| dbo:abstract
|
- Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia. Era fill de (1749-1777) germà d'Agha-Muhàmmad Xah. El seu oncle, en un intent per reconciliar els qajar amb Fat·h-Alí-Khan Develu, el va casar amb una filla d'aquest darrer, que va posar la condició que la corona seria pel primer fill mascle nascut d'aquest matrimoni per damunt de dos germanastres, els dos fills grans de Fat·h-Alí Xah, Muhàmmad-Alí Mirza i Muhàmmad-Kuli Mirza. Així Abbàs Mirza, que va néixer el 1789, fou declarat hereu del llavors hereu. Fou governador de Fars, Kirman i Yazd i fou designat hereu pel seu oncle Agha-Muhàmmad Xah (1796/1797). A la mort assassinat del seu oncle era a Xiraz i es va dirigir a Teheran on Mirza Muhammad Shah Qajar s'havia fet fort esperant la seva arribada. Mentre el primer ministre Hadjdji Ibrahim va agafar el comandament de les tropes i va retornar a Teheran. Així va pujar al tron el 1797 sent coronat el 19 de març de 1798 i va regnar més de 38 anys. Sadik Khan Shakaki, que se li oposava, fou derrotat a Qazwin. També va derrotar la revolta de son germà Fath Ali Husayn Kuli Mirza i de Muhammad Khan ibn Zaki Khan al Khurasan. El 1798 es va aliar a la Companyia Britànica de les Índies Orientals contra l'afganès Zaman Khan Durrani i un tractat comercial i polític es va signar el 1801 amb Sir (després Lord) John Malcom. El 1802 va rebutjar una aliança amb França contra Rússia i el 1804 es va reprendre la guerra entre Pèrsia i Rússia i va demanar ajut als britànics que no li van atorgar al·legant que l'acord existent era contra França i no contra Rússia. Fat·h-Alí Xah volia consolidar les regions més septentrionals de la seva dinastia Qajar per assegurar la terra prop de la costa sud-oest de la mar Càspia (actuals Azerbaidjan) i Transcaucàsia (actuals Geòrgia i Armènia). Igual que el seu homòleg persa, el Tsar de Rússia Alexandre I també era nou en el tron i igualment decidit a controlar els territoris en disputa. La guerra va acabar amb el Tractat de Gulistan, que va cedir la gran majoria dels territoris prèviament en disputa a la Rússia Imperial. El 20 de març de 1799 Abbas Mirza fou proclamat príncep hereu amb el títol de Nayeb al-Sultana i se li va confiar el govern de l'Azerbaidjan. Va participar en la submissió del cap kurd Djafar Quli Khan Dombali al que va derrotar a prop de Salmas. El seu germà gran Muhammad Ali Mirza (de mare georgiana) fou confirmat com a governador de Kirmanshah; el fill Husayn Ali Mirza (Farman Farma) fill d'una dona àrab del Khurasan, fou nomenat governador de Fars; Muhammad Wali Mirza fou nomenat al Khurasan i el segon fill, Muhammad Kuli Mirza al Mazanderan; més tard altres prínceps van rebre també governs però com que eren molt joves se'ls va nomenar visir que eren els autentics governadors. El 1805 un enviat francès va anar a Teheran i Fath va negociar el seu ajut; França va enviar assessors militars (1806) dirigits pel general Gardane, i es va signar el tractat de (1807) que no obstant va quedar anul·lat molt poc després pel tractat entre França i Rússia de Tilsit. Pel perill d'intervenció francesa, Gran Bretanya va reprendre els contactes i Sir Harold Jones va signar un