| dbo:abstract
|
- Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica. El jove sacerdot, dotat de facultats i fina educació, va esdevenir secretari del duc de , cap de les tropes castellano-franceses durant la guerra de Successió i amb qui arribà a Espanya, on assolí des de llavors tota classe de consideracions; a la mort d'aquell el 1712, entrà al servei del duc de Parma com ambaixador davant la cort espanyola. En aquest càrrec aconseguí concertar la boda de Felip V d'Espanya amb Isabel Farnese, neboda del duc de Parma (1714). La conseqüència d'aquest matrimoni fou la caiguda de la princesa dels Ursins, fins llavors omnipotents a la cort espanyola. Assolí el favor d'Isabel de Farnese (reina consort d'Espanya) va fer una fulgurant carrera. Isabel va anomenar-lo ministre el 1717, després d'haver estat nomenat cardenal pel Papa. A partir de llavors, Alberoni governà de manera absoluta, d'acord amb la reina. En el seu cos menut, i desfigurat per una gran obesitat, hi vivia una voluntat de ferro, un esperit flexible i una força incansable per al treball. Posà en ordre la hisenda, augmentà el contingent de l'exèrcit a cent mil homes i el de la marina de guerra a setanta bucs de línia; feu venir de l'estranger bons arquitectes i artífexs per a servir de mestres als espanyols; aixecà fàbriques i millorà les vies fluvials; fundà escoles de marineria i magatzems, i extirpà de l'administració de justícia diversos abusos. En veure's empès a una política d'aventures per la reina Isabel, la qual es proposà reconquerir Milà, Nàpols, Sicília i Sardenya per a la casa reial espanyola i poder procurar així trons estrangers als seus fills exclosos de la successió al tron d'Espanya, Alberoni impulsà l'organització d'una poderosa flota i un exèrcit regular i feu ocupar Sardenya el 1717 i Sicília el 1718. Per a oposar-se a aquesta ocupació espanyola, es signà la quàdruple aliança entre Anglaterra, Àustria, França i els Països Baixos. El poder naval d'Espanya fou neutralitzat per complet a la Batalla del cap Passaro, el 22 d'agost de 1718, per l'esquadra anglesa menada per l'almirall George Byng. Ben aviat també França declarà la guerra a Espanya (a principis de 1719 i com a conseqüència de la Conspiració de Cellamare) i envià un exèrcit a través dels Pirineus, mentre que els austríacs avançaren cap a Sicília i els anglesos ocuparen Galícia. Per pressió dels aliats, Alberoni fou destituït de tots els càrrecs el 5 de desembre de 1719 i obligat abandonar Madrid en el terme de vuit dies, i Espanya en el de tres setmanes. Marxà a Itàlia, però allà fou amenaçat amb un procés pel papa Climent XI, pel qual es retirà a un convent de Bolonya. Després de la mort de Climent XI el 1721, prengué escó en el Conclave i tingué part en l'elecció del nou papa Innocenci XIII, el qual gaudia de la seva estimació. Climent XII l'anomenà el 1734 legat de Ravenna, i Benet XIV, legat de Bolonya. Després de regir durant tres anys aquesta província, Alberoni tornà a Piacenza. Quasi tota la seva colossal fortuna fou confiscada caient en mans de Felip V d'Espanya; els seus manuscrits es publicaren amb el nom de Test. En política interior impulsà una línia de reformes econòmiques. Cap a l'exterior, tractà de tornar a Espanya el seu paper de potència europea i recobrar les antigues possessions italianes perdudes pel tractat d'Utrecht, mitjançant la Conspiració de Cellamare, amb la qual a través d'Anne-Louise Bénédicte de Bourbon-Condé, esposa de Lluís August de Borbó, pretenia que Felip V d'Espanya fos el regent de França en lloc de Felip III d'Orleans., Secretari d'Estat d'Afers Exteriors de França va formar la Quàdruple Aliança, i la derrota militar i diplomàtica d'Espanya davant l'Aliança el 1718 obligà a Felip V de prescindir del cardenal, qui va haver d'abandonar Espanya i morí a Piacenza. (ca)
- جوليو ألبيروني (بالإيطالية: Giulio Alberoni) هو كاردينال وسياسي إسباني من أصل إيطالي (1664-1752)، كان ناشطا في زمن فيليب الخامس ملك إسبانيا. (ar)
- Giulio Alberoni (* 21. Mai 1664 in Fiorenzuola d’Arda unweit Piacenza; † 16. Juni 1752) war italienischer Kardinal und spanischer Staatsminister unter Philipp V. von Spanien. (de)
