| dbo:abstract
|
- التعليم القائم على حلّ المشكلات (PBL) هو علم أصول التدريس الذي يركّز على الطالب والذي يتعرّف فيه الطلاب على موضوع ما من خلال تجربة حلّ مشكلةٍ ذات نهاية مفتوحة موجودة في مادة التحفيز. لا تركز عملية PBL على حلّ المشكلات من خلال حلّ محدّد، ولكنها تسمح بتطوير مهاراتٍ وسمات أخرى مرغوبة. وهذا يشمل اكتساب المعرفة، وتعزيز التعاون والتواصل الجماعي. طُوّرت عملية PBL لتشمل التعليم الطبي ومنذ ذلك الحين جرى توسيع نطاقها لتضمّ تطبيقاتٍ على برامج التعلّم الأخرى. تسمح العملية للمتعلمين بتطوير المهارات المستخدمة لممارساتهم المستقبلية. يعزّز التعليم القائم على حلّ المشكلات التقييم النقدي واسترجاع الأدب، ويشجع التعلم المستمر ضمن بيئة الفريق. تتضمّن عملية البرنامج التعليمي للتعليم القائم على حلّ المشكلات (PBL) العمل في مجموعات صغيرة من المتعلمين. يؤدّي كل طالبٍ دورًا قد يكون رسميًا أو غير رسمي داخل المجموعة وغالبًا ما يتبدّل الدور. وهي تُركّز على تفكير ومنطق الطالب بهدف بناء معرفته الخاصة به. تتضمّن عملية ماستريخت ذات السبع قفزات توضيح المصطلحات، وتحديد المشكلة (المشكلات)، وعصفًا ذهنيًا، ووضع هيكلية وفرضية، وأهداف التعلم، والدراسة المستقلة والتجميع. باختصار، عملية البرنامج التعليمي للتعليم القائم على حلّ المشكلات (PBL) هي تحديد ما يعرفه الطلاب جيّدًا، وما يحتاجون إلى معرفته، وكيفية ومكان الوصول إلى المعلومات الجديدة التي قد تؤدّي إلى حلّ المشكلة. دور المعلم هو تيسير التعلّم من خلال دعم وتوجيه عملية التعلم والإشراف عليها. يهدف المعلم إلى بناء ثقة الطلاب عند معالجة المشكلات، بالإضافة إلى توسيع نطاق فهمهم أيضًا. تركز هذه العملية على النظرية البنائية. يمثّل التعليم القائم على حلّ المشكلات (PBL) نقلة نوعية من فلسفة التعليم والتعلم التقليدية، والتي تتمحور في معظم الأحيان على المحاضرات. تختلف بنيات تدريس التعليم القائم على حلّ المشكلات (PBL) اختلافًا كبيرًا عن الفصول الدراسية التقليدية أو التدريس من خلال إلقاء المحاضرات وغالبًا ما يتطلّب مزيدًا من وقت التحضير والموارد لدعم عملية تعلّم المجموعات الصغيرة. (ar)
- L'aprenentatge basat en problemes o ABP és una metodologia d'aprenentatge actiu centrada en l'estudiant en la qual es planteja a un grup d'alumnes un problema real, un interrogant o una situació problematitzada que guia la investigació i per tant l'obtenció del coneixement. Aquesta situació permet a l'estudiant desenvolupar hipòtesis explicatives i identificar necessitats d'aprenentatge que li permeten comprendre millor el problema i assolir els objectius d'aprenentatge establerts. Un pas addicional consisteix a identificar els principis que es relacionen amb el coneixement adquirit i que es poden aplicar a altres situacions o problemes. Els estudiants aprenen tant a desenvolupar estratègies de raonament com a adquirir coneixement de la matèria. Els objectius de l'ABP consisteixen a ajudar els estudiants a desenvolupar habilitats cognitives, com ara l'anàlisi, l'argumentació o la resolució de problemes i habilitats de caràcter interpersonal i social, com la comunicació i la cooperació. L'evolució que ha seguit l'ABP l'ha anat configurant més aviat com una filosofia, com una manera d'entendre l'educació i com un estil d'aprenentatge. Com afirma Engel els estudiants actuals estaran actius professionalment en els propers decennis. Hauran d'exercir en un període caracteritzat per canvis massius, accelerats i constants presidits per la incertesa, la qual cosa, en relació amb la seva professió, els portarà indefectiblement a la necessitat d'un aprenentatge autodirigit al llarg de tota la seva vida. La necessitat d'adaptar-se a aquests canvis exigeix el desenvolupament d'unes competències i d'unes habilitats específiques que ho facin possible. Els estudiants treballen en grup i han d'identificar allò que ja saben, determinar el que necessiten saber per a explicar-se la situació i decidir com i on poden trobar la