| dbo:abstract
|
- البهمنيون سلاسة أفغانية شيعية حكمت معظم مناطق هضبة الدكن في الهند من نحو سنة 748 إلى 932 هـ /1347–1527. كانت أول مملكة إسلامية مستقلة في جنوب الهند.وواحدة من الممالك الهندية الكبيرة في العصور الوسطى .تأسست الامبراطورية بفضل علاء مسعود الدين حسن بهمن شاه كانوا قد ثاروا ضد محمد بن تغلق بسلطنة دلهي. نذير الدينكانت عاصمتها «حسن آباد» (تسمى اليوم كلبركة) من سنة 748 هـ إلى سنة 826 هـ، ثم «محمد آباد» (تسمى اليوم ) بعد ذلك. (ar)
- Els bahmànides foren una dinastia que va governar Dècan del 1347 al 1527. Un grup d'emir o nobles musulmans turcs dirigits per Ismail Mukh es va revoltar amb èxit contra el sultà de Delhi, Muhammad ibn Tughluk. Un dels nobles principals va suplantar Ismail i fou proclamat sultà sota el nom d'Ala al-Din Hasan Bahman Shah (1347) iniciant la dinastia bahmànida (1347) que va tenir capital a Gulbarga. El seu domini cap al sud quedava tallat per les muntanyes i a l'oest, més enllà de la regió dels Ghats Occidentals, el domini fou discontinu i Goa per exemple va ser ocupada i perduda diverses vegades. El límit sud era el riu Tungadhabra i més al sud s'enfrontaren als reis de Vijayanagar. El primer sultà Ala al-Din Bahmam Shah es va estendre cap a Berar al nord, fins a la riba esquerra del Tunghabhadra al sud, i de Dabal a l'oest fins a Telingana a l'est cap a Golconda. Va fer la guerra amb Vijayanagar el 1347 i 1349. Muhammad Shah que va succeir al seu pare el 1358 va fer la guerra amb Vijayanagar (1365-1366) i Warangal (1371) i va adquirir un gran botí; es diu que uns 500000 hindús foren morts durant el seu regnat. Les fronteres es van estendre per Telingana el 1373; va morir el 1375 i el va succeir el seu fill Mujahid Shah, que fou assassinat al cap de tres anys pel seu oncle Daud o Dawud Khan, que el va succeir (1378) però el mateix any fou assassinat i Muhammad, net del fundador de la dinastia, fou proclamat sultà, governant de manera pacífica fins a la seva mort el 1397. El va succeir el seu fill Ghiyath al-Din, que només va regnar dos mesos sent deposat i cegat per l'esclau malcontent Lalchin, que va proclamar sultà al seu germà Shams al-Din. Però Firuz Khan i Ahmad Khan, nets de Bahman Shah, que estaven casats respectivament amb dues germanes de Ghiyath al-Din, es van revoltar i forçant el pas fins a palau van fer presoners a Shams al-Din i Lalchin després de cinc mesos de govern. Firuz fou proclamat sultà (1397) i Shams al-Din fou cegat i Lalchin executat. Firuz fou proclamat sultà amb títol de Tadj al-Din. El 1398 el raja de Vijayanagar va envair el Raichur Doab, i Firuz va iniciar la guerra contra aquest raja al que va derrotar, saquejant una part dels seus territoris. El 1404 el raja va avançar cap a Mugdal i es va reprendre la guerra però altre cop Vijayanagar fou derrotat i va haver de demanar la pau (1406) que li fou concedida a canvi de donar la seva filla en matrimoni al sultà i pagar un tribut en elefants, joies i diners; el fort de Bankapur fou cedit als bahmànides com a dot. El 1417 el sultà va atacar la fortalesa de Pangal a Telingana i els rages de Vijayanagar i Warangal, entre d'altres, van córrer en ajut