| dbo:abstract
|
- Jordi Esfrantzes (en llatí Phranza o Phranzes, en grec Φραντζη̂ o Φραντζη̂ς) (1401-1477) fou el darrer i més important dels historiadors romans d'Orient. Fou camarlenc de l'emperador Manuel II Paleòleg el 1418, amb només 16 anys i mig segons explica ell mateix, i després va fer un ascens ràpid, cosa que indicaria que era de rang elevat i que havia de ser intel·ligent. El 1423 va acompanyar a Lucas Notaras i Manuel Melancrè a una ambaixada davant de l'esposa del sultà otomà Murat II en nom de l'emperadriu Eudòxia. Manuel II el va recomanar, quan estava al seu llit de mort, al seu fill Joan VII Paleòleg, però va ser especialment amic i fidel a Constantí, germà del nou emperador, que fou després el darrer emperador romà d'Orient i dèspota de Morea o Mistra. Al seu servei, Franza es va distingir com a diplomàtic i guerrer. Al setge de Patres va salvar a Constantí de la mort o de la captivitat, el que li va costar caure en mans de l'enemic a ell mateix i per quaranta dies, mentre va estar presoner, va patir tota mena de privacions, fins que finalment fou rescatat i va comparèixer davant Constantí (1429) que li va mostrar el seu agraïment, però no va poder evitar el plor en veure'l tant desmillorat. Un temps després fou enviat com a ambaixador, junt amb Marc Paleòleg, a Murat II i en un dels banquets als que va assistir va poder emborratxar a alguns ministres otomans i els va robar alguns papers importants que després de llegir va retornar, sense que per tant se n'assabentessin. Una mica després fou fet presoner pels catalans però alliberat a Clarentza a canvi d'un copiós rescat. El 1434 fou altre cop ambaixador davant el sultà. El 1435 Constantí el va enviar a prendre possessió d'Atenes i Tebes però els otomans es van anticipar. El 1438 es va casar i va tenir una filla de nom Damar, el 1441 i després un fill. En anys següents va fer importants negociacions a la cort del sultà i fou governador de Selímbria i més tard d'Esparta. El 1446 fou enviat com ambaixador a la cort de Trebisonda. El 1448, quan Constantí va pujar al tron, fou nomenat protovestiari. El 1453, a la caiguda de Constantinoble, es va escapar de la mort però fou capturat i sotmès a esclavatge amb la seva dona i fills; va aconseguir escapar amb la dona i va fugir a Esparta, deixant a la seva filla o fill en mans dels turcs. Damar va morir uns anys després com esclava a l'harem del sultà. El seu fill restava també a palau i va buscar la manera de morir, suposadament per evitar abusos homosexuals. Franza va fugir a Corfú i després fou ambaixador davant el dux de Venècia Francesco Foscari del dèspota de Morea Tomàs Paleòleg. Va tornar a Corfú i va entrar al convent de Sant Elies i la seva dona va esdevenir també monja. Franza es va retirar aviat al monestir de Tarcaniotes, on va escriure el seu Cronicó que va acabar el 1477 i va morir aquest any o poc després. El Cronicó abraça l'època entre 1259 i 1477 i és la més valuosa font d'aquest període. Té els defectes propis del seu temps: un estil ampul·lós i dins de la narració constants digressions que fan referència a altres temes. Es considera que en el que fa referència als fets que va viure, és un observador im parcial i de confiança. L'obra està dividida en 4 llibres. El primer parla dels sis primers emperadors de nom Paleòleg; el segon del regnat de Joan VIII Paleòleg fill de Manuel. El tercer descriu la captura de Constantinoble i la mort de Constantí XI Paleòleg; i el quart, parla de la família imperial i de la caiguda final del poder grec. Franza també va escriure una obra de contingut religiós anomenada Expositio Symboli. (ca)
