| dbo:abstract
|
- L'escola de Cusco és una escola catòlica de pintura sorgida a la ciutat virregnal de Cusco. Va ser potser la més important de l'Amèrica colonial espanyola. Es caracteritza per la seva originalitat i el seu valor artístic resultat de la confluència de dos corrents poderosos: la tradició artística occidental, d'una banda, i l'afany dels pintors indis i mestissos d'expressar la seva realitat i la seva visió del món, per l'altra. Va introduir l'art europeu amb l'objectiu de catequitzar. L'aportació espanyola, i en general europea, a l'escola de pintura de Cusco, es dona des d'època molt primerenca, quan es comença construir la gran . El pintor originari de Camerino a Itàlia que hi va arribar el 1583, no obstant això, marca un primer moment del desenvolupament de l'art de Cusco. Aquest jesuïta introdueix a Cusco un dels corrents en voga a Europa de llavors, el manierisme, les principals característiques del qual eren el tractament de les figures de manera una miqueta allargada, amb la llum focalitzada en elles. Durant les seves dues estades a Cusco, Bitti va rebre l'encàrrec de fer el retaule major de l'església de la seva orde, reemplaçat per un altre després del terratrèmol, i va pintar algunes obres mestres, com La coronació de la Verge, actualment al museu de l'església de la Mercè, i la Verge de l'ocellet, a la catedral. Un altre dels grans exponents del manierisme de Cusco és el pintor , nascut a Lima i deixeble de l'italià . Segons els historiadors bolivians i Teresa Gisbert, autors de la història més completa de l'art de Cusco, Riaño s'ensenyoreix en l'ambient artístic local entre 1618 i 1640, deixant, entre altres obres, els murals del temple d'. També destaca en aquestes primeres dècades del segle xvii, el muralista , amb treballs a les esglésies de Chinchero i . El barroc en la pintura de Cusco és sobretot el resultat de la influència del corrent tenebrista a través de l'obra de Francisco de Zurbarán i de l'ús com a font d'inspiració dels gravats amb art flamenc provinents d'Anvers. , nascut en el Cusco dels anys 1830, és el màxim exponent d'aquesta tendència. Cinc apòstols seus s'aprecien a l'església de Sant Pere, dues en el retaule major i un altre en un retaule lateral. El guarda La Pietat, i el de San Francisco, alguns dels llenços que il·lustren la vida del fundador de l'ordre, que pertanyen a diversos autors. La creixent activitat de pintors indis i mestissos cap a la fi del segle xvii, fa que el terme d'escola de Cusco s'ajusti més estrictament a aquesta producció artística. Aquesta pintura és «de Cusco», d'altra banda, no solament perquè surt de mans d'artistes locals, sinó sobretot perquè s'allunya de la influència dels corrents predominants en l'art europeu i segueix el seu propi camí. Aquest nou art de Cusco es caracteritza, en la temàtica, per l'interès per assumptes costumistes com, per exemple, la processó del Corpus Christi, i per la presència, per primera vegada, de la flora i la fauna andines. Apareixen, així mateix, una sèrie de retrats de cacics indis i de quadres genealògics i heràldics. Quant al tractament tècnic, ocorre un desenteniment de la perspectiva sumat a una fragmentació de l'espai a diversos espais concurrents o en escenes compartimentades. Noves solucions cromàtiques, amb la predilecció pels colors intensos, són un altre tret típic del naixent estil pictòric. Un fet ocorregut a la fi del segle xvii va resultar decisiu per al rumb que va prendre la pintura de Cusco. El 1688, després de permanents conflictes, es produeix una ruptura en el gremi de pintors que acaba amb l'apartament dels pintors indis i mestissos a causa, segons ells, de l'explotació que eren objecte per part dels seus companys espanyols, que d'altra banda constituïen una petita minoria. A