dels assetjats; les forces bbahmànides foren delmades per una pesta però tot i així va presentar batalla als atacants, sent no obstant derrotat i els musulmans massacrats, i Firuz perseguit fins als seus dominis que en part foren saquejats (1420). El sultà es va posar malalt i va abdicar finalment el 1422 en favor del seu germà Ahmad Shah. Ahmad va avançar cap al riu Tungabhadra i va derrotar el raja de Vijayanagar (1422); es va signar la pau per la qual el raja va haver de pagar el tribut enderrarit; el mateix any 1422 Ahmad va saquejar Warangal i el 1424 Warangal fou ocupada i s'hi va establir un governador bahmànida. El 1428 van lliurar una guerra victoriosa contra Hushang Shah de Malwa per Kherla, seguida el 1430/1431 d'una guerra (en aliança amb Jhalawar) contra Gujarat que va acabar en fracàs. El 1430 va fundar Bidar on va morir el 1436. El va succeir el seu fill Ala al-Din Ahmad II (1436-1458) que altra vegada va fer la guerra contra Vijayanagar, però aquesta vegada fou derrotat (1443). Ala al-Din fou succeït el 1458 pel seu fill Humayun conegut com "el Cruel"; poc després de pujar al tron va marxar cap a Nalgonda per sufocar una revolta que havia esclatat a les províncies de Telingana; però mentre era allí es va assabentar d'una revolta a Bidar i va deixar la direcció de la campanya al seu ministre, retornant a Bidar on va fer matar milers de persones innocents; els caps hindús locals de la regió de Warangal tenien l'ajut d'Orissa, i el general d'aquest regne, Hamvira, va ocupar Warangal el 1460. Les crueltats del sultà bahmànida es van acabar només amb la seva mort el 1461, pujant al tron el seu fill gran Nizam al-Din Ahmad III (1461-1463). El 1461/1462 Mahmud Khaldji de Malwa i el seu aliat gudjapati radja d'Orissa, Kapilendra, es van aliar i van poder ocupar Bidar i els bahmànides es van salvar només per la intervenció de Mahmud Shah Begada de Gujarat. Mort Ahmad III el va succeir el seu germà Shams al-Din Muhammad III que va governar del 1463 al 1482. En una guerra el 1468 per la possessió de Mahur i Ellichpur, els bahmànides van ocupar temporalment Kherla, però finalment el tractat de pau va restablir els límits anteriors a la guerra entre Malwa i els bahmànides. A l'oest els bahmànides dominaven Dabul i Chowl però no podien controlar la regió costanera a l'oest dels Ghats i no podien impedir les incursions dels reis de i de fins que els bahmànides, en temps del wazir Mahmud Gawan, van poder ocupar Sangameshwar i Goa el 1471 i 1472. Aquest regnat és famós pel govern i execució de Mahmud Gawan. El sultanat va arribar a les aigües de la badia de Bengala el 1472 però Orissa es va imposar. Conflictes interns a Orissa van permetre als bahmànides reprendre la guerra (1477/1478 i 1480) per estendre el seu domini cap al golf de Bengala, domini que van aconseguir temporalment. Telangana fou dividida en dos províncies amb capitals a Warangal i Rajahmundry. El 1481 va fer una darrera guerra amb Vijayanagar; la disputada regió del Doab va quedar com a terra de ningú entre els dos estats (fins que Krishnal Deva Raya de Vijayanagar la va incorporar