| dbo:abstract
|
- L'aldea de Tulor és un dels jaciments arqueològics sedentaris més antics del nord de Xile, situat a uns 7,7 km al sud-oest de San Pedro de Atacama, entre l'emblemàtica serralada de la Sal i les dunes d'arena que evidencien la progressiva dessecació d'aquest entorn. Les primeres restes, les trobà al 1956 el jesuïta Gustavo Le Paige. Les excavacions continuaren al 1980 per part de l'arqueòloga Ana Maria Baró. Situada entre l'ayllu de Tulor i el de Coyo, el llogaret es compon d'una sèrie d'estructures circulars interconnectades que tenien diversos usos i funcions d'acord amb les activitats quotidianes que s'hi feien. La seua arquitectura comparteix molts trets amb l'observada entre les cultures ameríndies dels Andes: centre-sud: Bolívia (Wankarani), Valls Occidentals (Guatacondo, Caserones) i nord-est argentí (Potrero Gran, Campo Colorado). En aquest llogaret es produeix la consolidació d'una nova manera de vida més productora que depredadora dels recursos naturals de l'entorn, la qual cosa es complementa amb una mil·lenària tradició de pasturatge. Les aigües del riu San Pedro, que en aquesta època desguassaven naturalment als voltants del lloc, permeteren les pràctiques agrícoles, la qual cosa deriva en una vida més sedentària i en la transformació social de la comunitat que habità en aquest poblat, i en sorgí com a conseqüència l'estratificació del grup social. L'intens comerç i intercanvi de productes dut a terme pels habitants de Tulor es testimonia en les deixalles arqueològiques que són possibles d'observar hui dia: gran quantitat de grans fets de petxines del Pacífic, ceràmiques intrusives (estil Vaquerías) i altres béns culturals que reflecteixen l'alt grau de mobilitat articulat per aquestes poblacions i el seu important rol de mitjancers entre les cultures del sector (àrea centre-sud andina). És per això que aquest llogaret, durant l'inici de l'era cristiana, degué constituir un important port de tràfic i intercanvi de béns que amb caravanes de llames permetia integrar un ampli territori (Altiplà, Puna, desert d'Atacama i costa), hui enclavat a la rodalia del dipòsit salí més gran del de Xile: el Salar d'Atacama. Els materials arqueològics recuperats en aquest lloc testimonien el significatiu intercanvi cultural, explicat per les estratègies econòmiques articulades per aquestes poblacions ameríndies i s'expressen en diversos suports materials com l'argila, la fusta, l'os, el cuir i els tèxtils. La ceràmica del llogaret es vincula a pràctiques quotidianes de preparació d'aliments i transport de líquids, i en destaquen els tipus grisos polits grossos o allisats. També hi ha fragments dels clàssics exemplars negres polits que permeten conjecturar l'ocupació del lloc fins al s. V de, moment en què hi irrompen les influències culturals de l'estat de Tiahuanaco provinent del llac Titicaca (actual Bolívia), que encara no existien a Tulor. El llogaret de Tulor, i els jaciments que el componen, són testimonis dels efectes acumulatius dels canvis climàtics que s'han desenvolupat durant aquests darrers dos mil anys. L'avanç de la duna d'arena, a ritme silenciós, però no menys efectiu, conjugat amb els efectes de la pluja i el vent, han constituït els factors responsables de l'actual estat de conservació del lloc, als quals se sumen els causats per la presència humana. El 2005, el programa World Monuments Watch declarà el llogaret com un dels 100 jaciments més amenaçats del món. Hui Tulor constitueix la primera experiència a Xile de traspàs i maneig d'un ben patrimonial cultural a una organització indígena, que al llarg dels anys ha donat clars signes de responsabilitat i autosustentabilitat, procés que ha estat reconegut públicament per l'estat de Xile, durant l'any 2002, en concedir-li a la comunitat d'Atacama de Coyo el Premi a la Conservació dels Monuments Nacionals, aliança estratègica en la qual participen la comunitat indígena de Coyo, la Corporació Nacional Forestal, el Consell de Monuments Nacionals i la Corporació Nacional de Desenvolupament Indígena, per fomentar la protecció i posada en valor d'aquest mil·lenari llogaret amerindi. (ca)
