About: Diaconicon

An Entity of Type: Whole100003553, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org:8891

The diaconicon (Greek: διακονικόν, romanized: diakonikon; Slavonic: diakonik) is, in Eastern Orthodox and Eastern Catholic churches, the name given to a chamber on the south side of the central apse of the church, where the vestments, books, etc., that are used in the Divine Services of the church are kept (the sacred vessels are kept in the Prothesis, which is on the north side of the sanctuary). Diaconicon and prothesis are collectively known as pastophoria. It can also refer to the liturgical book specifying the functions of the deacon.

Property Value
dbo:abstract
  • El diacònicon (del grec bizantí διαχονιχον, diakonikon) és, en les esglésies ortodoxes orientals i catòliques orientals, una cambra al costat sud de l'absis central, custodiada pel diaca, on es guarden ornaments, llibres, etc., que s'usen en els ritus. Els gots sagrats es guarden en la pròtesi, que és al costat nord del santuari, oposat al diacònicon. Al diacònicon hi ha el thalassidion, una aigüera que desguassa en un lloc on els líquids com l'aigua usada per a rentar els objectes sagrats es poden abocar i on els clergues es renten les mans abans de la litúrgia. El diacònicon sols tenir armaris per emmagatzemar els ornaments de l'església (antependia). Ací també es manté el carbó reservat, i un lloc per escalfar el zeon (aigua bullent que s'aboca al calze abans de la comunió). Les tovalloles i altres objectes s'hi guarden també. Només els bisbes i sacerdots poden asseure's al santuari; els diaques i escolanets poden asseure's al diacònicon quan no són necessaris en el servei. Com que el diacònicon és darrere l'iconòstasi es considera un lloc sagrat, i només aquells que tenen un deure litúrgic poden entrar-hi. Durant el regnat de Justí II (565–574), per un canvi en la litúrgia, el diacònicon i la pròtesi arribaren a situar-se en absis separats a l'extrem est del santuari. Abans d'aquest moment només n'hi havia un absis. A les esglésies del centre de Síria de data una mica anterior, el diacònicon és rectangular; els absis laterals de Kalat-Seman s'hi afegiren més tard. També se'n pot referir al llibre litúrgic que especifica les funcions del diaca. (ca)
  • Diakonikon (διακονικόν – diakonikon, lat. diaconicum, staroslověnsky diakonik, rus. диаконник – diakonnik) je postranní místnost v pravoslavném chrámu či katolickém kostele, zpravidla jižní. Jejím protějškem je severní místnost zvaná žertvennik. (cs)
  • El diaconicón (del griego bizantino διακονικόν, diakonikón) es, en las iglesias ortodoxas orientales y católicas orientales, una cámara dispuesta en el lado sur del ábside central, custodiada por el diácono, donde se guardan los ornamentos, libros, etc., que se usan en los Servicios Divinos. Los vasos sagrados se guardan en la prótesis, que está en el lado norte del santuario, opuesto al diaconicón.​ En el diaconicón está el thalassidion (piscina), un fregadero que desagua en un lugar honorable donde los líquidos como el agua usada para lavar las cosas santas pueden verterse, y donde los clérigos pueden lavarse las manos antes de servir a la Divina Liturgia. El diaconicón tiene habitualmente armarios o cajones donde se almacenan de forma segura los ornamentos y adornos de la iglesia (los antipendia). Aquí también se mantiene el carbón reservado, y un lugar para calentar el (agua hirviendo que se vierte en el cáliz antes de la comunión). Las toallas y otros artículos necesarios se guardan aquí también. Sólo los obispos y sacerdotes pueden sentarse en el santuario; sin embargo, los diáconos y monaguillos pueden sentarse en el diaconicón cuando no son necesarios en el servicio. Debido a que el diaconicón se encuentra detrás del iconostasio se considera un lugar sagrado, y sólo aquellos que tienen