tractat preliminar (1809) i després un de definitiu el març de 1812, substituït el 1814 pel pel que Pèrsia hauria d'evitar el pas de qualsevol exèrcit pel seu territori en direcció a l'Índia a canvi d'ajuts i subsidis britànics en cas d'invasió. El 1813, amb els russos a Tabriz, es va signar el tractat de Gulistan amb Rússia que va donar Geòrgia i altres districtes del Caucas i el dret de navegació exclusiu per la mar Càspia als russos. Aquest mateix any una revolta al Khurasan instigada per Mahmud Shah de l'Afganistan, va provocar la reacció persa que va atacar Herat però va fracassar. Del 1821 al 1823 va amb l'Imperi Otomà, fins al el 1823 pel què els dos contendents acceptaven les fronteres establertes pel Tractat de Zuhab de 1639. El 1826 es va reprendre la guerra amb Rússia al final de la qual Pèrsia va perdre Erevan i Nakhitxevan i es va confirmar el dret exclusiu de navegació a la mar Càspia pels russos. El tractat de pau de Turkmanchay fou complementat el mateix dia amb un tractat comercial que donava avantatges als russos inclòs el dret d'extraterritorialitat (1828), i el subsidi pactat amb els britànics fou eliminat del tractat de 1814. El 1818 el xa va insistir amb Rússia perquè, seguint el tractat de Gulistan, reconegués Abbas Mirza com a hereu, ja que sospìtava que el virrei rus del Caucas Yemolov estava intrigant amb Muhammad Ali Mirza. Aquest mateix Abbas Mirza any va rebre els ingressos de Gilan per reforçar la seva posició, i va posar sota la seva autoritat als governadors de Qazwin i Khamsa (que estaven en el camí entre Tabriz i Teheran). En esclatar la guerra d'independència de Grècia el 1821, Muhammad Ali Mirza, governador de Kermanshah, germà i rival d'Abbas Mirza, es va revoltar amb suport turc i es va acostar a Bagdad; el príncep Abbas Mirza va dirigir la campanya a Kurdistan. El 1828 d'acord amb el tractat de Turkomančay el tsar va reconèixer a Abbas Mirza com a hereu. Els governs britànics i rus van reconèixer al príncep hereu en un intercanvi de notes. El príncep hereu Abbas Mirza va morir a Meixad el 25 d'octubre de 1833 i el seu fill (net de Fath) Muhammad Mirza (nascut el 1807 també d'una mare de la família Develu de nom Asiya Khatun, filla de Muhammad Khan Develu i neta de Fath Ali Khan Develu) fou declarat hereu. El 1834 va dirigir una de les expedicions que calia fer a les províncies quan retardaven el pagament fix convingut; en aquest cas es va dirigir a Fars contra Farman Farma. Va morir a Isfahan, de camí a Shiraz, el 23 d'octubre de 1834 deixant 57 esposes, 57 fills i 46 (o 48) filles. El fill Abbas Mirza, hereu presumpte, el va premorir un any (25 d'octubre de 1833) i el va succeir el fill del premort, Muhammad Shah Qadjar. Va tenir com a primer ministre (sadr-e azam) a Hadjdji Ibrahim Khan Zand Kalantar al-Shirazi que ja havia servit al seu oncle. El 1801 en va desconfiar i el va fer cegar i executar el 14 d'abril de 1801, i diversos amics i parents foren arrestats. El seu lloc el va ocupar Mirza Muhammad Shafi Mazanderani fins al 1819 quan el va substituir Hadjdji Muhammad Husain Khan Amin al-Daula, i el 1823 fins al 1825; després Allah Yar Khan Qajar Devehlu Asaf al-Dawla va exercir fins al 1828 i aleshores va retornar al càrrec Adallah Khan Amin al-Dawla fins a la mort del xa. Cap d'ells però va gaudir de la posició d'Hadjdji Ibrahim ni va gaudir de plena confiança del xa. (ca)
