About: Laugh track

An Entity of Type: album, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org:8891

A laugh track (or laughter track) is a separate soundtrack for a recorded comedy show containing the sound of audience laughter. In some productions, the laughter is a live audience response instead; in the United States, where it is most commonly used, the term usually implies artificial laughter (canned laughter or fake laughter) made to be inserted into the show. This was invented by American sound engineer Charles "Charley" Douglass.

Property Value
dbo:abstract
  • Una pista de rialles o rialles gravades (també anomenat rialles enllaunades) són un recurs sonor que simula rialles del públic, per fer creure que són reaccions en directe. Sol introduir-se per remarcar els gags o els moments còmics d'un programa de televisió, i s'empren habitualment en sèries i comèdies de situació. El seu origen es troba que, abans de l'aparició de la televisió, la realització de peces teatrals o fins i tot programes de ràdio solia fer-se en directe i amb públic. Amb el naixement de la TV i l'aparició de recursos com el cinta de vídeo, alguns tècnics de so van decidir introduir riures gravats en determinades escenes còmiques d'algunes sèries per acostumar als espectadors. El primer programa de televisió que va incloure rialles gravades va ser el 1950, i s'atribueix la seva existència al tècnic . El recurs de la pista de rialles va ser posteriorment un dels principals distintius de les sitcom tradicionals. Les pistes de rialles han estat rebutjades per algunes persones, mentre que unes altres ho veuen com un recurs correcte. Els crítics les consideren un insult a la intel·ligència dels espectadors, ja que el recurs sembla pretendre indicar a la gent quan i de què han de riure. Alguns fins i tot veuen la inserció de riures enllaunats i recursos similars com un missatge subliminal, en relació a com haurien d'afrontar-se o percebre's certes situacions. També s'utilitzen crits pre-gravats en la postproducció, com el crit Wilhelm o els de la protagonista femenina de King Kong. (ca)
  • Stopa se smíchem, nebo zvuková stopa se smíchem či laugh track (z angličtiny) je samostatný zvukový doprovod k nahrané komediální show či sitcomu obsahující smích publika. V některých produkcích je smích spíše živou reakcí publika; ve Spojených státech amerických, kde se nejčastěji používá, termín obvykle znamená umělý smích, který je vložen do díla. Vynalezl ji americký zvukový inženýr Charles „Charley“ Douglass. Douglassova stopa se smíchem se stala standardem v televizi v USA a dominovala většině sitcomů v hlavním vysílacím čase od konce 50. do konce 70. let 20. století. Využití Douglassova smíchu se snížilo do 80. let, kdy stereofonní smích poskytovaly konkurenční zvukové společnosti. V 90. letech 20. století začaly být ve Spojených státech znovu populární situační komedie natáčené jednou kamerou, ale oproti 50. letům u nich televizní produkce obvykle nevyužívá živé publikum, ani přidaný umělý smích. (cs)
  • تأثير الضحك الصوتي (بالإنجليزية: Laugh track)‏ هو مسار صوتي مسجل خصيصا للبرامج أو المسلسلات الكوميدية ويحتوي على صوت ضحكات الجمهور. وفي بعض الإنتاجات يكون هذا الضحك ضحك حقيقي حي لبعض الجماهير، ولكن قد يتضمن هذا المصطلح الضحك المصطنع الذي يضاف للمسلسلات أو البرامج في m المتحدة الأمريكية وقد قام مهندس الصوت الأمريكي تشارلز دوقلاس باختراع هذا التأثير. نعم الضحك الكثير يسبب البكاء لذلك ٱضحك على قد النفع (ar)
  • Als Lachkonserve, Lachorgel, Lachmaschine, Lachspur oder Plastiklacher (engl. laugh track, canned laughter oder laugh machine), bezeichnet man ein auf Tonband aufgenommenes Lachen, das insbesondere bei Sitcoms im Anschluss an eine Pointe eingespielt wird. (de)