un deber litúrgico específico que llevar a cabo deben de entrar en él y se le aplican los reglamentos relativos a la entrada en el santuario. Durante el reinado de Justino II (565–574), debido a un cambio en la liturgia, el diaconicón y la prótesis llegaron a ubicarse en ábsides separados en el extremo este del Santuario. Antes de ese momento sólo había un ábside. En las iglesias en el centro de Siria de fecha un poco anterior, el diaconicón es rectangular; los ábsides laterales en Kalat-Seman han sido añadidos en una fecha posterior. También puede referirse al libro litúrgico que especifica las funciones del diácono.​ (es)
  • The diaconicon (Greek: διακονικόν, romanized: diakonikon; Slavonic: diakonik) is, in Eastern Orthodox and Eastern Catholic churches, the name given to a chamber on the south side of the central apse of the church, where the vestments, books, etc., that are used in the Divine Services of the church are kept (the sacred vessels are kept in the Prothesis, which is on the north side of the sanctuary). Diaconicon and prothesis are collectively known as pastophoria. The diaconicon contains the thalassidion (piscina), a sink that drains into an honorable place where liquids such as the water used to wash holy things may be poured, and where the clergy may wash their hands before serving the Divine Liturgy. The diaconicon will usually have cabinets or drawers where the vestments and church hangings (antependia) may be safely stored. Here will also be kept the reserved charcoal, and a place for heating the zeon (boiling water that is poured into the chalice before Communion). Towels and other necessary items will be kept here also. Only bishops or priests may sit in the sanctuary; however, deacons and altar servers may sit in the diaconicon when they are not needed for the service. Because the diaconicon is located behind the Iconostasis it is considered to be a holy place, and only those who have a specific liturgical duty to perform should go in, and any regulations pertaining to entry into the sanctuary may apply here as well. During the reign of Justin II (565–574), owing to a change in the liturgy, the Diaconicon and Prothesis came to be located in separate apses at the east end of the Sanctuary. Before that time there was only one apse. In the churches in central Syria of slightly earlier date, the diaconicon is rectangular, the side apses at Kalat-Seman having been added at a later date. It can also refer to the liturgical book specifying the functions of the deacon. (en)
  • Un diakonik ou diakonikon (en grec : διακονικόν diakonikon; en russe : диаконник ou Малая ризница) est l'absidiole latérale sud (à droite de l'iconostase) placée sous la surveillance d'un diacre où sont conservés les vases sacrés et les vêtements liturgiques dans les édifices religieux orthodoxes. Elle correspond à la sacristie chez les chrétiens d'occident.Les orthodoxes distinguent la petite sacristie, qu'ils appellent diakonik qui représente une ou deux pièces garnies d'armoires pour contenir les ustensiles liturgiques, de la grande sacristie appelée Bolchaïa riznitsa, des monastères et cathédrales, séparées du bâtiment principal dans une extension ou un bâtiment voisin. L'abside symétriquement opposée au diakonik est le jertvennik où sont déposés les calices et les diskos. (fr)
  • ディアコニコン(Diaconicon)は、初期キリスト教、およびビザンティン時代の教会堂、および正教会の聖堂において、内陣の脇、もしくはイコノスタシスの裏側・至聖所の南側に設けられた、聖具や祭服を保管する部屋、もしくは一角。ただし南側ではない場合もある。 ビザンティン時代の一部の聖堂にも現れているが、現代の正教会においては「ディアコニコン」という用語自体が使われなかったり、あるいは場所そのものを区別しなかったり、区別する場合であっても小部屋では無い事も多い。 * 現代の正教会の聖堂の内部説明であるが、特にディアコニコンは書き込まれていない例。 * 現代の正教会の聖堂の内部説明であるが、特にディアコニコンは書き込まれていない二つ目の例。 (ja)
