rdfs:comment
| - Deo gratias (Latin for "thanks [be] to God") is a response in the Latin Mass, derived from the Vulgate text of 1 Corinthians 15:57 and 2 Corinthians 2:14. (en)
- Deo gratias 라틴어로 번역하면 "하느님께 감사합니다"이다. 15: 57, 그리고 2:14 라틴어 성경(불가타역) 본문에 나타난다. (ko)
- Deo gratias és una locució llatina que significa «gràcies a déu». És a una antiga fórmula litúrgica dels rituals del catolicisme, amb la qual l'assemblea o el cor respon a la fi d'una preguera o d'una lectura. Té el seu origen a les epístoles de Pau de Tars als corintis. N'existeixen versions cantades gregorianes o polifòniques. (ca)
- Deo gratias (lateinisch für ‚Dank sei Gott‘), in der deutschen Fassung Dank sei Gott, dem Herrn, ist ein Ausruf des Dankes in der Liturgie des römischen Ritus. In der Liturgie der Heiligen Messe wird er als Antwortruf der Gemeinde auf die Akklamation des Lektors nach der Schriftlesung und auf die Entlassungsrufe Ite, missa est oder Benedicamus Domino gesungen oder gesprochen. In einigen Klöstern benutzt man die Formel auch, um jemanden nach Anklopfen an der Tür den Einlass zu gewähren. (de)
- Deo gratias! è una locuzione in lingua latina che, tradotta letteralmente, significa Grazie a Dio. L'espressione originale completa da cui deriva è Deo agimus gratias, che significa, con il verbo "agimus", Rendiamo grazie a Dio. La locuzione si trova nelle lettere di San Paolo (Corinzi 1, 15,57, Corinzi 2, 2,14) dove traduce il greco τῷ Θεῷ χάρις (tō Theō cháris). (it)
|
has abstract
| - Deo gratias és una locució llatina que significa «gràcies a déu». És a una antiga fórmula litúrgica dels rituals del catolicisme, amb la qual l'assemblea o el cor respon a la fi d'una preguera o d'una lectura. Té el seu origen a les epístoles de Pau de Tars als corintis. N'existeixen versions cantades gregorianes o polifòniques. L'expressió es fa servir també en certs monestirs benedictins per a donar l'entrada al visitant o mendicant que truca a la porta. A l'església catòlica dels primers segles a Africa era la salutació que servia per a distingir-se dels donatistes, que se saludaven amb Deo laudes. Hi era un nom comú, com per Sant Deogratias que fou bisbe de Cartago de 453 a 456. Als Països catalans el nom Deogràcies és més rar. En les llengües germàniques la fórmula traduïda va entrar al llenguatge quotidíà (en anglès: Thank God; en neerlandès: goddank o en allemany: Gott sei Dank). Progressivament va esdevenir una expressió d'alleujament sense gaire connotació religiosa. Significa per sort, feliçment, finalment. Uns exemples són la pel·lícula disco Thank God it's Friday (1978) de Robert Klane o el títol del poemari de en neerlandès Ik heb goddank twee goede longen que s'ha de traduir amb «Per sort, tinc dos bons pulmons» i no per «Gràcies a déu…». (ca)
- Deo gratias (lateinisch für ‚Dank sei Gott‘), in der deutschen Fassung Dank sei Gott, dem Herrn, ist ein Ausruf des Dankes in der Liturgie des römischen Ritus. In der Liturgie der Heiligen Messe wird er als Antwortruf der Gemeinde auf die Akklamation des Lektors nach der Schriftlesung und auf die Entlassungsrufe Ite, missa est oder Benedicamus Domino gesungen oder gesprochen. Die liturgische Akklamation hat ihren Ursprung in den Bibelstellen 1 Kor 15,57 und 2 Kor 2,14 . In der jeweiligen Landessprache wird sie auch in den lutherischen Kirchen beispielsweise bei der Entlassung vor dem Segen von der versammelten Gemeinde gesungen. In einigen Klöstern benutzt man die Formel auch, um jemanden nach Anklopfen an der Tür den Einlass zu gewähren. (de)
- Deo gratias (Latin for "thanks [be] to God") is a response in the Latin Mass, derived from the Vulgate text of 1 Corinthians 15:57 and 2 Corinthians 2:14. (en)
- Deo gratias! è una locuzione in lingua latina che, tradotta letteralmente, significa Grazie a Dio. L'espressione originale completa da cui deriva è Deo agimus gratias, che significa, con il verbo "agimus", Rendiamo grazie a Dio. La locuzione si trova nelle lettere di San Paolo (Corinzi 1, 15,57, Corinzi 2, 2,14) dove traduce il greco τῷ Θεῷ χάρις (tō Theō cháris). È un'espressione liturgica del cattolicesimo, passata al linguaggio colloquiale per esprimere in genere soddisfazione e sollievo per un successo o un pericolo scampato. Talvolta - nel suo uso enfatico - l'espressione indica sarcasticamente soddisfazione per un qualche fatto avvenuto, di cui non si sperava più l'eventualità; per esempio, la partenza di una persona non gradita, la fine di un incontro noioso protrattosi oltre misura o l'arrivo di un ritardatario. Inoltre nel romanzo de "I promessi sposi" di Alessandro Manzoni, la formula viene usata come saluto dai laici per i chierici. All'interno della liturgia cattolica in latino (e nella Messa tridentina) la formula viene usata come risposta dell'assemblea al termine della lettura dell'epistola e dell'ultimo Vangelo ed è anche la risposta finale dell'assemblea al celebrante, che con la formula Ite missa est congeda i fedeli. Il tono ironico che qualcuno vorrebbe attribuire all'espressione per via della lunga durata della messa (ma di un tempo). Forse vale la pena di sottolineare, qui, come Deo gratias esprima la gioia ed il saluto della Resurrezione, quando appunto nella Veglia Pasquale, "la veglia di tutte le veglie", si annuncia la vittoria della luce sopra le tenebre con l'acclamazione: Lumen Christi, ([sia] la luce di Cristo), a cui si risponde: Deo gratias! (it)
- Deo gratias 라틴어로 번역하면 "하느님께 감사합니다"이다. 15: 57, 그리고 2:14 라틴어 성경(불가타역) 본문에 나타난다. (ko)
|