dbo:abstract
|
- Les Kisaeng (també gisaeng), en ocasions anomenades també ginyeo (기녀), eren dones coreanes dedicades a l'entreteniment, similars a les oiran japoneses i a les antigues heteras gregues. Les kisaeng eren artistes que treballaven entretenint a uns altres, tals com els i reis. No totes les kisaeng eren prostitutes, sinó que això succeïa quan noies de poble eren venudes per convertir-se en kisaeng i es convertien en prostitutes per les seves condicions de pobresa. La seva primera aparició va ser durant la Dinastia Goryeo, les kisaeng eren l'entreteniment legal del govern, que també realitzaven diverses fundacions per a l'estat. Eren acuradament entrenades i freqüentment introduïdes en les belles arts, la poesia i prosa, encara que de vegades els seus talents eren ignorats a causa del seu estatus social inferior. Les dones kisaeng tenien diversos rols, no obstant això eren del mateix estatus social baix als ulls de la societat yangban. A més de l'entreteniment, les seves tasques consistien en la infermeria i costura. En alguns casos, tals com a les bases de l'exèrcit, les kisaeng exercien diversos papers. Les kisaeng, històriques o fictícies, tenen un paper important en els conceptes de la cultura coreana de la Dinastia Joseon. Algunes de les històries més antigues i populars de Corea, com el conte de Chunhyang, les kisaeng tenen un paper d'heroïnes. Encara que els noms de la majoria les veritables kisaeng han estat oblidats, alguns encara es recorden, ja sigui pel seu talent o lleialtat. La més famosa d'aquestes és la kisaeng del segle XVI, Hwang Jin-i. En els períodes Goryeo i Joseon, les kisaeng van tenir l'estatus de , el rang més baix de la societat. Compartien aquest estatus amb altres persones dedicades a l'entreteniment, tals com els esclaus. L'estatus s'heretava, així que els fills de kisaengs també eren choemin, i les filles es convertien automàticament en kisaengs. En el període Goryeo, el govern ordena mantenir un registre de les kisaeng per mantenir-les vigilades. La mateixa pràctica es feia amb els esclaus.Les kisaeng només podien ser alliberades de la seva posició si pagaven una alta suma al govern; això usualment era realitzat per un patró ric, que solia ser un alt oficial del govern. Moltes kisaengs eren molt hàbils en la poesia i nombrosos composts per kisaengs segueixen vius. Molts d'aquests poemes reflecteixen l'amor no correspost o un viatge no desitjat. Alguns dels poemes kisaeng més famosos van ser composts per persuadir a algun erudit de passar la nit amb ella. L'estil sijo s'associa amb les dones kisaeng, mentre que les dones yangban s'enfocaven en l'estil gasa. Per exemple, unes frases del sijo de Hwangjini, que va ser kisaeng al segle XVI, és un de sijos més populars i coneguts. Les kisaeng que estaven relacionades amb alguna oficina de govern eren conegudes com gwan-gi, i el seu estatus era acuradament diferenciat dels esclaus que també treballaven en aquesta oficina. En la jerarquia de Corea, les kisaeng eren tècnicament esclaves. Per aquesta raó, moltes vegades es refereix a elles com «posseeixen el cos de la classe baixa, però la ment d'una aristòcrata». Això implica que algunes kisaengs van poder gaudir de la mada de lloc alt, en alguns casos més elevat que el de dones nobles. (ca)
- غِساينغ أو غِنيو (بالكورية: 기녀) هن نساء يعملن لإمتاع الآخرين كالنبلاء من طبقة اليانغبان والملوك. ظهر الغساينغ في غوريو وكن مرفهات حكوميات رسميين واستخدموا في العديد من الأعمال. العديد منهن عملن في الحكومة ولكنهن أيضاً كن منتشرات في أنحاء كوريا. يتمزن الغساينغ في الفنون والشعر، ولكن موهبتهن كان يتم تجاهلها بسبب رتبتهم الاجتماعية. لعبن الغساينغ دوراً مهماً في التراث الثقافي لمملكة جوسون. العديد من الغساينغ نسين ولكن بعضهن ما زلن معروفات بسبب موهبتهم الفائقة وأشهرهن هي هوانغ جن إي. (ar)
