An Entity of Type: societal event, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org:8891

The First Sudanese Civil War (also known as the Anyanya Rebellion or Anyanya I, after the name of the rebels, a term in the Madi language which means 'snake venom') was a conflict from 1955 to 1972 between the northern part of Sudan and the southern Sudan region that demanded representation and more regional autonomy. Half a million people died over the 17 years and the war was divided into four major stages: initial guerrilla warfare, the creation of the Anyanya insurgency, political strife within the government and establishment of the South Sudan Liberation Movement.

Property Value
dbo:abstract
  • La Primera Guerra Civil sudanesa fou un conflicte entre el nord i sud del Sudan que va durar del 1955 al 1972. El 18 d'agost de 1955 la Equatoria Corps, una unitat militar sudanesa composta per gent del sud, es va amotinar a Torit. El govern va declarar l'estat d'alarma a les tres províncies del sud (Equatoria, Bahr al-Ghazal i Nil Superior. Els motins es van estendre a Juba, Vambio, Maridi i ; el cap del govern Ismail Al-Azhari va comminar als amotinats a rendir-se prometent que no hi hauria represàlies; els amotinats es van negar a entregar-se més que a tropes angleses i egípcies, ja que temien represàlies dels sudanesos del nord. El 24 d'agost el governador general Sir Knox Helm, va donar als amotinats 24 hores per rendir-se i els va prometre un estudi de les seves queixes i assistir amb un representant personal a la rendició per evitar qualsevol abús. Quan l'endemà les tropes governamentals van entrar a les zones en conflicte els amotinats ja havien abandonat els llocs cap a la selva o havien creuat la frontera cap a Uganda o el Congo Belga; en la revolta es van produir alguns centenars de morts per ambdues parts i es van donar actes cruels dels dos bàndols. Una de les conseqüències fou la destitució del comandant Salem com a ministre d'afers sudanesos, acabant la campanya abusiva en favor de la integració de Sudan a Egipte. Durant anys els fugitius van desenvolupar una lluita de petites guerrilles, primer des-coordinadament i progressivament amb més coordinació. D'aquesta unitat va sorgir el setembre de 1963 l'anomenat Anya-Anya més tard conegut com a Anya-Anya I, fundat pel coronel Joseph Lago que havia desertat de l'exèrcit sudanès el juny. El nom li fou donat per un insecte del país la picadura del qual era verinosa i mortal. El grup va iniciar una ofensiva al Nil Superior, prop de la frontera amb Etiòpia i es va estendre ràpidament a les tres províncies del sud. El govern va enviar tropes al sud i molts pobles, sospitosos de col·laborar amb l'Anya Anya foren cremats; una part de la població es va haver de refugiar als bosco o va travessar la frontera. L'11 de gener de 1964 l'Anya Anya va atacar la ciutat de Wau capital de Bahr al-Ghazal; els atacants foren rebutjats. El cap dels atacants, Bamado Bernardino, un catòlic que era fill d'un cap tradicional dinka, fou capturat, i executat junt amb quatre altres rebels, el 23 de febrer. El 27 de gener el govern va ordenar l'expulsió de tots els missioners estrangers del sud de Sudan (uns 300). El 22 d'octubre una protesta a Khartum pels fets del sud fou dissolta violentament per la policia i un estudiant va morir i vuit més foren ferits per trets policials. El 24 d'octubre les manifestacions iniciades pels estudiants van ser secundades pel poble i es van cridar consignes contra el govern i els americans; l'ambaixada americana fou atacada; les manifestacions es van estendre a Omdurman, Port Sudan i Juba i es van tancar la universitat de Khartum i els centres d'estudis a les altres ciutats; el 26 d'octubre es va declarar la