An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org:8891

Obedience, in human behavior, is a form of "social influence in which a person yields to explicit instructions or orders from an authority figure". Obedience is generally distinguished from compliance, which is behavior influenced by peers, and from conformity, which is behavior intended to match that of the majority. Depending on context, obedience can be seen as moral, immoral, or amoral.

Property Value
dbo:abstract
  • L'obediència o submissió a l'autoritat és una de les formes de la influència i dominació social. En psicologia social l'obediència es produeix quan un individu adopta un comportament diferent pel fet que un altre individu, percebut com a autoritat, li demana o li imposa quelcom. Es basa en un cert reconeixement de dominació. Un cop fet, l'individu dominat i el percebut com a superior passen a un acord tàcit segons el qual el dominat intercanvia la seva llibertat a canvi de sentir-se reconegut i segur. L'autoritat pot ser una persona (pare, parella, cap, etc.) o grup de persones, un govern, un rei, una llei, un déu, normes socials, etc. Un cas particular de relació dominador-sumís, al terreny sexual, és el sadomasoquisme. Segons Étienne de la Boétie, els ciutadans de pobles sotmesos, sovint per la força de les armes, en la primera generació tenen la consciència del sotmetiment, però en generacions posteriors aquesta consciència queda minimitzada o desapareix en haver-se creat el costum al sotmetiment. Des la submissió voluntària a la imposada amb les armes hi ha una gran tipologia i motivacions que la literatura porta a obres d'art com Antoni i Cleòpatra de William Shakespeare, Anna Karènina de Lev Tolstoi, No em deixis mai de Kazuo Ishiguro, K. L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, La Venus de les pells de Leopold von Sacher-Masoch (també pel·lícula de Polanski) i molts d'altres. (ca)
  • Poslušnost v lidském chování vyjadřuje stav podřízení se, vykonávání rozkazů, nebo bytí ovládán jiným způsobem. Poslušnost autoritě je sociálně psychologický pojem související se sociálním vlivem ve skupinách. Na rozdíl od ostatních typů sociálních vlivů je vyvolaný tlak . Autorita nařizuje jedinci, aby se choval způsobem, který by spontánně nepreferoval. Zároveň se vyznačuje monitoringem, zda osoba příkaz skutečně vykonala. Ovládaná osoba funguje v jakémsi zástupném módu, ve kterém deleguje odpovědnost za důsledky svých činů na autoritu. Pojem poslušnost vůči autoritě se liší od pojmů a konformita. a konformita souvisí s ovlivňováním chování, kdy se zdroje nesnaží přímo ovládat nebo trestat odpor. V průběhu 60. a 70. let 20. století proběhlo několik experimentů zkoumajících sociální vliv autority. Výsledky překvapily nejen širokou a odbornou veřejnost, ale také samotné výzkumníky. Tento jev je vysvětlován všeobecnou tendencí podceňovat úlohu situačních faktorů a přeceňovat vliv osobnostních faktorů. Opakované experimenty však také dokázaly, že lidé příkazy zlovolné autority neuposlechnou pokaždé. (cs)
