This HTML5 document contains 205 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
dcthttp://purl.org/dc/terms/
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
n24https://dspace.mit.edu/bitstream/handle/1721.1/16391/
n13https://scholar.google.com/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
n5http://dbpedia.org/resource/File:
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
n28https://global.dbpedia.org/id/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
n26https://www.jstor.org/stable/
n23https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
n22http://dbpedia.org/resource/Que/
n17http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
n29https://doi.org/10.1016/j.langsci.2015.04.001%3C/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbphttp://dbpedia.org/property/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
n12https://pure.au.dk/portal/files/135683517/

Statements

Subject Item
dbr:English_clause_syntax
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:English_conditional_sentences
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:English_prepositions
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:English_pronouns
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Merge_(linguistics)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Noun_phrase
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Denaʼina_language
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:List_of_glossing_abbreviations
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Relative_clause
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:V2_word_order
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Dequeísmo
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Early_Romani
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Jaklin_Kornfilt
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Reduced_relative_clause
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Proto-Arabic_language
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Mavea_language
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Mbula_language
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Russian_grammar
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Generative_grammar
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Nominal_sentence
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Operator_(linguistics)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
n22:qui_alternation
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Code-switching
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Empty_category
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:English_subjunctive
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Grammatical_gender
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Mongolian_language
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Conjunction_(grammar)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Equative
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Antisymmetry
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Arabic
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Subjunctive_mood
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Complementizer
rdf:type
yago:Abstraction100002137 yago:PartOfSpeech106317464 yago:GrammaticalCategory106309383 yago:WikicatPartsOfSpeech yago:Class107997703 yago:Collection107951464 dbo:TelevisionStation yago:Group100031264 yago:WikicatSyntacticCategories
rdfs:label
Complementador Complementizer Complementeerder Complementador Complementizer
rdfs:comment
Mit dem englischen Begriff Complementizer bzw. der eingedeutschten Form Komplementierer (Kategoriesymbol C) bezeichnet man in der Linguistik, vor allem in der generativen Grammatik, einen Bestandteil der Satzstruktur, der unter anderem von unterordnenden Konjunktionen markiert wird. Das heißt, es sind Einheiten, die sich mit einem Kernsatz aus Subjekt und Prädikat verbinden und diesen z. B. zu einem eingeleiteten Nebensatz erweitern können. Hierbei bestimmt der Komplementierer die entstehende Satzart (z. B. Aussage- oder Fragesatz, die sich hinsichtlich der Bestandteile Subjekt und Prädikat ja nicht unterscheiden). Un complementador (o complementante) es un término usado en lingüística (especialmente en gramática generativa. Es una categoría gramatical ("parte de la oración") o categoría funcional similar al concepto de conjunción subordinante de la gramática tradicional. Por ejemplo, la palabra que generalmente introduce oraciones subordinadas en español es que: Juan cree que mañana será tarde. El término "complementador" fue introducido por primera vez por Rosenbaum (1967). Een complementeerder is in de generatieve grammatica de benaming voor een lexicale categorie die in grote lijnen overeenkomt met wat in de traditionele ontleding een onderschikkend voegwoord heet. De term werd voor het eerst gebruikt in 1967. De term complementeerder (Eng. complementizer) wordt meestal afgekort tot C of CP (Complementizer Phrase). In linguistics (especially generative grammar), complementizer or complementiser (glossing abbreviation: comp) is a functional category (part of speech) that includes those words that can be used to turn a clause into the subject or object of a sentence. For example, the word that may be called a complementizer in English sentences like Mary believes that it is raining. The concept of complementizers is specific to certain modern grammatical theories; in traditional grammar, such words are normally considered conjunctions. The standard abbreviation for complementizer is C. En lingüística (sobretot en la gramàtica generativa i concretament en la teoria de la X' o X o X barrada), un complementador, o complementitzador, és una categoria sintàctica que més o menys equival a la conjunció de subordinació de la gramàtica tradicional. Per exemple, la paraula que es considera un complementador en oracions com Na Maria creu que plourà. El terme «complementador» sembla que el va emprar primera vegada Rosenbaum (1967), en la forma anglesa complementizer, i en català més aviat s'hauria d'haver traduït com «subordinant». Les abreviatures de complementador són C i COMP.