definitivament el 1509). El sultà va morir el 1482 i el va succeir el seu fill Mahmud Shah, dedicat als plaers i la disbauxa; va començar la descomposició de l'estat i es van formar cinc sultanats rivals: Sultanat de Bijapur, Sultanat d'Ahmednagar, Sultanat de Golconda, Sultanat de Bidar i Sultanat de Berar. va esdevenir el ministre principal del sultà i el va induir a fer la guerra contra , que governava a Bijapur com a sultà independent; però les forces bahmànides foren derrotades i el sultà va haver de retornar a Bidar. Kasim va morir el 1504 i el seu fill emir Barid va esdevenir ministre i de fet tenia tot el poder a les seves mans (vegeu baridxàhida). Mort Yusuf Khan el 1510, emir va intentar altre cop dominar Bijapur. Mahmud Shah va morir el 1518 i el va succeir el seu fill Ahmad Shah IV, sense cap poder, i morí al cap de poc (1520); el seu fill Ala al-Din fou assassinat per emir Barid que va posar al tron a (1520-1523) i després a Kalim Allah Shah (1523-1526); finalment el segon fou enviat en exili a Ahmadnagar on va morir un temps després (va reclamar el tron fins a la seva mort vers el 1537). Fou el darrer representant de la dinastia que havia governat més de 180 anys. emir Barid va assolir el poder total (peo no el títol) i després de constants guerres amb Bijapur i Berar va morir a Dawlatabad (1538), i el va succeir el seu fill Ali Barid, que va agafar el títol de xa. (ca)
- Das Bahmani-Sultanat war ein islamischer Staat in Zentralindien und existierte von 1345/1347 bis etwa 1490. (de)
- The Bahmani Sultanate, or Deccan, was a Persianate Sunni Indo-Muslim Kingdom located in the Deccan region. It was the first independent Muslim kingdom of the Deccan, and was known for its perpetual wars with its rival Vijayanagara, which would outlast the Sultanate. The Sultanate was founded in 1347 by Ala-ud-Din Bahman Shah. It later split into five successor states that were collectively known as the Deccan sultanates. (en)
- El sultanato Bahmaní (también denominado Imperio bahmaní) fue un reino islámico del Decán surgido en el sudeste de la India, contemporáneo del medioevo europeo, y el primero de la región de confesión chiita. Véanse también: Historia de la India y Conquistas musulmanas en el subcontinente indio. (es)
- Kesultanan Bahmani adalah negara Islam di India selatan dan merupakan salah satu kerajaan India abad pertengahan terbesar. Kesultanan Bahmani adalah kerajaan Syiah pertama di India Selatan. Ketika Kesultanan Bahmani pecah, sisa-sisa wilayanya membentuk Kesultanan-kesultanan Dekkan. (in)
- Bahmanî était un sultanat situé dans le Dekkan en Inde du Sud. Le sultanat est fondé en 1347 par le gouverneur d’origine afghane Alâ ud-Dîn Bahman, révolté contre son suzerain le sultan de Delhi, Muhammad bin-Tughlûq. Ayant réussi à se libérer de l’emprise des sultans, il établit un État indépendant à Gulbargâ hors des provinces méridionales du sultanat de Delhi. La capitale de Bahmanî est Ahsanâbâd — parfois notée Hasanâbâd, aujourd’hui la ville de Gulbargâ — entre 1347 et environ 1425, puis elle est déplacée à Muhammadâbâd, aujourd’hui Bîdâr, la puissance du