informació que els permeti assolir aquest objectiu. El rol del mestre és el de facilitar l'aprenentatge i donar suport als estudiants guiant la recerca, plantejant preguntes, oferint recursos i avaluant els resultats, com ho faria un mediador o un tutor (que és com es denomina el docent en els entorns d'ABP), més que no pas com un transmissor del saber. El tutor ha de fomentar la confiança dels estudiants per abordar el problema i la utilització d'una perspectiva múltiple i diversa per a contemplar-ne tota la panòramica. L'ABP representa un canvi de paradigma de la filosofia tradicional d'ensenyament i aprenentatge basada sovint de forma exclusiva en sessions expositives. Els constructes per a l'ensenyament en ABP són força diferents dels que es fan servir en l'ensenyament tradicional basat en conferències o classes magistrals. Aquesta pràctica docent es basa en el constructivisme, ja que considera que els aprenents poden crear el seu coneixement a partir d'experiècies rellevants, on la motivació i la interacció entre iguals (aprenentatge cooperatiu) juguen un paper clau. Afavoreix l'adquisició del mètode científic, perquè encoratja els aprenents a formular hipòtesis que després han de verificar com a respostes adequades o no al problema inicial. Usualment es divideix l'aprenentatge en problemes en diverses etapes recursives, que van aprofundint i delimitants les solucions proposades. (ca)
- Problémové vyučování je jednou z nejefektivnějších metod, které u žáků podporují rozvoj myšlení, schopnosti řešit problémy a překonávat obtíže. Od ostatních vyučovacích metod se liší především tím, že na začátku nemáme všechny potřebné informace k úspěšnému vyřešení problému. Metoda je využívaná v podstatě při každé vyučovací hodině na všech typech škol. Problémové vyučování je možné využít ve všech předmětech, nejvíce se však hodí do předmětů, které vychází z přírodních věd (fyzika, chemie, biologie, matematika). (cs)
- El aprendizaje basado en problemas (ABP o, del inglés, PBL, problem-based learning) puede definirse como un proceso de indagación que resuelve preguntas, curiosidades, dudas e incertidumbres sobre fenómenos complejos de la vida. Es un método docente basado en el estudiante como protagonista de su propio aprendizaje, donde la indagación por el alumno es una parte importante del ABP y que guiará el proceso del aprendizaje. En esta metodología el alumno además de adquirir conocimientos es capaz de usar cada problema, reto y descubrimiento que se le va presentando como una nueva oportunidad para la adquisición y desarrollo de las capacidades y habilidades de la persona. (es)
- Problembasiertes Lernen (PBL), auch Problemorientiertes Lernen (POL), ist eine Lernform, deren Charakteristikum es ist, dass die Lernenden weitgehend selbständig eine Lösung für ein vorgegebenes Problem finden sollen. Die nachfolgenden Ausführungen beziehen sich auf den Einsatz in der medizinischen Ausbildung, sie sind aber überwiegend auf andere Bildungsbereiche übertragbar. Für einen problemorientierten Unterricht sind aber nicht alle im Folgenden genannten Merkmale zwingend (auch ein zum Mitdenken einladender Vortrag kann problemorientiert erfolgen). Problembasiertes Lernen steht für selbstbestimmtes und entdeckendes Lernen, handlungsorientierten Unterricht, fächerübergreifendes Lernen und Selbstevaluation. Die Teilnehmer lernen, ein Thema oder eine Frage zu analysieren, geeignete Informationsquellen zu finden und zu nutzen und schließlich Lösungen zu vergleichen, auszuwählen und umzusetzen. Dabei wird der Dozent im klassischen Sinne durch einen Tutor ersetzt oder fehlt ganz. Von den Teilnehmern wird Initiative und damit selbstgesteuertes Lernen erwartet. Die praktischen Trainingseinheiten orientieren sich unmittelbar am Thema. Der Lernstoff wird problemorientiert und außerhalb von traditionellen Unterrichtsfächern, d. h. stets fächerübergreifend, in Fallstudien von den Lernenden erarbeitet. (de)