- Fát Alí Šáh (persky فتحعلی شاه; kolem 1771 – 20. října 1834) byl druhý perský šáh z rodu Kádžárovců. Vládl od 17. června 1797 až do své smrti. Jeho vláda přinesla ztrátu severních území Perské říše (dnešní Gruzie, Dagestán, Ázerbájdžán a Arménie) ve prospěch Ruska v rusko-perských válkách z let 1804–13 a 1826–28. Historik Joseph M. Upton o Fátovi Alím napsal, že „je u Peršanů slavný pro tři věci: svůj výjimečně dlouhý vous, vosí pás a plodnost.“ Šáh měl se svými 160 ženami asi 260 dětí, dospělosti se dožilo 60 synů a kolem 50 dcer. (cs)
- فتح علي شاه (نحو 1183 - 1250 هـ / نحو 1772 - 1834 م) هو شاه فارس وثاني سلاطين السلالة القاجارية. هو فتح علي شاه بن حسين قلي خان جانسوز شاه بن محمد حسن خان القاجاري، المشتهر في شعره بخاقان، ويقال: كان اسمه بابا خان، وشهرته فتح علي شاه. ولد في مدينة دامغان سنة 1183 هـ، وقيل سنة 1185 هـ. استقل بالملك سنة 1212 هـ / 1797 م وقضى معظم حكمه في الحروب الداخلية والخارجية، و هزم أمام روسية التي انتزعت من فارس رقعة كبيرة من القوقاز. توفي باصفهان في التاسع عشر من جمادى الآخرة عام 1250 هـ / 1834 م ودفن بجوار فاطمة بنت موسى الكاظم بقم. (ar)
- Fath Ali Schah (persisch فتحعلی شاه, DMG Fatḥ-ʿAlī Šāh [fæthˈæliː ʃɑh]; gebürtig Baba Chan بابا خان [bɑˈbɑ xɑn]; * um 1771; † 20. Oktober 1834) war der zweite Herrscher der Kadscharen-Dynastie in Persien. Er regierte von 1797 bis 1834 und bestieg den Thron als Nachfolger seines ermordeten Onkels Aga Mohammed Khan.Misstrauisch gegenüber seinem Großwesir Hadsch Ibrahim Khan Kalantar, ließ er diesen exekutieren. Kalantar war bereits unter der Vorgängerdynastie, den Zand-Fürsten, für insgesamt 15 Jahre Großwesir gewesen. (de)
- Ο Φαθ Αλί Σαχ Κατζάρ (Περσικά: فتحعلى شاه قاجار? Var Fath Αli Shah 25 Σεπτεμβρίου 1772 - 23 Οκτωβρίου 1834) ήταν ο δεύτερος μονάρχης (σάχης) της Περσίας από την Δυναστεία των Κατζάρων. Βασίλεψε από τις 17 Ιουνίου, 1797 μέχρι τον θάνατό του. Η μοναρχία του συνδέθηκε με την αναγκαστική και αμετάκλητη απόσπαση των βόρειων εδαφών του Ιράν (Καυκάσια εδάφη), τα οποία είχαν γίνει τμήμα της αυτοκρατορίας επί αιώνες, περιλαμβάνοντας ό,τι είναι σήμερα γνωστό ως Γεωργία, Δημοκρατία του Νταγκεστάν, Αζερμπαϊτζάν και Αρμενία από τη ρωσική αυτοκρατορία μετά τον Ρωσοπερσικό πόλεμο (1804-1813), τον Ρωσοπερσικό πόλεμο (1826-1828) και τις αντίστοιχες συνθήκες του Γκουλιστάν και του Τουρκμεντσάι. Ο ιστορικός Joseph M. Upton λέει ότι «είναι διάσημος μεταξύ των Περσών για τρία πράγματα, την εξαιρετικά μεγάλη γενειάδα του, τη λεπτή μέση του και τους απογόνους του». (el)
- Fath-Ali Ŝaho (naskiĝis la 5-an de septembro 1772 en , mortis la 23-an de oktobro 1834 en Esfahano) estis la dua ŝaho de Irano el la dinastio Kaĝaroj. Li regis ekde la 17-a de junio 1797 ĝis la 23-a de oktobro 1834. Li estis filo de Husejn Koli Ĥano, frato de , unua reĝo de la kaĝara dinastio. Kiam lia onklo estis murdita en 1797, Fath Ali prenis lian lokon. Dum lia regado revigliĝis en Persio la artoj kaj la persa pentrarto, samkiel rigida kondut-regularo en la kortego. (eo)
