| dbo:abstract
|
- Els musafírides (també kangàrides o sallàrides foren una dinastia (dinastia musafírida) de l'Azerbaidjan. Té el seu origen a la família Kangari, que es va apoderar del castell de Shamiran al Tarum, districte de Kazwin. El fundador fou Musafir (en realitat Aswar) el fill del qual, Muhammad ben Musafir es va casar amb Kharatsuya, filla del príncep Djustànida de (al Daylam, on la dinastia va existir del segle vii al 928 sobiranament i com a poder local fins al 1042) Djustam III (que governava vers el 900). El 919 Muhammad va matar l'oncle de la seva dona Ali ben Wahsudan per venjar la mort del seu sogre Djustan ben Wahsudan, i des de llavors ambdues famílies van estar enfrontades. L'emir djustànida es va refugiar a les terres del daylamita Asfar de Rayy i Kazwin, qui va enviar al Ziyàrida Mardawij contra Muhammad, però Mardawij es va aliar a Muhammad i va derrotar i matar Asfar. El 941 els dos fills de Muhammad, Marzuban i Wahsudan, van prendre el control de Shamiran i van empresonar al pare, i es van repartir els dominis: Wahsudan va quedar amo del Tarum (amb Shamiran) i Marzuban va anar a les terres a l'Azerbaidjan i a Armènia. Marzuban va passar a l'Azerbaidjan on des del 926 els sadjides havien començat la descomposició del seu poder enfrontats amb el cap kharigita kurd Daysam ben Ibrahim, i el Lashkari ben Mardi, suportats alternativament pel Ziyàrida Wushmgir. Lashkari va morir en lluita a Armènia i Daysam fou traït pel seu ministre Abul Kasim Ali ben Djafar, que es va aliar amb Marzuban (que com ell era , una branca ismaïlita). Marzuban es va apoderar de Tauris (Tabriz) i Ardabil i finalment va obligar a Daysam a rendir-se (va rebre un petit feu al Tarum). Marzuban va estendre el seu domini cap al nord, fins a Derbent incloent l'Arran. El 943 els russos van arribar a la regió de l'Arran i es van apoderar de Bardaa on van romandre quasi un any. Després va haver de lluitar contra l'hamdànida de Mosul, Abu Abd Allah Husayn ben Said ben Hamdan, i el seu aliat, l'emir kurd Djafar ben Shakuya, que havia arribat fins a Salmas, que finalment fou cridat a Mosul pel nou emir Nasir al-Dawla. El 946 el Buwàyhida Rukn al-Dawla va ocupar Rayy (que es disputaven els Ziyàrides i els Samànides). El 947 Marzuban va iniciar la guerra contra els buwàyhides però Rukn al-Dawla va rebre reforços d'altres prínceps de la nissaga i el 949 el va derrotar a prop de Kazwin, i va quedar presoner essent tancat a la fortalesa de Summirim (al Fars). Els seus caps militars van alliberar al seu pare Muhammad i van ocupar Ardabil mentre Wahsudan continuava retenint Shamiran. Muhammed, que tenia un caràcter difícil, aviat es va barallar amb família i caps militars i fou enderrocat per Wahsudan i tancat altra vegada a una fortalesa esmentada com Shisagan. El Buwàyhida Rukn al-Dawla va enviar contra els musafírides a l'Azerbaidjan a Muhammad ben Abd al-Razzak, ex governador samànida de Tus, ara al seu servei. Daysam va ocupar Ardabil i Wahsudan li va reconèixer i va buscar la seva aliança, però Daysam fou derrotat per Abd al-Razzak, que, disgustat per les intrigues contínues, es va retirar a Rayy, amb lo que Daysam va poder recuperar Ardabil però llavors fou atacat pel seu aliat Wahsudan, que va enviar contra ell a Ali ben Mishki, i va haver de fugir a territori dels Artsruní de Vaspurakan. El 953 Marzuban es va