  • Il diaconicon (in lingua greca Διακονικόν, diakonikon) o diaconico è, nella chiesa ortodossa orientale e in quella cattolica orientale, il nome dato al locale posto a sud dell'abside centrale della chiesa (presbiterio), dove vengono custoditi i paramenti sacri, messali, ecc, usati per l'officiazione della liturgia sacra (gli oggetti sacri vengono invece tenuti nella prothesis, posta a nord del presbiterio). (it)
  • O termo diacônico (em grego: Διακονικόν; romaniz.: diakonikon; em latim: diaconicum) pode referir-se ao lado sul da abside de um altar das igrejas ortodoxas que, junto com a , é o equivalente da sacristia católica. É o local onde vestimentas e livros são guardados e os serventes do altar podem preparar artigos durante os serviços. Frequentemente inclui um balcão, uma pia e um banco no qual os diáconos e serventes podem sentar-se já que a eles não é permitido sentar no altar principal. Em grandes basílicas há o diacônico maior que compõe várias salas: o salutatório, para recepção e audiências do bispo; o tesaurário, para guardar vasos e livros sagrados; e o diacônico propriamente dito. Possivelmente o grego pastofório, onde a santa eucaristia foi reservada, era simplesmente o diacônico. Além disso o termo pode referir-se tanto à Orationes pro pace ("orações para paz; em grego: diakonika) que o diácono precisava proferir diante do povo como seu livro de serviços, comparável ao do sacerdote, que contém as porções fixadas dos principais serviços divinos com a abreviação das partes do sacerdote e das pessoas. Embora podendo variar, o livro contêm as partes da divina liturgia correspondentes ao diácono, os cantos matinais e vespertinos e outros ofícios regulares. (pt)
  • Diaconicon (diakonikon) – apsyda zamykająca nawę boczną w budowlach trójnawowych. Diaconicon przeznaczony był do przechowywania szat księży, służył także jako przebieralnia. Do diaconiconu wierni nie mieli wstępu, ze względu na umieszczenie go w przestrzeni za ikonostasem. (pl)
  • Дияконник (грец. διακονικόν) чи мала ризниця — приміщення в православному храмі, знаходиться в одному з вівтарів за іконостасом, звичайно праворуч від горішнього місця. Являло собою південну частину пастофорії, куди вели південні двері іконостаса. Містить один або декілька закритих ризничних шаф, в яких зазвичай зберігаються поточне богослужбове вбрання, і богослужбові книги. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 3167381 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 2878 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1084225558 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Diakonikon (διακονικόν – diakonikon, lat. diaconicum, staroslověnsky diakonik, rus. диаконник – diakonnik) je postranní místnost v pravoslavném chrámu či katolickém kostele, zpravidla jižní. Jejím protějškem je severní místnost zvaná žertvennik. (cs)
  • Un diakonik ou diakonikon (en grec : διακονικόν diakonikon; en russe : диаконник ou Малая ризница) est l'absidiole latérale sud (à droite de l'iconostase) placée sous la surveillance d'un diacre où sont conservés les vases sacrés et les vêtements liturgiques dans les édifices religieux orthodoxes. Elle correspond à la sacristie chez les chrétiens d'occident.Les orthodoxes distinguent la petite sacristie, qu'ils appellent diakonik qui représente une ou deux pièces garnies d'armoires pour contenir les ustensiles liturgiques, de la grande sacristie appelée Bolchaïa riznitsa, des monastères et cathédrales, séparées du bâtiment principal dans une extension ou un bâtiment voisin. L'abside symétriquement opposée au diakonik est le jertvennik où sont déposés les calices et les diskos. (fr)
  • ディアコニコン(Diaconicon)は、初期キリスト教、およびビザンティン時代の教会堂、および正教会の聖堂において、内陣の脇、もしくはイコノスタシスの裏側・至聖所の南側に設けられた、聖具や祭服を保管する部屋、もしくは一角。ただし南側ではない場合もある。 ビザンティン時代の一部の聖堂にも現れているが、現代の正教会においては「ディアコニコン」という用語自体が使われなかったり、あるいは場所そのものを区別しなかったり、区別する場合であっても小部屋では無い事も多い。 * 現代の正教会の聖堂の内部説明であるが、特にディアコニコンは書き込まれていない例。 * 現代の正教会の聖堂の内部説明であるが、特にディアコニコンは書き込まれていない二つ目の例。 (ja)