- Fath-Ali Shah Qajar (Persian: فتحعلىشاه قاجار, romanized: Fatḥ-ʻAli Šâh Qâjâr; May 1769 – 24 October 1834) was the second Shah (king) of Qajar Iran. He reigned from 17 June 1797 until his death on 24 October 1834. His reign saw the irrevocable ceding of Iran's northern territories in the Caucasus, comprising what is nowadays Georgia, Dagestan, Azerbaijan, and Armenia, to the Russian Empire following the Russo-Persian Wars of 1804–1813 and 1826–1828 and the resulting treaties of Gulistan and Turkmenchay. Historian Joseph M. Upton says that he "is famous among Iranians for three things: his exceptionally long beard, his wasp-like waist, and his progeny." At the end of his reign, his difficult economic problems and military and technological liabilities took Iran to the verge of governmental disintegration, which was quickened by a consequent struggle for the throne after his death. Under Fath-Ali Shah, many visual portrayals of himself and his court were created in an effort to commend the crown. These notable include rock reliefs next to the ones erected under the pre-Islamic Sasanian Empire (224–651) in Ray, Fars and Kermanshah. This was done so that he could represent himself as heir to the ancient Persian Empire to his countryfolk and the generations that followed. (en)
- Fath-Ali Xah Qajar dinastiako Iraneko bigarren Xah izan zen. 1797ko ekainaren 17tik 1834ko urriaren 23ra arte gobernatu zuen. Hussein Koli Khan-en semea zen, anaia, Qajar dinastiako lehen erregea. 1797an osaba hil zutenean, Fath Alik hartu zuen bere lekua. Bere erregealdian, pertsiar artea eta pintura berpiztu ziren Pertsian, baita jokabide arau zurrunak gortean ere. (eu)
- Fath Ali Sah, también como Fat′h Ali Shah, Fathalishah, Fathali Shah o Sha Fat Ali (25 de septiembre de 1772-23 de octubre de 1834) fue el segundo sah de Irán de la dinastía kayar. Gobernó desde el 17 de junio de 1797 al 23 de octubre de 1834. Fue el hijo de Hossein Qoli Khan, hermano de Aga Muhammad Khan, que fue el primer rey de esta dinastía. Cuando su tío fue asesinado en 1797, Fath Ali ocupó su lugar. Su reinado estuvo marcado por el resurgimiento de las artes y la pintura persa, así como una etiqueta muy rígida dentro de la corte. En particular, durante su reinado, el retrato y la pintura al óleo de gran tamaño alcanzaron una altura desconocida en cualquier otra dinastía islámica, en gran parte debido a su patrocinio personal. (es)
- Fath Ali Chah Qadjar (en persan : فتحعلیشاه قاجار), né le 25 septembre 1772 à Damghan et mort le 23 octobre 1834 à Ispahan et enterré à Qom, de son nom de naissance Bâbâ Khan, est le deuxième souverain de la dynastie Qadjare d'origine turkmène. Il régna en Perse de 1797 à sa mort. (fr)
- Fath-Ali Shah Qajar (bahasa Persia: فتح على شاه قاجار; var. Fathalishah, Fathali Shah, Fath Ali Shah; 25 September 1772 – 23 October 1834) adalah seorang Shah Qajar kedua dari Persia. ia memerintah dari 17 Juni 1797 sampai kematiannya. (in)
- Fath ʿAli Shah Qajar (in persiano فتح على شاه قاجار; Damghan, 25 settembre 1772 – Esfahan, 23 ottobre 1834) fu scià di Persia dal 17 giugno 1797 al 23 ottobre 1834. Nipote di Agha Muhammad Khan, primo Scià di Persia della dinastia Cagiara, gli succedette sul trono impegnandosi nel rafforzamento della dinastia e nella difesa dell'Impero. Durante il suo regno subì la perdita delle province settentrionali in favore della Russia. (it)