- Giulio Alberoni (30 May 1664 OS – 26 June NS 1752) was an Italian cardinal andstatesman in the service of Philip V of Spain. (en)
- Giulio Alberoni (Fiorenzuola d'Arda, 1664ko maiatzaren 21a - Piacenza, 1752ko ekainaren 26a) italiar kardinala eta Filipe V.a Espainiakoaren Lehen ministroa izan zen. Espainiako Ondorengotza Gerran frantses osteen buruzagia izen zen berekin eraman zuen Espainiara, eta haren karrera moldatu zuen han. Elisabet Farnesio eta Filipe V.aren ezkontza negoziatu zuen. Erreginak aholkulari gisa harturik, frantsesak gortetik egoztea lortu zuten bien artean. Kardinalgoa eta Lehen ministro kargua batera eskuratu zituen, eta espainiar politikaren zuzendaritzaren jabe egin zen. Utrechten Espainiak galduriko abantailak berreskuratzen saiatu zen, eta diplomazia-ekintza ugari garatu zituen, Frantziako erregeordearen aurka bereziki. eratu zela, eta frantses armadaren mehatxuak zirela eta, Filipe V.ak amore eman behar izan zien Alberoniren etsaien eskariei. Beraz, kardinala kargutik kendu eta Espainiatik egotzi zuen (1719). Italiara joanik, Inozentzio XIII.a aita santuarentzat lan egin zuen. (eu)
- Giulio Alberoni (Fiorenzuola d'Arda; 31 de mayo de 1664 - Plasencia; 26 de junio de 1752) fue un cardenal italiano, principal consejero del rey Felipe V de España. (es)
- Jules Alberoni, en italien Giulio Alberoni, né le 21 mai 1664, mort le 26 juin 1752, est un prêtre italien, homme d'État au service du roi d'Espagne Philippe V. Il est créé cardinal en 1717. (fr)
- Giulio Alberoni (30 Mei 1664 - 26 Juni 1752) merupakan seorang Kardinal asal Italia dan negarawan yang melayani Philippe V dari Spanyol. Ia diciptakan sebagai kardinal pada tahun 1717. (in)
- Giulio Alberoni (Piacenza, 21 maggio 1664 – Piacenza, 26 giugno 1752) è stato un cardinale e politico italiano al servizio di Filippo V di Spagna. Dopo aver svolto il ruolo di primo ministro favorito alla corte borbonica di Spagna ed essersi adoperato per la riconquista borbonica della Sardegna e della Sicilia nel 1717 (perse a favore, rispettivamente, delle Case d'Asburgo e di Savoia in seguito alla stipula del trattato di Utrecht del 1713), dandovi dunque l'avvio alla Guerra della Quadruplice Alleanza, tornato in Italia ricoprì importanti incarichi nell'amministrazione pontificia, fra cui quello di legato in Romagna. In questa veste prese parte attiva all'occupazione militare di San Marino, evento che da lui prese il nome di "occupazione alberoniana". (it)
- Giulio Alberoni (ur. 31 maja 1664 w Fiorenzuola d’Arda w prowincji Piacenza, zm. 26 czerwca 1752 w Piacenzy) – włoski kardynał i polityk w służbie króla Hiszpanii Filipa V. (pl)
- Giulio Alberoni (Fiorenzuola d'Arda, 21 de maio de 1664 — Piacenza, 26 de junho de 1752) foi um cardeal italiano e estadista a serviço de Filipe V da Espanha. (pt)
- Giulio Alberoni, född 21 maj 1664 i Fiorenzuola d'Arda, provinsen Piacenza, Italien, död 26 juni 1752 i Piacenza, var en italiensk kardinal, diplomat och statsman. Han tjänade vid Filip V:s hov. (sv)
- Джуліо Альбероні (італ. Giulio Alberoni; 31 травня 1664 — 26 червня 1752) — державний діяч королівства Іспанія, фактичний голова уряду в 1717—1719 роках, кардинал. (uk)
- Хулио (Джулио) Альберони (исп. Giulio Alberoni; 31 мая 1664, Фьоренцуола-д’Арда — 26 июня 1752, Пьяченца) — испанский кардинал и государственный министр при короле Филиппе V. Епископ Малаги с 6 декабря 1717 по 19 ноября 1725. Кардинал-дьякон с 12 июля 1717, с титулярной диаконией Сант-Адриано-аль-Форо с 12 июня 1724 по 20 сентября 1728. Кардинал-священник с титулом церкви Сан-Кризогоно с 20 сентября 1728 по 29 августа 1740. Кардинал-священник с титулом церкви Сан-Лоренцо-ин-Лучина с 29 августа 1740 по 26 июня 1752. Кардинал-протопресвитер с 29 августа 1740 по 26 июня 1752. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- جوليو ألبيروني (بالإيطالية: Giulio Alberoni) هو كاردينال وسياسي إسباني من أصل إيطالي (1664-1752)، كان ناشطا في زمن فيليب الخامس ملك إسبانيا. (ar)
- Giulio Alberoni (* 21. Mai 1664 in Fiorenzuola d’Arda unweit Piacenza; † 16. Juni 1752) war italienischer Kardinal und spanischer Staatsminister unter Philipp V. von Spanien. (de)