- Ο Γεώργιος Φραντζής ή Σφραντζής (Κωνσταντινούπολη, 1401 – Κέρκυρα, 1480) ήταν Βυζαντινός αξιωματούχος, διπλωμάτης και ιστορικός συγγραφέας, που έγραψε το χρονικό της άλωσης της Κωνσταντινούπολης, ο μόνος από τους τέσσερις ιστορικούς της που την έζησε σαν αυτόπτης μάρτυρας, στενός φίλος και συνεργάτης του τελευταίου αυτοκράτορα Κωνσταντίνου ΙΑ' Παλαιολόγου. (el)
- Georgios Sphrantzes (mittelgriechisch Γεώργιος Σφραντζής, früher fälschlich Φραντζής Phrantzes geschrieben; * 30. August 1401 in Konstantinopel; † zwischen 1477 und 1479 auf der Insel Korfu) war ein byzantinischer Beamter und Geschichtsschreiber. Sphrantzes verfasste das sogenannte Chronicon Minus („Kleine Chronik“), das unter anderem eine knappe Schilderung vom Fall von Konstantinopel im Jahre 1453 enthält, aber auch ansonsten eine wichtige Quelle für diese Zeit darstellt. Auch Sphrantzes’ Biographie geht daraus hervor. Das bis ins 20. Jahrhundert ebenfalls ihm zugeschriebene Chronicon Maius („Große Chronik“) von deutlich größerem Umfang wurde tatsächlich erst ein Jahrhundert nach seinem Tod auf der Grundlage u. a. seines Chronicon Minus verfasst. Sphrantzes diente den Palaiologenkaisern in verschiedenen Positionen; so war er Kammerherr und später Gesandter. Nach dem Fall Konstantinopels geriet er in osmanische Gefangenschaft, konnte aber sich und seine Ehefrau später freikaufen. Seine Tochter Thamar geriet in den osmanisch-imperialen Harem im Dezember 1455 wo sie im Alter von 14 Jahren und fünf Monaten starb (Chronicle, 37.9; translated by Philippides, The Fall, p. 75). Er zog sich daraufhin in ein Kloster auf der Insel Korfu zurück, wo er sein Werk fortsetzte. (de)
- George Sphrantzes, also Phrantzes or Phrantza (Greek: Γεώργιος Σφραντζής or Φραντζής; 1401 – c. 1478), was a late Byzantine Greek historian and Imperial courtier. He was an attendant to Emperor Manuel II Palaiologos, protovestiarites ("Lord of the Imperial Wardrobe") under John VIII Palaiologos, and a close confidant to Constantine XI Palaiologos. He was an eyewitness of the Fall of Constantinople in 1453, made a slave by the victorious Ottomans, but ransomed shortly afterwards. Sphrantzes served the surviving members of the Palaiologian family for the next several years until taking monastic vows in 1472. It was while a monk he wrote his history, which ends with the notice of Sultan Mehmed II's attempt to capture Naupaktos, which he dates to the summer of 1477; Sphrantzes is assumed to have died not long after that event. (en)
- Jorge Frantzes, también Sfrantzes o Frantza (en griego: Γεώργιος Σφραντζής or Φραντζής, 1401-c. 1478), fue un historiador griego bizantino, nacido en Constantinopla. (es)