- ファトフ・アリー・シャー（1772年9月5日 - 1834年10月23日。ペルシャ語で、 فتح على شاه قاجار)は、ガージャール朝第2代シャー。 (ja)
- Fat′ḥ-‘Alī Kādjār (Perzisch: فتح على شاه قاجار ) (1771 - 1834) was de tweede Kadjarkoning (sjah) van Perzië. Hij regeerde van 1797 tot 1834 en zijn regering kenmerkte zich door een renaissance van de Perzische kunst. Ook werd hij in het buitenland vermaard door zijn zeer uitgebreide harem en zijn onvergelijkbare schat aan kroonjuwelen. Fat′h Ali was de zoon van Hossein Qoli Khan en de neef van . Hij besteeg de troon van Perzië nadat zijn oom was vermoord. Fat′h Ali's oorspronkelijke naam was Baba Khan maar hij werd gekroond als Fat′h Ali (sjah). Sjahansjahs van Perzië (Iran) (nl)
- Фетх Али-Шах (азерб. Fətəli şah Hüseynqulu xan oğlu Qovanlı-Qacar; перс. فتحعلی شاه), в молодости Баба-хан (Bābā Khan; 25 сентября 1772 — 23 октября 1834) — второй шах Ирана династии Каджаров, правил с 1797 по 1834; племянник и преемник основателя Каджарской династии — скопца Аги Мохаммеда. (ru)
- Fate Ali Xá Cajar (em persa: فتح على شاه قاجار; romaniz.: Fat‘ḥ-‘Alī Shāh Qājār; 25 de setembro de 1772 — 23 de outubro de 1834) foi o segundo xá do Império Cajar, governando de 17 de junho de 1797 até sua morte. (pt)
- Fath-Ali Shah Qajar, född 1772, död 1834, var den andra shahen i den qajariska dynastin i Persien 1797–1834. Fath-Ali kunde efterträda sin farbror Aga Muhammed Khan men fick först kämpa om tronen med sin andra farbror Sadiq Khan. Hans första omsorg var att återuppbygga Teheran, som hade ödelagts av afghanerna. Kort efter hans regeringstillträde inledde de europeiska makterna, som intresserade sig för Persien, diplomatiska förbindelser med honom. Napoleon sände honom år 1807 från Warszawa en särskild ambassad under general , som den 7 maj slöt ett fördrag med honom mot Ryssland. Kriget med Ryssland slutade den 24 oktober 1813 genom fredsfördraget i Gulistan, i vilket Persien definitivt avträdde en rad provinser och även lovade att i framtiden inte hålla några krigsskepp på Kaspiska havet. Då gränserna i detta fredsfördrag dock inte var fastställda i detalj uppstod gång på gång stridigheter, vilket under sommaren 1826 ledde till ett nytt krig. England aktade sig för att ingripa som medlare, då man i så fall enligt ett fördrag slutit i Teheran år 1814 hade måst understödja shahen. Fath-Alis son, den persiske tronföljaren och Azerbajdzjans ståthållare Abbas Mirza, gick över Aras och besatte Talisch. I september blev han emellertid slagen i närheten av Jelizavetpol och tillbakaträngd över floden. På våren 1827 gick ryssarna å sin sida över den persiska gränsen och besatte Etjmiadzin, den armeniske patriarkens residens, och den viktiga fästningen Abbasabad. Då Abbas Mirza ryckte fram till fästningens undsättning led han den 18 juli vid Djevan-Bulak ett tillintetgörande nederlag. Vid försöket att återta Etjmiadzin led han ett andra svårt nederlag vid Abbaran den 29 augusti, och den 13 oktober intog ryssarna det befästade Jerevan. Nu låg hela Azerbajdzjan öppet för ryssarna, som