  • Irarritako irri edo barreak ikusleen barren itxurak egiten dituen soinu-baliabidea dira, zuzeneko erreakzioak direla sinetsarazteko. Telebistako saio bateko gagak edo une komikoak nabarmentzeko sartu ohi dute, eta sitcometan erabili ohi dute. Bere jatorria, telebista agertu aurretik, antzerki edo irratsaioen gauzatzea zuzenean eta jendaurrean egiten zela da. Telebista jaiotzearekin eta bideo-zinta bezalako baliabideak agertzearekin batera, zenbait telesailetako eszena komiko jakin batzuetan irarritako barreak sartzea erabaki zuten soinu-teknikari batzuek, ikusleak ohitzeko. Irarritako barreak sartu zituen lehen telebista saioa izan zen 1950ean, eta bere existentzia Charles Douglass teknikariari egozten zaio. Harrezkero, irarritako irrien erabilera sitcom tradizionalen bereizgarri nagusietako bilakatu zen. Batzuek bere erabilera baztertu egin dute; besteek, berriz, baliabide egoki gisa ikusten dute. Kritikariek ikusleen adimenaren aurkako iraintzat hartzen dituzte, baliabideak jendeari noiz eta zertaz barre egin behar duen adierazi nahi baitio. Batzuek irarritako barreak eta antzeko baliabideak gisa txertatzen dituztela ere ikusten dute, egoera jakin batzuei nola aurre egin edo hauteman beharko liratekeen azaltzeko. Postprodukzioan irarritako oihuak ere erabiltzen dira, Wilhelm garrasia edo King Kongeko emakumezko protagonistarenak kasu. (eu)
  • A laugh track (or laughter track) is a separate soundtrack for a recorded comedy show containing the sound of audience laughter. In some productions, the laughter is a live audience response instead; in the United States, where it is most commonly used, the term usually implies artificial laughter (canned laughter or fake laughter) made to be inserted into the show. This was invented by American sound engineer Charles "Charley" Douglass. The Douglass laugh track became a standard in mainstream television in the U.S., dominating most prime-time sitcoms and sketch comedies from the late 1950s to the late 1970s. Usage of the Douglass laughter decreased by the 1980s when stereophonic laughter was provided by rival sound companies as well as the overall practice of single-camera sitcoms eliminating audiences altogether. (en)
  • Las risas enlatadas o risas grabadas son un recurso sonoro de los programas de televisión en el que se incluyen risas de público para simular reacciones en directo. Suelen utilizarse para remarcar escenas cómicas en series, comedias de situación y otros programas de humor.​ (es)
  • Les rires enregistrés, parfois appelés rires en boîte (ou rires en canne au Québec), sont des enregistrements sonores de rires qui sont ajoutés à la bande son d'une production télévisuelle pour reproduire ou simuler ceux qui auraient pu être audibles si celle-ci avait été tournée devant un public particulièrement sensible à l'humour du programme, ou pour déclencher ou amplifier les rires du public dans les émissions qui ont réellement été tournées en public (comme la plupart des sitcoms américaines). Ils sont notamment utilisés dans les sitcoms (plus rarement dans les autres émissions), afin d'indiquer la présence d'un effet comique (ou de créer l'illusion de cette présence) et d'inciter le téléspectateur à rire. Le concept de rire enregistré a été inventé dans les années 1950 par Charley Douglass, et utilisé la première fois lors de l'émission The Hank McCune Show, à partir de 1950. Certaines émissions et séries télévisées à caractère humoristique n'utilisent cependant pas cette technique, et rencontrent néanmoins un grand succès auprès du public (Les Simpson, Malcolm, Scrubs, The Office, etc.). Cette technique permet aussi de faire rire le spectateur lorsqu'il n'y a rien ou pas grand-chose de drôle et rattraper ainsi de mauvaises séries : cela avait été évoqué dans le magazine Science et Vie Junior avec l'exemple d'Hélène et les Garçons, mais cette explication avait été aussi beaucoup utilisée pour Voisin, voisine. L'ajout de rires enregistrés, à l'instar des bruitages, est une étape de la postproduction. (fr)
  • Le risate registrate, dette anche risate finte o risate gregarie, sono un effetto speciale di sitcom e programmi televisivi. (it)
