| dbo:abstract
|
- Zhaozhou Cōngshěn (趙州從諗, (xinès); Joshu Jushin, (japonès) ) (778-897), va ser un monjo budista Chán (Zen) que és especialment conegut per les seves frases paradoxals i koans. Zhaozhou es va ordenar com monjo monjo a una edat primerenca. A l'edat de 18 anys, va conèixer a (南泉 普 愿, (xinès); Fuguen Nansen, (japonès)) (748-835), successor de (Baso Do-itsu, (japonès) ) (709-788), i, finalment, va rebre el Dharma d'ell. Quan Nanquan Zhaozhou li va preguntar el koan "Què és el Camí?", els dos van tenir un diàleg del que Zhaozhou va assolir la il·luminació. Zhaozhou va continuar practicant amb Nanquan fins a la mort d'aquest últim. Posteriorment, Zhaozhou va començar a viatjar a través de la Xina. Visitant els destacats mestres Chan de l'època abans que finalment, a l'edat de vuitanta anys, va establir-se a Guānyīnyuàn (観 音 院, (xinès)), un temple en ruïnes al nord de la Xina Allí va ensenyar un petit grup de monjos durant 40 anys. Zhaozhou de vegades és referenciat com el més gran mestre Chan, de la dinastia Tang de la Xina en un moment en què la seva hegemonia s'estava desintegrant a mesura que els governadors militars regionals van començar a afirmar el seu poder. El de Zhaozhou es va extingir ràpidament a causa de les moltes guerres i freqüents purgues del budisme a la Xina en aquest moment, i no pot ser documentat més enllà de l'any 1000. Molts koans, tant en el llibre com en van ser contribuïts per Zhaozhou. El primer conté dotze koans atribuïts a Zhaozhou i el segon en conté cinc. Zhaozhou és probablement conegut pel koan la porta sense porta: (ca)
- Zhaozhou Congshen (chinesisch 趙州從諗, Pinyin Zhàozhōu Cōngshěn, W.-G. Chao-chou Ts'ung-shen; jap. 趙州従諗 Jōshū Jūshin; * 778; † 897) war ein Meister des Meditationsbuddhismus (Chan) im Kaiserreich China. Seine Koans im Biyan Lu und im Wumenguan zählen zu den bekanntesten, darunter der, in dem ihm die Frage gestellt wird, ob ein Hund die Buddha-Natur habe (Mu). (de)
- Zhaozhou Congshen (chinois simplifié : 赵州从谂 ; chinois traditionnel : 趙州從諗, en hangeul coréen : ?? , en japonais : Jōshū Jūshin), né en 778 et décédé en 897, est un moine et maître bouddhiste chan (son en coréen, zen en japonais), chinois, Zhaozhou Conshen, commence jeune le bouddhisme. Il rencontre à 18 ans (南泉普願, 748 — 835, en coréen : ??, en japonais : Nansen Fugan). (fr)
- 趙州従諗（じょうしゅう じゅうしん、英語: Zhaozhou Congshen）は、中国の唐代の禅僧。諡は真際禅師。俗姓は郝。曹州済陰県郝郷の出身。中国禅僧の中で最高峰の高僧とされ、五代十国時代の混乱した北方において禅を説いた禅者として臨済義玄と並び称される。その宗風は棒喝のはげしさを示さず、平易な口語で法を説き、「口唇皮上（くしんぴじょう）に光を放つ」といわれ、名問答の数々を残した。あらゆる祖録を通じ、趙州の言葉が最も多く記録されているといわれる。 (ja)