- Georges Sphrantzès (autres orthographes : Phrantzès ou Phrantza ; en grec : Γεώργιος Σφραντζής ou Φραντζής ; né vers 1401, mort vers 1478) fut un diplomate et écrivain byzantin. Il fut secrétaire de Manuel II Paléologue avant de devenir protovestiaire sous Jean VIII Paléologue en 1432 et un confident de Constantin XI. Il assista à la chute de Constantinople en 1453, fut fait prisonnier par les Turcs mais rançonné peu après. Il fut nommé gouverneur de Mistra en 1446 et resta près des membres de la famille Paléologue jusqu’à ce qu’il se retire dans un couvent où il prononça ses vœux en 1472. C’est pendant cette période qu’il écrivit son Histoire qui se termine sur la tentative du sultan Mehmed II de prendre Naupacte (Naupaktos). On croit qu’il serait mort peu après. (fr)
- Giorgio Sfranze o Giorgio Sphrantzes (in greco medievale: Γεώργιος Φραντζής; Costantinopoli, 30 agosto 1401 – Corfù, estate 1477) è stato un generale, storico, protovestiario dell'imperatore bizantino Costantino XI Paleologo (1449-1453) e mega logoteta bizantino. (it)
- Jorge Frantzes, também Sphrantzes ou Phrantzes (em grego: Γεώργιος Σφραντζής/Φραντζής; 1401 - ca. 1478), foi um historiador bizantino nascido em Constantinopla. (pt)
- Jerzy Sfrantzes (także Sphrantzes, Phrantzes, Phrantza, gr. Γεώργιος Σφραντζής lub Φραντζής, Geōrgios Sphrantzēs lub Phrantzes; ur. 30 sierpnia 1401 w Konstantynopolu; zm. ok. 1478) – jeden z ostatnich bizantyńskich dziejopisów. (pl)
- Гео́ргий Сфра́ндзи (греч. Γεώργιος Φραντζής, Georgios Sphrantzes) (30 августа 1401, Константинополь, — после 1478, о. Корфу) — последний византийский историк, государственный деятель. Наместник Патр, Селимврии, Мистры, с 1451 — великий логофет (глава гражданской администрации). В 1453—1454 годах находится в турецком плену, затем на службе пелопоннесского деспота Фомы Палеолога. Хроника Георгия Сфрандзи («Мемуары») охватывает период 1413—1477, основана на его дневнике и содержит достоверную информацию. (ru)
- 乔治·斯弗兰齐斯（希臘語：Γεώργιος Σφραντζής，1401年-约1478年）是拜占庭帝国末期的一名历史学家和朝臣。曾担任曼努埃尔二世的侍从和约翰八世时的（财长），他也是君士坦丁十一世的好友。他是1453年君士坦丁堡陷落的目击者，曾一度沦为奴隶，但很快便赎身了。接下来几年，他继续事奉巴列奧略王朝的剩余人员直至于1472年出家，名为格列高里。作为一名僧侣，斯弗兰齐斯开始著述历史，他的记载于1477年夏穆罕默德二世进攻纳夫帕克托斯时中止。斯弗兰齐斯可能于这一事件过后不久去世。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Γεώργιος Φραντζής ή Σφραντζής (Κωνσταντινούπολη, 1401 – Κέρκυρα, 1480) ήταν Βυζαντινός αξιωματούχος, διπλωμάτης και ιστορικός συγγραφέας, που έγραψε το χρονικό της άλωσης της Κωνσταντινούπολης, ο μόνος από τους τέσσερις ιστορικούς της που την έζησε σαν αυτόπτης μάρτυρας, στενός φίλος και συνεργάτης του τελευταίου αυτοκράτορα Κωνσταντίνου ΙΑ' Παλαιολόγου. (el)
- Jorge Frantzes, también Sfrantzes o Frantza (en griego: Γεώργιος Σφραντζής or Φραντζής, 1401-c. 1478), fue un historiador griego bizantino, nacido en Constantinopla. (es)
- Georges Sphrantzès (autres orthographes : Phrantzès ou Phrantza ; en grec : Γεώργιος Σφραντζής ou Φραντζής ; né vers 1401, mort vers 1478) fut un diplomate et écrivain byzantin. Il fut secrétaire de Manuel II Paléologue avant de devenir protovestiaire sous Jean VIII Paléologue en 1432 et un confident de Constantin XI. Il assista à la chute de Constantinople en 1453, fut fait prisonnier par les Turcs mais rançonné peu après. Il fut nommé gouverneur de Mistra en 1446 et resta près des membres de la famille Paléologue jusqu’à ce qu’il se retire dans un couvent où il prononça ses vœux en 1472. C’est pendant cette période qu’il écrivit son Histoire qui se termine sur la tentative du sultan Mehmed II de prendre Naupacte (Naupaktos). On croit qu’il serait mort peu après. (fr)