- Problemetan oinarritutako ikaskuntza (POI), Erronketan oinarritutako ikaskuntza, edo Arazo egoeretan oinarritutako ikaskuntza ikaslea erdigunean kokatu nahi duen pedagogia da (batzuetan PBL ingeles akronimoarekin izendatua). Ikasleek taldeka ikasten dute, modu kooperatiboan irakasleak ekarritako problema ireki edo hertsi baten konponbidea bilatu bitartean. Irakasleak edo irakasleek erronka edo problema bat proposatzen du eta gero, irakaslea ikasleen bidelagun bihurtuko da, betiere ikasleei protagonismo osoa utziz, ikasleen iniziatiba sustatuz eta elkarrekiko laguntza, kooperazioa, bultzatuz. Kontua ez da bakarrik problema konpontzea, kontua da bide horretan ikasleen konpetentziak garatzea. Ikaste prozesuan, ikasleek eduki batzuetaz jabetu beharko dira, elkarri laguntzeko gaitasuna garatu beharko dute, komunikatzeko gaitasuna... Ikasleek balorazio eta ebaluazio kritikoak egin beharko dituzte euren eta kideen ekarpenei buruz, ikasleek behar duten informazioa bilatzeko gaitasuna garatu beharko dute, elkarri lagundu beharko diote guztion helburua lortzeko bidean, misio komun batek, problema bat ebaztea, taldea sortzen lagunduko die. XX. mendeko 60. hamarkadan agertu ziren metodologia honen lehen aipuak. Kanadako ikertzaile, kardiologo eta medikuntza irakasleari egozten zaio Problem-based learning terminoaren (PBL akronimoa erabili ohi da, baita euskaraz ere)lehen aipu akademikoa. Ikaskuntza metodologia hau ikertu denean eta beste metodologia batzuekin konparatu denean, oro har, emaitza onak lortzen direla ikusi egin da. Ebidentzietan oinarritutako metodologiatzat hartu da. EAEko Heziberri 2020 egitasmoan programazioak arazo egoeretan oinarrituta egitea aholkatzen da. (eu)
- Dans l'apprentissage par problèmes (APP), ou apprentissage par résolution de problèmes, les apprenants, regroupés par équipes, travaillent ensemble à résoudre un problème généralement proposé par l'enseignant, problème pour lequel ils n'ont reçu aucune formation particulière, de façon à faire des apprentissages de contenu et de savoir-faire, à découvrir des notions nouvelles de façon active (il s’instruit lui-même) en y étant poussé par les nécessités du problème soumis. La tâche de l'équipe est habituellement d'expliquer les phénomènes sous-jacents au problème et de tenter de le résoudre dans un processus non linéaire. La démarche est guidée par l'enseignant qui joue un rôle de facilitateur. Le concept a été développé par la faculté de médecine de l’Université McMaster de Hamilton en Ontario dès 1970. Ceci est différent d’une étude de cas ou d’une résolution, en ce sens que l’on ne donne pas forcément de solution. (fr)
- Problem-based learning (PBL) is a student-centered pedagogy in which students learn about a subject through the experience of solving an open-ended problem found in trigger material. The PBL process does not focus on problem solving with a defined solution, but it allows for the development of other desirable skills and attributes. This includes knowledge acquisition, enhanced group collaboration and communication. The PBL process was developed for medical education and has since been broadened in applications for other programs of learning. The process allows for learners to develop skills used for their future practice. It enhances critical appraisal, literature retrieval and encourages ongoing learning within a team environment. The PBL tutorial