sultanat décroissant à partir de cette période. Les Bahmanî se disputent le contrôle du Dekkan avec le royaume hindou de Vijayanâgara situé sur leur frontière sud. La noblesse musulmane du sultanat est divisée en deux factions antagonistes. Celle des Dakhani, regroupant les descendants de marchands arabes installés au Deccan depuis le Xe siècle, les musulmans (turcs, afghans ou indiens) venus du nord lors de l’expansion du sultanat de Delhi, les Habshi (mamluk, esclaves abyssiniens) et les hindous convertis. La faction des "étrangers", Afaqis ou gharib, est composée d’immigrés arabes, turcs ou iraniens de la région du Golfe Persique ; ils s’établissent dans la région au début du XVe siècle à l’appel des sultans bahmanides pour occuper des postes d’administration civile ou militaire. Les derniers sont en majorité de confession chiite, de langue persane et constituent une élite, alors que les Dakhani sunnites, qui parlent une dialecte ourdou, occupent des positions subalternes. La rencontre de ces cultures différentes amène la naissance d’une civilisation dakhani originale, marqué par le chiisme duodécimain importé mais largement ouverte à la culture hindoue. La littérature en langue dakhani se développe, notamment grâce au mécénat des sultans bahmanî. Le vizir , savant, marchand et lettré iranien devient l’homme fort du sultanat en 1453 et 1481 et le porte à son apogée. Il réussit à repousser une offensive de Mahmûd Khaljî, sultan du Mâlvâ (1468), puis reprend Goa (1470), ce qui lui vaut d’être célébré comme un héros. Il réforme ensuite l’administration en vue d’affaiblir le pouvoir des gouverneurs. Certaines régions sont placées sous son autorité directe. Tous les militaires sont payés en partie en monnaie et pour le reste par l’iqtâ. Son administration réussit à maintenir l’équilibre entre les factions. Il est exécuté à l’instigation des Dakhani en avril 1481. Après sa mort les deux groupes s’opposent violemment jusqu’à la dislocation du sultanat. Après 1518, le sultanat se démembre en cinq États, Ahmadnâgar, Bîjâpur, Bîdâr, Berâr et Golkonda, connus collectivement comme sultanats de Dekkan. Ils se font une guerre incessante, ce qui facilite leur intégration échelonnée au sein de l’Empire moghol.Le sultanat a commis le plus grand massacre d'hindous. (fr)
- Il Sultanato o impero di Bahman o bahmanide fu uno stato musulmano dell'altopiano del Deccan nell'India meridionale e uno dei più grandi regni del medioevo indiano. Il sultanato venne fondato il 3 agosto 1347 dal governatore turco ʿAlāʾ al-Dīn Bahman Shāh (in persiano (علاءالدین بهمنشاه), che si rivoltò contro il sultano di Delhi, Muḥammad ibn Ṭughlāq. Naṣīr al-Dīn Shāh Ismāʿīl cedette il potere in quel giorno in favore di Ẓafar Khān che ascese al trono con il titolo di ʿAlāʾ al-Dīn Bahman Shāh. Stabilì uno Stato indipendente nelle provincie meridionali del Sultanato di Delhi. La capitale fu Ahsanabad (ora Gulbarga) tra il 1347 e il 1425, successivamente fu trasferita a Muḥammadābād (attuale Bidar). Il Sultanato di Bahmani contese il controllo del Deccan all'impero indù di Vijayanagara più a sud. Il sultanato raggiunse il suo massimo splendore con il visir Mahmud Gawan (1466-1481). Ma nel 1518 il sultanato si divise in cinque Stati: Ahmednagar, Berar, Bidar, Bijapur, e Golconda, noti collettivamente come Sultanati del Deccan. (it)