foaf:depiction
n17:Syntax_tree_of_three_finite_ness_markers.png n17:English_syntax_tree_for_finite_vs_nonfinite_TPs.png n17:Causal_interpretation_with_no_second_C.png n17:Noncausal_interpretation_with_overt_C.png n17:Itzaj_Maya_double_complementizer_construction.png n17:Noncausal_interpretation_with_covert_C.png n17:Japanese_vs_English_syntax_trees.png n17:Adapted_from_Nyvad_et_al.,_2017_page_451.png
dct:subject
dbc:Grammatical_marker_type dbc:Parts_of_speech dbc:Syntactic_categories
dbo:wikiPageID
3423157
dbo:wikiPageRevisionID
1120004344
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Interrogative_word n5:Syntax_tree_of_three_finite_ness_markers.png dbr:Doi_(identifier) dbr:Selection_(linguistics) dbr:Head-final dbr:ECM_verb dbr:Empty_category dbr:Head_(linguistics) dbr:Functional_category dbr:Object_(grammar) dbr:Julie_Anne_Legate n5:English_syntax_tree_for_finite_vs_nonfinite_TPs.png dbr:Relativizer dbr:Prepositional_phrase dbc:Grammatical_marker_type dbr:Operator_(linguistics) dbr:Sentence_(linguistics) dbr:Japanese_language dbr:Head-directionality_parameter n5:Japanese_vs_English_syntax_trees.png dbr:Assyrian_Neo-Aramaic dbr:American_Sign_Language dbr:Generative_grammar n5:Itzaj_Maya_double_complementizer_construction.png dbr:Conjunction_(grammar) dbr:Conditional_clause dbr:ISSN_(identifier) dbr:Subject_(grammar) dbr:Determiner_(linguistics) dbr:Modern_Aramaic dbr:Declarative_sentence dbr:Hebrew_language dbr:Complement_(linguistics) n5:Adapted_from_Nyvad_et_al.,_2017_page_451.png dbr:Indirect_question dbr:X-bar_theory dbr:Grammaticalization dbr:Pronoun dbr:That-clause dbr:Linguistics dbr:Facial_expressions dbc:Syntactic_categories dbc:Parts_of_speech dbr:Dependent_clause dbr:Clause dbr:Phrase dbr:Korean_language dbr:List_of_glossing_abbreviations dbr:Akkadian_language dbr:Epistemic_modality
dbo:wikiPageExternalLink
n12:CP_recursion_in_Danish_PDF_2017.pdf n13:scholar_lookup%3Ftitle=Itzaj%20Maya%20Grammar&author=C.A.%20Hofling&publication_year=2000 n23:S0388000115000406%23bib48 n24:03190468-MIT.pdf%3Fsequence=2 n26:30028624%3Fsaml_data=eyJzYW1sVG9rZW4iOiIzZjU2ZGVlMC1lMzNjLTRjY2QtYjIwYS02YzkwNzBiZDY0NDkiLCJpbnN0aXR1dGlvbklkcyI6WyIxMjJiMTFjOS00YWE5LTQzY2UtYWQzZS0xMmUyYTE4YmU3ZWUiXX0&seq=12 n29:nowiki%3E
owl:sameAs
dbpedia-es:Complementador dbpedia-de:Complementizer wikidata:Q1121559 dbpedia-ca:Complementador yago-res:Complementizer freebase:m.09bq2m n28:BTsB dbpedia-nl:Complementeerder
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:IPA dbt:More_footnotes_needed dbt:Use_American_English dbt:Multiple_image dbt:Interlinear dbt:Reflist dbt:Transliteration dbt:Smallcaps dbt:Cite_book dbt:Lexical_categories dbt:Short_description dbt:By_whom
dbo:thumbnail
n17:Japanese_vs_English_syntax_trees.png?width=300
dbp:align
center
dbp:caption
Overt C necessarily leads to coordination of CPs, which lends itself easily to a non-causal interpretation. TP coordination is necessary for a causal interpretation, so no second complementizer is present. CP coordination is necessary for a non-causal interpretation, so an empty complementizer must be present.