vaga general que va parar l'administració, els bancs i els ferrocarrils; el 27 s'hi van afegir els advocats, jutges i mestres; l'oficialitat jove es va mostrar favorable als manifestants i el mateix dia el president Abbud va dissoldre el govern i el consell suprem de les Forces Armades i va formar un govern de transició; es van iniciar converses amb l'oposició i associacions professional agrupats en el Front Nacional Unit, el cap de la qual era Abdel Rahman al-Mahdi cap de la secta Ansar i es va arribar a un acord per formar un govern amb totes les forces i celebrar eleccions al començament de 1965. El 6 de desembre va córrer el rumor del que el líder polític del sud, Clement Mboro, cap de l'anomenat Front del Sud, havia estat assassinat per un nordista i es van produir enfrontaments entre sudistes i nordistes als carrers de Khartum en els que van morir 14 persones i 400 van ser ferits. L'11 i 12 de desembre el primer ministre Al-Khatim al-Khalifa, va visitar les províncies del sud i a la tornada va anunciar una amnistia general per tots els rebels sudistes des de 1955; però els caps sudistes exiliats van refusar retornar al país. El 1964 es va formar la Sudan African National Union, SANU, per William Deng Nhial, Joseph Oduho i el pare Saturnino Ohure, procedents del Partit Liberal de Sudan, que fins aleshores havia representat els interessos del sud; SANU demanava un estat sudanès federal; el partit fou reconegut el 1965 i es va implantar sobre el terreny; el març de 1965 es van obrir converses amb els politics del sud i es va oferir una limitada autonomia a les tres províncies, amb una assemblea legislativa que tindria alguns poders que a les altres províncies corresponien a l'estat, però els sudistes van rebutjar qualsevol acord que no inclogués el dret d'autodeterminació expressat en referèndum. Les eleccions del 21 d'abril de 1965 no es van fer al sud i es van deixar 60 escons vacants per quan es poguessin fer. La lluita en aquest any fou intensa i només en el mes de juliol les forces del govern van informar de la mort de dos mil guerrillers; aquestes morts, de majoria civil, van provocar al llarg de l'any nous èxodes cap als països veïns. Després de 1965 la SANU va patir una escissió i es va formar a Kampala el Front d'Alliberament d'Azània dirigit per Joseph Oduho. La seva operativitat sobre el terreny fou inferior a l'Anya Anya. El 1966 el primer ministre sudanès Mahgoub va anar a Kampala per negociar la repatriació dels refugiats del sud i va prometre una nova amnistia. El març i abril de 1967 es van fer al sud, tot i la continuació dels combats, eleccions als 34 escons de l'assemblea constituent del Sudan. Alguns polítics moderats van cooperar amb el govern i dos sudistes van entrar al govern. L'agost d'aquest any Joseph Oduhu va fundar a Kampala el Govern Provisional del Sud del Sudan (reanomenat el 1969 govern provisional de l'Estat del Nil) com a embrió del futur estat del sud del Sudan que administraria les zones alliberades i com a branca política del Front d'Alliberament d'Azània. A començament del 1968 l'Anya Anya va iniciar una ofensiva per impedir les eleccions generals que s'havien de celebrar a l'abril. El govern va informar diverses vegades de la derrota dels rebels, però durant tot l'any van continuar les lluites. Abans i durant el 1969 l'Anya Anya havien tingut contactes per obtenir suports a l'exterior, especialment Israel del que Lago va obtenir l'entrenament de guerrillers i armament; també van comprar armes als rebels congolesos i a marxants internacionals amb diners recaptats entre la gent del sud i entre sudanesos exiliats a l'Orient Mitjà, Europa i Amèrica. L'exèrcit Anya Anya dominava gran part de les zones rurals mentre el govern