- Giorgio Sfranze o Giorgio Sphrantzes (in greco medievale: Γεώργιος Φραντζής; Costantinopoli, 30 agosto 1401 – Corfù, estate 1477) è stato un generale, storico, protovestiario dell'imperatore bizantino Costantino XI Paleologo (1449-1453) e mega logoteta bizantino. (it)
- Jorge Frantzes, também Sphrantzes ou Phrantzes (em grego: Γεώργιος Σφραντζής/Φραντζής; 1401 - ca. 1478), foi um historiador bizantino nascido em Constantinopla. (pt)
- Jerzy Sfrantzes (także Sphrantzes, Phrantzes, Phrantza, gr. Γεώργιος Σφραντζής lub Φραντζής, Geōrgios Sphrantzēs lub Phrantzes; ur. 30 sierpnia 1401 w Konstantynopolu; zm. ok. 1478) – jeden z ostatnich bizantyńskich dziejopisów. (pl)
- Гео́ргий Сфра́ндзи (греч. Γεώργιος Φραντζής, Georgios Sphrantzes) (30 августа 1401, Константинополь, — после 1478, о. Корфу) — последний византийский историк, государственный деятель. Наместник Патр, Селимврии, Мистры, с 1451 — великий логофет (глава гражданской администрации). В 1453—1454 годах находится в турецком плену, затем на службе пелопоннесского деспота Фомы Палеолога. Хроника Георгия Сфрандзи («Мемуары») охватывает период 1413—1477, основана на его дневнике и содержит достоверную информацию. (ru)
- 乔治·斯弗兰齐斯（希臘語：Γεώργιος Σφραντζής，1401年-约1478年）是拜占庭帝国末期的一名历史学家和朝臣。曾担任曼努埃尔二世的侍从和约翰八世时的（财长），他也是君士坦丁十一世的好友。他是1453年君士坦丁堡陷落的目击者，曾一度沦为奴隶，但很快便赎身了。接下来几年，他继续事奉巴列奧略王朝的剩余人员直至于1472年出家，名为格列高里。作为一名僧侣，斯弗兰齐斯开始著述历史，他的记载于1477年夏穆罕默德二世进攻纳夫帕克托斯时中止。斯弗兰齐斯可能于这一事件过后不久去世。 (zh)
- Jordi Esfrantzes (en llatí Phranza o Phranzes, en grec Φραντζη̂ o Φραντζη̂ς) (1401-1477) fou el darrer i més important dels historiadors romans d'Orient. Fou camarlenc de l'emperador Manuel II Paleòleg el 1418, amb només 16 anys i mig segons explica ell mateix, i després va fer un ascens ràpid, cosa que indicaria que era de rang elevat i que havia de ser intel·ligent. Franza també va escriure una obra de contingut religiós anomenada Expositio Symboli. (ca)
- George Sphrantzes, also Phrantzes or Phrantza (Greek: Γεώργιος Σφραντζής or Φραντζής; 1401 – c. 1478), was a late Byzantine Greek historian and Imperial courtier. He was an attendant to Emperor Manuel II Palaiologos, protovestiarites ("Lord of the Imperial Wardrobe") under John VIII Palaiologos, and a close confidant to Constantine XI Palaiologos. He was an eyewitness of the Fall of Constantinople in 1453, made a slave by the victorious Ottomans, but ransomed shortly afterwards. Sphrantzes served the surviving members of the Palaiologian family for the next several years until taking monastic vows in 1472. It was while a monk he wrote his history, which ends with the notice of Sultan Mehmed II's attempt to capture Naupaktos, which he dates to the summer of 1477; Sphrantzes is assumed to ha (en)
- Georgios Sphrantzes (mittelgriechisch Γεώργιος Σφραντζής, früher fälschlich Φραντζής Phrantzes geschrieben; * 30. August 1401 in Konstantinopel; † zwischen 1477 und 1479 auf der Insel Korfu) war ein byzantinischer Beamter und Geschichtsschreiber. (de)
|