- Zhàozhōu Cōngshěn (Chinese: 趙州從諗; Wade-Giles: Chao-chou Ts'ung-shen; Japanese: Jōshū Jūshin) (778–897) was a Chán (Zen) Buddhist master especially known for his "paradoxical statements and strange deeds". Zhaozhou became ordained as a monk at an early age. At the age of 18, he met Nánquán Pǔyuàn (南泉普願 748–835; J: Nansen Fugan), a successor of Mǎzǔ Dàoyī (709–788; J. Baso Do-itsu), and eventually received the Dharma from him. When Nanquan asked Zhaozhou the koan "What is the Way?", the two had a dialogue, at the height of which Zhaozhou attained enlightenment. Zhaozhou continued to practice under Nanquan until the latter's death. Subsequently, Zhaozhou began to travel throughout China, visiting the prominent Chan masters of the time before finally, at the age of eighty, settling in Guānyīnyuàn (觀音院), a ruined temple in northern China. There, for the next 40 years, he taught a small group of monks. Zhaozhou is sometimes touted as the greatest Chan master of Tang dynasty China during a time when its hegemony was disintegrating as more and more regional military governors (jiédùshǐ) began to assert their power. Zhaozhou's lineage died out quickly due to the many wars and frequent purges of Buddhism in China at the time, and cannot be documented beyond the year 1000. Many koans in both the Blue Cliff Record and The Gateless Gate concern Zhaozhou, with twelve cases in the former and five in the latter being attributed to him. He is, however, probably best known for the first koan in The Gateless Gate: {{cquote|A monk asked Chao-chou, "Has the dog Buddha-nature or not?" Chao-chou said, "Wu."} Bailin Temple in China, famous for his abbacy, was rebuilt after the Cultural Revolution and is nowadays again a prominent center of Chinese Buddhism. (en)
- 조주종심(趙州從諗, Zhaozhou Congshen, 778년 - 897년)은 당나라 말기의 승려이다. (南泉普願)의 제자이다. 속성은 학씨이며, 산동성(山東省) 조주(曹州) 출신으로 어려서 고향의 용흥사에서 출가했다. (ko)
- Zhaozhou Congshen (Chinees: 趙州從諗; Japans: Jōshū Jūshin) (778-897) was een Chinese zen-boeddhistische leraar. Hij is bekend geworden door zijn paradoxale uitspraken en daden. Zhaozhou komt vaak voor in boeddhistische koans. (nl)
- Zhaozhou Congshen (em chinês: 趙州從諗, em : Chao-chou, em japonês: Jōshū Jūshin, 778-897) foi um monge zen budista chinês. (pt)
- Zhaozhou Congshen (chiń. 趙州從諗 pinyin Zhàozhōu Cóngshěn; kor. 조주종심 Choju Chongsim; jap. 趙州従シン Jōshū Jūshin; wiet. Triệu Châu Tòng Thẩm, ur. 778, zm. 897) – jeden z najbardziej znanych mistrzów zen (właściwie chan) w starożytnych Chinach. Znany z błyskotliwych debat słownych (wenda), za pomocą których pokazywał swoim uczniom zen. (pl)
- 趙州從諗禪師（778年－897年），俗姓郝，唐代禪師，南泉普願門下，洪州宗傳人。 從諗幼年出家，十八歲時參南泉普願禪師，在其門下二十多年，以「平常心是道」開悟心地。後參訪諸方，行腳不停。八十歲時受請，住趙州城東觀音院，教授後進，名震一時，時人尊稱他為「趙州古佛」。 從諗承襲馬祖道一傳下的洪州宗風，重視在日常生活中的修行，因為常以「喫茶去」來接引學人，有「趙州茶」的稱號，這也啟發了後世的日本茶道。從諗禪師又擅長以機鋒接引學人，留下許多著名公案，常以日常事物作教學手段，對於臨濟宗有很大的影響，後世大慧宗杲常以著名的趙州公案來教導後進。 趙州禪師圓寂于唐昭宗乾寧四年（897年）端坐而終，春秋一百二十歲，謚號真際大師。塔曰光祖之塔，供奉其衣缽和舍利。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Zhaozhou Congshen (chinesisch 趙州從諗, Pinyin Zhàozhōu Cōngshěn, W.-G. Chao-chou Ts'ung-shen; jap. 趙州従諗 Jōshū Jūshin; * 778; † 897) war ein Meister des Meditationsbuddhismus (Chan) im Kaiserreich China. Seine Koans im Biyan Lu und im Wumenguan zählen zu den bekanntesten, darunter der, in dem ihm die Frage gestellt wird, ob ein Hund die Buddha-Natur habe (Mu). (de)