conservava les ciutats principals; les unitats Anya Anya encara que eren moltes, estaven molt disperses i integrades cadascuna per pocs soldats per ser efectives. El seu nombre s'estimava entre cinc i deu mil. Com a braç polític es va organitzar la Anyanya National Organization. Després del cop d'estat de Gaafar al-Numeyri (25 de maig) es van aturar les operacions militars però aviat l'exèrcit sudanès va enviar reforços al sud fins a arribar als dotze mil homes; l'agost Sudan va fer un contracte de compra d'armament amb la Unió Soviètica que van començar a arribar entre finals d'any i el 1971. El 1970 Numeyri va prometre certa autonomia, va fer inversions per 7,2 milions de dòlars i el ministre d'afers del sud, Josep Garang (un comunista executat més tard el juliol de 1971 després del cop d'estat contra Numeyri). El juliol de 1970 es va dissoldre a Kampala el govern provisional de l'Estat del Nil i el Front d'Alliberament d'Azània; la direcció del moviment rebel va restar únicament en mans de l'Anya Anya i Joseph Lagu va formar el South Sudan Liberation Front (SSLF) continuació de la Anyanya National Organization però de més àmplia base. Joseph Lago o Lagu fou a líder de les dues organitzacions, i va rebre el suport de quasi tots els moviments i caps polítics del sud de Sudan. El setembre i octubre del 1970 el govern va fer una forta ofensiva a Equatoria i Alt Nil o Nil Superior. El 1971, després del cop d'estat comunista del 19 de juliol i el contracop de forces líbies i egípcies, que va retornar al poder a Numeyri, es va passar al sistema de partit únic (la Unió Socialista Sudanesa). L'octubre es van fer eleccions presidencials que van consolidar a Numeyri i alguns sudistes van entrar al nou govern. El 1971 es va seguir ampliant la base política del moviment sudista i es va formar el South Sudan Liberation Movement (SSLM) que tenia el suport de la majoria de les faccions. El 26 de febrer de 1972 es va signar a Addis Abeba l'acord que va posar fi a la guerra; el van signar Joseph Lagu i el ministre d'afers exteriors Mansur Khaled. Les províncies del sud tindrien una assemblea regional i un president executiu al front d'un govern autònom que hauria de preparar unes eleccions. Això va posar fi a la guerra fins al 1983 quan va començar la segona guerra civil del Sudan (1983-2005). (ca)
  • První občanská válka v Súdánu se odehrávala mezi léty 1955 a 1972, kdy se regiony jižního Súdánu snažily bojovat o nezávislost či větší míru autonomie na severních sousedech. Válka byla ukončena podepsáním dohody v Addis Abebě, kde byla přislíbena autonomie jižní části Súdánu. Během konfliktu zemřelo více než půl milionu lidí a více než sto tisíc lidí uprchlo do sousedních států. (cs)
  • الحرب الأهلية السودانية الأولى المعروفة أيضا باسم أنانيا (أي سم الأفعى) أو تمرد أنانيا صراع كان دائرا بين أعوام 1955 إلى 1972 بين الجزء الشمالي من السودان والجنوبي منه التي طالبت بمزيد من الحكم الذاتي الإقليمي. يعتقد بأن ضحايا الحرب خلال 17 عاما من الحرب أكثر من نصف مليون، ويمكن تقسيم هذه الحرب إلى ثلاث مراحل: الأولى هي حرب العصابات ثم الأنانيا وحركة تحرير جنوب السودان. ومع ذلك، فإن الاتفاق الذي أنهى القتال في 1972 فشل تماما في تبديد التوتر الذي تسبب في نشوب الحرب الأهلية، مما أدى إلى إطلاق شرارة الصراع بين الشمال والجنوب خلال الحرب الأهلية السودانية الثانية (أو حرب أنانيا الثانية) (1983—2005). (ar)
  • La unua sudana enlanda milito estis civita milito en Sudano kiu okazis inter ĝiaj islamaj civitanoj, la plej multaj el kiuj estas en la nordo, kaj kristanoj, kiuj estas koncentritaj en la sudo de la lando. Ĝi eksplodis en 1955 kaj finiĝis en 1972 kiam la interkonsento de Adis-Abebo estis subskribita, laŭ kiu por unua fojo oni regulis la statuson de Suda Sudano kiel sendependa aŭtonomio. (eo)