process often involves working in small groups of learners. Each student takes on a role within the group that may be formal or informal and the role often alternates. It is focused on the student's reflection and reasoning to construct their own learning. The Maastricht seven-jump process involves clarifying terms, defining problem(s), brainstorming, structuring and hypothesis, learning objectives, independent study and synthesising. In short, it is identifying what they already know, what they need to know, and how and where to access new information that may lead to the resolution of the problem. The role of the tutor is to facilitate learning by supporting, guiding, and monitoring the learning process. The tutor aims to build students' confidence when addressing problems, while also expanding their understanding. This process is based on constructivism. PBL represents a paradigm shift from traditional teaching and learning philosophy, which is more often lecture-based. The constructs for teaching PBL are very different from traditional classroom or lecture teaching and often require more preparation time and resources to support small group learning. (en)
- Pembelajaran berbasis masalah (bahasa Inggris: problem-based learning atau disingkat PBL) adalah suatu pembelajaran yang menyuguhkan berbagai situasi bermasalah yang autentik dan bermakna kepada siswa yang berfungsi sebagai landasan bagi investigasi dan penyelidikan siswa.PBL membantu siswa untuk mengembangkan keterampilan untuk belajar secara mandiri, keterampilan penyelidikan dan keterampilan mengatasi masalah serta perilaku dan keterampilan sosial sesuai peran orang dewasa. (in)
- 問題解決学習法（もんだいかいけつがくしゅう、Problem-Solving-Learning。または「課題解決型学習 PBL、Project-Based Learning」）とは、アメリカの教育学者のジョン・デューイの学習理論。学習を能動的なものと規定し、知識の暗記にみられる受動的なものを脱却し、自ら問題を発見し解決していく能力を身につけていくことに本質をもとめた。 (ja)
- 문제 중심 학습 또는 문제 기반 학습(영어: problem-based learning, PBL)은 제시된 실제적인 문제를 학습자들이 해결하는 과정에서 학습이 이루어지는 학생 중심의 학습 환경(student-centered learing)이자 모형이다. 학생들은 사고 전략과 영역 지식을 함께 배우게 된다. 문제 중심 학습의 형태는 의학 교육에서 출발하였는데 현재에는 다른 분야에서도 쓰이고 있다. 문제 중심 학습의 목적은 유연한 지식, 효과적인 문제 해결 능력, 자기 주도 학습, 효과적인 협업 능력, 내재적 동기를 학생들이 계발하도록 돕는 데에 있다. 문제 중심,학습은 능동적 학습의 한 가지 양식이라고 할 수 있다. 학생들은 집단 협업을 통해서 이미 알고 있는 것과 알아야 할 것, 문제 해결에 도움이 될 정보가 어디에 있으며 어떻게 접근해야 하는지를 찾아내게 된다. 교수자(문제 중심 학습에서는 튜터라고 한다)의 역할은 학습 과정을 관찰하고 안내하고 보조함으로써 학습을 촉진하는 것이다. 튜터(tutor)는 학생들에게 문제에 도전할 수 있는 자신감을 형성하고 격려해 주어야 하는 동시에 학생들의 이해를 확장시켜야 한다. 문제 중심 학습은 주로 강의 중심의 전통적인 교수 학습 철학에서 벗어나고자 하는 패러다임 이동을 대표한다. 문제 중심 학습을 지도하는 구성 요소들은 전통적인 교실/강의 교수법과는 매우 다르다. (ko)
- L'apprendimento basato sui problemi (in inglese Problem-based learning, spesso indicato con l'abbreviazione PBL) è un approccio pedagogico centrato sullo studente che utilizza l'analisi di un dato problema quale scenario di partenza per l'acquisizione di nuove conoscenze. In particolare, i discenti vengono incoraggiati attivamente al ragionamento e alla risoluzione del problema ricavando e attingendo in modo autonomo a tutte le fonti informative necessarie a tale scopo. L'apprendimento basato sui problemi è stato originariamente introdotto durante gli anni 1960 presso la facoltà di medicina dell'Università McMaster di Hamilton, in Canada. Tipicamente gli studenti vengono suddivisi in gruppi, incentivando un processo di problem solving collaborativo. Il ruolo dell'insegnante è quello del "facilitatore", ovvero rappresenta colui che guida e controlla i progressi del gruppo durante le varie fasi dell'apprendimento. Una volta giunti alla risoluzione del problema segue solitamente una discussione comune che coinvolge tutti i singoli gruppi di studio, riassumendo i progressi e i nuovi concetti acquisiti complessivamente durante la risoluzione dei problemi. L'apprendimento basato sui problemi può essere strutturato essenzialmente in uno dei seguenti modi:
* dimostrazione pratica di quanto imparato in seguito a una lezione;
* apprendimento tramite uno studio di caso;
* presentazione di uno specifico problema. Rispetto ai metodi di insegnamento più tradizionali, questo approccio favorisce in particolar modo lo sviluppo di doti comunicative, l'abilità di problem solving, pensiero critico, lavoro in gruppo e la capacità di apprendimento autodiretto. (it)
- Probleemgestuurd onderwijs of PGO is een pedagogisch concept van 'actief leren' dat werd ontwikkeld aan de McMaster University in Hamilton, Ontario, Canada. Het wordt vooral toegepast in het hoger onderwijs, maar vindt ook zijn toepassing in andere opleidingssituaties, zoals het volwassenenonderwijs, de lerarenopleidingen en in het middelbaar onderwijs. (nl)
- A metodologia PBL (Problem-Based Learning ou Project-Based Learning), em português Aprendizagem baseada em Problemas (ou Projetos) - ABP, é uma forma de aprendizado que estimula a pró-atividade e o aprimoramento pessoal em um grupo acadêmico por meio de discussões profundas de casos interdisciplinares. (pt)
- Problembaserat lärande eller Problembaserad inlärning, förkortat PBL eller PBI är en pedagogisk ansats där lärandet är baserat på verklighetsbaserade situationer, där studenterna samlar in information som man diskuterar och reflekterar över i grupp, ofta med stöd av en handledare. En central princip inom PBL är att studenterna själva tar ansvar för sitt lärande. Handledarens roll skiljer sig från mer traditionell pedagogik, t.ex. katederundervisning där lärare förmedlar kunskap och förklarar begrepp. Inom PBL är handledarens roll istället att stödja och utmana studenterna att bygga kunskap och förstå sammanhang. Metodiken har en hel del likheter i kunskapssyn och arbetssätt med casemetodik. Metodiken utvecklades i mitten av 1960-talet av bland annat Howard Barrows vid McMaster University Ontario, Kanada. (sv)
- Проблемное обучение — организованный педагогом способ активного взаимодействия субъекта с проблемно-представленным содержанием обучения, в ходе которого он приобщается к объективным противоречиям научного знания и способам их решения, учится мыслить, творчески усваивать знания. Проблемное обучение — способ организации деятельности учащихся, который основан на получении информации путем решения теоретических и практических проблем в создающихся в силу этого проблемных ситуациях. Альтернативным проблемному обучению выступает эвристическое обучение. (ru)
- 問題導向學習（英文：Problem-based learning），簡稱PBL，是目前一種新的學習方式，透過簡單的生活實例，藉由小組討論、实际解决问题的方式，來達到自主學習的目的。目前許多醫學院校的医学教育教改都朝著這個方向來進行。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Problémové vyučování je jednou z nejefektivnějších metod, které u žáků podporují rozvoj myšlení, schopnosti řešit problémy a překonávat obtíže. Od ostatních vyučovacích metod se liší především tím, že na začátku nemáme všechny potřebné informace k úspěšnému vyřešení problému. Metoda je využívaná v podstatě při každé vyučovací hodině na všech typech škol. Problémové vyučování je možné využít ve všech předmětech, nejvíce se však hodí do předmětů, které vychází z přírodních věd (fyzika, chemie, biologie, matematika). (cs)
- Pembelajaran berbasis masalah (bahasa Inggris: problem-based learning atau disingkat PBL) adalah suatu pembelajaran yang menyuguhkan berbagai situasi bermasalah yang autentik dan bermakna kepada siswa yang berfungsi sebagai landasan bagi investigasi dan penyelidikan siswa.PBL membantu siswa untuk mengembangkan keterampilan untuk belajar secara mandiri, keterampilan penyelidikan dan keterampilan mengatasi masalah serta perilaku dan keterampilan sosial sesuai peran orang dewasa. (in)