- Het Bahmanidenrijk of Bahmanisultanaat (Urdu: بہمنی سلطنت; devanagari: बहमनी सल्तनत) was tussen de 14e en 16e eeuw een sultanaat in het zuiden van India. Het was het eerste koninkrijk dat zich uitsluitend tot het zuiden van India beperkte, dat door islamitische machthebbers bestuurd werd. Het sultanaat ontstond door afsplitsing van het sultanaat van Delhi en viel aan het begin van de 16e eeuw uiteen in de vijf kleinere sultanaten van de Dekan (Ahmednagar, , Berar, Golkonda en Bijapur). Het sultanaat werd in 1470 bezocht door de Russische ontdekkingsreiziger . Nikitin schreef dat de grotendeels hindoeïstische bevolking in grote armoede leefde en de sultan voor het bestuur afhankelijk was van een toestroom van avonturiers uit de islamitische wereld. (nl)
- 바흐마니 술탄국(페르시아어: بهمنيان سلطان)은 남인도 데칸 일대에 존재했던 페르시아계 이슬람 제국이다. 바흐마니 술탄국은 데칸 최초의 독립 이슬람 왕국이었으며, 자국보다 오래 존속한 힌두 경쟁국인 비자야나가라 제국과의 끊임없는 전쟁으로 유명하다. 바흐마니 술탄국은 1347년 알라 웃 딘 바흐만 샤에 의해 설립되었다. 술탄국은 나중에 으로 묶이는 5개의 후계국으로 분할되었으며, 데칸 술탄국들은 탈리코타 전투 이후 비자야나가라 제국의 수도를 약탈하였다. 현대 학자들은 바흐마니 왕조사에 대한 자료로 주로 피리슈타, 샤이드 알리 타바타바이 등의 중세 연대기의 기록을 참조하고 있으며, 다른 현대 작품으로는 시바타트바 친타마니 구루 차리트라가 있다. 아타나시우스 니키틴은 이 왕국을 여행하였으며, 그는 막대한 "귀족의 부"를 농민의 비참함 및 힌두교도의 검소함과 대조시켰다. (ko)
- バフマニー朝（バフマニーちょう、ヒンディー語: बहमनी सल्तनत, 英語: Bahmani Sultanate）とは、14世紀中ごろから16世紀初頭にかけて、インド亜大陸のデカン地方を支配したイスラーム王朝（1347年 - 1527年）。首都はグルバルガ（現、カラブラギ）とビーダル。バフマニー・スルターン朝、バフマン朝とも呼ばれる。 (ja)
- Sułtanat Bahmanidów – państwo muzułmańskie w Indiach ze stolicą w Gulbardze, a potem w Bidarze. Założył je namiestnik sułtana delhijskiego Muhammada Tughlaka, Ala ad-Din Bahmani. Był on pochodzenia perskiego. Jego secesja miała miejsce w 1347 roku i za jego rządów państwo przeżywało szczyt swej świetności.Szachowie Bahmanidzcy wprowadzili w swoim królestwie wzorce kulturowe bazujące na perskiej tradycji i ustanowili język dakhini językiem urzędowym. W sułtanacie rozwijał się również muzułmański nurt mistyczny - sufizm.Bahmanidzi stale toczyli walki z hinduskim państwem Widżajanagar, które próbowało uzyskać supremację w Dekanie. Za najwybitniejszego władcę sułtanatu uznawany jest Firuz Szach panujący w okresie od 1397 - 1422 roku, na który też przypada największy rozkwit państwa.Na przełomie XV i XVI w. sułtanat Bahmanidów rozpadł się na pięć niezależnych księstw - Ahmadnagar, Bidźapur, Golkonda, i Bidar. (pl)
- Бахмани́йский султана́т — первое исламское государство на юге Индии. Основано в 1347 году на западе Декана мусульманами-шиитами, восставшими против Делийского султаната во главе с делийским военачальником Хасаном Зафар-ханом, принявшим титул Бахман-шаха. После распада государства Бахманидов в 1518—1527 годах на его месте образовались султанаты Биджапур, Берар, Ахмаднагар, Бидар и Голконда (т. н. Деканские султанаты). Во главе государства стояли султаны из династии Бахманидов, правившие из города Гулбарга. В 1429 году столица была перенесена в Бидар. К югу от реки Кришна расстилалась Виджаянагарская империя, с которой на протяжении всей своей истории султанат вёл ожесточённую борьбу. В начале 1470-х годов султанат и его главные центры (Бидар и Голконду) с торговыми целями объехал тверской купец Афанасий Никитин. О его путешествии повествуется в «Хожении за три моря». (ru)