partir d'aquest moment, lliures de les imposicions del gremi, els artistes indis i mestissos es guien per la seva pròpia sensibilitat i traslladen al llenç la seva mentalitat i la seva manera de concebre el món. La sèrie més famosa de l'escola de Cusco és, sens dubte, la dels setze quadres del Corpus Christi, que originalment van estar a l'església de Santa Ana i ara es troben en el Museu d'Art Religiós de l'Arquebisbat, excepte tres que estan a Xile. De pintor anònim de la fi del segle xvii (alguns investigadors els atribueixen als tallers de Quispe Tito i Pumacallao), aquests llenços són considerats veritables obres mestres per la riquesa del seu color, la qualitat del dibuix i el ben assolits que estan els retrats dels personatges principals de cada escena. Per si no fos poc, la sèrie té un enorme valor històric i etnogràfic, doncs mostra detalladament els diversos estrats socials del Cusco colonial, així com gran quantitat d'altres elements d'una festa que ja llavors era central en la vida de la ciutat. El pintor indi més original i important és Diego Quispe Tito, nascut a la parròquia de San Sebastián, limítrofa a Cusco, el 1611 i actiu gairebé fins de segle. És en l'obra de Quispe Tito que es prefiguren algunes de les característiques que tindrà la pintura de Cusco a partir d'aleshores, com certa llibertat en el maneig de la perspectiva, un protagonisme abans desconegut del paisatge i l'abundància d'aus en els frondosos arbres que en formen part. El motiu de les aus, sobretot del papagai selvàtic, és interpretat per alguns investigadors com un signe secret que representa la resistència andina o, en tot cas, al·ludeix a la noblesa incaica. La part més valuosa de l'obra de Quispe Tito es troba a l'església del seu poble natal, San Sebastián. Destaca la sèrie de dotze composicions sobre la vida de Joan Baptista, en la nau principal del temple. De gran mestratge són, així mateix, els dos enormes llenços dedicats a Sant Sebastià, el del martiri i el de la mort del sant. Famosa és, finalment, la sèrie del Zodíac que l'artista pinta per a la catedral de Cusco cap a 1680. Un altre dels gegants de l'art de Cusco és Basilio Santa Cruz, d'ascendència indígena com Quispe Tito, però a diferència d'aquest, molt més apegat als cànons de la pintura occidental dins del corrent barroc. Actiu en la segona meitat del segle xvii, Santa Cruz deixa el millor de la seva obra en la catedral, ja que rep l'encàrrec de decorar els murs del costat del cor i dels braços del transsepte. En el quadre de la Verge de Belén, situat en el cor, sobresurt un retrat del bisbe i mecenes que és considerat pels especialistes obra capital de l'escola de Cusco de pintura. Tal és la fama que aconsegueix la pintura de Cusco del segle xvii, que durant el segle següent es produeix un singular fenomen que, curiosament, va deixar petjada no només en l'art sinó en l'economia local. Ens referim als tallers industrials que elaboren llenços en grans quantitats per encàrrec de comerciants que venen aquestes obres en ciutats com Trujillo, Ayacucho, Arequipa i Lima, o fins i tot en llocs molt més allunyats, en els actuals Argentina, Xile i Bolívia. El pintor , actiu cap a la meitat del segle xviii, signa, per exemple, un contracte per lliurar prop de cinc-cents llenços en set mesos. Per descomptat que es tractava del que es coneixia com a pintura "ordinària" per diferenciar-la de la pintura "de brocatejat fi", de disseny molt més elaborat i colorit més ric. L'artista més important del segle xviii és Marcos Zapata. La seva producció pictòrica, que abasta més de 200 quadres, s'estén entre 1748 i 1764. El millor són els cinquanta llenços de gran grandària que cobreixen els arcs alts de la catedral de Cusco i que es caracteritzen per l'abundància de flora i fauna com a element decoratiu. (ca)