escapar de la presó i va recuperar tot els seus dominis gràcies al suport dels caps militars. El 955 Daysam, després de peregrinar a Mosul, Bagdad i Alep, va tornar amb un exèrcit i va ocupar Salmas on va fer la khutba (oració) en nom de Sayf al-Dawla d'Alep. Marzuban va sufocar una revolta a Derbent i va marxar contra ell, que va fugir altre cop a Vaspurakan, però fou entregat a Marzuban per orde del rei d'aquest país. En aquest moment eren tributaris de Marzuban els prínceps de Xirvan, d'Abkhaz (territori al nord de Shirwan i no pas Abkhàzia), Shakki, Gurziwan-Saghiyan (a l'oest de Shirwan), Siunia Oriental, Ahar, Wazarkan (ambdós al nord-est de Tabriz), Khizan (al nord de Baku), Vaspurakan, els bagràtides d'Armènia i els prínceps (probablement armenis) de a l'oest de Bardaa. Va morir el desembre del 957. Va deixar hereu al seu germà Wahsudan però es va oblidar d'anul·lar el testament a favor dels seus tres fills grans Djustan, Ibrahim i Nasir (el petit Kay Khusraw ben Marzuban no hi fou inclòs). Els caps militars van reconèixer a aquests fills. Djustan finalment fou reconegut com a únic emir però només li va interessar el seu harem. El general Djustan ben Sharmazan es va revoltar a Urmia i va proclamar a Ibrahim, amb el qual va ocupar Maragha. El 960 es va rebel·lar a Gilan el net del califa Al-Muktafi, de nom Ishak ben Isa, que es va proclamar califa amb el nom d'Al-Mustadjir billah, però Ibrahim i el general Djustan el van derrotar el Mukan (Mughan). Wahsudan va donar suport a Nasir, el tercer germà (que fins llavors era favorable a Djustan que romania senyor d'una part dels dominis). Djustan i Nasir van anar a Shamiran convidats per Wahsudan, però allí foren traïdorament empresonats i Wahsudan va enviar a l'Azerbaidjan al seu fill Ismail ben Wahsudan. Mentre Ibrahim, que governava a Dvin, a Armènia, va simular un atac a Shamiran el 961 i Wahsudan va fer matar els presoners. Tanmateix, Ismail va morir a Ardabil i Ibrahim va poder reunificar les possessions musafírides i va atacar Shamiran, d'on Wahsudan va fugir cap al Daylam. Tanmateix, el seu general Sharmazan ben Mishki va derrotar a Ibrahim, que, abandonat pel seu exèrcit, va haver de refugiar-se amb el seu cunyat buwàyhida Rukn al-Dawla (casat amb una germana). Així Wahsudan tornava a recuperar el poder però Rukn al-Dawla va donar un exèrcit a Ibrahim sota comandament del seu ministre Ibn al-Amid, que va reinstal·lar a Ibrahim i el va ajudar a sotmetre els kurds i a Djustan ben Sharmazan que havia assolit part del poder i Wahsudan només va conservar el Tarum, Zandjan, Abhar i (els tres districtes darrers conquestes que havia fet Wahsudan); potser inclòs va perdre Tarum per algun temps. Ibn al-Amid fou cridat a Rayy i els afers van començar a anar malament. Vers el 979 Ibrahim fou enderrocat pels emirs rawwàdides que governaven a Tauris o Tabriz. Abul Haidja ben Ibrahim va conservar el poder a Dvin (a l'única font armènia disponible, Esteve Asolik, l'esmenta com Ablhadj Delmastani) i va fer una expedició a Armènia el 892 cridat pel rei Muixel de Kars, però fou rebutjat per profanar esglésies; llavors va ser derrotat per Abu Dulaf al-Shaybani (a Esteve Asolik Abutlup), emir de Gogtn (amb capital a Orduad o Ordubad) que va ocupar Dvin. El rawwàdida Abul Haidja Husayn (a Esteve Asolik se'l esmenta com Abhladj ben Rovd, emir de l', és a dir de