| dbo:abstract
|
- Maestà ("majestat" en italià) designa un tema iconogràfic de l'art cristià medieval occidental que representa la Mare de Déu en majestat, asseguda en un tron, amb el Nen Jesús a la falda (al qual fa ella mateixa de tron), acompanyats a vegades d'àngels i sants; de forma similar a la Theotokos de l'art romà d'Orient. És una extensió de la figura de la Sedes sapientiae, on Maria representa el tron del seu fill Jesús i, que representa simbòlicament l'Església. Com la Maiestas Domini o Crist en Majestat, aquesta iconografia té els seus antecedents en la iconografia imperial romana. A Occident, la imatge sembla haver-se desenvolupat seguint precedents romans d'Orient com la moneda de l'emperadriu Fausta, esposa de Constantí el Gran, coronada i amb els seus fills a la falda i en exemples literaris, com la celebració de Flavi Cresconi Corip per la coronació de Justí II el 565. La representació de la Mare de Déu en majestat troba la seva màxima expansió en l'art romànic, en correspondència amb la Maiestas Domini. La imatge representant la Maestà va formar part destacada del repertori artístic, especialment a Roma, a finals del segle xii i començaments del XIII, amb una èmfasi especial en el veneració de Maria. La Maestà sovint es representava al fresc directament en parets enlluïdes o en retaules pintats sobre taula. Maria Regina és un sinònim dels historiadors d'art per a la imatge icònica de Maria entronitzada amb el Nen o sense. (ca)
- Maestà [ma.eˈsta] (italienisch; von lat. maiestas) bedeutet „Erhabenheit, Herrscherwürde“. Der Begriff wird in der Kunst für die Darstellung der thronenden Madonna mit dem Jesuskind verwendet. Im Unterschied zur Sedes sapientiae ist die Madonna oft von Engeln und Heiligen umgeben. Besonders häufig entstanden solche Darstellungen in der zweiten Hälfte des 13. Jahrhunderts und im 14. Jahrhundert als Fresken (Wandgemälde) oder als Tafelmalerei auf Altartafeln aus Holz (Retabeln). Berühmte Beispiele sind in Siena die einst als Hauptaltar für den Dom geschaffene Maestà von Duccio (heute im Museo dell’Opera del Duomo) und die Maestà von Simone Martini im Palazzo Pubblico. Bekannte Beispiele von Cimabue befinden sich in der Basilika San Francesco in Assisi und in den Uffizien in Florenz (Maestà di Santa Trinita). Giottos Madonna Ognissanti in den Uffizien gehört ebenfalls zum Typus der Maestà. Auch Ambrogio Lorenzetti schuf mehrere bedeutende Beispiele, u. a. die Maestà von Massa Marittima (ca. 1335), bei denen er die Schar der Heiligen und Engel um drei theologische Tugenden erweiterte.
* Cimabue: Die thronende Jungfrau Maria mit Engeln und dem Hl. Franziskus, Fresko in San Francesco, Assisi
* Die Maestà von Duccio, Tempera und Gold auf Holz, Museo dell’Opera del Duomo in Siena, 1311
* Ambrogio Lorenzetti: Maestà von Massa Marittima, Tempera und Gold auf Holz, Museo di Arte Sacra, Massa Marittima, ca. 1335 (de)
- Majestà [ma.eˈsta] ("majestad" en italiano) es la denominación de un tema iconográfico del arte cristiano medieval occidental que representa a la Virgen en Majestad, una forma de representar la Virgen con el Niño en que la Virgen María aparece entronizada; de forma similar a la Theotokos del arte bizantino. Véanse también: Madonna, Maiestas y Virgen en gloria. Maiestas Mariae ("majestad" de "María" en latín) es un concepto mariológico y de la historiografía del arte para referirse al concepto de la Virgen como trono del Niño Dios. Estilísticamente son imágenes hieráticas y ausentes. Es una iconografía propia del Románico y el Gótico, que se divulga a partir del siglo XII, fundamentalmente en las iglesias dedicadas a María y en algunas dedicadas a algún santo. La visión del Cristo apocalíptico (Pantocrátor) fue sustituida por la de la Virgen, como trono del Salvador y mediadora entre los hombres y Dios. El culto mariano se popularizó extraordinariamente en la Baja Edad Media, al mismo tiempo que, intelectual y sociológicamente, se producía la sublimación del concepto bajomedieval de mujer (el amor cortés de los trovadores). En la religión romana, la diosa conocida como Bona Dea o Maiestas Maia, asociada con la virginidad y la fecundidad, también se representaba entronizada.
* Fresco del ábside de la iglesia de Santa María de Cap d'Arán de Tredós, Maestro de Pedret, románico.
* Maestro del Bigallo, gótico.
* Cimabue, gótico.