- The Cusco School (Escuela cuzqueña) or Cuzco School, was a Roman Catholic artistic tradition based in Cusco, Peru (the former capital of the Inca Empire) during the Colonial period, in the 16th, 17th and 18th centuries. It was not limited to Cusco only, but spread to other cities in the Andes, as well as to present day Ecuador and Bolivia. Many colonial Cusco School paintings are preserved, most of them currently at Cusco, but also in other areas of Peru, the town of Calamarca (Bolivia) and in museums of Brazil, United States and England. (en)
- Cuscoko Eskola (Escuela cuzqueña) Peruko Cuscon (Inka Inperioaren antzinako hiriburua zena) koloniar garaian, XVI., XVII. eta XVIII. mendeetan, kokatutako tradizio artistiko erromatar katolikoa izan zen. Ez zen Cuscora soilik mugatzen, Andeetako beste hirietara hedatu zen, baita gaur egungo Ekuador eta Boliviara ere. Cuscoko Eskola kolonialaren margolan asko gordetzen dira, gehienak gaur egun Cuscon, baina baita Peruko beste gune batzuetan, hirian (Bolivia) eta Brasil, Estatu Batuetako eta Ingalaterrako museoetan ere. (eu)
- La escuela cuzqueña es una célebre escuela de pintura surgida en la ciudad virreinal del Cuzco. Fue quizás la más importante de la América colonial española; se caracteriza por su originalidad y su gran valor y el artístico resultado de la confluencia de dos corrientes poderosas: la tradición artística occidental, por un lado, y el afán de los pintores indígenas y mestizos de expresar su realidad y su visión del mundo, por el otro. (es)
- L'École de Cuzco (escuela cusqueña) est un mouvement artistique catholique qui s'est développée dans le vice-royaume du Pérou au cours des XVIe et XVIIIe siècles, et notamment à Cuzco (ancienne capitale de l'Empire inca), mais également dans d'autres villes des Andes, en Bolivie et en Équateur. (fr)
- Szkoła kuzkeńska (hiszp. Escuela Cuzqueña) – szkoła malarska, której przedstawiciele działali w Cuzco i regionie kuzkeńskim od XVI do XVIII wieku. Główną cechą owego nurtu było łączenie europejskich technik i tematów malarskich z charakterystyczną dla ludności Południowej Ameryki kolorystyką oraz dodawanie do obrazów elementów miejscowej natury i kultury. Szkoła powstała, gdy europejscy malarze (jako jedni z pierwszych wymieniani są czy ) uczyli miejscowych Indian i Metysów malarstwa w stylu niderlandzkiego, hiszpańskiego i włoskiego manieryzmu. Do Europejczyków, którzy kształtowali malarstwo szkoły kuzkeńskiej zalicza się też i . Za jednego z pierwszych lokalnych malarzy szkoły kuzkańskiej uważa się Diego Quispe Tito, przedstawiciela ludu Keczua, pochodzącego z okolicy Cuzco. Uczniowie, przejąwszy techniki i tematykę (sceny biblijne, figuratywne obrazy Marii i świętych) wprowadzili znacznie żywsze barwy, spłaszczenie perspektywy i dodawali elementy niewystępujące na obrazach pierwotnych, takie jak pochodzące z Ameryki Południowej zwierzęta i rośliny. Niekiedy malarze stosowali elementy lokalne, aby lepiej pokazać wymowę obrazu. Na przykład ważne osoby ukazywano w ceremonialnych szatach inkaskich a Marcos Zapata, malując Ostatnią Wieczerzę w katedrze w Cuzco, umieścił na stole pieczoną świnkę morską, która była nie tylko zwykłym daniem, ale też zwierzęciem ofiarnym, co nawiązywało do ofiary Chrystusa (zamiast typowego dla malarstwa europejskiego baranka). Wpływy kuzkańczyków widoczne są nie tylko w malarstwie na terenie Peru, ale także w Argentynie, Boliwii i Chile. Współcześnie malowane obrazy będące kopiami dawnych dzieł albo nowoczesnymi stylizacjami barokowych obrazów szkoły kuzkeńskiej są nadal częstymi dziełami lokalnych malarzy. W Cuzco działa Academia de Bellas Artes w Cusco imienia Diego Quispe Tito (jednak w końcu XX wieku nie nauczano tam tradycyjnego malarstwa).