- Kiseng zvané také ginjŏ (korejsky:기녀) byly korejské profesionální společnice a někdy prostitutky. Obvykle bavily členy vládnoucí třídy a krále. (cs)
- Gisaeng [kisɛŋ] (auch Kisaeng) waren meist sehr junge unfreie Unterhaltungskünstlerinnen in Korea, die auch für Liebesdienste zur Verfügung standen. Ihre Aufgabe war es, im Palast oder bei den Trinkgelagen der oberen Schicht durch Musik, Tanz und das Rezitieren von Gedichten für gute Stimmung zu sorgen. Diese ausgeprägte Form der Dienstleistung der Gisaeng entstand während der Zeit der Joseon-Dynastie, obwohl es ab dem 11. Jahrhundert – in der Zeit der Goryeo-Dynastie – Frauen gab, die am königlichen Hof oder in gehobener Gesellschaft mit musikalischen Darbietungen auftraten. Das Gisaeng-Wesen hat eine wechselvolle Kulturgeschichte hinter sich und wird heute in Nordkorea als Kippumjo fortgeführt. (de)
- Kisaeng (Hangul: 기생, Hanja: 妓生, RR: Gisaeng), also called ginyeo (Hangul: 기녀, Hanja: 妓女), were women from outcast or slave families who were trained to be courtesans, providing artistic entertainment and conversation to men of upper class. First appearing in Goryeo, kisaeng were the government's legal entertainers, required to perform various functions for the state. Many were employed at court, but they were also spread throughout the country. They were carefully trained and frequently accomplished in the fine arts, poetry, and prose, and although they were of low social class, they were respected as educated artists. Aside from entertainment, their roles included medical care and needlework. Kisaeng play an important role in Korean conceptions of the traditional culture of the Joseon. Although the names of most real kisaeng have been forgotten, a few are remembered for an outstanding attribute, such as skill or loyalty. The most famous of these is the 16th century Hwang Jini. (en)
- Kisaeng (también dicho gisaeng), y a veces llamadas ginyeo (기녀), eran mujeres coreanas dedicadas al entretenimiento, similares a la oiran japonesa y a la antigua hetaira griega. Las kisaeng eran artistas que trabajaban entreteniendo a otros, tales como los yangban y reyes. Muchas era prostituidas, sobre todo cuando chicas de pueblo eran vendidas para convertirse en kisaeng y las convertían en prostitutas por sus condiciones de pobreza. Las familias pobres las vendían desde los ocho años y su carrera como kisaeng era muy corta, iniciaban a la edad de 16 y terminaban a los 22. Su primera aparición fue en la Dinastía Goryeo, las kisaeng eran el entretenimiento legal del gobierno, que también realizaban varias fundaciones para el estado. Eran cuidadosamente entrenadas y frecuentemente introducidas en las bellas artes, la poesía y prosa, aunque a veces sus talentos eran ignorados debido a su estatus social inferior. Las mujeres kisaeng tenían varios roles. Además del entretenimiento, sus tareas consistían en la enfermería y costura. En algunos casos, tales como en las bases del ejército, las kisaeng desempeñaban varios papeles. Las kisaeng, históricas o ficticias, tienen un papel importante en los conceptos de la cultura coreana de la Dinastía Joseon. Algunos de las historias más antiguas y populares de Corea, tales como el cuento de , las kisaeng tienen un papel de heroínas. Aunque los nombres de la mayoría las verdaderas kisaeng han sido olvidados, algunos todavía se recuerdan, ya sea por su talento o lealtad. La más famosa de estas es la kisaeng del siglo XVI, Hwang Jin-i. (es)