- La Aldea de Tulor es uno de los sitios arqueológicos sedentarios más antiguos del norte de Chile, situado a unos 7,7 km al suroeste de San Pedro de Atacama, entre la emblemática Cordillera de la Sal y las dunas de arena que evidencian la progresiva desecación de este entorno. Los primeros restos fueron encontrados en 1956 por el padre jesuita Gustavo Le Paige. Las excavaciones continuaron en 1980 por parte de la arqueóloga Ana María Barón. Ubicada entre el aillu de Tulor y el de Coyo, la Aldea está compuesta por una serie de estructuras circulares interconectadas entre sí y que poseían diversos usos y funciones de acuerdo a las actividades cotidianas que se desarrollaban en su interior. Su arquitectura comparte muchas similitudes con la observada entre las culturas precolombinas de los Andes: Centro-Sur: Bolivia (Wankarani), Valles Occidentales (Guatacondo, Caserones) y Noreste Argentino (Potrero Grande, Campo Colorado). En esta aldea se produce la consolidación de un nuevo modo de vida más productor que depredador de los recursos naturales del entorno, lo que se complementa a una milenaria tradición de pastoralismo. Las aguas del río San Pedro, que en esa época desaguaban naturalmente en las inmediaciones del sitio, permitieron el desarrollo de las prácticas agrícolas, lo que deriva en una vida más sedentaria y en la transformación social de la comunidad que habitó en este conglomerado habitacional, surgiendo como consecuencia de ello la estratificación del grupo social. El intenso comercio e intercambio de productos llevado a cabo por habitantes de Tulor se grafica claramente en los desechos arqueológicos que son posibles de observar hoy en día: gran cantidad de cuentas hechas en conchas del Pacífico, cerámicas intrusivas (estilo Vaquerías) y otros bienes culturales que reflejan el alto grado de movilidad articulado por estas poblaciones y su importante rol de intermediadores entre las culturas del sector (Área Centro-Sur Andina). Es por esto que esta aldea, durante el inicio de la era cristiana, debió haberse constituido en un importante puerto de tráfico e intercambio de bienes que a través del Caravaneo de Llamas permitía integrar un amplio territorio (Altiplano, Puna, Desierto de Atacama y Costa), hoy enclavado en las cercanías del depósito salino más grande del de Chile: El Salar de Atacama. Los materiales arqueológicos recuperados en este sitio dan cuenta del significativo intercambio cultural, explicado en torno a las estrategias económicas articuladas por estas poblaciones precolombinas y se expresan en diversos soportes materiales como la arcilla, la madera, el hueso, el cuero y los textiles. La cerámica presente en el sitio habitacional se vincula a prácticas cotidianas de preparación de alimentos y transporte de líquidos destacando principalmente los tipos grises pulidos gruesos o alisados. También se encuentran los fragmentos de los clásicos ejemplares definidos como negro pulidos y que permiten conjeturar la ocupación del sitio hasta el siglo V d. C. momento en el cual irrumpen las influencias culturales del Estado de Tiwanaku proveniente del Lago Titikaka (actual Bolivia), que aún no han sido detectados en Tulor. La Aldea de Tulor, y los sitios arqueológicos que la componen, están siendo testigos de los efectos acumulativos de los cambios climáticos que se han desarrollado durante estos últimos dos mil años. El avance de la duna de arena que a ritmo silencioso, pero no menos efectivo, conjugado con los efectos de la lluvia y el viento, han constituido los factores responsables del actual estado de conservación del sitio, a los que se suman los causados por la presencia humana. En 2005, el programa World Monuments Watch declaró a la aldea como uno de los 100 sitios arqueológicos más amenazados del mundo. Hoy en día, la Aldea de Tulor constituye la primera experiencia en Chile de traspaso y manejo de un bien patrimonial cultural a una organización indígena, que a lo largo de los años ha dado claros signos de confiabilidad y autosustentabilidad, proceso que ha sido reconocido públicamente por el Estado de Chile, durante el año 2002, al concederle a la comunidad Atacameña de Coyo el Premio a la Conservación de los Monumentos Nacionales. Lo anterior se desarrolla en el marco de una alianza estratégica en la que participan la Comunidad Indígena de Coyo, la Corporación Nacional Forestal (CONAF), el Consejo de Monumentos Nacionales (CMN) y la Corporación Nacional de Desarrollo Indígena (CONADI) tendientes a fomentar la protección y puesta en valor de esta milenaria Aldea precolombina. (es)