*
*
*
*
* (pl)
- Школа Куско (исп. Escuela Cuzqueña) — католическая художественная традиция, сложившаяся в Куско, Перу (бывшей столице Империи Инков), во время колониального периода, в XVI—XVIII веках. Она не ограничивалась только регионом Куско, но распространилась и по другим городам в Андах, расположенных на территории современных Боливии и Эквадора. (ru)
- A Escola de Cuzco foi uma escola de pintura colonial peruana centrada na cidade de Cuzco. Sua originalidade reside na confluência de dois elementos formadores distintos: a tradição barroca de pintura trazida pelos colonizadores espanhóis e a contribuição indígena. A vasta maioria das obras deixadas pela Escola de Cuzco versa sobre temas sacros, e o seu estilo típico se caracteriza pela ignorância da perspectiva, pelo uso de cores quentes, pelo interesse na beleza das formas, pelo requintado detalhismo de caráter altamente ornamental e pela desproporção dentre as figuras centrais dos santos e anjos em relação às pessoas comuns que podiam ser representadas junto com eles. As figuras são ataviadas com vestes suntuosas e ocasionalmente são emolduradas por cortinados, colunas ou outros elementos de arquitetura, emprestando-lhes um aspecto majestático e monumental, a despeito das dimensões das obras, que são muitas vezes modestas. Também aparecem com frequência elementos da flora e fauna locais. A maior parte dos trabalhos conhecidos não tem autoria identificada, já que seus criadores, em grande parte índios, vinham de uma cultura em que a criação artística e principalmente a obra religiosa, tinham um caráter coletivo. O propósito primário desta produção era didático. Os espanhóis, desejando converter os Incas ao Catolicismo, enviaram para a região missionários com o objetivo de lhes ensinar a religião através da arte. Fundaram-se então oficinas onde os padres lhes ensinaram a pintar, sendo esse núcleo considerado o primeiro centro artístico organizado das Américas. Logo seu estilo se expandiu para outros centros coloniais da Bolívia e Equador. O estilo inicial foi formado por uma fusão de influências bizantinas, andorranas e flamengas, conhecidas através de gravuras, sobre uma base derivada da corrente tenebrista do barroco espanhol, principalmente pela obra de Francisco de Zurbarán. Um dos primeiros mestres foi o jesuíta italiano Bernardo Bitti, que chegou ao local em 1538. Durante suas duas visitas a Cuzco, Bitti recebeu o encargo de executar o retábulo da igreja, deixando algumas obras-primas como A coroação da Virgem e A Virgem do Passarinho. No século seguinte surge outro grande nome, , nascido em Lima e aluno de . Riaño dominou a pintura na região entre 1618 e 1640. Outro foi o muralista com trabalhos nas igrejas de Chinchero e Urcos. Ambos contribuem para a consolidação do estilo, afastando-o da influência direta européia e dando-lhe um sabor tipicamente local. Também foram notáveis , nascido em 1611, que deu uma importância maior à paisagem dos fundos, e , autor de obra significativa na , dentre a qual seu retrato do bispo é tido como um das composições mais preciosas da Escola. Outro elemento importante para a Escola seguir um rumo independente e original foram as disputas no seio do grêmio de pintores, que culminou em 1688 com a separação entre artistas índios e brancos. Destarte, os índios e mestiços foram liberados do compromisso de seguir os mestres europeus e iniciaram a se guiar por sua própria sensibilidade e visão de mundo. O novo estilo que começou a florescer introduziu elementos da flora e fauna andinas e passou a aceitar cenas secundárias mostrando os costumes indígenas. Também aparecem retratos de chefes índios e quadros com árvores genealógicas. As técnicas européias são em parte abandonadas, e com isso o uso da perspectiva desaparece ou mostra uma aplicação imperfeita, fragmentando o espaço pictórico numa profusão de detalhes decorativos ou cenas secundárias. Também a cor se torna mais viva. Entre os séculos XVII e XVIII a Escola de Cuzco já havia adquirido enorme prestígio; prova o registro em um dos ateliês de uma encomenda de 500 telas a serem entregues no curto período de sete meses para várias províncias da região e até mesmo para cidades da Argentina e do Chile. Mesmo que provavelmente nem todas elas terão sido de primeira água, o mais das vezes obras menores de execução fácil, e não "de brocateado fino" como se chamavam as peças importantes, diz muito bem da intensa atividade artística local. No século XVIII o artista mais destacado é , produzindo mais de 200 quadros, cinqüenta dos quais de grandes dimensões, hoje adornando a Catedral de Cuzco. , no século XIX, é um dos últimos mestres de nomeada. A Escola de Cuzco mantém influência até os dias de hoje. São muitos os artistas peruanos modernos que realizam cópias de obras famosas ou criam novas continuando o estilo definido há séculos.
* Detalhe de rara pintura, onde se vê a figura de Cristo repetida por 3 vezes, representando a Santíssima Trindade na coroação de Maria - século XVI - coleção particular - Rio de Janeiro.
* Luís Riaño: Anunciação, 1632.
