| dbo:abstract
|
- El Jamasp Namag o Jamasp Nameh (var: Jāmāsp Nāmag, Jāmāsp Nāmeh, "Història de Jamasp") és un llibre de revelacions en persa mitjà. En sentit ampli, és també una font primària de la doctrina i la tradició del zoroastrisme. L'obra és coneguda també com a Ayādgār ī Jāmāspīg o Ayātkār-ī Jāmāspīk, que significa "[En] Memòria de Jamasp". El text pren la forma d'una sèrie de preguntes i respostes entre Vishtasp i Jamasp, els quals eren ambdós entre els deixebles més propers de Zoroastre. Vishtasp era el principal protector de Zoroastre i Jamasp era un nobre de la cort de Vishtasp. Ambdós són figures mencionades als Gathas, els més vells himnes del zoroastrianisme i que es creu que varen ser compostos pel mateix Zoroastre. Les sèries de preguntes i respostes són una tècnica literària habitual en la literatura zoroastriana. En el passat, i entre els propis zoroastrians, aquesta tècnica es va entendre malament sovint, com a indicació d'un coneixement de primera mà. El text ha sobreviscut en tres formes:
* Un manuscrit pahlavi, és a dir, una representació de la llengua persa mitjana fent servir una escriptura derivada de l'arameu, i acompanyada d'ideogrames arameus. El manuscrit Pahlavi és malmès i fragmentat.
* Una transmissió en , és a dir, una representació de la llengua persa mitjana fent servir una escriptura avestana (també derivada de l'arameu) però sense cap vocabulari no-iranià. La versió en Pazand ha sobreviscut sencera.
* Una traducció moderna al persa en alfabet àrab ha sobreviscut també. És una mica més recent que els altres dos manuscrits. (ca)
- The Jamasp Nameh (var: Jāmāsp Nāmag, Jāmāsp Nāmeh, "Story of Jamasp") is a Middle Persian book of revelations. In an extended sense, it is also a primary source on Medieval Zoroastrian doctrine and legend. The work is also known as the Ayādgār ī Jāmāspīg or Ayātkār-ī Jāmāspīk, meaning "[In] Memoriam of Jamasp". The text takes the form of a series of questions and answers between Vishtasp and Jamasp, both of whom were amongst Zoroaster's immediate and closest disciples. Vishtasp was the princely protector and patron of Zoroaster while Jamasp was a nobleman at Vishtasp's court. Both are figures mentioned in the Gathas, the oldest hymns of Zoroastrianism and believed to have been composed by Zoroaster.Here (chap. 3.6-7) there occurs a striking theological statement, that Ohrmazd’s creation of the seven Amašaspands was like lamps being lit one from another, none being diminished thereby. The question-answer series is a common literary technique in Zoroastrian literature. In the past, and among Zoroastrians themselves, this technique was frequently misunderstood to be an indication of a first-hand account. The text has survived in three forms:
* a Pahlavi manuscript, that is, a rendering of the Middle Persian language using an Aramaic-derived script and accompanied by Aramaic ideograms. The Pahlavi manuscript is damaged and fragmented.
* a transmission in Pazand, that is, a rendering of the Middle Persian language using Avestan script (also an Aramaic derivative) but without any non-Iranian vocabulary. The Pazend version has survived in its entirety.
* a Modern Persian translation in Arabic script has also survived. It is slightly younger than the other two manuscripts. (en)
|
| rdfs:comment
|
- El Jamasp Namag o Jamasp Nameh (var: Jāmāsp Nāmag, Jāmāsp Nāmeh, "Història de Jamasp") és un llibre de revelacions en persa mitjà. En sentit ampli, és també una font primària de la doctrina i la tradició del zoroastrisme. L'obra és coneguda també com a Ayādgār ī Jāmāspīg o Ayātkār-ī Jāmāspīk, que significa "[En] Memòria de Jamasp". (ca)
- The Jamasp Nameh (var: Jāmāsp Nāmag, Jāmāsp Nāmeh, "Story of Jamasp") is a Middle Persian book of revelations. In an extended sense, it is also a primary source on Medieval Zoroastrian doctrine and legend. The work is also known as the Ayādgār ī Jāmāspīg or Ayātkār-ī Jāmāspīk, meaning "[In] Memoriam of Jamasp". The question-answer series is a common literary technique in Zoroastrian literature. In the past, and among Zoroastrians themselves, this technique was frequently misunderstood to be an indication of a first-hand account. The text has survived in three forms: (en)
|