- O Sultanato de Bamani (1347-1518), também denominado Império Bâmane, foi um reino muçulmano do Decão, no sul da Índia, contemporâneo da Idade Média europeia, e o primeiro da região de confissão muçulmana. (pt)
- Bahmanisultanatet eller Bahmanidynastin, var ett självständigt rike på Deccan i södra Indien från 1347 till 1518, när det krossades av mogulriket. Riket uppstod efter ett uppror av den muslimska adeln i Indien mot delhisultanen Muhammad ibn Tughluq 1345. Grundare och förste sultan var och rikets huvudstad var Ahsanabad till 1425, när sultanen flyttade till Muhammadabad (Bidar). På höjden av sin makt stod sultanatet 1466-1481, när var storvesir (chefsminister). (sv)
- Бахмані — перша мусульманська держава на півдні Індії. Заснована 1347 року на заході Декану раджами, повсталими проти Делійського султанату. Після розпаду держави Бахманідів у 1518-25 роках на її місці утворилися султанати Біджапур (династія Аділ-шахів), Берар (династія Імад-шахів), Ахмеднагар (династія Нізам-шахів), Бідар (династія Барід-шахів) і Голконда (династія Кутб-шахів)). На чолі держави стояли султани з династії Бахманідів, що правили з міста . 1429 року столицю перенесли до Бідара. На південь від річки Крішна знаходилась Віджаянагарська імперія, з якою протягом всієї своєї історії султанат вів запеклу боротьбу. На початку 1470-х років Бахманідську державу та її головні центри (Бідар і Голконду) з торговими цілями об'їхав тверський купець Афанасій Нікітін. Про його подорожі розповідається в «Ходінні за три моря». В цей час держава досягла нового піднесення завдяки діяльності першого міністра Махмуда Гавана. (uk)
- 巴赫曼尼苏丹國（1347年-1518年 泰卢固语：బహుమనీ సామ్రాజ్యము）بہمانی سلطانت)是处于印度德干高原的古代苏丹国。 1347年，阿富汗君主摆脱了德里苏丹國的束缚，建都古尔伯加。1425年移都比德尔。1518年巴赫曼尼苏丹國的统治瓦解，取而代之的是五个独立的苏丹國，所谓的德干苏丹國：比德尔、比贾布尔、艾哈迈德讷格尔、以及。五个苏丹國纷争不休，战乱不断。最后莫卧儿入侵，各苏丹國逐一沦陷。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- البهمنيون سلاسة أفغانية شيعية حكمت معظم مناطق هضبة الدكن في الهند من نحو سنة 748 إلى 932 هـ /1347–1527. كانت أول مملكة إسلامية مستقلة في جنوب الهند.وواحدة من الممالك الهندية الكبيرة في العصور الوسطى .تأسست الامبراطورية بفضل علاء مسعود الدين حسن بهمن شاه كانوا قد ثاروا ضد محمد بن تغلق بسلطنة دلهي. نذير الدينكانت عاصمتها «حسن آباد» (تسمى اليوم كلبركة) من سنة 748 هـ إلى سنة 826 هـ، ثم «محمد آباد» (تسمى اليوم ) بعد ذلك. (ar)
- Das Bahmani-Sultanat war ein islamischer Staat in Zentralindien und existierte von 1345/1347 bis etwa 1490. (de)
- The Bahmani Sultanate, or Deccan, was a Persianate Sunni Indo-Muslim Kingdom located in the Deccan region. It was the first independent Muslim kingdom of the Deccan, and was known for its perpetual wars with its rival Vijayanagara, which would outlast the Sultanate. The Sultanate was founded in 1347 by Ala-ud-Din Bahman Shah. It later split into five successor states that were collectively known as the Deccan sultanates. (en)