- Gisaeng, kisaeng atau ginyeo (Hangul: 기녀), adalah seorang wanita yang berprofesi sebagai penghibur di Korea pada zaman Dinasti Goryeo dan Joseon. Gisaeng bekerja untuk menghibur raja dan para bangsawan. Diperkirakan muncul sejak zaman Dinasti Goryeo, Gisaeng umumnya adalah penghibur yang dilegalkan pemerintah, yang juga terjun dalam banyak bidang pekerjaan lain. Sebagian besar Gisaeng dipekerjakan di istana, yang lainnya dan tersebar di seluruh negeri. Gisaeng dilatih secara ketat dan umumnya sangat mahir dalam bidang seni seperti , melukis, dan membaca puisi dan sajak. Walau begitu mereka sering diremehkan karena status sosialnya yang rendah. Selain menghibur, keterampilan seorang Gisaeng juga melingkupi antara lain bidang pengobatan dan jahit-menjahit. Dalam beberapa hal, Gisaeng juga bekerja membantu tentara di pusat militer. Gisaeng dalam sejarah maupun cerita fiksi, memainkan peran penting dalam budaya tradisional Korea pada masa lalu. Salah satu cerita tertua dan paling terkenal, , menceritakan Gisaeng sebagai tokoh utama. Walau banyak nama para Gisaeng sudah terlupakan, ada sedikit yang diingat karena bakat dan kesetiaannya, yang paling terkenal mungkin Gisaeng dari abad ke-16, Hwang Jin-i. (in)
- Les kisaeng sont des courtisanes coréennes, dans un sens très proche des geishas du Japon. Les kiseang ont pour rôle de tenir compagnie aux personnalités de haut rang tels que les rois, les nobles, les yangbans et les hauts fonctionnaires. Apparues tout d'abord pendant la dynastie Koryo, les kisaeng sont officiellement les dames de compagnie des membres du gouvernement. La plupart sont employées à la Cour, mais elles sont peu à peu introduites dans les grandes demeures provinciales. Elles maîtrisent la poésie en vers et en prose. Toutefois, leur talent est très souvent ignoré du fait de leur statut social peu élevé. Le statut social des kisaeng est souvent ambigu : elles sont vues comme des personnes de basse classe par les membres du yangban mais leur lieu de vie, leurs parures et parfois leur richesse font d'elles des personnes différentes du peuple. Les kisaeng, tant dans la fiction que dans les faits réels, jouent un rôle important dans la culture coréenne traditionnelle de la période Joseon. Beaucoup de contes historiques et populaires coréens, telle que la légende de la fidèle Chunhyang, le Chunhyangga, ont pour héroïne des kisaeng. Bien que le nom de la plupart des kisaengs ait été oublié, les plus remarquables d'entre elles ont été retenues par l'Histoire. La plus célèbre d'entre elles est Hwang Jini (XVIe s). (fr)
- 妓生(きしょう/キーセン、기생)とは、元来は李氏朝鮮時代以前の朝鮮半島に於いて、諸外国からの使者や高官の歓待や宮中内の宴会などで楽技を披露したり、性的奉仕などをするために準備された奴婢身分の女性(婢)のことを意味する。 甲午改革で法的には廃止されたが、後に民間の私娼宿(「キーセンハウス」など)の呼称として残存し、現在に至る。 (ja)
- ( 한 생물이 다른 생물에 붙어 사는 일에 대해서는 기생 (생물학) 문서를 참고하십시오.) 기생(妓生) 혹은 기녀(妓女)는 춤·노래·풍류 등으로 주연석이나 유흥장의 흥을 돋우는 일을 직업으로 삼는 관기(官妓) ·민기(民妓) ·약방기생 ·상방기생 등 예기(藝妓)의 총칭이다. 천인 신분이었지만 춤, 노래, 시(詩) 등에 능한 예인(藝人)이었으며, 대표적인 기녀로는 16세기 사람인 황진이가 있다. 기생제도는 조선시대에 발전하여 자리를 굳히게 되어 기생이라 하면 일반적으로는 조선시대의 기생을 지칭하기도 하며, 유교적 질서를 중시했던 당대 사회계급상으로는 천민에 속해 사회적 대우를 받지는 못했으나, 시와 글에 능한 지식인으로서 대접받는 특이한 계층이었다. 일제강점기에 살았던 기녀 중에는 노동조합을 결성하여, 권번의 착취와 일본 제국주의에 항쟁한 김향화 같은 기녀도 있다. (ko)