i november utplundrade Ardabil, safavidernas fädernestad som nästan sågs som en helig ort. Den 21 februari 1828 måste shahen gå med på till fred och nödgades avträda provinserna Jerevan och Nachitjevan. Det ekonomiska trångmål som shahen råkade i genom den ryska krigsskadeersättningen utnyttjade England genom att friköpa sig från löftet i Teheranfördraget om militär undsättning under vissa omständigheter. Som ersättning för de förlorade provinserna i väster företog sig nu shahen att även i praktiken underlägga sig Khorasan, som redan länge tillhört hans rike men hittills endast till namnet. Här hade ännu en mäktig persisk adel lyckats bevara en så gott som oberoende ställning, och landet hemsöktes oupphörligen av infall från turkmeniska nomadstammar. På hösten 1831 sändes Abbas Mirza dit och han lyckades på två år underkuva landet, dock underkastade sig somliga av de större städerna först efter ganska långvariga belägringar. Abbas Mirza dog i oktober 1833 i Mashhad. Hans äldste son Muhammed Mirza, som kort förut börjat ett fälttåg mot afghanerna, återvände nu till Tabriz, Azerbajdzjans huvudstad vid underrättelsen om att den gamle shahen Fath-Ali låg på dödsbädden. Shahen avled också kort därpå. (sv)
- Фатх-Алі Шах Каджар (*25 вересня 1772 — 23 жовтня 1834) — шах Ірану в 1797—1834. (uk)
- 法特赫-阿里沙·卡扎爾（波斯語：فتح على شاه قاجار、英語：Fat′h-Ali Shah Qajar；1772年9月25日－1834年10月23日）是伊朗卡扎爾王朝第二位君王，自1797年6月17日開始其統治直至1834年逝世。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Fát Alí Šáh (persky فتحعلی شاه; kolem 1771 – 20. října 1834) byl druhý perský šáh z rodu Kádžárovců. Vládl od 17. června 1797 až do své smrti. Jeho vláda přinesla ztrátu severních území Perské říše (dnešní Gruzie, Dagestán, Ázerbájdžán a Arménie) ve prospěch Ruska v rusko-perských válkách z let 1804–13 a 1826–28. Historik Joseph M. Upton o Fátovi Alím napsal, že „je u Peršanů slavný pro tři věci: svůj výjimečně dlouhý vous, vosí pás a plodnost.“ Šáh měl se svými 160 ženami asi 260 dětí, dospělosti se dožilo 60 synů a kolem 50 dcer. (cs)
- فتح علي شاه (نحو 1183 - 1250 هـ / نحو 1772 - 1834 م) هو شاه فارس وثاني سلاطين السلالة القاجارية. هو فتح علي شاه بن حسين قلي خان جانسوز شاه بن محمد حسن خان القاجاري، المشتهر في شعره بخاقان، ويقال: كان اسمه بابا خان، وشهرته فتح علي شاه. ولد في مدينة دامغان سنة 1183 هـ، وقيل سنة 1185 هـ. استقل بالملك سنة 1212 هـ / 1797 م وقضى معظم حكمه في الحروب الداخلية والخارجية، و هزم أمام روسية التي انتزعت من فارس رقعة كبيرة من القوقاز. توفي باصفهان في التاسع عشر من جمادى الآخرة عام 1250 هـ / 1834 م ودفن بجوار فاطمة بنت موسى الكاظم بقم. (ar)
- Fath Ali Schah (persisch فتحعلی شاه, DMG Fatḥ-ʿAlī Šāh [fæthˈæliː ʃɑh]; gebürtig Baba Chan بابا خان [bɑˈbɑ xɑn]; * um 1771; † 20. Oktober 1834) war der zweite Herrscher der Kadscharen-Dynastie in Persien. Er regierte von 1797 bis 1834 und bestieg den Thron als Nachfolger seines ermordeten Onkels Aga Mohammed Khan.Misstrauisch gegenüber seinem Großwesir Hadsch Ibrahim Khan Kalantar, ließ er diesen exekutieren. Kalantar war bereits unter der Vorgängerdynastie, den Zand-Fürsten, für insgesamt 15 Jahre Großwesir gewesen. (de)