- 問題解決学習法（もんだいかいけつがくしゅう、Problem-Solving-Learning。または「課題解決型学習 PBL、Project-Based Learning」）とは、アメリカの教育学者のジョン・デューイの学習理論。学習を能動的なものと規定し、知識の暗記にみられる受動的なものを脱却し、自ら問題を発見し解決していく能力を身につけていくことに本質をもとめた。 (ja)
- Probleemgestuurd onderwijs of PGO is een pedagogisch concept van 'actief leren' dat werd ontwikkeld aan de McMaster University in Hamilton, Ontario, Canada. Het wordt vooral toegepast in het hoger onderwijs, maar vindt ook zijn toepassing in andere opleidingssituaties, zoals het volwassenenonderwijs, de lerarenopleidingen en in het middelbaar onderwijs. (nl)
- A metodologia PBL (Problem-Based Learning ou Project-Based Learning), em português Aprendizagem baseada em Problemas (ou Projetos) - ABP, é uma forma de aprendizado que estimula a pró-atividade e o aprimoramento pessoal em um grupo acadêmico por meio de discussões profundas de casos interdisciplinares. (pt)
- Проблемное обучение — организованный педагогом способ активного взаимодействия субъекта с проблемно-представленным содержанием обучения, в ходе которого он приобщается к объективным противоречиям научного знания и способам их решения, учится мыслить, творчески усваивать знания. Проблемное обучение — способ организации деятельности учащихся, который основан на получении информации путем решения теоретических и практических проблем в создающихся в силу этого проблемных ситуациях. Альтернативным проблемному обучению выступает эвристическое обучение. (ru)
- 問題導向學習（英文：Problem-based learning），簡稱PBL，是目前一種新的學習方式，透過簡單的生活實例，藉由小組討論、实际解决问题的方式，來達到自主學習的目的。目前許多醫學院校的医学教育教改都朝著這個方向來進行。 (zh)
- التعليم القائم على حلّ المشكلات (PBL) هو علم أصول التدريس الذي يركّز على الطالب والذي يتعرّف فيه الطلاب على موضوع ما من خلال تجربة حلّ مشكلةٍ ذات نهاية مفتوحة موجودة في مادة التحفيز. لا تركز عملية PBL على حلّ المشكلات من خلال حلّ محدّد، ولكنها تسمح بتطوير مهاراتٍ وسمات أخرى مرغوبة. وهذا يشمل اكتساب المعرفة، وتعزيز التعاون والتواصل الجماعي. طُوّرت عملية PBL لتشمل التعليم الطبي ومنذ ذلك الحين جرى توسيع نطاقها لتضمّ تطبيقاتٍ على برامج التعلّم الأخرى. تسمح العملية للمتعلمين بتطوير المهارات المستخدمة لممارساتهم المستقبلية. يعزّز التعليم القائم على حلّ المشكلات التقييم النقدي واسترجاع الأدب، ويشجع التعلم المستمر ضمن بيئة الفريق. (ar)
- L'aprenentatge basat en problemes o ABP és una metodologia d'aprenentatge actiu centrada en l'estudiant en la qual es planteja a un grup d'alumnes un problema real, un interrogant o una situació problematitzada que guia la investigació i per tant l'obtenció del coneixement. Aquesta situació permet a l'estudiant desenvolupar hipòtesis explicatives i identificar necessitats d'aprenentatge que li permeten comprendre millor el problema i assolir els objectius d'aprenentatge establerts. Un pas addicional consisteix a identificar els principis que es relacionen amb el coneixement adquirit i que es poden aplicar a altres situacions o problemes. Els estudiants aprenen tant a desenvolupar estratègies de raonament com a adquirir coneixement de la matèria. Els objectius de l'ABP consisteixen a ajudar (ca)
- Problembasiertes Lernen (PBL), auch Problemorientiertes Lernen (POL), ist eine Lernform, deren Charakteristikum es ist, dass die Lernenden weitgehend selbständig eine Lösung für ein vorgegebenes Problem finden sollen. Die nachfolgenden Ausführungen beziehen sich auf den Einsatz in der medizinischen Ausbildung, sie sind aber überwiegend auf andere Bildungsbereiche übertragbar. Für einen problemorientierten Unterricht sind aber nicht alle im Folgenden genannten Merkmale zwingend (auch ein zum Mitdenken einladender Vortrag kann problemorientiert erfolgen). (de)