- El sultanato Bahmaní (también denominado Imperio bahmaní) fue un reino islámico del Decán surgido en el sudeste de la India, contemporáneo del medioevo europeo, y el primero de la región de confesión chiita. Véanse también: Historia de la India y Conquistas musulmanas en el subcontinente indio. (es)
- Kesultanan Bahmani adalah negara Islam di India selatan dan merupakan salah satu kerajaan India abad pertengahan terbesar. Kesultanan Bahmani adalah kerajaan Syiah pertama di India Selatan. Ketika Kesultanan Bahmani pecah, sisa-sisa wilayanya membentuk Kesultanan-kesultanan Dekkan. (in)
- 바흐마니 술탄국(페르시아어: بهمنيان سلطان)은 남인도 데칸 일대에 존재했던 페르시아계 이슬람 제국이다. 바흐마니 술탄국은 데칸 최초의 독립 이슬람 왕국이었으며, 자국보다 오래 존속한 힌두 경쟁국인 비자야나가라 제국과의 끊임없는 전쟁으로 유명하다. 바흐마니 술탄국은 1347년 알라 웃 딘 바흐만 샤에 의해 설립되었다. 술탄국은 나중에 으로 묶이는 5개의 후계국으로 분할되었으며, 데칸 술탄국들은 탈리코타 전투 이후 비자야나가라 제국의 수도를 약탈하였다. 현대 학자들은 바흐마니 왕조사에 대한 자료로 주로 피리슈타, 샤이드 알리 타바타바이 등의 중세 연대기의 기록을 참조하고 있으며, 다른 현대 작품으로는 시바타트바 친타마니 구루 차리트라가 있다. 아타나시우스 니키틴은 이 왕국을 여행하였으며, 그는 막대한 "귀족의 부"를 농민의 비참함 및 힌두교도의 검소함과 대조시켰다. (ko)
- バフマニー朝（バフマニーちょう、ヒンディー語: बहमनी सल्तनत, 英語: Bahmani Sultanate）とは、14世紀中ごろから16世紀初頭にかけて、インド亜大陸のデカン地方を支配したイスラーム王朝（1347年 - 1527年）。首都はグルバルガ（現、カラブラギ）とビーダル。バフマニー・スルターン朝、バフマン朝とも呼ばれる。 (ja)
- O Sultanato de Bamani (1347-1518), também denominado Império Bâmane, foi um reino muçulmano do Decão, no sul da Índia, contemporâneo da Idade Média europeia, e o primeiro da região de confissão muçulmana. (pt)
- Bahmanisultanatet eller Bahmanidynastin, var ett självständigt rike på Deccan i södra Indien från 1347 till 1518, när det krossades av mogulriket. Riket uppstod efter ett uppror av den muslimska adeln i Indien mot delhisultanen Muhammad ibn Tughluq 1345. Grundare och förste sultan var och rikets huvudstad var Ahsanabad till 1425, när sultanen flyttade till Muhammadabad (Bidar). På höjden av sin makt stod sultanatet 1466-1481, när var storvesir (chefsminister). (sv)
- 巴赫曼尼苏丹國（1347年-1518年 泰卢固语：బహుమనీ సామ్రాజ్యము）بہمانی سلطانت)是处于印度德干高原的古代苏丹国。 1347年，阿富汗君主摆脱了德里苏丹國的束缚，建都古尔伯加。1425年移都比德尔。1518年巴赫曼尼苏丹國的统治瓦解，取而代之的是五个独立的苏丹國，所谓的德干苏丹國：比德尔、比贾布尔、艾哈迈德讷格尔、以及。五个苏丹國纷争不休，战乱不断。最后莫卧儿入侵，各苏丹國逐一沦陷。 (zh)
- Els bahmànides foren una dinastia que va governar Dècan del 1347 al 1527. Un grup d'emir o nobles musulmans turcs dirigits per Ismail Mukh es va revoltar amb èxit contra el sultà de Delhi, Muhammad ibn Tughluk. Un dels nobles principals va suplantar Ismail i fou proclamat sultà sota el nom d'Ala al-Din Hasan Bahman Shah (1347) iniciant la dinastia bahmànida (1347) que va tenir capital a Gulbarga. (ca)
- Bahmanî était un sultanat situé dans le Dekkan en Inde du Sud. Le sultanat est fondé en 1347 par le gouverneur d’origine afghane Alâ ud-Dîn Bahman, révolté contre son suzerain le sultan de Delhi, Muhammad bin-Tughlûq. Ayant réussi à se libérer de l’emprise des sultans, il établit un État indépendant à Gulbargâ hors des provinces méridionales du sultanat de Delhi. La capitale de Bahmanî est Ahsanâbâd — parfois notée Hasanâbâd, aujourd’hui la ville de Gulbargâ — entre 1347 et environ 1425, puis elle est déplacée à Muhammadâbâd, aujourd’hui Bîdâr, la puissance du sultanat décroissant à partir de cette période. Les Bahmanî se disputent le contrôle du Dekkan avec le royaume hindou de Vijayanâgara situé sur leur frontière sud. (fr)