dbp:image
Causal interpretation with no second C.png Noncausal interpretation with covert C.png Noncausal interpretation with overt C.png
dbp:totalWidth
800
dbo:abstract
In linguistics (especially generative grammar), complementizer or complementiser (glossing abbreviation: comp) is a functional category (part of speech) that includes those words that can be used to turn a clause into the subject or object of a sentence. For example, the word that may be called a complementizer in English sentences like Mary believes that it is raining. The concept of complementizers is specific to certain modern grammatical theories; in traditional grammar, such words are normally considered conjunctions. The standard abbreviation for complementizer is C. Un complementador (o complementante) es un término usado en lingüística (especialmente en gramática generativa. Es una categoría gramatical ("parte de la oración") o categoría funcional similar al concepto de conjunción subordinante de la gramática tradicional. Por ejemplo, la palabra que generalmente introduce oraciones subordinadas en español es que: Juan cree que mañana será tarde. El término "complementador" fue introducido por primera vez por Rosenbaum (1967). Mit dem englischen Begriff Complementizer bzw. der eingedeutschten Form Komplementierer (Kategoriesymbol C) bezeichnet man in der Linguistik, vor allem in der generativen Grammatik, einen Bestandteil der Satzstruktur, der unter anderem von unterordnenden Konjunktionen markiert wird. Das heißt, es sind Einheiten, die sich mit einem Kernsatz aus Subjekt und Prädikat verbinden und diesen z. B. zu einem eingeleiteten Nebensatz erweitern können. Hierbei bestimmt der Komplementierer die entstehende Satzart (z. B. Aussage- oder Fragesatz, die sich hinsichtlich der Bestandteile Subjekt und Prädikat ja nicht unterscheiden). Die Klasse der Komplementierer umfasst zunächst die unterordnenden Konjunktionen (Subjunktionen) wie z. B. dass, ob oder weil. Die Konjunktion ob erweist sich als Komplementierer, da sie den Nebensatz, den sie einleitet, als (eingebetteten) Fragesatz charakterisiert, hingegen markiert dass einen (eingebetteten) Aussagesatz. Der Begriff Komplementierer ist jedoch weiter gefasst, denn er schließt ebenso unausgesprochene („phonetisch leere“) Elemente ein, die nur in Form von Merkmalen in der abstrakten Darstellung der Satzstruktur anwesend sind. In dieser abstrakteren Form können dann nicht nur Nebensätze, sondern auch Hauptsätze ein solches Element enthalten. Beispielsweise wird die Position, die im Feldermodell des deutschen Satzes traditionell als die „linke Satzklammer“ bezeichnet wird, in vielen Theorien ebenfalls als Komplementierer identifiziert, unabhängig davon, womit die Position besetzt ist (im Verbzweit-Satz enthält sie dann z. B. das finite Verb). Somit bezieht sich der Begriff Komplementierer in erster Linie auf eine Position mit grammatischen Merkmalen in der abstrakten Satzstruktur, erst in zweiter Linie auch auf bestimmte Wörter, die in diese Position eingesetzt werden. Soweit es um Konjunktionen geht, werden entsprechend der Begriffsherkunft in diesem Artikel vor allem Aspekte dargestellt, die sich aus dem Modell der generativen Grammatik ergeben, für einen allgemeineren Überblick siehe den Artikel Konjunktion (Wortart). Een complementeerder is in de generatieve grammatica de benaming voor een lexicale categorie die in grote lijnen overeenkomt met wat in de traditionele ontleding een onderschikkend voegwoord heet. De term werd voor het eerst gebruikt in 1967. De term complementeerder (Eng. complementizer) wordt meestal afgekort tot C of CP (Complementizer Phrase). En lingüística (sobretot en la gramàtica generativa i concretament en la teoria de la X' o X o X barrada), un complementador, o complementitzador, és una categoria sintàctica que més o menys equival a la conjunció de subordinació de la gramàtica tradicional. Per exemple, la paraula que es considera un complementador en oracions com Na Maria creu que plourà. El terme «complementador» sembla que el va emprar primera vegada Rosenbaum (1967), en la forma anglesa complementizer, i en català més aviat s'hauria d'haver traduït com «subordinant». Les abreviatures de complementador són C i COMP. Actualment es considera que el complementador com a categoria es troba present a totes les oracions, siguin subordinades o no, i que la seva posició pot rebre les conjuncions de subordinació, els pronoms relatius, els interrogatius, els adverbis interrogatius i els pronoms exclamatius. El complementador és fonamental en les oracions subordinades. Se sol considerar el nucli del (SC), que correspon en la gramàtica tradicional a una oració que fa la funció de complement (oració subordinada). Una prova que el complementador fa de nucli d'un sintagma és que sol ser el darrer element d'un sintagma en idiomes com el coreà o el japonès, en els quals hi ha altres nuclis que van darrere els seus complements, i sempre davant en llengües amb nucli inicial com el català i l'anglès. Ocupen la posició de complementador dos tipus de paraules segons que tinguin o no contingut semàntic. No en tenen la conjunció que de les oracions interrogatives directes globals, si a les , de a les en funció de subjecte o complement directe, i que de les oracions substantives amb un verb d'informació. Per contra, en tenen els anomenats , anomenats així pel començament de la majoria, és a dir: els