* Fresco anónimo de San Nazzaro, renacimiento.
* Pietro da Cortona, barroco.
* Maestà de la catedral de Siena (Duccio)
* Maestà (Cimabue, Florencia)
* Maestà di Ognissanti (Giotto)
* Virgen de la Majestad (catedral de Astorga) y Retablo de la Virgen de la Majestad (catedral de Astorga)
* Datos: Q1351991
* Multimedia: Maestà / Q1351991 (es)
- Maestà [maeˈsta], the Italian word for "majesty", designates a classification of images of the enthroned Madonna with the child Jesus, the designation generally implying accompaniment by angels, saints, or both. The Maestà is an extension of the "Seat of Wisdom" theme of the seated "Mary Theotokos", "Mary Mother of God", which is a counterpart to the earlier icon of Christ in Majesty, the enthroned Christ that is familiar in Byzantine Mosaics. Maria Regina is an art historians' synonym for the iconic image of Mary enthroned, with or without the Child. In the West, the image seems to have developed, based perhaps on Byzantine precedents such as the coin of Constantine's Empress Fausta, crowned and with their sons on her lap and on literary examples, such as Flavius Cresconius Corippus's celebration of Justin II's coronation in 565. Paintings depicting the Maestà came into the mainstream artistic repertory, especially in Rome, in the late twelfth and early thirteenth centuries, with an increased emphasis on the veneration of Mary. The Maestà was often executed in fresco technique directly on plastered walls or as paintings on gessoed wooden altar panels. A more domestic representation, suitable to private devotion, is the iconographic theme of Madonna and Child. (en)
- La Vierge en majesté (ou « de majesté »), appelée Maestà en italien (prononcé : [ma.eˈsta]), est dans l'iconographie chrétienne, une figure de la représentation artistique de la Vierge Marie figurant trônant dans le monde terrestre. À partir de 1348, la Vierge de l'humilité remplace progressivement la Vierge en majesté, la peste noire qui ravage l'Europe incitant à la création de tableaux plus humanisés. (fr)
- Maestà [ma.eˈsta] (wł. Majestat) – w malarstwie przedstawienie Madonny na tronie w otoczeniu aniołów i świętych. Obrazy takie powstawały głównie w XII i XIII wieku, np.
* Maestà di Santa Trinità (ok. 1285) – autorstwa Cimabuego,
* Maestà (ok. 1280) – autorstwa Cimabuego,
* Maestà (1308-1311) – autorstwa Duccia di Buoninsegni,
* Maestà Ognissanti (ok. 1310) – autorstwa Giotta. (pl)
- I dipinti "in Maestà" raffigurano un personaggio in trono. Può trattarsi di Gesù (Maiestas Domini) o di altre figure, ma più spesso si tratta della Madonna assisa con in braccio Gesù bambino, talvolta circondata da angeli e santi. Tale iconografia ebbe particolare successo della seconda metà del XIII secolo e nel XIV secolo, sia come affresco che come pala d'altare lignea. (it)
- De Maestà is een begrip in de iconografie binnen de Italiaanse kunstgeschiedenis die staat voor een weergave van de heilige Maagd in majesteit. (nl)
- Maestà [ma.eˈsta] (majestade, em italiano) designa a representação de Maria com o Menino sentada no trono, rodeada por santos e anjos. (pt)
- Maestà (it. "majestät") är i konsten en framställning av den tronande Jungfru Maria med barnet och tillbedjande helgon och änglar. (sv)
- Маэстá (итал. maestà — величание, возвеличивание) — иконографический тип изображения Богоматери с Младенцем в окружении славящих Её ангелов. Соответствует византийскому и древнерусскому типу «Величание Богоматери», или «Прославление Богоматери». Близко иконографии «Царица Небесная» или «Магнификат». В подобных композициях Мадонну и Младенца иногда изображают коронованными. Ангелы несут цветы либо играют на музыкальных инструментах. Такой иконографический тип сложился в Италии в XIII веке на основе икон византийской и итало-критской школ, которые привозили из Кандии в Венецию, и в Тоскану — Флоренцию и Сиену . (ru)
- Маеста (італ. maestà — величання, звеличення) — різновид зображення Богоматері, що популярний в Італії в XIII столітті. Сюжет зображення італійські художники взяли з візантійської православної іконографії, але наповнили його іншим, специфічно місцевим змістом. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- La Vierge en majesté (ou « de majesté »), appelée Maestà en italien (prononcé : [ma.eˈsta]), est dans l'iconographie chrétienne, une figure de la représentation artistique de la Vierge Marie figurant trônant dans le monde terrestre. À partir de 1348, la Vierge de l'humilité remplace progressivement la Vierge en majesté, la peste noire qui ravage l'Europe incitant à la création de tableaux plus humanisés. (fr)
- Maestà [ma.eˈsta] (wł. Majestat) – w malarstwie przedstawienie Madonny na tronie w otoczeniu aniołów i świętych. Obrazy takie powstawały głównie w XII i XIII wieku, np.