l'Atropatene), va derrotar a Abu Dulaf i li va prendre Salar, Gogtn amb Ordubad i Dvin el 987. Abu Dulaf va anar a Armènia i Bizanci buscant ajuda per recuperar el poder fins que fou assassinat pel seu criat quan era a la província armènia d'Uti. Wahsudan va retenir amb problemes el poder a Tarum i a les conquestes que havia fet a la regió (Zandjan, Abhar i Suhraward) i va morir el 966. El seu fill Ismail ben Wahsudan el devia succeir. El 989 va morir el seu germà Nuh ben Wahsudan i va deixar un fill infant de nom probablement Djustan. L'emir buwàyhida Fakhr al-Dawla va anar a Shamiran, la va ocupar i va deposar al jove Djustan i es va casar amb la seva mare i vídua de Nuh. A la mort de Fakr al-Dawla, un jove emir de nom Ibrahim ben Marzuban ben Ismail ben Marzuban, que era net d'Ismail ben Wahsudan i besnet de Wahsudan, es va apoderar de la fortalesa de i del Tarum i va restablir el domini familiar que va engrandir notablement i el 1027 dominava Kazwin. El 1029 Mamhmud de Gazni va ocupar Rayy i va enviar contra els musafírides al daylàmita Kharamil, però no va obtenir resultats i Mahmud va retornar al Khurasan el 1030; però el fill de Mahmud, Masud, després de provar-ho militarment, va capturar a Ibrahim mitjançant un parany. Tanmateix, el fill d'Ibrahim, anomenat "el Salar de Tarum" va conservar Sarjihan, i el 1037 dominava altre cop els dominis paterns. Aquest fill era probablement el mateix Djustan ben Ibrahim del que parla amb elogi el viatger i historiador Nasir-i-Khusraw el 1045, i que diu que portava els títols de "Marzuban al-Daylam Gil-i-Gilan (Djil-i-Djilan) Abu Salih mawla amir al-muminim". El 1062 Tarum, governat per un príncep de nom Musafir, va haver de pagar tribut a Toghril Beg I. Algun temps després se suposa que les seves fortaleses foren ocupades pels ismaïlites d'Alamut. (ca)
- بنو سلار والمعروفين أيضا بـ بنو المرزبان أو بنو مسافر الغامديه سلاسة ديلمية مسلمة حكمت في أذربيجان وأران (الحاضرة أردبيل). (ar)
- Οι Σαλαρίδες (γνωστοί και ως Μουσαφιρίδες, Λανγκαρίδες ή Κανγκαρίδες) ήταν ιρανική μουσουλμανική δυναστεία που κυβέρνησε στο Ταρόμ (περιοχή της σημερινής επαρχίας Ζαντζάν του Ιράν), Σαμιράν (τοποθεσία στον Καύκασο, παλαιότερα βρισκόταν εκεί κοινότητα Χαζάρων), Νταϋλάμ και επακόλουθα στο Αζερμπαϊτζάν, Αλβανία του Καυκάσου και κάποιες περιοχές της Ανατολικής Αρμενίας, κατά το δεύτερο μισό του 10ου αιώνα μ.Χ. Συναπαρτίζουν μια περίοδο της ιστορίας που ονομάστηκε Ιρανικό Ιντερμέτζο και χαρακτηρίστηκε από την εμφάνιση γηγενών ιρανικών δυναστειών μεταξύ 9ου και 11ου αιώνα. (el)
- Das Sallariden (persisch سالاریان), auch bekannt als Musafiriden oder Langariden waren eine iranisch-muslimische Dynastie, die in der zweiten Hälfte des 10. Jahrhunderts über Tarom, Schamiran, Dailam, Gilan und später Aserbaidschan, Arrān und einigen Teilen von Ostarmenien herrschte. Sie bilden einen Teil der Periode in der Geschichte, das als "Iranisches Intermezzo" bezeichnet wurde, in der während der Zeit vom 9. bis 11. Jahrhundert einheimische iranische Dynastien an die Macht kamen. (de)
- La dinastía salárida (también conocida como los musafíridas o langáridas) fue una dinastía islámica conocida principalmente por su gobierno del Azerbaiyán iraní y parte de Armenia desde 942 hasta 979. Constituyen un periodo en la historia que ha sido llamado el intermedio iranio, un período que vio el auge de dinastías nativas iranias durante los siglos IX a XI. (es)
