Julius Bassianus (born in the second half of the 2nd century, died 217) was an Arab high priest of Elagabalus at the Temple of the Sun in Emesa, Syria, where this solar deity was worshipped in a shape of a black stone. The name Elagabalus derives from Ilāh (a Semitic word for "god") and gabal (an Arabic word for "mountain"), resulting in "the God of the Mountain," the Emesene manifestation of the deity. Bassianus was a member of the Royal family of Emesa (modern Homs), which was a part of the Arab aristocracy in this client kingdom of the Roman Empire. The beginning of his priesthood is unknown, but by 187 he was a high priest at Emesa. Bassianus was a son of a Julius and his paternal uncle was Julius Agrippa, who served as a Primipilaris (a former leading Centurion).
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Juli Bassià (ca)
- Ιούλιος Βασσιανός (el)
- Julius Bassianus (fr)
- Julius Bassianus (en)
- Gaio Giulio Bassiano (it)
- Julius Bassianus (nl)
|
| rdfs:comment
| - Ο Ιούλιος Βασιανός, λατιν.: Julius Bassianus (γενν. β' ήμισυ 2ου αι. - 217) ήταν ένας Άραβας αρχιερέας του Ελαγάβαλου στον στην Έμεσα της Συρίας, όπου αυτή η ηλιακή θεότητα λατρευόταν σε σχήμα μαύρης πέτρας (βαίτυλου = κωνικού μετεωρίτη). Το όνομα Ελαγάβαλος προέρχεται από το (μία σημιτική λέξη για τον «θεό») και το gabal (μία αραβική λέξη για το «βουνό»), δηλ. «ο θεός του βουνού», η Εμεσηνή έκφραση για τη θεότητα. (el)
- Julius Bassianus (de son nom latin parfois francisé en Jules Bassien) est grand-prêtre du dieu soleil ou Élagabal à Émèse (Homs, en Syrie) sous les Antonins. Selon Anthony R. Birley, on peut supposer qu'il descendait de la famille royale d'Émèse (dont la principauté avait été annexée par Rome, « à une date inconnue, mais avant 78 » d'après Maurice Sartre, à la province de Syrie). (fr)
- Gaio Giulio Bassiano (latino: Gaius Julius Bassianus; ... – 217 circa) fu un gran sacerdote del dio del sole di Emesa, e legato alla dinastia dei Severi dell'Impero romano, in quanto suocero dell'imperatore Lucio Settimio Severo. (it)
- Juli Bassià (llatí: Julius Bassianus) (segle ii - 217 dC) va ser un gran sacerdot àrab del déu Elagàbal al Temple del Sol d'Èmesa, Síria, on adoraven aquesta deïtat solar en la forma d'una pedra negra. Bassià era membre de la família reial d'Èmesa, de manera que era part de l'aristocràcia local àrab en aquest regne client dels romans. Era fill de cert Juli, germà de , qui va servir a l'exèrcit com a primipilar (una casta de centurió), i potser que fos també descendent de , fill de Sohem d'Èmesa. Bassià és ascendent matern de la nissaga d'emperadors dels Severs, i els seus descendents reben el nom de bassiànides. (ca)
- Julius Bassianus (born in the second half of the 2nd century, died 217) was an Arab high priest of Elagabalus at the Temple of the Sun in Emesa, Syria, where this solar deity was worshipped in a shape of a black stone. The name Elagabalus derives from Ilāh (a Semitic word for "god") and gabal (an Arabic word for "mountain"), resulting in "the God of the Mountain," the Emesene manifestation of the deity. Bassianus was a member of the Royal family of Emesa (modern Homs), which was a part of the Arab aristocracy in this client kingdom of the Roman Empire. The beginning of his priesthood is unknown, but by 187 he was a high priest at Emesa. Bassianus was a son of a Julius and his paternal uncle was Julius Agrippa, who served as a Primipilaris (a former leading Centurion). (en)
- Gaius Julius Bassianus, meer gekend onder de naam Julius Bassianus (geboren tweede helft tweede eeuw, overleden in 217) was een Syrische priester. Hij was van Syrisch-Aramese komaf en lid van de Syrische koninklijke familie, die trouw was aan het Romeinse Keizerrijk. Het begin van Bassianus' priesterschap is onbekend, maar in 187 was Bassianus hogepriester van de zonnetempel van Emesa, waar de Aramese Zonnegod El Gebal werd vereerd in de vorm van een zwarte steen. (nl)
|
| foaf:depiction
| |
| dct:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| has abstract
| - Juli Bassià (llatí: Julius Bassianus) (segle ii - 217 dC) va ser un gran sacerdot àrab del déu Elagàbal al Temple del Sol d'Èmesa, Síria, on adoraven aquesta deïtat solar en la forma d'una pedra negra. Bassià era membre de la família reial d'Èmesa, de manera que era part de l'aristocràcia local àrab en aquest regne client dels romans. Era fill de cert Juli, germà de , qui va servir a l'exèrcit com a primipilar (una casta de centurió), i potser que fos també descendent de , fill de Sohem d'Èmesa. Bassià és ascendent matern de la nissaga d'emperadors dels Severs, i els seus descendents reben el nom de bassiànides. No hi ha notícies del moment en què esdevengué summe sacerdot; la primera data que es coneix del seu càrrec és el 187. Tengué dues filles: Júlia Mesa, la gran, i Júlia Domna, la petita. Bassià és un cas de gran succés en l'afany d'ascens social per la via del matrimoni dels fills. Així, en qualque moment de la dècada del 180, aparegué la profecia (segurament escampada per la família) que la seva filla Domna es casaria amb un rei. Un any abans havia mort l'esposa del llavors governador de la Gàl·lia Lugdunesa Septimi Sever, i aquest rumor arribà a les seves orelles, de manera que decidí viatjar a Síria per casar-s'hi. Sis anys més tard, Sever esdevengué emperador de Roma. Els seus fills, Luci Septimi Bassià (Caracal·la) i Publi Septimi Geta, succeïren el seu pare com a emperadors, i encara els següents, Heliogàbal i Alexandre Sever, eren néts de Júlia Mesa, germana de Júlia Domna. Els seus descedents foren:
* Caracal·la
* Geta
* Elagàbal
* Alexandre Sever
* Júlia Domna
* Júlia Mesa
* Júlia Soèmies (Bassiana)
* Júlia Mamea (ca)
- Ο Ιούλιος Βασιανός, λατιν.: Julius Bassianus (γενν. β' ήμισυ 2ου αι. - 217) ήταν ένας Άραβας αρχιερέας του Ελαγάβαλου στον στην Έμεσα της Συρίας, όπου αυτή η ηλιακή θεότητα λατρευόταν σε σχήμα μαύρης πέτρας (βαίτυλου = κωνικού μετεωρίτη). Το όνομα Ελαγάβαλος προέρχεται από το (μία σημιτική λέξη για τον «θεό») και το gabal (μία αραβική λέξη για το «βουνό»), δηλ. «ο θεός του βουνού», η Εμεσηνή έκφραση για τη θεότητα. (el)
|
.jpg)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)