  • Il diaconicon (in lingua greca Διακονικόν, diakonikon) o diaconico è, nella chiesa ortodossa orientale e in quella cattolica orientale, il nome dato al locale posto a sud dell'abside centrale della chiesa (presbiterio), dove vengono custoditi i paramenti sacri, messali, ecc, usati per l'officiazione della liturgia sacra (gli oggetti sacri vengono invece tenuti nella prothesis, posta a nord del presbiterio). (it)
  • Diaconicon (diakonikon) – apsyda zamykająca nawę boczną w budowlach trójnawowych. Diaconicon przeznaczony był do przechowywania szat księży, służył także jako przebieralnia. Do diaconiconu wierni nie mieli wstępu, ze względu na umieszczenie go w przestrzeni za ikonostasem. (pl)
  • Дияконник (грец. διακονικόν) чи мала ризниця — приміщення в православному храмі, знаходиться в одному з вівтарів за іконостасом, звичайно праворуч від горішнього місця. Являло собою південну частину пастофорії, куди вели південні двері іконостаса. Містить один або декілька закритих ризничних шаф, в яких зазвичай зберігаються поточне богослужбове вбрання, і богослужбові книги. (uk)
  • El diacònicon (del grec bizantí διαχονιχον, diakonikon) és, en les esglésies ortodoxes orientals i catòliques orientals, una cambra al costat sud de l'absis central, custodiada pel diaca, on es guarden ornaments, llibres, etc., que s'usen en els ritus. Els gots sagrats es guarden en la pròtesi, que és al costat nord del santuari, oposat al diacònicon. Durant el regnat de Justí II (565–574), per un canvi en la litúrgia, el diacònicon i la pròtesi arribaren a situar-se en absis separats a l'extrem est del santuari. Abans d'aquest moment només n'hi havia un absis. (ca)
  • The diaconicon (Greek: διακονικόν, romanized: diakonikon; Slavonic: diakonik) is, in Eastern Orthodox and Eastern Catholic churches, the name given to a chamber on the south side of the central apse of the church, where the vestments, books, etc., that are used in the Divine Services of the church are kept (the sacred vessels are kept in the Prothesis, which is on the north side of the sanctuary). Diaconicon and prothesis are collectively known as pastophoria. It can also refer to the liturgical book specifying the functions of the deacon. (en)
  • El diaconicón (del griego bizantino διακονικόν, diakonikón) es, en las iglesias ortodoxas orientales y católicas orientales, una cámara dispuesta en el lado sur del ábside central, custodiada por el diácono, donde se guardan los ornamentos, libros, etc., que se usan en los Servicios Divinos. Los vasos sagrados se guardan en la prótesis, que está en el lado norte del santuario, opuesto al diaconicón.​ En las iglesias en el centro de Siria de fecha un poco anterior, el diaconicón es rectangular; los ábsides laterales en Kalat-Seman han sido añadidos en una fecha posterior. (es)
  • O termo diacônico (em grego: Διακονικόν; romaniz.: diakonikon; em latim: diaconicum) pode referir-se ao lado sul da abside de um altar das igrejas ortodoxas que, junto com a , é o equivalente da sacristia católica. É o local onde vestimentas e livros são guardados e os serventes do altar podem preparar artigos durante os serviços. Frequentemente inclui um balcão, uma pia e um banco no qual os diáconos e serventes podem sentar-se já que a eles não é permitido sentar no altar principal. Em grandes basílicas há o diacônico maior que compõe várias salas: o salutatório, para recepção e audiências do bispo; o tesaurário, para guardar vasos e livros sagrados; e o diacônico propriamente dito. Possivelmente o grego pastofório, onde a santa eucaristia foi reservada, era simplesmente o diacônico. (pt)
rdfs:label
  • Diacònicon (ca)
  • Diakonikon (cs)
  • Diaconicón (es)
  • Diaconicon (en)
  • Diakonik (fr)
  • Diaconicon (it)
  • ディアコニコン (ja)
  • Diaconicon (pl)
  • Diacônico (pt)
  • Дияконник (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License