  • Een lachband is een geluidsopname van lachende mensen die vaak aan komische televisieprogramma's, zoals sitcoms, wordt toegevoegd om de grappen uit die serie te benadrukken. Het geluid is dan steevast te horen op het moment dat er iets gebeurt of gezegd wordt wat grappig bedoeld is, en waarvan men verwacht of hoopt dat de kijker er ook om zal lachen. Voordat de televisie haar intrede deed in veel huishoudens, kregen de meeste mensen komedie alleen te zien in het theater of in de bioscoop, in het gezelschap van ander publiek. Dat publiek zorgde voor applaus, gelach en toejuichingen, maar ook toen waren er soms personen (de claque) die betaald werden om de sfeer erin te brengen. Toen de televisie een steeds belangrijker medium werd, probeerden televisieproducenten deze atmosfeer van een publiek na te bootsen door omgevingsgeluiden zoals men die in een publiek kan horen toe te voegen aan deze series. Dit kon worden gedaan door de serie op te nemen voor toeschouwers, of door de geluiden apart op te nemen en achteraf toe te voegen. Een lachband is een voorbeeld van die tweede optie. Een lachband kreeg al snel de voorkeur boven een livepubliek, daar de producenten dan zelf konden bepalen wanneer en hoelang het gelach moet klinken en bovendien was het goedkoper om een show niet met aanwezige toeschouwers op te hoeven nemen. De eerste serie die gebruik maakte van een lachband was de Amerikaanse sitcom in 1950. Behalve sitcoms, gingen ook animatieseries gebruikmaken van een lachband, zoals The Flintstones en The Jetsons. (nl)
  • 웃음 트랙(Laugh Track) 또는 웃음 더빙은 관객의 웃음소리가 담겨있는 별도의 사운드 트랙으로, 코미디 쇼에 녹음되는 인공적인 웃음이다. 또한 웃음 트랙은 프로그램을 시청하는 데 더 많은 웃음을 끌어내기 위해서 일부 방송에서는 라이브 관객 반응 대신에 사용되기도 한다. 미국의 소리 엔지니어 찰리 더글러스가 발명한 웃음 트랙은 1950년 후반부터 1970년대 후반까지 황금 시간대의 시트콤을 지배하는 미국의 주류 텔레비전의 필수적 요소가 되었다. 또한 Douglass의 제품군은 다른 소리 엔지니어들과의 경쟁에서 이겼으며 많은 시트콤들은 더욱 극적인 환경을 만들기 위해 웃음 트랙을 사용했다. (ko)
  • 録音笑い(ろくおんわらい)ないしラフトラック(Laugh track)とは、テレビ番組・ラジオ番組制作における音声編集の技法の一である。バラエティ番組・コメディ番組などにおいて、収録した映像・音声に笑い声などの声を後から重ね録りすることにより、あたかも番組を見ている観客がリアルタイムで笑っているような臨場感を出し、それにより視聴者の笑いを誘起しようとするものである。エキストラの笑い声バージョンともいえる。 オペラではクラックと呼ばれる同様の手法が用いられる。団員が客席で笑い声や野次などを脚本通りに発する。 (ja)
  • Ett burkskratt är ett slags ljudspår som skapades av . Ljudet används ofta till olika komediserier och består av en publik som skrattar. Ljudet används för att skapa en illusion av att serien är inspelad inför publik, vilket den inte är om den använder sig av burkade skratt. (sv)
  • Trilha de risadas (ou pista de risadas) é uma trilha sonora à parte numa produção audiovisual, com o som artificial de um público rindo, feito para ser inserido em programas televisivos de comédia. O recurso é às vezes chamado pejorativamente de "risada enlatada", ou ainda de "claque", numa referência ao grupo de espectadores de teatro (e também de transmissões de rádio e televisão) que é pago para rir, aplaudir, protestar ou vaiar em momentos combinados. A trilha de risadas (chamada de "laugh track" em inglês) foi inventada pelo engenheiro sonoro estadunidense Charles Douglass e o primeiro programa a incorporá-la foi , exibido pela NBC em 1950. Antes da televisão, o público geralmente estava presente em comédias, fossem elas ao vivo, em estúdio, no teatro, no rádio ou num filme. Os produtores de TV tentaram recriar esta atmosfera nos primórdios introduzindo o som das risadas e outras reações da platéia na trilha sonora dos programas. A trilha de risadas tem sido rejeitada por alguns críticos que a consideram um insulto à inteligência dos telespectadores, porque elas parecem querer dizer à audiência quando ela deve rir, como se não fosse possível perceber. Alguns também veem que a colocação e a intensidade das "risadas enlatadas" serviriam como sugestão de como certas situações da vida real deveriam ser percebidas e tratadas. A habilidade de inserir outros elementos audíveis nas risadas enlatadas, com posicionamento e duração cuidadosos, é visto por alguns como uma forma de mensagem subliminar em relação ao assunto que é mostrado. (pt)