- Zhaozhou Congshen (chinois simplifié : 赵州从谂 ; chinois traditionnel : 趙州從諗, en hangeul coréen : ?? , en japonais : Jōshū Jūshin), né en 778 et décédé en 897, est un moine et maître bouddhiste chan (son en coréen, zen en japonais), chinois, Zhaozhou Conshen, commence jeune le bouddhisme. Il rencontre à 18 ans (南泉普願, 748 — 835, en coréen : ??, en japonais : Nansen Fugan). (fr)
- 趙州従諗（じょうしゅう じゅうしん、英語: Zhaozhou Congshen）は、中国の唐代の禅僧。諡は真際禅師。俗姓は郝。曹州済陰県郝郷の出身。中国禅僧の中で最高峰の高僧とされ、五代十国時代の混乱した北方において禅を説いた禅者として臨済義玄と並び称される。その宗風は棒喝のはげしさを示さず、平易な口語で法を説き、「口唇皮上（くしんぴじょう）に光を放つ」といわれ、名問答の数々を残した。あらゆる祖録を通じ、趙州の言葉が最も多く記録されているといわれる。 (ja)
- 조주종심(趙州從諗, Zhaozhou Congshen, 778년 - 897년)은 당나라 말기의 승려이다. (南泉普願)의 제자이다. 속성은 학씨이며, 산동성(山東省) 조주(曹州) 출신으로 어려서 고향의 용흥사에서 출가했다. (ko)
- Zhaozhou Congshen (Chinees: 趙州從諗; Japans: Jōshū Jūshin) (778-897) was een Chinese zen-boeddhistische leraar. Hij is bekend geworden door zijn paradoxale uitspraken en daden. Zhaozhou komt vaak voor in boeddhistische koans. (nl)
- Zhaozhou Congshen (em chinês: 趙州從諗, em : Chao-chou, em japonês: Jōshū Jūshin, 778-897) foi um monge zen budista chinês. (pt)
- Zhaozhou Congshen (chiń. 趙州從諗 pinyin Zhàozhōu Cóngshěn; kor. 조주종심 Choju Chongsim; jap. 趙州従シン Jōshū Jūshin; wiet. Triệu Châu Tòng Thẩm, ur. 778, zm. 897) – jeden z najbardziej znanych mistrzów zen (właściwie chan) w starożytnych Chinach. Znany z błyskotliwych debat słownych (wenda), za pomocą których pokazywał swoim uczniom zen. (pl)
- 趙州從諗禪師（778年－897年），俗姓郝，唐代禪師，南泉普願門下，洪州宗傳人。 從諗幼年出家，十八歲時參南泉普願禪師，在其門下二十多年，以「平常心是道」開悟心地。後參訪諸方，行腳不停。八十歲時受請，住趙州城東觀音院，教授後進，名震一時，時人尊稱他為「趙州古佛」。 從諗承襲馬祖道一傳下的洪州宗風，重視在日常生活中的修行，因為常以「喫茶去」來接引學人，有「趙州茶」的稱號，這也啟發了後世的日本茶道。從諗禪師又擅長以機鋒接引學人，留下許多著名公案，常以日常事物作教學手段，對於臨濟宗有很大的影響，後世大慧宗杲常以著名的趙州公案來教導後進。 趙州禪師圓寂于唐昭宗乾寧四年（897年）端坐而終，春秋一百二十歲，謚號真際大師。塔曰光祖之塔，供奉其衣缽和舍利。 (zh)
- Zhaozhou Cōngshěn (趙州從諗, (xinès); Joshu Jushin, (japonès) ) (778-897), va ser un monjo budista Chán (Zen) que és especialment conegut per les seves frases paradoxals i koans. Zhaozhou es va ordenar com monjo monjo a una edat primerenca. A l'edat de 18 anys, va conèixer a (南泉 普 愿, (xinès); Fuguen Nansen, (japonès)) (748-835), successor de (Baso Do-itsu, (japonès) ) (709-788), i, finalment, va rebre el Dharma d'ell. Quan Nanquan Zhaozhou li va preguntar el koan "Què és el Camí?", els dos van tenir un diàleg del que Zhaozhou va assolir la il·luminació. Zhaozhou va continuar practicant amb Nanquan fins a la mort d'aquest últim. (ca)
- Zhàozhōu Cōngshěn (Chinese: 趙州從諗; Wade-Giles: Chao-chou Ts'ung-shen; Japanese: Jōshū Jūshin) (778–897) was a Chán (Zen) Buddhist master especially known for his "paradoxical statements and strange deeds". Subsequently, Zhaozhou began to travel throughout China, visiting the prominent Chan masters of the time before finally, at the age of eighty, settling in Guānyīnyuàn (觀音院), a ruined temple in northern China. There, for the next 40 years, he taught a small group of monks. {{cquote|A monk asked Chao-chou, "Has the dog Buddha-nature or not?" Chao-chou said, "Wu."} (en)
|