- Les Salarides, Sallarides, Kangarides, Moussafirides sont les membres d'une dynastie de daylamites qui, vers la fin du IXe siècle, ont pris le contrôle des environs de Zanjan puis du Mazandéran.Les Salarides furent renversés par les Seldjoukides en 1062 ; mais une grande partie du Gilan était tombée au pouvoir des Samanides. (fr)
- The Sallarid dynasty (Persian: سالاریان), (also known as the Musafirids or Langarids) was a Muslim dynasty, of Daylami origin, which ruled in Tarom, Samiran, Daylam, Gilan and subsequently Azerbaijan, Arran, and some districts in Eastern Armenia in the 2nd half of the 10th century. They constitute part of the period in history that has been named the Iranian Intermezzo, a period that saw the rise of native Iranian dynasties during the 9th to the 11th centuries. (en)
- La dinastia sallaride (nota anche come i musafíridi o langaridi) è stata una dinastia islamica conosciuta principalmente per il suo governo dell'Azerbaigian iraniano e di parte dell'Armenia dal 942 al 979. Regnò in un periodo storico che è stato chiamato Intermezzo iraniano, un periodo che vide la crescita di dinastie native iraniche tra il IX e l'XI secolo. (it)
- Салари́ды (перс. سالاریان) или Мусафири́ды (перс. مسافریان) или Кангари́ды (перс. کانگوریان) — династия иранского происхождения из Азербайджана (историческая область главным образом на северо-западе Ирана) во второй половине X века. Известна главным образом своим правлением над Иранским Азербайджаном и частью Армении (Двинский эмират) начиная с 941 до 981 года. Правление Саларидов ознаменовало новый период в истории Ирана известный под названием «иранское интермеццо» длившийся с IX по XI века и характерной особенностью которого было приход к власти коренных иранских династий. (ru)
- Саларіди (سالاریان) — феодальна держава в Західному Ірані, що утворилася у 941 році. Відома також як Мусафіріди. З часом її володарі зуміли підкорити більше частину сучасного Азербайджану, частину Вірменії, більшість районів східної Туреччини та північного Ірану. Занепало у 1062 році. (uk)
- 萨拉里王朝 (波斯語：سالاریان)，又称莫萨法尔王朝，是伊朗建立的穆斯林王朝。在阿尔达比勒省、赞詹省、德莱木、吉兰省建立，随后统治阿塞拜疆、阿兰，在10世纪20年代到50年代统治亚美尼亚东部的一些地区。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- بنو سلار والمعروفين أيضا بـ بنو المرزبان أو بنو مسافر الغامديه سلاسة ديلمية مسلمة حكمت في أذربيجان وأران (الحاضرة أردبيل). (ar)
- Οι Σαλαρίδες (γνωστοί και ως Μουσαφιρίδες, Λανγκαρίδες ή Κανγκαρίδες) ήταν ιρανική μουσουλμανική δυναστεία που κυβέρνησε στο Ταρόμ (περιοχή της σημερινής επαρχίας Ζαντζάν του Ιράν), Σαμιράν (τοποθεσία στον Καύκασο, παλαιότερα βρισκόταν εκεί κοινότητα Χαζάρων), Νταϋλάμ και επακόλουθα στο Αζερμπαϊτζάν, Αλβανία του Καυκάσου και κάποιες περιοχές της Ανατολικής Αρμενίας, κατά το δεύτερο μισό του 10ου αιώνα μ.Χ. Συναπαρτίζουν μια περίοδο της ιστορίας που ονομάστηκε Ιρανικό Ιντερμέτζο και χαρακτηρίστηκε από την εμφάνιση γηγενών ιρανικών δυναστειών μεταξύ 9ου και 11ου αιώνα. (el)
- Das Sallariden (persisch سالاریان), auch bekannt als Musafiriden oder Langariden waren eine iranisch-muslimische Dynastie, die in der zweiten Hälfte des 10. Jahrhunderts über Tarom, Schamiran, Dailam, Gilan und später Aserbaidschan, Arrān und einigen Teilen von Ostarmenien herrschte. Sie bilden einen Teil der Periode in der Geschichte, das als "Iranisches Intermezzo" bezeichnet wurde, in der während der Zeit vom 9. bis 11. Jahrhundert einheimische iranische Dynastien an die Macht kamen. (de)