* Diego Cusihuamán: O batismo de Cristo, início do século XVII
* Detalhe da obra Desfile de la Parroquia de San Sebastián, da série sobre o Corpus Christi
* José e Jesus, c. 1700
* Nossa Senhora de Belém, século XVIII
* Nossa Senhora de Guadalupe, século XVIII. Acervo Artístico-Cultural dos Palácios do Governo do Estado de São Paulo
* A adoração dos Reis Magos, c. 1740-1760
* Calvário, século XVIII. Acervo Artístico-Cultural dos Palácios do Governo do Estado de São Paulo (pt)
|
| rdfs:comment
|
- The Cusco School (Escuela cuzqueña) or Cuzco School, was a Roman Catholic artistic tradition based in Cusco, Peru (the former capital of the Inca Empire) during the Colonial period, in the 16th, 17th and 18th centuries. It was not limited to Cusco only, but spread to other cities in the Andes, as well as to present day Ecuador and Bolivia. Many colonial Cusco School paintings are preserved, most of them currently at Cusco, but also in other areas of Peru, the town of Calamarca (Bolivia) and in museums of Brazil, United States and England. (en)
- Cuscoko Eskola (Escuela cuzqueña) Peruko Cuscon (Inka Inperioaren antzinako hiriburua zena) koloniar garaian, XVI., XVII. eta XVIII. mendeetan, kokatutako tradizio artistiko erromatar katolikoa izan zen. Ez zen Cuscora soilik mugatzen, Andeetako beste hirietara hedatu zen, baita gaur egungo Ekuador eta Boliviara ere. Cuscoko Eskola kolonialaren margolan asko gordetzen dira, gehienak gaur egun Cuscon, baina baita Peruko beste gune batzuetan, hirian (Bolivia) eta Brasil, Estatu Batuetako eta Ingalaterrako museoetan ere. (eu)
- La escuela cuzqueña es una célebre escuela de pintura surgida en la ciudad virreinal del Cuzco. Fue quizás la más importante de la América colonial española; se caracteriza por su originalidad y su gran valor y el artístico resultado de la confluencia de dos corrientes poderosas: la tradición artística occidental, por un lado, y el afán de los pintores indígenas y mestizos de expresar su realidad y su visión del mundo, por el otro. (es)
- L'École de Cuzco (escuela cusqueña) est un mouvement artistique catholique qui s'est développée dans le vice-royaume du Pérou au cours des XVIe et XVIIIe siècles, et notamment à Cuzco (ancienne capitale de l'Empire inca), mais également dans d'autres villes des Andes, en Bolivie et en Équateur. (fr)
- Школа Куско (исп. Escuela Cuzqueña) — католическая художественная традиция, сложившаяся в Куско, Перу (бывшей столице Империи Инков), во время колониального периода, в XVI—XVIII веках. Она не ограничивалась только регионом Куско, но распространилась и по другим городам в Андах, расположенных на территории современных Боливии и Эквадора. (ru)
- L'escola de Cusco és una escola catòlica de pintura sorgida a la ciutat virregnal de Cusco. Va ser potser la més important de l'Amèrica colonial espanyola. Es caracteritza per la seva originalitat i el seu valor artístic resultat de la confluència de dos corrents poderosos: la tradició artística occidental, d'una banda, i l'afany dels pintors indis i mestissos d'expressar la seva realitat i la seva visió del món, per l'altra. Va introduir l'art europeu amb l'objectiu de catequitzar. (ca)
- Szkoła kuzkeńska (hiszp. Escuela Cuzqueña) – szkoła malarska, której przedstawiciele działali w Cuzco i regionie kuzkeńskim od XVI do XVIII wieku. Główną cechą owego nurtu było łączenie europejskich technik i tematów malarskich z charakterystyczną dla ludności Południowej Ameryki kolorystyką oraz dodawanie do obrazów elementów miejscowej natury i kultury. Wpływy kuzkańczyków widoczne są nie tylko w malarstwie na terenie Peru, ale także w Argentynie, Boliwii i Chile.
*
*
*
*
* (pl)
- A Escola de Cuzco foi uma escola de pintura colonial peruana centrada na cidade de Cuzco. Sua originalidade reside na confluência de dois elementos formadores distintos: a tradição barroca de pintura trazida pelos colonizadores espanhóis e a contribuição indígena.
* Detalhe de rara pintura, onde se vê a figura de Cristo repetida por 3 vezes, representando a Santíssima Trindade na coroação de Maria - século XVI - coleção particular - Rio de Janeiro.
* Luís Riaño: Anunciação, 1632.
* Diego Cusihuamán: O batismo de Cristo, início do século XVII
*
* José e Jesus, c. 1700
*
*
*
* (pt)
|