  • الطاعة في السلوك البشري هي شكل من أشكال «التأثير الاجتماعي الذي يخضع فيه الشخص لتعليمات أو أوامر صريحة من شخصية ذات سلطة». تتميّز الطاعة بشكل عام عن الامتثال، وهو سلوك يتأثر بالأقران، وعن المطابقة، وهي سلوك يقصد به مطابقة سلوك الأغلبية. اعتمادًا على السياق، يمكن اعتبار الطاعة سلوكًا أخلاقيًا أو غير أخلاقي أو لاأخلاقي. أثبتت الدراسات أن البشر مطيعون عند وجود شخصيات ذات سلطة شرعية مدرَكة، كما أظهرت تجربة ميلغرام في الستينيات، والتي نفّذها ستانلي ميلغرام لمعرفة كيف تمكن النازيون من إشراك الناس العاديين في جرائم القتل الجماعي في الهولوكوست. أظهرت التجربة أن طاعة السلطة كانت هي القاعدة لا الاستثناء. في ما يتعلق بالطاعة، قال ميلغرام: «تُعدّ الطاعة عنصرًا أساسيًا في بنية الحياة الاجتماعية. إن وجود نظام سلطة ما، هو ضرورة لجميع أشكال العيش المجتمعي، أما هؤلاء الذين يعيشون في عزلة فهم الوحيدون الذي لا يتعيّن عليهم الاستجابة لأوامر الآخرين سواء بالرفض أو الخضوع». توصّلوا أيضًا إلى استنتاج مماثل في تجربة سجن ستانفورد. (ar)
  • Laŭ PIV obeo estas plenumo de ies volo aŭ ordono, kaj obeado la konstanta obeo. Obei estas konformi sin al tio, kion alia persono ordonas aŭ malpermesas. Obei postulas diversgrade la subigon de la volo al aŭtoritato, la plenumon de instrukcion, la reagon al peto aŭ la nepartopreno en io malpermesita. La figuro de la aŭtoritato kiu postulas obeon povas esti, antaŭ ĉio, persono aŭ komunumo, sed ankaŭ konvinka ideo, doktrino aŭ ideologio kaj ĉefe la propra konscio, aŭ diaĵo en la okazo de la religioj. (eo)
  • Gehorsam ist das Befolgen von Geboten oder Verboten durch entsprechende Handlungen oder Unterlassungen. Gehorsam bedeutet die Unterordnung unter den Willen einer Autorität, das Befolgen eines Befehls, die Erfüllung einer Forderung oder das Unterlassen von etwas Verbotenem. Die Autorität ist meistens eine Person oder eine Gemeinschaft, kann aber auch eine Ideologie, ein Gott oder das eigene Gewissen sein. Man kann zwischen freiwilligem und erzwungenem Gehorsam unterscheiden. Gehorsam kann von einer rein äußerlichen Handlung bis zu einer inneren Haltung reichen. Das Gegenteil von Gehorsam ist Ungehorsam. (de)
  • L'obéissance (ou soumission à l'autorité) est l'une des formes de l'influence sociale. En psychologie sociale, il est question d'obéissance lorsqu'un individu adopte un comportement différent parce qu'un autre individu, perçu comme une source d'autorité, le lui demande/impose. L'individu dominé reconnaît à un autre, ou à un gouvernement une valeur certaine. Lorsque cette reconnaissance est faite, l'individu passe alors un accord tacite, un consentement avec le supérieur qu'il a reconnu ; il échange sa liberté contre la volonté générale d'être assuré et sécurisé. (fr)
  • El término obediencia (del latín oboedientia)​ indica el proceso que conduce de la escucha atenta a la acción, que puede ser duramente pasiva o exterior o, por el contrario, puede provocar una profunda actitud interna de respuesta. La obediencia a los diversos requerimientos se realiza por medio de acciones u omisiones consecuentes apropiadas. Obedecer implica, en diverso grado, la subordinación de la voluntad a una autoridad, el acatamiento de una instrucción, el cumplimiento de una demanda o la abstención de algo que se prohíbe. La figura de la autoridad que merece obediencia puede ser, ante todo, una persona o una comunidad, pero también una idea convincente, una doctrina o una ideología y, en grado sumo, la propia conciencia, o una deidad en el caso de las religiones. (es)