  • The First Sudanese Civil War (also known as the Anyanya Rebellion or Anyanya I, after the name of the rebels, a term in the Madi language which means 'snake venom') was a conflict from 1955 to 1972 between the northern part of Sudan and the southern Sudan region that demanded representation and more regional autonomy. Half a million people died over the 17 years and the war was divided into four major stages: initial guerrilla warfare, the creation of the Anyanya insurgency, political strife within the government and establishment of the South Sudan Liberation Movement. Although the peace agreement ended the First Sudanese Civil War's fighting in 1972, it failed to completely dispel the tensions and addressed only some of the issues stated by Southern Sudan. The breakdown of the initial appeasement later led to a reigniting of the north–south conflict during the Second Sudanese Civil War, which lasted from 1983 to 2005. (en)
  • Sudango Lehen Gerra Zibila Sudango iparraldearen eta hegoaldearen arteko gerra zibila izan zen, 1955–1972 bitartean gertatu zena. Sudan Anglo-egiptoarraren deskolonizazioarekin hasi ziren arazoak. Izan ere, bi zati oso ezberdin zeuden 1899tik 1956ra Britainiar Inperioaren pean egon zen kolonia horretan. Iparraldean Islama zen nagusi; hegoaldean, kristauak eta animistak. Hegoaldekoek ez zuten onartu Khartumgo gobernua, eta liskarrek bide eman zioten gerrari. Gatazkak 17 urte iraun zuen, eta milioi erdi lagun hil ziren. Etiopiako Addis Abeba hirian sinatu zuten bake akordioa 1972an. Horretan, autonomia eskaini zitzaion Hego Sudani, gobernu bat eratzeko aukerarekin. Baina akordioek porrot egin zuten, eta Sudango Bigarren Gerra Zibila piztu zen 1983an. (eu)
  • La primera guerra civil sudanesa (conocida también como Rebelión Anyanya o Anyanya I) fue un conflicto de 1955 a 1972 entre la parte norte de Sudán y el sur que demandaba mayor autonomía regional. Medio millón de personas murieron en los diecisiete años de guerra, que puede ser dividida en tres etapas: la guerra de guerrillas inicial, el y el . Sin embargo, el acuerdo que finalizó los combates en 1972 falló por completo, así reiniciando un conflicto en el norte y el sur durante la segunda guerra civil sudanesa (1983-2005). El período entre 1955 y 2005 es a veces considerado como un solo conflicto con un cese al fuego de once años que separó dos fases de violencia. El 2 de julio de 1976 cuando el presidente Al Numeiry volvía al país de un viaje al extranjero se produce un intento de golpe de Estado por 1000 militantes del (actual ), un grupo político armado formado por estudiantes entrenados presuntamente por el Gobierno libio. El intento fracasó y la represión posterior fue brutal. (es)
  • Jusqu'en 1946, le gouvernement britannique, en collaboration avec le gouvernement égyptien, administre le nord et le sud du Soudan comme deux régions distinctes. Ces deux régions ont des différences marquées. Le Nord, davantage peuplé, musulman, de culture et de langue arabes, possède un niveau de vie assez proche de celui des populations égyptiennes. Le Sud est resté plus rural, et est peuplé de chrétiens et d'animistes. Il se considère comme une partie de l’Afrique sub-sahariene, dont il est proche par sa population. En 1946, les deux contrées sont fusionnées en une seule et même région administrative, qui devient stratégique pour le positionnement des Britanniques : elle permet en effet aux troupes britanniques d’accéder à l'Érythrée, à l'Éthiopie, au Congo belge, à l’Afrique des Grands Lacs, à la mer Rouge, à la partie sud du canal de Suez et au cours supérieur du Nil.. Cette fusion se fait sans consultation des dirigeants de la minorité du Sud, qui craignent d'être dominés par les élites du Nord favorisées par la structure politique coloniale. Après l'accord en 1953 entre le Royaume-Uni et l'Égypte pour donner son indépendance au Soudan après une période de transition de trois ans, les tensions internes augmentent en pays soudanais au fur et à mesure qu'approche la date officielle d'indépendance, prévue pour le 1er janvier 1956. (fr)