- Il termine kisaeng (anche gisaeng) (기생?, 妓生?) nella cultura coreana identifica la donna che, per professione, è un'intrattenitrice, attività che nella tradizione la vedeva occuparsi dell'intrattenimento di persone altolocate (yangban e sovrani). Comparse durante la dinastia Goryeo, le kisaeng erano ufficialmente intrattenitrici del Regno, destinate ad espletare diverse funzioni. Molte erano impiegate a corte, tuttavia erano presenti anche in tutto il territorio: sebbene note per lo svago di natura sessuale che fornivano agli ospiti, in realtà erano artiste dell'intrattenimento, partecipavano a spettacoli e cerimonie indirizzate principalmente agli yangban, i nobili, e alla famiglia reale. Istruite con cura e attenzione, erano colte e raffinate, versate nelle belle arti, nella poesia e nella prosa, anche se spesso il loro valore non era riconosciuto in quanto considerate come appartenenti ad una classe inferiore. Le kisaeng tuttavia hanno conquistato un'importanza culturale rilevante durante periodo Joseon, periodo in cui la loro figura è diventata simbolo di tradizione e di conservazione dell'assetto sociale: alcune delle più antiche e popolari storie, come ad esempio Chunhyangjeon, presentano le kisaeng come eroine. Anche se la maggior parte delle kisaeng sono state dimenticate, alcune sono ricordate per il loro talento e la loro devozione. La più famosa di queste è Hwang Jin-yi, vissuta nel XVI secolo. (it)
- Kisaeng (ook geschreven als gisaeng), soms ginyeo (기녀) genoemd, waren vrouwelijke entertainers in Korea vergelijkbaar met de Japanse geisha en de hetaerae uit het oude Griekenland. Kisaeng waren geen prostituees, al wordt vaak ten onrecht gedacht dat dit wel het geval was, maar vrouwen die muziek maakten en dansten voor leden uit de hogere (yangban) en koninklijke klasses. Kisaeng komen voor het eerst voor ten tijde van de Goryeodynastie in de 10e eeuw, waar ze verschillende functies vervulden voor de staat. Vele waren aangesteld aan het hof, maar ook elders waren kisaeng aangesteld. Ze werden getraind in gyobang en onderscheidden zich vaak met hun kennis en kunde van de fijnere kunsten zoals poëzie, voordracht, muziek en dans. Ondanks dit alles behoorden de kisaeng to een van de lagere klassen in de samenleving. Kisaeng, zowel historische als fictieve, spelen een belangrijke rol in de Koreaanse conceptie van de Joseon dynastie. Kisaeng komen reeds voor in sommige van de oudste overgeleverde verhalen, zoals de geschiedenis van de heldin . Hoewel de meeste echte kisaeng reeds lang vergeten zijn, worden sommige nog steeds herinnerd vanwege de waarden, zoals talent en loyaliteit, waar ze voor stonden. Een voorbeeld is de 16e-eeuwse kisaeng . (nl)
- Kisaeng (em hangul: 기생; em hanja: 妓生; romanizado: gisaeng), às vezes chamadas de ginyeo (기녀, "mulher habilidosa", em português), eram mulheres coreanas de classe baixa e às vezes consideradas escravas que eram treinadas para serem cortesãs, vindo em sua maior parte da plebe, providenciando entretenimento e conversas para homens de classe alta, podendo ou não ser íntimo. Elas apareceram pela primeira vez na Dinastia Goryeo, e eram legalmente contratadas para entreter os homens do governo, performando várias funções para o Estado. Muitas foram empregadas na corte, mas elas também estavam espalhadas por todo o país. Elas eram cuidadosamente treinadas e, frequentemente, realizavam artes refinadas, poesia e prosa. Apesar de serem de uma classe social inferior, eram respeitadas como artistas. Além da área do entretenimento, elas desempenhavam funções em cuidados médicos e bordados. Ao longo dos períodos Goryeo e Joseon, as kisaeng tinham o status de cheonmin, o nível mais baixo da sociedade. Elas compartilharam esse status com outros