- Tulor est un site archéologique du nord du Chili. (fr)
- Tulor is an archaeological site located in the Norte Grande natural region of the Antofagasta Region, Chile near San Pedro de Atacama. The site is a former village complex with an area of 5,200 m2 (55,972 sq ft) and 22 outlying edifices. The settlement's remains are distributed in an east-west fashion along 2 km (1 mi). Radiocarbon and thermoluminescence dating date the origin of the settlement sometime between 380 BCE and 200 CE, but most structures are from the period 800 CE - 1200 CE. Architectural characteristics of Tulor are circular walls are made of mud and vaults. In 1998, the World Monuments Fund, an international non-profit organization, listed Tulor in the 1998 World Monuments Watch List of 100 Most Endangered Sites. After little was done to protect it, the site was re-listed in 2006. Tulor discoveries consist of many items from boreholes to human remains. Boreholes are the circular walls made out of clay, dug into the earth to find water. In June 1974 archaeologists put the boreholes in order of stratigraphy so they can find out more about how the population disappeared that was once there. The stratigraphy helped in finding out why the population disappeared, which was not due by climatic changes but to an increase in drought. On site they found lithic, human bones, animal bones, ceramic, carbon, and seashells buried in the ground. All these artifacts are considered to be from the mesolithic era. (en)
- Тулор (Aldea de Tulor) — один из древнейших археологических памятников на севере Чили, находится в 6 км к югу от Сан-Педро-де-Атакама. Впервые развалины древнего селения обнаружил иезуит . Массовые раскопки начаты с 1980-х гг. Селение состоит из круглых зданий, соединённых между собой. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Tulor est un site archéologique du nord du Chili. (fr)
- Тулор (Aldea de Tulor) — один из древнейших археологических памятников на севере Чили, находится в 6 км к югу от Сан-Педро-де-Атакама. Впервые развалины древнего селения обнаружил иезуит . Массовые раскопки начаты с 1980-х гг. Селение состоит из круглых зданий, соединённых между собой. (ru)
- L'aldea de Tulor és un dels jaciments arqueològics sedentaris més antics del nord de Xile, situat a uns 7,7 km al sud-oest de San Pedro de Atacama, entre l'emblemàtica serralada de la Sal i les dunes d'arena que evidencien la progressiva dessecació d'aquest entorn. Les primeres restes, les trobà al 1956 el jesuïta Gustavo Le Paige. Les excavacions continuaren al 1980 per part de l'arqueòloga Ana Maria Baró. El llogaret de Tulor, i els jaciments que el componen, són testimonis dels efectes acumulatius dels canvis climàtics que s'han desenvolupat durant aquests darrers dos mil anys. (ca)
- La Aldea de Tulor es uno de los sitios arqueológicos sedentarios más antiguos del norte de Chile, situado a unos 7,7 km al suroeste de San Pedro de Atacama, entre la emblemática Cordillera de la Sal y las dunas de arena que evidencian la progresiva desecación de este entorno. Los primeros restos fueron encontrados en 1956 por el padre jesuita Gustavo Le Paige. Las excavaciones continuaron en 1980 por parte de la arqueóloga Ana María Barón. (es)
- Tulor is an archaeological site located in the Norte Grande natural region of the Antofagasta Region, Chile near San Pedro de Atacama. The site is a former village complex with an area of 5,200 m2 (55,972 sq ft) and 22 outlying edifices. The settlement's remains are distributed in an east-west fashion along 2 km (1 mi). Radiocarbon and thermoluminescence dating date the origin of the settlement sometime between 380 BCE and 200 CE, but most structures are from the period 800 CE - 1200 CE. Architectural characteristics of Tulor are circular walls are made of mud and vaults. In 1998, the World Monuments Fund, an international non-profit organization, listed Tulor in the 1998 World Monuments Watch List of 100 Most Endangered Sites. After little was done to protect it, the site was re-listed in (en)
|