  • Закадровый смех — аудиозапись человеческого смеха, используемая на телевидении, в основном в комедийных шоу, ситкомах. Впервые такой приём был использован звукорежиссёром Чарли Дугласом на американском канале CBS. Иногда смех за кадром используется как стилистический приём в произведениях немассового искусства (например, такова пьеса Д. А. Пригова «Стереоскопические картинки частной жизни»). (ru)
  • Закадровий сміх, іноді консервований сміх (англ. Canned laughter) — термін, що позначає додаткову аудіодоріжку телешоу (зазвичай ситкому), з записом сміху групи людей. Винайдений Чарльзом Дугласом. Першим телешоу що використовувало цей прийом, був американський ситком «The Hank McCune Show», випущений у 1950. Вперше термін «консервований сміх» вживається Тайлером Дерденом, персонажем книги «Бійцівський клуб» («Fight Club») Чака Паланіка. Автор цим терміном називає закулісний сміх «давно вже мертвих людей», тобто сміх, який відтворюється засобами аудіовідтворення. (uk)
  • 罐頭笑聲(英語:Laughter track)也稱背景笑聲,是指在「觀眾應該笑」的片段插入預先錄製好的笑聲,這種“機械式”笑聲最早在美國電視情景劇中使用,後來也見於搞笑綜藝等电视節目中。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 263909 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 96597 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123166566 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:date
  • May 2020 (en)
dbp:discuss
  • DLuK (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • تأثير الضحك الصوتي (بالإنجليزية: Laugh track)‏ هو مسار صوتي مسجل خصيصا للبرامج أو المسلسلات الكوميدية ويحتوي على صوت ضحكات الجمهور. وفي بعض الإنتاجات يكون هذا الضحك ضحك حقيقي حي لبعض الجماهير، ولكن قد يتضمن هذا المصطلح الضحك المصطنع الذي يضاف للمسلسلات أو البرامج في m المتحدة الأمريكية وقد قام مهندس الصوت الأمريكي تشارلز دوقلاس باختراع هذا التأثير. نعم الضحك الكثير يسبب البكاء لذلك ٱضحك على قد النفع (ar)
  • Als Lachkonserve, Lachorgel, Lachmaschine, Lachspur oder Plastiklacher (engl. laugh track, canned laughter oder laugh machine), bezeichnet man ein auf Tonband aufgenommenes Lachen, das insbesondere bei Sitcoms im Anschluss an eine Pointe eingespielt wird. (de)
  • Las risas enlatadas o risas grabadas son un recurso sonoro de los programas de televisión en el que se incluyen risas de público para simular reacciones en directo. Suelen utilizarse para remarcar escenas cómicas en series, comedias de situación y otros programas de humor.​ (es)
  • Le risate registrate, dette anche risate finte o risate gregarie, sono un effetto speciale di sitcom e programmi televisivi. (it)
  • 웃음 트랙(Laugh Track) 또는 웃음 더빙은 관객의 웃음소리가 담겨있는 별도의 사운드 트랙으로, 코미디 쇼에 녹음되는 인공적인 웃음이다. 또한 웃음 트랙은 프로그램을 시청하는 데 더 많은 웃음을 끌어내기 위해서 일부 방송에서는 라이브 관객 반응 대신에 사용되기도 한다. 미국의 소리 엔지니어 찰리 더글러스가 발명한 웃음 트랙은 1950년 후반부터 1970년대 후반까지 황금 시간대의 시트콤을 지배하는 미국의 주류 텔레비전의 필수적 요소가 되었다. 또한 Douglass의 제품군은 다른 소리 엔지니어들과의 경쟁에서 이겼으며 많은 시트콤들은 더욱 극적인 환경을 만들기 위해 웃음 트랙을 사용했다. (ko)
  • 録音笑い(ろくおんわらい)ないしラフトラック(Laugh track)とは、テレビ番組・ラジオ番組制作における音声編集の技法の一である。バラエティ番組・コメディ番組などにおいて、収録した映像・音声に笑い声などの声を後から重ね録りすることにより、あたかも番組を見ている観客がリアルタイムで笑っているような臨場感を出し、それにより視聴者の笑いを誘起しようとするものである。エキストラの笑い声バージョンともいえる。 オペラではクラックと呼ばれる同様の手法が用いられる。団員が客席で笑い声や野次などを脚本通りに発する。 (ja)
  • Ett burkskratt är ett slags ljudspår som skapades av . Ljudet används ofta till olika komediserier och består av en publik som skrattar. Ljudet används för att skapa en illusion av att serien är inspelad inför publik, vilket den inte är om den använder sig av burkade skratt. (sv)
  • Закадровый смех — аудиозапись человеческого смеха, используемая на телевидении, в основном в комедийных шоу, ситкомах. Впервые такой приём был использован звукорежиссёром Чарли Дугласом на американском канале CBS. Иногда смех за кадром используется как стилистический приём в произведениях немассового искусства (например, такова пьеса Д. А. Пригова «Стереоскопические картинки частной жизни»). (ru)
  • Закадровий сміх, іноді консервований сміх (англ. Canned laughter) — термін, що позначає додаткову аудіодоріжку телешоу (зазвичай ситкому), з записом сміху групи людей. Винайдений Чарльзом Дугласом. Першим телешоу що використовувало цей прийом, був американський ситком «The Hank McCune Show», випущений у 1950. Вперше термін «консервований сміх» вживається Тайлером Дерденом, персонажем книги «Бійцівський клуб» («Fight Club») Чака Паланіка. Автор цим терміном називає закулісний сміх «давно вже мертвих людей», тобто сміх, який відтворюється засобами аудіовідтворення. (uk)