  • 第一次スーダン内戦(だいいちじスーダンないせん)は、1955年から1972年までスーダン南部(2011年に南スーダンとして分離独立)で起きた内戦のこと。 1955年7月南部のヌザラで労働者のデモに警察隊が発砲し20人の犠牲者が出たことで発生した。翌1956年、スーダン独立が北部中心主義を制度化する形で行われたため南部の不満が高まり、南北間で戦闘が続いて、を中心とする南部分離主義が強まった。1969年5月に成立したヌメイリ政権は、1972年2月27日に南部とアディス・アベバ合意を締結し、17年間で50万人の犠牲者を出した第一次スーダン内戦は終結した。 (ja)
  • La prima guerra civile in Sudan ha avuto luogo dal 1955 al 1972 tra il governo centrale del Sudan e i separatisti del sud, che rivendicavano una maggiore autonomia regionale. È noto anche come "la ribellione di Anyanya" o "Anyanya I" dal nome dell'armata separatista sudanese meridionale formatasi durante il conflitto (in lingua , parlata in Sudan del Sud e Uganda, Anyanya significa "veleno di serpente"). Si calcola che mezzo milione di persone (in massima parte civili) perì nel corso dei 17 anni di guerra. L'accordo che pose fine ai combattimenti nel 1972 non è riuscito a fugare completamente le tensioni che avevano portato all'inizio della guerra civile, causando una riaccensione del conflitto nord-sud sfociata nella seconda guerra civile sudanese (o Anyanya II) (1983-2005). (it)
  • 제1차 수단 내전은 수단 당국이 수단의 유목민 및 반란 세력을 탄압하면서 벌어진 전쟁이다. 1955년부터 1972년까지 벌어진 전쟁이었으며 1972년 이 체결되면서 종결되었다. (ko)
  • De Eerste Soedanese Burgeroorlog (ook bekend als de Anya-Nya-opstand of Anya-Nya I, naar de naam van de rebellen) was een conflict van 1955 tot 1972 tussen het noordelijke deel van Soedan en de Zuid-Soedanese regio die vertegenwoordiging en meer regionale autonomie eiste. Een half miljoen mensen kwamen om in de 17 jaar durende oorlog, die verdeeld kan worden in drie fasen: de aanvankelijke guerrillaoorlog, Anya-Nya en de Zuid-Soedanese Bevrijdingsbeweging. Echter, de overeenkomst die de gevechten van de Eerste Soedanese Oorlog beëindigde in 1972, kon niet de spanningen doen verdwijnen die de oorzaak waren van de burgeroorlog. Hierdoor wakkerde het noord-zuidconflict terug aan tijdens de Tweede Soedanese Burgeroorlog, die duurde van 1983 tot 2005. De periode tussen 1955 en 2005 wordt daarom soms gezien als één conflict met een 11 jaar durende wapenstilstand tussen twee gewelddadige fasen. (nl)
  • Pierwsza wojna domowa w Sudanie (znana także jaka rewolta Anyanya od nazwy grupy rebeliantów) – konflikt mający miejsce w latach 1955 do 1972 z powodu żądań południa uzyskania regionalnej autonomii oraz reprezentacji politycznej w rządzie sudańskim. Na przestrzeni 17 lat konfliktu można wyróżnić trzy okresy: początkowe starcia partyzanckie, Anyanya oraz . Porozumienie z Addis Ababy zakończyło pierwszą wojnę domową w Sudanie, ale nie zdołało rozwiązać problemów i napięć pomiędzy stronami, co doprowadziło po 11 latach przerwy do kolejnego, jeszcze bardziej krwawego konfliktu między północą a południem znanym jako II wojna domowa w Sudanie trwająca od 1983 do 2005 roku. (pl)
  • A Primeira Guerra Civil Sudanesa (também conhecida como Rebelião de Anya Nya ou Anya Nya I) foi um conflito bélico ocorrido entre 1955 e 1972 entre a parte norte do Sudão e a parte sul que exigia maior autonomia regional. Meio milhão de pessoas morreram durante os 17 anos de guerra, que pode ser dividida em três fases: a guerra de guerrilhas inicial, o Anyanya e o Movimento para a Libertação do Sudão do Sul. O conflito foi encerrado com a assinatura do tratado de Adis Abeba de 1972. No entanto, o acordo que pôs fim aos combates em 1972 fracassou completamente, levando a um reacender do conflito norte-sul no Sudão durante a Segunda Guerra Civil (1983-2005). O período entre 1955 e 2005 é considerado às vezes como um conflito único, com um cessar-fogo de 11 anos que separou as duas fases de violência. (pt)