artistas, bem como açougueiros e escravos. Esse status era hereditário, por isso os filhos de uma kisaeng também eram cheonmin do Estado, e as filhas kisaeng automaticamente tornavam-se kisaeng. Algumas das histórias mais antigas e populares da Coreia, como o conto de Chunhyang, caracteriza as kisaeng como heroínas. Embora os nomes da maioria das kisaeng reais tenham sido esquecidos, alguns são lembrados por algum atributo, tais como talento ou lealdade. A mais famosa delas é a Hwang Jin Yi, que viveu no século XVI. Nem todas as gisaeng prestavam serviços sexuais. Vários relatos apontam gisaeng se especializando, especificamente, em artes, música, poesia e habilidade de conversação. Muito poucas casas kisaeng tradicionais continuam a operar na Coreia do Sul, e muitas das tradições e danças foram perdidos para sempre. Algumas empresas sul-coreanas convidam empresários estrangeiros para uma casa kisaeng, mas o lugar é mais uma interpretação moderna ou uma sombra do que a casa kisaeng foi no passado. (pt)
- Kisaeng, gisaeng (Hangul: 기생; Hanja: 妓生) eller ginyeo (Hangul: 기녀; Hanja: 妓女) är ett historiskt koreanskt yrke, känt från 1000-talet. De var kvinnor från de lägre sociala klasserna i samhället, ofta slavar, vars uppgift var att underhålla män. De som ansågs attraktiva fick lära sig läsa, skriva, och spela instrument. De ansågs mer rättfärdiga än vanliga prostituerade eftersom de tack vare sin utbildning kunde föra samtal med männen, och på så vis passade bättre som sällskap till överklassens män. Vissa kisaeng var anställda av staten och tränades på statliga institutioner, men de flesta var privat anställda vid något av de flertaliga kiseanghusen runt om i landet. Det fanns även kisaeng som var utbildad i medicin (uinyeo) för att kunna hjälpa och behandla överklassens kvinnor, då dessa inte fick gå till manliga läkare de inte var släkt med. De intar en viktig plats i den koreanska historien och har ofta porträtterats inom litteraturen. Berömda exempel är Hwang Jini, Nongae och Yu Gam-dong. (sv)
- Кисэн (кор. 기생?, 妓生?), кинё (кор. 기녀?, 妓女?) — в Корее артистка развлекательного жанра. Первый слог слова означает «артистка, певичка», второй — «жизнь». Это были куртизанки, обученные музыке, танцам, пению, поэзии, поддержанию разговора — всему тому, что было необходимо для развлечения мужчин из высших классов на банкетах и вечеринках. Они подавали еду, напитки, за деньги оказывали интимные услуги, но не были проститутками как таковыми. Впервые появившись во времена Корё (X—XIV вв.), кисэн были фактически государственными крепостными. Профессиональной деятельности предшествовало серьёзное обучение. Кисэн играли важную роль в корейском обществе. Во время войн они выполняли не только свои прямые обязанности, но и оказывали медицинскую помощь раненым, ухаживали за больными. Кисэн оставили заметный след в корейской литературе, как в качестве героинь произведений, так и в качестве их авторов. (ru)
- 妓生是朝鲜半岛的傳統藝妓,在古代为朝鲜国王、两班等提供歌舞表演。定位类似中国的歌妓或日本的艺妓。 (zh)
- Кісе́н (кор. 妓生, 기생) чи кіньо́[джерело?] (кор. 妓女, 기녀) — освічена рабиня-виконавиця у традиційній Кореї, яка прислужувала чоловікам на бенкетах і розважала їх співом і танцями. (uk)
|
rdfs:comment
|
- غِساينغ أو غِنيو (بالكورية: 기녀) هن نساء يعملن لإمتاع الآخرين كالنبلاء من طبقة اليانغبان والملوك. ظهر الغساينغ في غوريو وكن مرفهات حكوميات رسميين واستخدموا في العديد من الأعمال. العديد منهن عملن في الحكومة ولكنهن أيضاً كن منتشرات في أنحاء كوريا. يتمزن الغساينغ في الفنون والشعر، ولكن موهبتهن كان يتم تجاهلها بسبب رتبتهم الاجتماعية. لعبن الغساينغ دوراً مهماً في التراث الثقافي لمملكة جوسون. العديد من الغساينغ نسين ولكن بعضهن ما زلن معروفات بسبب موهبتهم الفائقة وأشهرهن هي هوانغ جن إي. (ar)