  • Obedience, in human behavior, is a form of "social influence in which a person yields to explicit instructions or orders from an authority figure". Obedience is generally distinguished from compliance, which is behavior influenced by peers, and from conformity, which is behavior intended to match that of the majority. Depending on context, obedience can be seen as moral, immoral, or amoral. Humans have been shown to be obedient in the presence of perceived legitimate authority figures, as shown by the Milgram experiment in the 1960s, which was carried out by Stanley Milgram to find out how the Nazis managed to get ordinary people to take part in the mass murders of the Holocaust. The experiment showed that obedience to authority was the norm, not the exception. Regarding obedience, Milgram said that "Obedience is as basic an element in the structure of social life as one can point to. Some system of authority is a requirement of all communal living, and it is only the man dwelling in isolation who is not forced to respond, through defiance or submission, to the commands of others." A similar conclusion was reached in the Stanford prison experiment. (en)
  • 복종(服從, obedience)은 인간행위에서 사람이 권위가 있는 실체로부터의 명시적인 지시나 명령에 항복하는 사회 영향의 한 형태이다. 유의어로 순종(順從)이라고도 한다. 복종은 일반적으로 상호 간에 의해 영향이 미치는 행위인 준수, 다수의 의견을 일치시키는 행위인 동조와는 구별된다. 문맥에 따라 도덕적으로, 적으로, 적으로 비칠 수 있다. 인간은 어떻게 나치즘이 일반인을 홀로코스트의 대량 학살에 참여시켰는지를 알아내고자 스탠리 밀그램이 수행한 1960년대의 밀그램 실험에서 나타난 바와 같이 법적으로 인식되는 권위있는 인물의 존재에 복종하는 것으로 간주되어 왔다. 이 실험은 권위에 대한 복종이 예외가 아닌 규범이었다. 복종과 관련하여 밀그램은 "복종은 시사 가능한 사회생활구조의 기초이다. 일부 권위 체계는 모든 공동 생활의 필수 요건"이라고 언급하였다. 비슷한 결론이 스탠퍼드 감옥 실험에서 도달되었다. (ko)
  • Gehoorzaamheid is de bereidheid en/of verplichting gehoorzaam te zijn aan een persoon of instantie, dus om gehoor en zo goed mogelijk gevolg te geven aan diens instructies. Ze kan worden opgelegd of overeengekomen. De mate waarin de mens gehoorzaam wil zijn aan wat wordt ervaren als legitiem gezag is vooral na de Tweede Wereldoorlog onderzocht. De vraag hoe het mogelijk was dat zoveel mensen in staat waren gebleken mee te werken aan de uitroeiing van hele bevolkingsgroepen was na de oorlog aanleiding voor diverse onderzoeken, zoals het beroemde experiment van Milgram uit 1961. Waar de verwachting van collega's van Milgram was dat slechts psychopaten in staat waren tot het uiterste te gaan, bleek dat gehoorzaamheid voor ongeveer twee derde van de proefpersonen dusdanig belangrijk was dat men in staat bleek een medemens te doden. Dit beeld werd bevestigd door onder meer het Stanford-gevangenisexperiment uit 1971. Tijdens de Neurenbergse processen werd het verweer van de (het beruchte Befehl ist Befehl) evenwel verworpen. (nl)
  • Obbedienza (dal latino oboedientia, derivato di oboediens -entis «ubbidiente») è un termine che si riferisce a chi esegue un ordine tramite un'azione collegata al sentimento e al comportamento proprio di chi si conforma a un comando. (it)
  • Posłuszeństwo – w ludzkim zachowaniu, forma społecznego wpływu, w której osoba podporządkowuje się wyraźnym wskazówkom czy poleceniom od osoby obdarzonej władzą czy autorytetem. (pl)
  • Lydnad är att följa en eller flera människors vilja. (sv)
  • A obediência (do latim oboedire = escutar com atenção, de OB, “atenção”, + AUDIRE, “escutar”) pode ser classificada como uma das virtudes e se define como um comportamento pelo qual um ser aceita as ordens dadas por outro. O termo obediência , tal como a ação de obedecer, conduz da escuta atenta à ação, que pode ser puramente passiva ou exterior ou, pelo contrário, provocar uma profunda atitude interna de resposta. Obedecer a requisitos ou proibições realiza-se por meio de consequentes ações apropriadas ou omissões. Obedecer implica, em diverso grau, a subordinação da vontade a uma autoridade, o acatamento de uma instrução, o cumprimento