què, quin, quant, els on, com, quan; i els qui, que, qual, quan, on, com. Fora de les oracions interrogatives, el complementador que s'empra davant les oracions completives de (és a dir, no d'infinitiu): Demanen que els tornin els diners. De s'empra davant algunes oracions substantives d'infinitiu, en funció de subjecte i complement directe: Confia d'aprovar. Hi ha un que propi de les oracions interrogatives directes globals: Que vindràs?. La posició del complementador és buida en el cas de la majoria de les oracions no subordinades. Els complementadors a més de formar una categoria sintàctica són uns marcadors de la en el cas de les oracions no asseveratives, és a dir, en les oracions interrogatives i en les . En català i altres llengües com l'anglès, atès que la posició de complementador és a l'esquerra del nucli del (ST; també anomenat o SI), s'hi desplacen els complementadors que són pronoms relatius, pronoms i adverbis interrogatius i exclamatius, des de la seva posició normal en una oració no subordinada o asseverativa El desplaçament del complementador es fa amb el nucli del seu sintagma, si és un ( Quantes hores has dormit? < Has dormit quantes hores ), i amb la preposició que complementa, si és un pronom (El problema de què parles < Parles del problema ). Aquest desplaçament s'anomena . Així, per exemple, tenim els següents parells d'oracions on el complement es troba darrere el nucli en l'oració de la dreta i davant, en la de l'esquerra, en forma dels pronom interrogatius què, quin i del pronom relatiu que: Què volia / Vull això Quin voldria / Vull aquellEl llibre que vol / Vol el llibre En el cas dels complementadors funcionals, és a dir, sense contingut semàntic, no es produeix cap desplaçament, perquè no són pronoms; és el cas de que i si en les oracions subordinades substantives següents: Demana-li si vindrà.Diu que vindrà. És normal que els complementadors procedeixin de l'evolució històrica d'altres categories sintàctiques (procés conegut com a gramaticalització o lexicalització). Entre llengües d'arreu del món és molt corrent que els determinants s'emprin com a complementadors (per exemple, that en anglès). Una altra font freqüent dels complementadors són les paraules interrogatives, com per exemple què en català.
gold:hypernym
dbr:Category
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Complementizer?oldid=1120004344&ns=0
dbo:wikiPageLength
29099
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Complementizer
Subject Item
dbr:Empty_category_principle
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Icelandic_grammar
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:A-not-A_question
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Wariʼ_language
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Welsh_syntax
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Al-Sayyid_Bedouin_Sign_Language
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Al-Zamakhshari
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Center_embedding
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Grammaticality
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:For
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Logical_connective
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Modern_Greek_grammar
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:PRO_(linguistics)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Pronoun
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Gurene_language
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Head-directionality_parameter
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Japanese_sound_symbolism
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Ukrainian_grammar
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Chechen_language
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Tawala_language
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Relativizer
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Bulgarian_verbs
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Cartographic_syntax
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Reciprocal_pronoun
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:X-bar_theory
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Complementizer_phrase
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Verbum_dicendi
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Complementizers
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Switch-reference
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Syntactic_bootstrapping
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Queísmo
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Spanish_grammar
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Yeniseian_languages
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Slifting
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Doubly-filled_complementizer
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Doubly_filled_complementizer
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Complementiser
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Complementiser_phrase
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Complementizer
Subject Item
dbr:Subordinator_(grammar)
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Complementizer
dbo:wikiPageRedirects
dbr:Complementizer
Subject Item
wikipedia-en:Complementizer
foaf:primaryTopic
dbr:Complementizer