt, ist eine von mehreren eng miteinander verwandten Silbenschriften der althispanischen Schriften, die vor und zu Beginn der römischen Herrschaft auf der Iberischen Halbinsel benutzt wurden. (de)
- The northeastern Iberian script, also known as Levantine Iberian or Iberian, was the main means of written expression of the Iberian language. The language is also expressed by the southeastern Iberian script and the Greco-Iberian alphabet. To understand the relationship between northeastern Iberian and southeastern Iberian scripts, one should point out that they are two different scripts with different values for the same signs. However, it is clear they have a common origin and the most accepted hypothesis is that northeastern Iberian script was derived from the southeastern Iberian script. Some researchers have concluded that it is linked to the Phoenician alphabet alone, but others believe the Greek alphabet also had a role. (en)
- Aksara Iberia Timur Laut adalah cara utama untuk menuliskan bahasa Iberia. Bahasa ini juga ditulis dengan menggunakan aksara Iberia Tenggara dan . Untuk memahami hubungan antara aksara Iberia timur laut dengan tenggara, perlu diketahui bahwa keduanya memiliki lambang yang sama tetapi arti yang berbeda. Namun, kemungkinan keduanya berasal dari sumber yang sama dan kemungkinan aksara Iberia Timur Laut berasal dari aksara Iberia Tenggara. Beberapa peneliti telah menyimpulkan bahwa aksara ini terkait dengan alfabet Fenisia, tetapi ada pula yang meyakini bahwa aksara ini juga dipengaruhi oleh alfabet Yunani. (in)
- L'escriptura ibèrica nord-oriental, també coneguda com a llevantina o simplement ibèrica per ser, amb diferència, la més freqüent de les escriptures ibèriques, va ser el vehicle principal d'expressió de la llengua ibèrica, llengua que també expressen les inscripcions en escriptura ibèrica sud-oriental, però cal destacar que el valor de la majoria de signes d'aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes és similar. Tot i així, la hipòtesi més acceptada considera que l'escriptura nord-oriental deriva directament de l'escriptura sud-oriental. Sobre l'origen de les escriptures paleohispàniques no hi ha consens: per a alguns investigadors, el seu origen està directament i únicament lligat a l'alfabet fenici, mentre que per d'altres en la seva creació també hi (ca)
- La escritura ibérica nororiental (también conocida como levantina o simplemente ibérica por ser con diferencia la más usada) es la escritura paleohispánica que fue el vehículo principal de expresión de la lengua ibérica, lengua que también expresan las inscripciones en escritura ibérica suroriental, pero cabe destacar que el valor de la mayoría de los signos de estas escrituras no coincide en absoluto, aunque el repertorio de signos es similar. Aun así, la hipótesis más aceptada considera que la escritura nororiental deriva directamente de la escritura suroriental. Sobre el origen de les escrituras paleohispánicas no hay consenso: para algunos investigadores su origen está directa y únicamente vinculado al alfabeto fenicio, mientras que para otros en su creación también habría influido el (es)
- L'écriture ibérique nord-orientale (ou levantine ou simplement ibérique) est l'écriture paléo-hispanique la plus utilisée. Cette écriture fut le véhicule principal d’expression de la langue ibère, langue aussi représentée par des inscriptions en écriture ibérique sud-orientale et en alphabet gréco-ibère. L'écriture levantine utilise un alphabet syllabaire de 28 signes qui a été déchiffré en 1922 par Manuel Gómez-Moreno Martínez.
* Tablette de plomb d'Ullastret (Gérone).
* Tablette de plomb de la Penya del Moro (Sant Just Desvern, Barcelone).
* Monnaie d'argent de Bascunes (probablement Navarre). (fr)
- La scrittura iberica nordorientale o semplicemente iberica, o levantina, è la scrittura paleo-ispanica più documentata. Le iscrizioni (95% sul totale) che usavano questa scrittura, sono in lingua iberica come in iberico sono quelle che utilizzavano la scrittura iberica sudorientale e l'alfabeto greco-iberico. Fu decifrata per la prima volta negli anni venti del Novecento (1922) da . Attualmente sono note circa milleottocento iscrizioni in questa scrittura. (it)
- A escrita ibérica levantina, também conhecida como nororiental ou simplesmente ibérica, é uma escrita paleohispânica que expressa a , como a escrita ibérica suroriental e o alfabeto greco-ibérico. Como a maior parte das outras escritas paleo-hispânicas, à exceção do alfabeto greco-ibérico, esta escrita apresenta signos que representam consoantes e vogais, como os alfabetos, e signos que representam sílabas, como os silabários. A sua utilização é conhecida entre os séculos V a.C. e I d.C. no nordeste da Península Ibérica (Aragão, Valência, Catalunha, Pirenéus Orientais Aude e Hérault). Os seus textos apresentam-se quase sempre da esquerda para a direita. (pt)
|