- Fath-Ali Ŝaho (naskiĝis la 5-an de septembro 1772 en , mortis la 23-an de oktobro 1834 en Esfahano) estis la dua ŝaho de Irano el la dinastio Kaĝaroj. Li regis ekde la 17-a de junio 1797 ĝis la 23-a de oktobro 1834. Li estis filo de Husejn Koli Ĥano, frato de , unua reĝo de la kaĝara dinastio. Kiam lia onklo estis murdita en 1797, Fath Ali prenis lian lokon. Dum lia regado revigliĝis en Persio la artoj kaj la persa pentrarto, samkiel rigida kondut-regularo en la kortego. (eo)
- Fath-Ali Xah Qajar dinastiako Iraneko bigarren Xah izan zen. 1797ko ekainaren 17tik 1834ko urriaren 23ra arte gobernatu zuen. Hussein Koli Khan-en semea zen, anaia, Qajar dinastiako lehen erregea. 1797an osaba hil zutenean, Fath Alik hartu zuen bere lekua. Bere erregealdian, pertsiar artea eta pintura berpiztu ziren Pertsian, baita jokabide arau zurrunak gortean ere. (eu)
- Fath Ali Chah Qadjar (en persan : فتحعلیشاه قاجار), né le 25 septembre 1772 à Damghan et mort le 23 octobre 1834 à Ispahan et enterré à Qom, de son nom de naissance Bâbâ Khan, est le deuxième souverain de la dynastie Qadjare d'origine turkmène. Il régna en Perse de 1797 à sa mort. (fr)
- Fath-Ali Shah Qajar (bahasa Persia: فتح على شاه قاجار; var. Fathalishah, Fathali Shah, Fath Ali Shah; 25 September 1772 – 23 October 1834) adalah seorang Shah Qajar kedua dari Persia. ia memerintah dari 17 Juni 1797 sampai kematiannya. (in)
- Fath ʿAli Shah Qajar (in persiano فتح على شاه قاجار; Damghan, 25 settembre 1772 – Esfahan, 23 ottobre 1834) fu scià di Persia dal 17 giugno 1797 al 23 ottobre 1834. Nipote di Agha Muhammad Khan, primo Scià di Persia della dinastia Cagiara, gli succedette sul trono impegnandosi nel rafforzamento della dinastia e nella difesa dell'Impero. Durante il suo regno subì la perdita delle province settentrionali in favore della Russia. (it)
- ファトフ・アリー・シャー（1772年9月5日 - 1834年10月23日。ペルシャ語で、 فتح على شاه قاجار)は、ガージャール朝第2代シャー。 (ja)
- Fat′ḥ-‘Alī Kādjār (Perzisch: فتح على شاه قاجار ) (1771 - 1834) was de tweede Kadjarkoning (sjah) van Perzië. Hij regeerde van 1797 tot 1834 en zijn regering kenmerkte zich door een renaissance van de Perzische kunst. Ook werd hij in het buitenland vermaard door zijn zeer uitgebreide harem en zijn onvergelijkbare schat aan kroonjuwelen. Fat′h Ali was de zoon van Hossein Qoli Khan en de neef van . Hij besteeg de troon van Perzië nadat zijn oom was vermoord. Fat′h Ali's oorspronkelijke naam was Baba Khan maar hij werd gekroond als Fat′h Ali (sjah). Sjahansjahs van Perzië (Iran) (nl)
- Фетх Али-Шах (азерб. Fətəli şah Hüseynqulu xan oğlu Qovanlı-Qacar; перс. فتحعلی شاه), в молодости Баба-хан (Bābā Khan; 25 сентября 1772 — 23 октября 1834) — второй шах Ирана династии Каджаров, правил с 1797 по 1834; племянник и преемник основателя Каджарской династии — скопца Аги Мохаммеда. (ru)
- Fate Ali Xá Cajar (em persa: فتح على شاه قاجار; romaniz.: Fat‘ḥ-‘Alī Shāh Qājār; 25 de setembro de 1772 — 23 de outubro de 1834) foi o segundo xá do Império Cajar, governando de 17 de junho de 1797 até sua morte. (pt)
- Фатх-Алі Шах Каджар (*25 вересня 1772 — 23 жовтня 1834) — шах Ірану в 1797—1834. (uk)
- 法特赫-阿里沙·卡扎爾（波斯語：فتح على شاه قاجار、英語：Fat′h-Ali Shah Qajar；1772年9月25日－1834年10月23日）是伊朗卡扎爾王朝第二位君王，自1797年6月17日開始其統治直至1834年逝世。 (zh)
- Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia. Era fill de (1749-1777) germà d'Agha-Muhàmmad Xah. El seu oncle, en un intent per reconciliar els qajar amb Fat·h-Alí-Khan Develu, el va casar amb una filla d'aquest darrer, que va posar la condició que la corona seria pel primer fill mascle nascut d'aquest matrimoni per damunt de dos germanastres, els dos fills grans de Fat·h-Alí Xah, Muhàmmad-Alí Mirza i Muhàmmad-Kuli Mirza. Així Abbàs Mirza, que va néixer el 1789, fou declarat hereu del llavors hereu. (ca)
- Ο Φαθ Αλί Σαχ Κατζάρ (Περσικά: فتحعلى شاه قاجار? Var Fath Αli Shah 25 Σεπτεμβρίου 1772 - 23 Οκτωβρίου 1834) ήταν ο δεύτερος μονάρχης (σάχης) της Περσίας από την Δυναστεία των Κατζάρων. Βασίλεψε από τις 17 Ιουνίου, 1797 μέχρι τον θάνατό του. Η μοναρχία του συνδέθηκε με την αναγκαστική και αμετάκλητη απόσπαση των βόρειων εδαφών του Ιράν (Καυκάσια εδάφη), τα οποία είχαν γίνει τμήμα της αυτοκρατορίας επί αιώνες, περιλαμβάνοντας ό,τι είναι σήμερα γνωστό ως Γεωργία, Δημοκρατία του Νταγκεστάν, Αζερμπαϊτζάν και Αρμενία από τη ρωσική αυτοκρατορία μετά τον Ρωσοπερσικό πόλεμο (1804-1813), τον Ρωσοπερσικό πόλεμο (1826-1828) και τις αντίστοιχες συνθήκες του Γκουλιστάν και του Τουρκμεντσάι. Ο ιστορικός Joseph M. Upton λέει ότι «είναι διάσημος μεταξύ των Περσών για τρία πράγματα, την εξαιρετικά μεγάλη γε (el)
- Fath-Ali Shah Qajar (Persian: فتحعلىشاه قاجار, romanized: Fatḥ-ʻAli Šâh Qâjâr; May 1769 – 24 October 1834) was the second Shah (king) of Qajar Iran. He reigned from 17 June 1797 until his death on 24 October 1834. His reign saw the irrevocable ceding of Iran's northern territories in the Caucasus, comprising what is nowadays Georgia, Dagestan, Azerbaijan, and Armenia, to the Russian Empire following the Russo-Persian Wars of 1804–1813 and 1826–1828 and the resulting treaties of Gulistan and Turkmenchay. Historian Joseph M. Upton says that he "is famous among Iranians for three things: his exceptionally long beard, his wasp-like waist, and his progeny." (en)
- Fath Ali Sah, también como Fat′h Ali Shah, Fathalishah, Fathali Shah o Sha Fat Ali (25 de septiembre de 1772-23 de octubre de 1834) fue el segundo sah de Irán de la dinastía kayar. Gobernó desde el 17 de junio de 1797 al 23 de octubre de 1834. Fue el hijo de Hossein Qoli Khan, hermano de Aga Muhammad Khan, que fue el primer rey de esta dinastía. Cuando su tío fue asesinado en 1797, Fath Ali ocupó su lugar. (es)
- Fath-Ali Shah Qajar, född 1772, död 1834, var den andra shahen i den qajariska dynastin i Persien 1797–1834. Fath-Ali kunde efterträda sin farbror Aga Muhammed Khan men fick först kämpa om tronen med sin andra farbror Sadiq Khan. Hans första omsorg var att återuppbygga Teheran, som hade ödelagts av afghanerna. Abbas Mirza dog i oktober 1833 i Mashhad. Hans äldste son Muhammed Mirza, som kort förut börjat ett fälttåg mot afghanerna, återvände nu till Tabriz, Azerbajdzjans huvudstad vid underrättelsen om att den gamle shahen Fath-Ali låg på dödsbädden. Shahen avled också kort därpå. (sv)
|
_and_his_twenty-two_sons,_gift_to_King_George_IV_of_England,_Rashtrapati_Bhavan.jpg){kind=link}
_and_his_twenty-two_sons,_gift_to_King_George_IV_of_England,_Rashtrapati_Bhavan.jpg){kind=link}