  • Перша громадянська війна в Судані — збройний конфлікт у Судані між християнським Півднем та мусульманською Північчю у 1955 — 1972 роках. (uk)
  • 第一次蘇丹內戰發生於1955年至1972年。這場戰爭主要地點是蘇丹南部(南苏丹地区),是北蘇丹和南蘇丹之間的軍事衝突,大約有50萬名南蘇丹人民死亡,其中以平民居多,以及數萬人被迫離開家園。 1972年,作戰雙方在衣索比亞首都阿迪斯阿貝巴簽訂《》,衝突結束。南蘇丹成立自治區,但是協定並未消解雙方的緊張關係,最終又導致第二次蘇丹內戰。 (zh)
  • Первая гражданская война в Судане (англ. First Sudanese Civil War) — гражданская война в Судане между христианским югом и мусульманским севером с 1955 по 1972 год. За 17 лет конфликта погибли около полумиллиона человек. В 1972 году было достигнуто соглашение, предоставившее южной, христианской части страны автономию, но в 1983 году конфликт возобновился. (ru)
dbo:combatant
  • Democratic Republic of the Sudan
  • Republic of the Sudan
  • Supported by:
  • Libya
  • (until 1969)
  • Non-combat support:
  • (Combat involvement at least in 1970)
  • (Joint operations on Ugandan territory, 1965–69)
  • (from 1969)
  • (from about 1970)
  • (until 1956)
  • ALF(1965-1970)
  • Anglo-Egyptian Sudan
  • Anyanya(from 1963)
  • Combat support:
  • Congo-Léopoldville
  • SDFmutineers, bandits, and unaffiliated separatist militias
dbo:commander
dbo:date
  • 1955-08-18 (xsd:date)
dbo:isPartOfMilitaryConflict
dbo:place
dbo:result
  • Stalemate
  • *Addis Ababa Agreement
  • *Establishment of theSouthern Sudan Autonomous Regionwith various defined powers
dbo:strength
  • 6,000–12,000
  • 18,000 (late 1960s)
  • 36,000 (late 1971)
  • 6,000–7,000 (1955)
  • Anyanya:
  • Sudanese Armed Forces:
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1628921 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 25507 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1121782340 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • Sudan before 2011; the first civil war took place in the country's south (en)
dbp:casualties
  • 500000 (xsd:integer)
dbp:combatant
  • Anglo-Egyptian Sudan (en)
  • Libya (en)
  • Supported by: (en)
  • Republic of the Sudan (en)
  • ALF (en)
  • Anyanya (en)
  • Congo-Léopoldville (en)
  • Democratic Republic of the Sudan (en)
  • Combat support: (en)
  • Non-combat support: (en)
  • SDF mutineers, bandits, and unaffiliated separatist militias (en)
dbp:commander
  • Ismail al-Azhari (en)
  • Gaafar Nimeiry (en)
  • Alexander Knox Helm (en)
  • David Ben-Uziel (en)
  • Gordon Muortat Mayen (en)
  • Joseph Lagu (en)
dbp:conflict
  • First Sudanese Civil War (en)
dbp:date
  • 0001-08-18 (xsd:gMonthDay)
  • (en)
dbp:partof
  • the Sudanese Civil Wars and the Arab–Israeli conflict (en)
dbp:place
dbp:result
  • Stalemate *Addis Ababa Agreement *Establishment of the Southern Sudan Autonomous Region with various defined powers (en)
dbp:strength
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • První občanská válka v Súdánu se odehrávala mezi léty 1955 a 1972, kdy se regiony jižního Súdánu snažily bojovat o nezávislost či větší míru autonomie na severních sousedech. Válka byla ukončena podepsáním dohody v Addis Abebě, kde byla přislíbena autonomie jižní části Súdánu. Během konfliktu zemřelo více než půl milionu lidí a více než sto tisíc lidí uprchlo do sousedních států. (cs)
  • La unua sudana enlanda milito estis civita milito en Sudano kiu okazis inter ĝiaj islamaj civitanoj, la plej multaj el kiuj estas en la nordo, kaj kristanoj, kiuj estas koncentritaj en la sudo de la lando. Ĝi eksplodis en 1955 kaj finiĝis en 1972 kiam la interkonsento de Adis-Abebo estis subskribita, laŭ kiu por unua fojo oni regulis la statuson de Suda Sudano kiel sendependa aŭtonomio. (eo)