- Kiseng zvané také ginjŏ (korejsky:기녀) byly korejské profesionální společnice a někdy prostitutky. Obvykle bavily členy vládnoucí třídy a krále. (cs)
- Gisaeng [kisɛŋ] (auch Kisaeng) waren meist sehr junge unfreie Unterhaltungskünstlerinnen in Korea, die auch für Liebesdienste zur Verfügung standen. Ihre Aufgabe war es, im Palast oder bei den Trinkgelagen der oberen Schicht durch Musik, Tanz und das Rezitieren von Gedichten für gute Stimmung zu sorgen. Diese ausgeprägte Form der Dienstleistung der Gisaeng entstand während der Zeit der Joseon-Dynastie, obwohl es ab dem 11. Jahrhundert – in der Zeit der Goryeo-Dynastie – Frauen gab, die am königlichen Hof oder in gehobener Gesellschaft mit musikalischen Darbietungen auftraten. Das Gisaeng-Wesen hat eine wechselvolle Kulturgeschichte hinter sich und wird heute in Nordkorea als Kippumjo fortgeführt. (de)
- 妓生(きしょう/キーセン、기생)とは、元来は李氏朝鮮時代以前の朝鮮半島に於いて、諸外国からの使者や高官の歓待や宮中内の宴会などで楽技を披露したり、性的奉仕などをするために準備された奴婢身分の女性(婢)のことを意味する。 甲午改革で法的には廃止されたが、後に民間の私娼宿(「キーセンハウス」など)の呼称として残存し、現在に至る。 (ja)
- ( 한 생물이 다른 생물에 붙어 사는 일에 대해서는 기생 (생물학) 문서를 참고하십시오.) 기생(妓生) 혹은 기녀(妓女)는 춤·노래·풍류 등으로 주연석이나 유흥장의 흥을 돋우는 일을 직업으로 삼는 관기(官妓) ·민기(民妓) ·약방기생 ·상방기생 등 예기(藝妓)의 총칭이다. 천인 신분이었지만 춤, 노래, 시(詩) 등에 능한 예인(藝人)이었으며, 대표적인 기녀로는 16세기 사람인 황진이가 있다. 기생제도는 조선시대에 발전하여 자리를 굳히게 되어 기생이라 하면 일반적으로는 조선시대의 기생을 지칭하기도 하며, 유교적 질서를 중시했던 당대 사회계급상으로는 천민에 속해 사회적 대우를 받지는 못했으나, 시와 글에 능한 지식인으로서 대접받는 특이한 계층이었다. 일제강점기에 살았던 기녀 중에는 노동조합을 결성하여, 권번의 착취와 일본 제국주의에 항쟁한 김향화 같은 기녀도 있다. (ko)
- 妓生是朝鲜半岛的傳統藝妓,在古代为朝鲜国王、两班等提供歌舞表演。定位类似中国的歌妓或日本的艺妓。 (zh)
- Кісе́н (кор. 妓生, 기생) чи кіньо́[джерело?] (кор. 妓女, 기녀) — освічена рабиня-виконавиця у традиційній Кореї, яка прислужувала чоловікам на бенкетах і розважала їх співом і танцями. (uk)
- Les Kisaeng (també gisaeng), en ocasions anomenades també ginyeo (기녀), eren dones coreanes dedicades a l'entreteniment, similars a les oiran japoneses i a les antigues heteras gregues. Les kisaeng eren artistes que treballaven entretenint a uns altres, tals com els i reis. No totes les kisaeng eren prostitutes, sinó que això succeïa quan noies de poble eren venudes per convertir-se en kisaeng i es convertien en prostitutes per les seves condicions de pobresa. (ca)
- Kisaeng (también dicho gisaeng), y a veces llamadas ginyeo (기녀), eran mujeres coreanas dedicadas al entretenimiento, similares a la oiran japonesa y a la antigua hetaira griega. Las kisaeng eran artistas que trabajaban entreteniendo a otros, tales como los yangban y reyes. Muchas era prostituidas, sobre todo cuando chicas de pueblo eran vendidas para convertirse en kisaeng y las convertían en prostitutas por sus condiciones de pobreza. Las familias pobres las vendían desde los ocho años y su carrera como kisaeng era muy corta, iniciaban a la edad de 16 y terminaban a los 22. (es)
- Kisaeng (Hangul: 기생, Hanja: 妓生, RR: Gisaeng), also called ginyeo (Hangul: 기녀, Hanja: 妓女), were women from outcast or slave families who were trained to be courtesans, providing artistic entertainment and conversation to men of upper class. First appearing in Goryeo, kisaeng were the government's legal entertainers, required to perform various functions for the state. Many were employed at court, but they were also spread throughout the country. They were carefully trained and frequently accomplished in the fine arts, poetry, and prose, and although they were of low social class, they were respected as educated artists. Aside from entertainment, their roles included medical care and needlework. (en)