- Giulio Alberoni (30 May 1664 OS – 26 June NS 1752) was an Italian cardinal andstatesman in the service of Philip V of Spain. (en)
- Giulio Alberoni (Fiorenzuola d'Arda; 31 de mayo de 1664 - Plasencia; 26 de junio de 1752) fue un cardenal italiano, principal consejero del rey Felipe V de España. (es)
- Jules Alberoni, en italien Giulio Alberoni, né le 21 mai 1664, mort le 26 juin 1752, est un prêtre italien, homme d'État au service du roi d'Espagne Philippe V. Il est créé cardinal en 1717. (fr)
- Giulio Alberoni (30 Mei 1664 - 26 Juni 1752) merupakan seorang Kardinal asal Italia dan negarawan yang melayani Philippe V dari Spanyol. Ia diciptakan sebagai kardinal pada tahun 1717. (in)
- Giulio Alberoni (Piacenza, 21 maggio 1664 – Piacenza, 26 giugno 1752) è stato un cardinale e politico italiano al servizio di Filippo V di Spagna. Dopo aver svolto il ruolo di primo ministro favorito alla corte borbonica di Spagna ed essersi adoperato per la riconquista borbonica della Sardegna e della Sicilia nel 1717 (perse a favore, rispettivamente, delle Case d'Asburgo e di Savoia in seguito alla stipula del trattato di Utrecht del 1713), dandovi dunque l'avvio alla Guerra della Quadruplice Alleanza, tornato in Italia ricoprì importanti incarichi nell'amministrazione pontificia, fra cui quello di legato in Romagna. In questa veste prese parte attiva all'occupazione militare di San Marino, evento che da lui prese il nome di "occupazione alberoniana". (it)
- Giulio Alberoni (ur. 31 maja 1664 w Fiorenzuola d’Arda w prowincji Piacenza, zm. 26 czerwca 1752 w Piacenzy) – włoski kardynał i polityk w służbie króla Hiszpanii Filipa V. (pl)
- Giulio Alberoni (Fiorenzuola d'Arda, 21 de maio de 1664 — Piacenza, 26 de junho de 1752) foi um cardeal italiano e estadista a serviço de Filipe V da Espanha. (pt)
- Giulio Alberoni, född 21 maj 1664 i Fiorenzuola d'Arda, provinsen Piacenza, Italien, död 26 juni 1752 i Piacenza, var en italiensk kardinal, diplomat och statsman. Han tjänade vid Filip V:s hov. (sv)
- Джуліо Альбероні (італ. Giulio Alberoni; 31 травня 1664 — 26 червня 1752) — державний діяч королівства Іспанія, фактичний голова уряду в 1717—1719 роках, кардинал. (uk)
- Хулио (Джулио) Альберони (исп. Giulio Alberoni; 31 мая 1664, Фьоренцуола-д’Арда — 26 июня 1752, Пьяченца) — испанский кардинал и государственный министр при короле Филиппе V. Епископ Малаги с 6 декабря 1717 по 19 ноября 1725. Кардинал-дьякон с 12 июля 1717, с титулярной диаконией Сант-Адриано-аль-Форо с 12 июня 1724 по 20 сентября 1728. Кардинал-священник с титулом церкви Сан-Кризогоно с 20 сентября 1728 по 29 августа 1740. Кардинал-священник с титулом церкви Сан-Лоренцо-ин-Лучина с 29 августа 1740 по 26 июня 1752. Кардинал-протопресвитер с 29 августа 1740 по 26 июня 1752. (ru)
- Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica. El jove sacerdot, dotat de facultats i fina educació, va esdevenir secretari del duc de , cap de les tropes castellano-franceses durant la guerra de Successió i amb qui arribà a Espanya, on assolí des de llavors tota classe de consideracions; a la mort d'aquell el 1712, entrà al servei del duc de Parma com ambaixador davant la cort espanyola. (ca)
- Giulio Alberoni (Fiorenzuola d'Arda, 1664ko maiatzaren 21a - Piacenza, 1752ko ekainaren 26a) italiar kardinala eta Filipe V.a Espainiakoaren Lehen ministroa izan zen. Espainiako Ondorengotza Gerran frantses osteen buruzagia izen zen berekin eraman zuen Espainiara, eta haren karrera moldatu zuen han. Elisabet Farnesio eta Filipe V.aren ezkontza negoziatu zuen. Erreginak aholkulari gisa harturik, frantsesak gortetik egoztea lortu zuten bien artean. Kardinalgoa eta Lehen ministro kargua batera eskuratu zituen, eta espainiar politikaren zuzendaritzaren jabe egin zen. Utrechten Espainiak galduriko abantailak berreskuratzen saiatu zen, eta diplomazia-ekintza ugari garatu zituen, Frantziako erregeordearen aurka bereziki. eratu zela, eta frantses armadaren mehatxuak zirela eta, Filipe V.ak amore (eu)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}