- Problemetan oinarritutako ikaskuntza (POI), Erronketan oinarritutako ikaskuntza, edo Arazo egoeretan oinarritutako ikaskuntza ikaslea erdigunean kokatu nahi duen pedagogia da (batzuetan PBL ingeles akronimoarekin izendatua). Ikasleek taldeka ikasten dute, modu kooperatiboan irakasleak ekarritako problema ireki edo hertsi baten konponbidea bilatu bitartean. Irakasleak edo irakasleek erronka edo problema bat proposatzen du eta gero, irakaslea ikasleen bidelagun bihurtuko da, betiere ikasleei protagonismo osoa utziz, ikasleen iniziatiba sustatuz eta elkarrekiko laguntza, kooperazioa, bultzatuz. Kontua ez da bakarrik problema konpontzea, kontua da bide horretan ikasleen konpetentziak garatzea. Ikaste prozesuan, ikasleek eduki batzuetaz jabetu beharko dira, elkarri laguntzeko gaitasuna garatu b (eu)
- El aprendizaje basado en problemas (ABP o, del inglés, PBL, problem-based learning) puede definirse como un proceso de indagación que resuelve preguntas, curiosidades, dudas e incertidumbres sobre fenómenos complejos de la vida. Es un método docente basado en el estudiante como protagonista de su propio aprendizaje, donde la indagación por el alumno es una parte importante del ABP y que guiará el proceso del aprendizaje. (es)
- Problem-based learning (PBL) is a student-centered pedagogy in which students learn about a subject through the experience of solving an open-ended problem found in trigger material. The PBL process does not focus on problem solving with a defined solution, but it allows for the development of other desirable skills and attributes. This includes knowledge acquisition, enhanced group collaboration and communication. (en)
- Dans l'apprentissage par problèmes (APP), ou apprentissage par résolution de problèmes, les apprenants, regroupés par équipes, travaillent ensemble à résoudre un problème généralement proposé par l'enseignant, problème pour lequel ils n'ont reçu aucune formation particulière, de façon à faire des apprentissages de contenu et de savoir-faire, à découvrir des notions nouvelles de façon active (il s’instruit lui-même) en y étant poussé par les nécessités du problème soumis. (fr)
- L'apprendimento basato sui problemi (in inglese Problem-based learning, spesso indicato con l'abbreviazione PBL) è un approccio pedagogico centrato sullo studente che utilizza l'analisi di un dato problema quale scenario di partenza per l'acquisizione di nuove conoscenze. In particolare, i discenti vengono incoraggiati attivamente al ragionamento e alla risoluzione del problema ricavando e attingendo in modo autonomo a tutte le fonti informative necessarie a tale scopo. L'apprendimento basato sui problemi può essere strutturato essenzialmente in uno dei seguenti modi: (it)
- 문제 중심 학습 또는 문제 기반 학습(영어: problem-based learning, PBL)은 제시된 실제적인 문제를 학습자들이 해결하는 과정에서 학습이 이루어지는 학생 중심의 학습 환경(student-centered learing)이자 모형이다. 학생들은 사고 전략과 영역 지식을 함께 배우게 된다. 문제 중심 학습의 형태는 의학 교육에서 출발하였는데 현재에는 다른 분야에서도 쓰이고 있다. 문제 중심 학습의 목적은 유연한 지식, 효과적인 문제 해결 능력, 자기 주도 학습, 효과적인 협업 능력, 내재적 동기를 학생들이 계발하도록 돕는 데에 있다. 문제 중심,학습은 능동적 학습의 한 가지 양식이라고 할 수 있다. (ko)
- Problembaserat lärande eller Problembaserad inlärning, förkortat PBL eller PBI är en pedagogisk ansats där lärandet är baserat på verklighetsbaserade situationer, där studenterna samlar in information som man diskuterar och reflekterar över i grupp, ofta med stöd av en handledare. En central princip inom PBL är att studenterna själva tar ansvar för sitt lärande. Metodiken har en hel del likheter i kunskapssyn och arbetssätt med casemetodik. Metodiken utvecklades i mitten av 1960-talet av bland annat Howard Barrows vid McMaster University Ontario, Kanada. (sv)
|