- Les kisaeng sont des courtisanes coréennes, dans un sens très proche des geishas du Japon. Les kiseang ont pour rôle de tenir compagnie aux personnalités de haut rang tels que les rois, les nobles, les yangbans et les hauts fonctionnaires. Le statut social des kisaeng est souvent ambigu : elles sont vues comme des personnes de basse classe par les membres du yangban mais leur lieu de vie, leurs parures et parfois leur richesse font d'elles des personnes différentes du peuple. (fr)
- Gisaeng, kisaeng atau ginyeo (Hangul: 기녀), adalah seorang wanita yang berprofesi sebagai penghibur di Korea pada zaman Dinasti Goryeo dan Joseon. Gisaeng bekerja untuk menghibur raja dan para bangsawan. Selain menghibur, keterampilan seorang Gisaeng juga melingkupi antara lain bidang pengobatan dan jahit-menjahit. Dalam beberapa hal, Gisaeng juga bekerja membantu tentara di pusat militer. (in)
- Il termine kisaeng (anche gisaeng) (기생?, 妓生?) nella cultura coreana identifica la donna che, per professione, è un'intrattenitrice, attività che nella tradizione la vedeva occuparsi dell'intrattenimento di persone altolocate (yangban e sovrani). (it)
- Kisaeng (ook geschreven als gisaeng), soms ginyeo (기녀) genoemd, waren vrouwelijke entertainers in Korea vergelijkbaar met de Japanse geisha en de hetaerae uit het oude Griekenland. Kisaeng waren geen prostituees, al wordt vaak ten onrecht gedacht dat dit wel het geval was, maar vrouwen die muziek maakten en dansten voor leden uit de hogere (yangban) en koninklijke klasses. (nl)
- Кисэн (кор. 기생?, 妓生?), кинё (кор. 기녀?, 妓女?) — в Корее артистка развлекательного жанра. Первый слог слова означает «артистка, певичка», второй — «жизнь». Это были куртизанки, обученные музыке, танцам, пению, поэзии, поддержанию разговора — всему тому, что было необходимо для развлечения мужчин из высших классов на банкетах и вечеринках. Они подавали еду, напитки, за деньги оказывали интимные услуги, но не были проститутками как таковыми. (ru)
- Kisaeng (em hangul: 기생; em hanja: 妓生; romanizado: gisaeng), às vezes chamadas de ginyeo (기녀, "mulher habilidosa", em português), eram mulheres coreanas de classe baixa e às vezes consideradas escravas que eram treinadas para serem cortesãs, vindo em sua maior parte da plebe, providenciando entretenimento e conversas para homens de classe alta, podendo ou não ser íntimo. Elas apareceram pela primeira vez na Dinastia Goryeo, e eram legalmente contratadas para entreter os homens do governo, performando várias funções para o Estado. Muitas foram empregadas na corte, mas elas também estavam espalhadas por todo o país. Elas eram cuidadosamente treinadas e, frequentemente, realizavam artes refinadas, poesia e prosa. Apesar de serem de uma classe social inferior, eram respeitadas como artistas. Al (pt)
- Kisaeng, gisaeng (Hangul: 기생; Hanja: 妓生) eller ginyeo (Hangul: 기녀; Hanja: 妓女) är ett historiskt koreanskt yrke, känt från 1000-talet. De var kvinnor från de lägre sociala klasserna i samhället, ofta slavar, vars uppgift var att underhålla män. De som ansågs attraktiva fick lära sig läsa, skriva, och spela instrument. De ansågs mer rättfärdiga än vanliga prostituerade eftersom de tack vare sin utbildning kunde föra samtal med männen, och på så vis passade bättre som sällskap till överklassens män. Vissa kisaeng var anställda av staten och tränades på statliga institutioner, men de flesta var privat anställda vid något av de flertaliga kiseanghusen runt om i landet. (sv)
|