- La dinastía salárida (también conocida como los musafíridas o langáridas) fue una dinastía islámica conocida principalmente por su gobierno del Azerbaiyán iraní y parte de Armenia desde 942 hasta 979. Constituyen un periodo en la historia que ha sido llamado el intermedio iranio, un período que vio el auge de dinastías nativas iranias durante los siglos IX a XI. (es)
- Les Salarides, Sallarides, Kangarides, Moussafirides sont les membres d'une dynastie de daylamites qui, vers la fin du IXe siècle, ont pris le contrôle des environs de Zanjan puis du Mazandéran.Les Salarides furent renversés par les Seldjoukides en 1062 ; mais une grande partie du Gilan était tombée au pouvoir des Samanides. (fr)
- The Sallarid dynasty (Persian: سالاریان), (also known as the Musafirids or Langarids) was a Muslim dynasty, of Daylami origin, which ruled in Tarom, Samiran, Daylam, Gilan and subsequently Azerbaijan, Arran, and some districts in Eastern Armenia in the 2nd half of the 10th century. They constitute part of the period in history that has been named the Iranian Intermezzo, a period that saw the rise of native Iranian dynasties during the 9th to the 11th centuries. (en)
- La dinastia sallaride (nota anche come i musafíridi o langaridi) è stata una dinastia islamica conosciuta principalmente per il suo governo dell'Azerbaigian iraniano e di parte dell'Armenia dal 942 al 979. Regnò in un periodo storico che è stato chiamato Intermezzo iraniano, un periodo che vide la crescita di dinastie native iraniche tra il IX e l'XI secolo. (it)
- Салари́ды (перс. سالاریان) или Мусафири́ды (перс. مسافریان) или Кангари́ды (перс. کانگوریان) — династия иранского происхождения из Азербайджана (историческая область главным образом на северо-западе Ирана) во второй половине X века. Известна главным образом своим правлением над Иранским Азербайджаном и частью Армении (Двинский эмират) начиная с 941 до 981 года. Правление Саларидов ознаменовало новый период в истории Ирана известный под названием «иранское интермеццо» длившийся с IX по XI века и характерной особенностью которого было приход к власти коренных иранских династий. (ru)
- Саларіди (سالاریان) — феодальна держава в Західному Ірані, що утворилася у 941 році. Відома також як Мусафіріди. З часом її володарі зуміли підкорити більше частину сучасного Азербайджану, частину Вірменії, більшість районів східної Туреччини та північного Ірану. Занепало у 1062 році. (uk)
- 萨拉里王朝 (波斯語：سالاریان)，又称莫萨法尔王朝，是伊朗建立的穆斯林王朝。在阿尔达比勒省、赞詹省、德莱木、吉兰省建立，随后统治阿塞拜疆、阿兰，在10世纪20年代到50年代统治亚美尼亚东部的一些地区。 (zh)
- Els musafírides (també kangàrides o sallàrides foren una dinastia (dinastia musafírida) de l'Azerbaidjan. Té el seu origen a la família Kangari, que es va apoderar del castell de Shamiran al Tarum, districte de Kazwin. El fundador fou Musafir (en realitat Aswar) el fill del qual, Muhammad ben Musafir es va casar amb Kharatsuya, filla del príncep Djustànida de (al Daylam, on la dinastia va existir del segle vii al 928 sobiranament i com a poder local fins al 1042) Djustam III (que governava vers el 900). El 919 Muhammad va matar l'oncle de la seva dona Ali ben Wahsudan per venjar la mort del seu sogre Djustan ben Wahsudan, i des de llavors ambdues famílies van estar enfrontades. (ca)
|