- Il Sultanato o impero di Bahman o bahmanide fu uno stato musulmano dell'altopiano del Deccan nell'India meridionale e uno dei più grandi regni del medioevo indiano. Il sultanato venne fondato il 3 agosto 1347 dal governatore turco ʿAlāʾ al-Dīn Bahman Shāh (in persiano (علاءالدین بهمنشاه), che si rivoltò contro il sultano di Delhi, Muḥammad ibn Ṭughlāq. Naṣīr al-Dīn Shāh Ismāʿīl cedette il potere in quel giorno in favore di Ẓafar Khān che ascese al trono con il titolo di ʿAlāʾ al-Dīn Bahman Shāh. Stabilì uno Stato indipendente nelle provincie meridionali del Sultanato di Delhi. La capitale fu Ahsanabad (ora Gulbarga) tra il 1347 e il 1425, successivamente fu trasferita a Muḥammadābād (attuale Bidar). (it)
- Het Bahmanidenrijk of Bahmanisultanaat (Urdu: بہمنی سلطنت; devanagari: बहमनी सल्तनत) was tussen de 14e en 16e eeuw een sultanaat in het zuiden van India. Het was het eerste koninkrijk dat zich uitsluitend tot het zuiden van India beperkte, dat door islamitische machthebbers bestuurd werd. Het sultanaat ontstond door afsplitsing van het sultanaat van Delhi en viel aan het begin van de 16e eeuw uiteen in de vijf kleinere sultanaten van de Dekan (Ahmednagar, , Berar, Golkonda en Bijapur). (nl)
- Sułtanat Bahmanidów – państwo muzułmańskie w Indiach ze stolicą w Gulbardze, a potem w Bidarze. Założył je namiestnik sułtana delhijskiego Muhammada Tughlaka, Ala ad-Din Bahmani. Był on pochodzenia perskiego. Jego secesja miała miejsce w 1347 roku i za jego rządów państwo przeżywało szczyt swej świetności.Szachowie Bahmanidzcy wprowadzili w swoim królestwie wzorce kulturowe bazujące na perskiej tradycji i ustanowili język dakhini językiem urzędowym. W sułtanacie rozwijał się również muzułmański nurt mistyczny - sufizm.Bahmanidzi stale toczyli walki z hinduskim państwem Widżajanagar, które próbowało uzyskać supremację w Dekanie. Za najwybitniejszego władcę sułtanatu uznawany jest Firuz Szach panujący w okresie od 1397 - 1422 roku, na który też przypada największy rozkwit państwa.Na przełomi (pl)
- Бахмані — перша мусульманська держава на півдні Індії. Заснована 1347 року на заході Декану раджами, повсталими проти Делійського султанату. Після розпаду держави Бахманідів у 1518-25 роках на її місці утворилися султанати Біджапур (династія Аділ-шахів), Берар (династія Імад-шахів), Ахмеднагар (династія Нізам-шахів), Бідар (династія Барід-шахів) і Голконда (династія Кутб-шахів)). (uk)
- Бахмани́йский султана́т — первое исламское государство на юге Индии. Основано в 1347 году на западе Декана мусульманами-шиитами, восставшими против Делийского султаната во главе с делийским военачальником Хасаном Зафар-ханом, принявшим титул Бахман-шаха. После распада государства Бахманидов в 1518—1527 годах на его месте образовались султанаты Биджапур, Берар, Ахмаднагар, Бидар и Голконда (т. н. Деканские султанаты). (ru)
|
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