* Maestà di Santa Trinità (ok. 1285) – autorstwa Cimabuego,
* Maestà (ok. 1280) – autorstwa Cimabuego,
* Maestà (1308-1311) – autorstwa Duccia di Buoninsegni,
* Maestà Ognissanti (ok. 1310) – autorstwa Giotta. (pl)
- I dipinti "in Maestà" raffigurano un personaggio in trono. Può trattarsi di Gesù (Maiestas Domini) o di altre figure, ma più spesso si tratta della Madonna assisa con in braccio Gesù bambino, talvolta circondata da angeli e santi. Tale iconografia ebbe particolare successo della seconda metà del XIII secolo e nel XIV secolo, sia come affresco che come pala d'altare lignea. (it)
- De Maestà is een begrip in de iconografie binnen de Italiaanse kunstgeschiedenis die staat voor een weergave van de heilige Maagd in majesteit. (nl)
- Maestà [ma.eˈsta] (majestade, em italiano) designa a representação de Maria com o Menino sentada no trono, rodeada por santos e anjos. (pt)
- Maestà (it. "majestät") är i konsten en framställning av den tronande Jungfru Maria med barnet och tillbedjande helgon och änglar. (sv)
- Маэстá (итал. maestà — величание, возвеличивание) — иконографический тип изображения Богоматери с Младенцем в окружении славящих Её ангелов. Соответствует византийскому и древнерусскому типу «Величание Богоматери», или «Прославление Богоматери». Близко иконографии «Царица Небесная» или «Магнификат». В подобных композициях Мадонну и Младенца иногда изображают коронованными. Ангелы несут цветы либо играют на музыкальных инструментах. Такой иконографический тип сложился в Италии в XIII веке на основе икон византийской и итало-критской школ, которые привозили из Кандии в Венецию, и в Тоскану — Флоренцию и Сиену . (ru)
- Маеста (італ. maestà — величання, звеличення) — різновид зображення Богоматері, що популярний в Італії в XIII столітті. Сюжет зображення італійські художники взяли з візантійської православної іконографії, але наповнили його іншим, специфічно місцевим змістом. (uk)
- Maestà ("majestat" en italià) designa un tema iconogràfic de l'art cristià medieval occidental que representa la Mare de Déu en majestat, asseguda en un tron, amb el Nen Jesús a la falda (al qual fa ella mateixa de tron), acompanyats a vegades d'àngels i sants; de forma similar a la Theotokos de l'art romà d'Orient. És una extensió de la figura de la Sedes sapientiae, on Maria representa el tron del seu fill Jesús i, que representa simbòlicament l'Església. Com la Maiestas Domini o Crist en Majestat, aquesta iconografia té els seus antecedents en la iconografia imperial romana. (ca)
- Maestà [ma.eˈsta] (italienisch; von lat. maiestas) bedeutet „Erhabenheit, Herrscherwürde“. Der Begriff wird in der Kunst für die Darstellung der thronenden Madonna mit dem Jesuskind verwendet. Im Unterschied zur Sedes sapientiae ist die Madonna oft von Engeln und Heiligen umgeben.
* Cimabue: Die thronende Jungfrau Maria mit Engeln und dem Hl. Franziskus, Fresko in San Francesco, Assisi
* Die Maestà von Duccio, Tempera und Gold auf Holz, Museo dell’Opera del Duomo in Siena, 1311
* (de)
- Majestà [ma.eˈsta] ("majestad" en italiano) es la denominación de un tema iconográfico del arte cristiano medieval occidental que representa a la Virgen en Majestad, una forma de representar la Virgen con el Niño en que la Virgen María aparece entronizada; de forma similar a la Theotokos del arte bizantino. Véanse también: Madonna, Maiestas y Virgen en gloria. Maiestas Mariae ("majestad" de "María" en latín) es un concepto mariológico y de la historiografía del arte para referirse al concepto de la Virgen como trono del Niño Dios. Estilísticamente son imágenes hieráticas y ausentes.
*
*
*
*
* (es)
- Maestà [maeˈsta], the Italian word for "majesty", designates a classification of images of the enthroned Madonna with the child Jesus, the designation generally implying accompaniment by angels, saints, or both. The Maestà is an extension of the "Seat of Wisdom" theme of the seated "Mary Theotokos", "Mary Mother of God", which is a counterpart to the earlier icon of Christ in Majesty, the enthroned Christ that is familiar in Byzantine Mosaics. Maria Regina is an art historians' synonym for the iconic image of Mary enthroned, with or without the Child. (en)
|