  • Sudango Lehen Gerra Zibila Sudango iparraldearen eta hegoaldearen arteko gerra zibila izan zen, 1955–1972 bitartean gertatu zena. Sudan Anglo-egiptoarraren deskolonizazioarekin hasi ziren arazoak. Izan ere, bi zati oso ezberdin zeuden 1899tik 1956ra Britainiar Inperioaren pean egon zen kolonia horretan. Iparraldean Islama zen nagusi; hegoaldean, kristauak eta animistak. Hegoaldekoek ez zuten onartu Khartumgo gobernua, eta liskarrek bide eman zioten gerrari. Gatazkak 17 urte iraun zuen, eta milioi erdi lagun hil ziren. Etiopiako Addis Abeba hirian sinatu zuten bake akordioa 1972an. Horretan, autonomia eskaini zitzaion Hego Sudani, gobernu bat eratzeko aukerarekin. Baina akordioek porrot egin zuten, eta Sudango Bigarren Gerra Zibila piztu zen 1983an. (eu)
  • 第一次スーダン内戦(だいいちじスーダンないせん)は、1955年から1972年までスーダン南部(2011年に南スーダンとして分離独立)で起きた内戦のこと。 1955年7月南部のヌザラで労働者のデモに警察隊が発砲し20人の犠牲者が出たことで発生した。翌1956年、スーダン独立が北部中心主義を制度化する形で行われたため南部の不満が高まり、南北間で戦闘が続いて、を中心とする南部分離主義が強まった。1969年5月に成立したヌメイリ政権は、1972年2月27日に南部とアディス・アベバ合意を締結し、17年間で50万人の犠牲者を出した第一次スーダン内戦は終結した。 (ja)
  • 제1차 수단 내전은 수단 당국이 수단의 유목민 및 반란 세력을 탄압하면서 벌어진 전쟁이다. 1955년부터 1972년까지 벌어진 전쟁이었으며 1972년 이 체결되면서 종결되었다. (ko)
  • Перша громадянська війна в Судані — збройний конфлікт у Судані між християнським Півднем та мусульманською Північчю у 1955 — 1972 роках. (uk)
  • 第一次蘇丹內戰發生於1955年至1972年。這場戰爭主要地點是蘇丹南部(南苏丹地区),是北蘇丹和南蘇丹之間的軍事衝突,大約有50萬名南蘇丹人民死亡,其中以平民居多,以及數萬人被迫離開家園。 1972年,作戰雙方在衣索比亞首都阿迪斯阿貝巴簽訂《》,衝突結束。南蘇丹成立自治區,但是協定並未消解雙方的緊張關係,最終又導致第二次蘇丹內戰。 (zh)
  • Первая гражданская война в Судане (англ. First Sudanese Civil War) — гражданская война в Судане между христианским югом и мусульманским севером с 1955 по 1972 год. За 17 лет конфликта погибли около полумиллиона человек. В 1972 году было достигнуто соглашение, предоставившее южной, христианской части страны автономию, но в 1983 году конфликт возобновился. (ru)
  • الحرب الأهلية السودانية الأولى المعروفة أيضا باسم أنانيا (أي سم الأفعى) أو تمرد أنانيا صراع كان دائرا بين أعوام 1955 إلى 1972 بين الجزء الشمالي من السودان والجنوبي منه التي طالبت بمزيد من الحكم الذاتي الإقليمي. (ar)
  • La Primera Guerra Civil sudanesa fou un conflicte entre el nord i sud del Sudan que va durar del 1955 al 1972. El 18 d'agost de 1955 la Equatoria Corps, una unitat militar sudanesa composta per gent del sud, es va amotinar a Torit. El govern va declarar l'estat d'alarma a les tres províncies del sud (Equatoria, Bahr al-Ghazal i Nil Superior. Els motins es van estendre a Juba, Vambio, Maridi i ; el cap del govern Ismail Al-Azhari va comminar als amotinats a rendir-se prometent que no hi hauria represàlies; els amotinats es van negar a entregar-se més que a tropes angleses i egípcies, ja que temien represàlies dels sudanesos del nord. El 24 d'agost el governador general Sir Knox Helm, va donar als amotinats 24 hores per rendir-se i els va prometre un estudi de les seves queixes i assistir am (ca)
  • The First Sudanese Civil War (also known as the Anyanya Rebellion or Anyanya I, after the name of the rebels, a term in the Madi language which means 'snake venom') was a conflict from 1955 to 1972 between the northern part of Sudan and the southern Sudan region that demanded representation and more regional autonomy. Half a million people died over the 17 years and the war was divided into four major stages: initial guerrilla warfare, the creation of the Anyanya insurgency, political strife within the government and establishment of the South Sudan Liberation Movement. (en)