de um pedido e a abstenção de algo que é proibido. A figura da autoridade que merece obediência pode ser, ante todo, uma pessoa ou uma comunidade, mas também uma ideia convincente, uma doutrina ou uma ideologia e, em grau superior, a própria consciência e, para os cristãos, Deus. Podem destacar-se vários tipos e níveis de obediência: (pt)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 358677 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 25783 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1099709642 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Laŭ PIV obeo estas plenumo de ies volo aŭ ordono, kaj obeado la konstanta obeo. Obei estas konformi sin al tio, kion alia persono ordonas aŭ malpermesas. Obei postulas diversgrade la subigon de la volo al aŭtoritato, la plenumon de instrukcion, la reagon al peto aŭ la nepartopreno en io malpermesita. La figuro de la aŭtoritato kiu postulas obeon povas esti, antaŭ ĉio, persono aŭ komunumo, sed ankaŭ konvinka ideo, doktrino aŭ ideologio kaj ĉefe la propra konscio, aŭ diaĵo en la okazo de la religioj. (eo)
  • L'obéissance (ou soumission à l'autorité) est l'une des formes de l'influence sociale. En psychologie sociale, il est question d'obéissance lorsqu'un individu adopte un comportement différent parce qu'un autre individu, perçu comme une source d'autorité, le lui demande/impose. L'individu dominé reconnaît à un autre, ou à un gouvernement une valeur certaine. Lorsque cette reconnaissance est faite, l'individu passe alors un accord tacite, un consentement avec le supérieur qu'il a reconnu ; il échange sa liberté contre la volonté générale d'être assuré et sécurisé. (fr)
  • 복종(服從, obedience)은 인간행위에서 사람이 권위가 있는 실체로부터의 명시적인 지시나 명령에 항복하는 사회 영향의 한 형태이다. 유의어로 순종(順從)이라고도 한다. 복종은 일반적으로 상호 간에 의해 영향이 미치는 행위인 준수, 다수의 의견을 일치시키는 행위인 동조와는 구별된다. 문맥에 따라 도덕적으로, 적으로, 적으로 비칠 수 있다. 인간은 어떻게 나치즘이 일반인을 홀로코스트의 대량 학살에 참여시켰는지를 알아내고자 스탠리 밀그램이 수행한 1960년대의 밀그램 실험에서 나타난 바와 같이 법적으로 인식되는 권위있는 인물의 존재에 복종하는 것으로 간주되어 왔다. 이 실험은 권위에 대한 복종이 예외가 아닌 규범이었다. 복종과 관련하여 밀그램은 "복종은 시사 가능한 사회생활구조의 기초이다. 일부 권위 체계는 모든 공동 생활의 필수 요건"이라고 언급하였다. 비슷한 결론이 스탠퍼드 감옥 실험에서 도달되었다. (ko)
  • Obbedienza (dal latino oboedientia, derivato di oboediens -entis «ubbidiente») è un termine che si riferisce a chi esegue un ordine tramite un'azione collegata al sentimento e al comportamento proprio di chi si conforma a un comando. (it)
  • Posłuszeństwo – w ludzkim zachowaniu, forma społecznego wpływu, w której osoba podporządkowuje się wyraźnym wskazówkom czy poleceniom od osoby obdarzonej władzą czy autorytetem. (pl)
  • Lydnad är att följa en eller flera människors vilja. (sv)
  • الطاعة في السلوك البشري هي شكل من أشكال «التأثير الاجتماعي الذي يخضع فيه الشخص لتعليمات أو أوامر صريحة من شخصية ذات سلطة». تتميّز الطاعة بشكل عام عن الامتثال، وهو سلوك يتأثر بالأقران، وعن المطابقة، وهي سلوك يقصد به مطابقة سلوك الأغلبية. اعتمادًا على السياق، يمكن اعتبار الطاعة سلوكًا أخلاقيًا أو غير أخلاقي أو لاأخلاقي. (ar)
  • L'obediència o submissió a l'autoritat és una de les formes de la influència i dominació social. En psicologia social l'obediència es produeix quan un individu adopta un comportament diferent pel fet que un altre individu, percebut com a autoritat, li demana o li imposa quelcom. Segons Étienne de la Boétie, els ciutadans de pobles sotmesos, sovint per la força de les armes, en la primera generació tenen la consciència del sotmetiment, però en generacions posteriors aquesta consciència queda minimitzada o desapareix en haver-se creat el costum al sotmetiment. (ca)