  • 罐頭笑聲(英語:Laughter track)也稱背景笑聲,是指在「觀眾應該笑」的片段插入預先錄製好的笑聲,這種“機械式”笑聲最早在美國電視情景劇中使用,後來也見於搞笑綜藝等电视節目中。 (zh)
  • Una pista de rialles o rialles gravades (també anomenat rialles enllaunades) són un recurs sonor que simula rialles del públic, per fer creure que són reaccions en directe. Sol introduir-se per remarcar els gags o els moments còmics d'un programa de televisió, i s'empren habitualment en sèries i comèdies de situació. També s'utilitzen crits pre-gravats en la postproducció, com el crit Wilhelm o els de la protagonista femenina de King Kong. (ca)
  • Stopa se smíchem, nebo zvuková stopa se smíchem či laugh track (z angličtiny) je samostatný zvukový doprovod k nahrané komediální show či sitcomu obsahující smích publika. V některých produkcích je smích spíše živou reakcí publika; ve Spojených státech amerických, kde se nejčastěji používá, termín obvykle znamená umělý smích, který je vložen do díla. Vynalezl ji americký zvukový inženýr Charles „Charley“ Douglass. (cs)
  • Irarritako irri edo barreak ikusleen barren itxurak egiten dituen soinu-baliabidea dira, zuzeneko erreakzioak direla sinetsarazteko. Telebistako saio bateko gagak edo une komikoak nabarmentzeko sartu ohi dute, eta sitcometan erabili ohi dute. Postprodukzioan irarritako oihuak ere erabiltzen dira, Wilhelm garrasia edo King Kongeko emakumezko protagonistarenak kasu. (eu)
  • A laugh track (or laughter track) is a separate soundtrack for a recorded comedy show containing the sound of audience laughter. In some productions, the laughter is a live audience response instead; in the United States, where it is most commonly used, the term usually implies artificial laughter (canned laughter or fake laughter) made to be inserted into the show. This was invented by American sound engineer Charles "Charley" Douglass. (en)
  • Les rires enregistrés, parfois appelés rires en boîte (ou rires en canne au Québec), sont des enregistrements sonores de rires qui sont ajoutés à la bande son d'une production télévisuelle pour reproduire ou simuler ceux qui auraient pu être audibles si celle-ci avait été tournée devant un public particulièrement sensible à l'humour du programme, ou pour déclencher ou amplifier les rires du public dans les émissions qui ont réellement été tournées en public (comme la plupart des sitcoms américaines). Ils sont notamment utilisés dans les sitcoms (plus rarement dans les autres émissions), afin d'indiquer la présence d'un effet comique (ou de créer l'illusion de cette présence) et d'inciter le téléspectateur à rire. (fr)
  • Trilha de risadas (ou pista de risadas) é uma trilha sonora à parte numa produção audiovisual, com o som artificial de um público rindo, feito para ser inserido em programas televisivos de comédia. O recurso é às vezes chamado pejorativamente de "risada enlatada", ou ainda de "claque", numa referência ao grupo de espectadores de teatro (e também de transmissões de rádio e televisão) que é pago para rir, aplaudir, protestar ou vaiar em momentos combinados. (pt)
  • Een lachband is een geluidsopname van lachende mensen die vaak aan komische televisieprogramma's, zoals sitcoms, wordt toegevoegd om de grappen uit die serie te benadrukken. Het geluid is dan steevast te horen op het moment dat er iets gebeurt of gezegd wordt wat grappig bedoeld is, en waarvan men verwacht of hoopt dat de kijker er ook om zal lachen. (nl)
rdfs:label
  • تأثير الضحك الصوتي (ar)
  • Pista de rialles (ca)
  • Stopa se smíchem (cs)
  • Lachkonserve (de)
  • Risas enlatadas (es)
  • Irarritako barre (eu)
  • Rire enregistré (fr)
  • Risate registrate (it)
  • Laugh track (en)
  • 웃음 트랙 (ko)
  • 録音笑い (ja)
  • Lachband (nl)
  • Trilha de risadas (pt)
  • Закадровый смех (ru)
  • Закадровий сміх (uk)
  • Burkade skratt (sv)
  • 罐頭笑聲 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License