  • La primera guerra civil sudanesa (conocida también como Rebelión Anyanya o Anyanya I) fue un conflicto de 1955 a 1972 entre la parte norte de Sudán y el sur que demandaba mayor autonomía regional. Medio millón de personas murieron en los diecisiete años de guerra, que puede ser dividida en tres etapas: la guerra de guerrillas inicial, el y el . Sin embargo, el acuerdo que finalizó los combates en 1972 falló por completo, así reiniciando un conflicto en el norte y el sur durante la segunda guerra civil sudanesa (1983-2005). El período entre 1955 y 2005 es a veces considerado como un solo conflicto con un cese al fuego de once años que separó dos fases de violencia. (es)
  • Jusqu'en 1946, le gouvernement britannique, en collaboration avec le gouvernement égyptien, administre le nord et le sud du Soudan comme deux régions distinctes. Ces deux régions ont des différences marquées. Le Nord, davantage peuplé, musulman, de culture et de langue arabes, possède un niveau de vie assez proche de celui des populations égyptiennes. Le Sud est resté plus rural, et est peuplé de chrétiens et d'animistes. Il se considère comme une partie de l’Afrique sub-sahariene, dont il est proche par sa population. (fr)
  • La prima guerra civile in Sudan ha avuto luogo dal 1955 al 1972 tra il governo centrale del Sudan e i separatisti del sud, che rivendicavano una maggiore autonomia regionale. È noto anche come "la ribellione di Anyanya" o "Anyanya I" dal nome dell'armata separatista sudanese meridionale formatasi durante il conflitto (in lingua , parlata in Sudan del Sud e Uganda, Anyanya significa "veleno di serpente"). Si calcola che mezzo milione di persone (in massima parte civili) perì nel corso dei 17 anni di guerra. (it)
  • Pierwsza wojna domowa w Sudanie (znana także jaka rewolta Anyanya od nazwy grupy rebeliantów) – konflikt mający miejsce w latach 1955 do 1972 z powodu żądań południa uzyskania regionalnej autonomii oraz reprezentacji politycznej w rządzie sudańskim. Na przestrzeni 17 lat konfliktu można wyróżnić trzy okresy: początkowe starcia partyzanckie, Anyanya oraz . (pl)
  • De Eerste Soedanese Burgeroorlog (ook bekend als de Anya-Nya-opstand of Anya-Nya I, naar de naam van de rebellen) was een conflict van 1955 tot 1972 tussen het noordelijke deel van Soedan en de Zuid-Soedanese regio die vertegenwoordiging en meer regionale autonomie eiste. Een half miljoen mensen kwamen om in de 17 jaar durende oorlog, die verdeeld kan worden in drie fasen: de aanvankelijke guerrillaoorlog, Anya-Nya en de Zuid-Soedanese Bevrijdingsbeweging. (nl)
  • A Primeira Guerra Civil Sudanesa (também conhecida como Rebelião de Anya Nya ou Anya Nya I) foi um conflito bélico ocorrido entre 1955 e 1972 entre a parte norte do Sudão e a parte sul que exigia maior autonomia regional. Meio milhão de pessoas morreram durante os 17 anos de guerra, que pode ser dividida em três fases: a guerra de guerrilhas inicial, o Anyanya e o Movimento para a Libertação do Sudão do Sul. O conflito foi encerrado com a assinatura do tratado de Adis Abeba de 1972. (pt)
rdfs:label
  • First Sudanese Civil War (en)
  • الحرب الأهلية السودانية الأولى (ar)
  • Primera Guerra Civil sudanesa (ca)
  • První súdánská občanská válka (cs)
  • Unua Sudana Enlanda Milito (eo)
  • Primera guerra civil sudanesa (es)
  • Sudango Lehen Gerra Zibila (eu)
  • Prima guerra civile in Sudan (it)
  • Première guerre civile soudanaise (fr)
  • 제1차 수단 내전 (ko)
  • 第一次スーダン内戦 (ja)
  • Eerste Soedanese Burgeroorlog (nl)
  • I wojna domowa w Sudanie (pl)
  • Primeira Guerra Civil Sudanesa (pt)
  • Первая гражданская война в Судане (ru)
  • Перша громадянська війна в Судані (uk)
  • 第一次蘇丹內戰 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • First Sudanese Civil War (en)
is dbo:battle of
is dbo:isPartOfMilitaryConflict of
is dbo:usedInWar of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:battles of
is dbp:war of
is dbp:wars of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License