  • Poslušnost v lidském chování vyjadřuje stav podřízení se, vykonávání rozkazů, nebo bytí ovládán jiným způsobem. Poslušnost autoritě je sociálně psychologický pojem související se sociálním vlivem ve skupinách. Na rozdíl od ostatních typů sociálních vlivů je vyvolaný tlak . Autorita nařizuje jedinci, aby se choval způsobem, který by spontánně nepreferoval. Zároveň se vyznačuje monitoringem, zda osoba příkaz skutečně vykonala. Ovládaná osoba funguje v jakémsi zástupném módu, ve kterém deleguje odpovědnost za důsledky svých činů na autoritu. (cs)
  • El término obediencia (del latín oboedientia)​ indica el proceso que conduce de la escucha atenta a la acción, que puede ser duramente pasiva o exterior o, por el contrario, puede provocar una profunda actitud interna de respuesta. La obediencia a los diversos requerimientos se realiza por medio de acciones u omisiones consecuentes apropiadas. Obedecer implica, en diverso grado, la subordinación de la voluntad a una autoridad, el acatamiento de una instrucción, el cumplimiento de una demanda o la abstención de algo que se prohíbe. (es)
  • Gehorsam ist das Befolgen von Geboten oder Verboten durch entsprechende Handlungen oder Unterlassungen. Gehorsam bedeutet die Unterordnung unter den Willen einer Autorität, das Befolgen eines Befehls, die Erfüllung einer Forderung oder das Unterlassen von etwas Verbotenem. Die Autorität ist meistens eine Person oder eine Gemeinschaft, kann aber auch eine Ideologie, ein Gott oder das eigene Gewissen sein. Man kann zwischen freiwilligem und erzwungenem Gehorsam unterscheiden. Gehorsam kann von einer rein äußerlichen Handlung bis zu einer inneren Haltung reichen. (de)
  • Obedience, in human behavior, is a form of "social influence in which a person yields to explicit instructions or orders from an authority figure". Obedience is generally distinguished from compliance, which is behavior influenced by peers, and from conformity, which is behavior intended to match that of the majority. Depending on context, obedience can be seen as moral, immoral, or amoral. (en)
  • Gehoorzaamheid is de bereidheid en/of verplichting gehoorzaam te zijn aan een persoon of instantie, dus om gehoor en zo goed mogelijk gevolg te geven aan diens instructies. Ze kan worden opgelegd of overeengekomen. (nl)
  • A obediência (do latim oboedire = escutar com atenção, de OB, “atenção”, + AUDIRE, “escutar”) pode ser classificada como uma das virtudes e se define como um comportamento pelo qual um ser aceita as ordens dadas por outro. O termo obediência , tal como a ação de obedecer, conduz da escuta atenta à ação, que pode ser puramente passiva ou exterior ou, pelo contrário, provocar uma profunda atitude interna de resposta. Podem destacar-se vários tipos e níveis de obediência: (pt)
rdfs:label
  • طاعة (سلوك بشري) (ar)
  • Submissió (ca)
  • Poslušnost (cs)
  • Gehorsam (de)
  • Obeo (eo)
  • Obediencia (es)
  • Obéissance (fr)
  • Kepatuhan (perilaku manusia) (in)
  • Obbedienza (it)
  • 従属 (ja)
  • 복종 (ko)
  • Obedience (human behavior) (en)
  • Gehoorzaamheid (nl)
  • Posłuszeństwo (pl)
  • Obediência (pt)
  • Lydnad (sv)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:nonFictionSubject of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:subject of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License