| dbo:abstract
|
- Tit Albuci (llatí: Titus Albucius) va ser un magistrat romà que va estudiar i va viure a Atenes al final del segle ii aC. Va pertànyer a l'escola epicúria i va deixar alguns escrits. Tenia un gran coneixement de la literatura i la filosofia greges, i Ciceró diu d'ell que era gairebé un grec. A causa de la seva preferència pels temes grecs va ser satiritzat per Lucili, i Ciceró va conservar el text. Ciceró l'acusava de ser un home lleuger. Va ser qüestor a una província i va acusar, però sense èxit a l'àugur Quint Muci Escèvola de mala administració (repetundae). L'any 105 aC va ser pretor a Sardenya i després d'una victòria insignificant sobre un grup de bandolers va celebrar un triomf a l'illa. Va retornar a Roma i va demanar al senat l'honor d'una supplicatio que el senat va refusar. L'any 103 aC Gai Juli Cèsar el va acusar de Repetundae a la seva província i Albuci va ser condemnat. Gneu Pompeu Estrabó, volia portar l'acusació, però va haver de deixar el camí a Cèsar perquè havia estat qüestor d'Albuci. Després de la seva condemna es va retirar a Atenes on va seguir amb l'estudi de la filosofia. Va escriure alguns discursos que Ciceró havia llegit. Varró parla d'unes sàtires escrites per un Luci Albuci, fetes a imitació de Lucili, que probablement es refereix a Tit Albuci. (ca)
- Tito Albucio (siglo II a. C.) fue un político y orador de la Gens Albucia, que nació en Roma. Hizo sus estudios en Atenas, y se afilió a la escuela epicúrea. Conocía perfectamente la literatura griega, hasta el punto que Cicerón decía que era casi griego. Así mismo, elogia en Brutus su elocuencia y conocimientos de la literatura griega. Lucilio, en cambio, se burlaba de su amor inmoderado por Grecia. En 105 a. C. fue nombrado pretor de Cerdeña, donde tras una insignificante victoria sobre unos ladrones, celebró un triunfo. De vuelta a Roma, solicitó al senado el mismo honor, que le fue denegado, e incluso fue acusado por Cayo Julio César, y condenado al exilio. Se retiró entonces a Atenas para entregarse a sus estudios, hasta su muerte. (es)
- Titus Albucius, (préteur environ 105 av. J.-C.) était un fameux orateur de la fin de la République romaine de la gens des Albucius. (fr)
- Titus Albucius (praetor c. 105 BC) was a noted orator of the late Roman Republic. He finished his studies at Athens at the latter end of the 2nd century BC, and belonged to the Epicurean sect. He was well acquainted with Greek literature, or rather, says Cicero, was almost a Greek. On account of his affecting on every occasion the Greek language and philosophy, he was satirized by Lucilius, whose lines upon him are preserved by Cicero, and Cicero himself speaks of him as a light-minded man. He accused, though unsuccessfully, Mucius Scaevola, the augur, of maladministration (repetundae) in his province. In 105 BC, Albucius was praetor in Sardinia, and in consequence of some insignificant success which he had gained over some robbers, he celebrated a triumph in the province. On his return to Rome, he applied to the Senate for the honour of a supplicatio, but this was refused, and he was accused in 103 BC of repetundae by Gaius Julius Caesar (the elder), and condemned. Pompeius Strabo had offered himself as the accuser, but he was not allowed to conduct the prosecution, because he had been the quaestor of Albucius. After his condemnation, he went into exile at Athens and pursued the study of philosophy. He left behind him some orations, which had been read by Cicero. (en)
- Tito Albucio (in latino: Titus Albucius; ... – I secolo a.C.) è stato un politico, filosofo e oratore romano della tarda Repubblica. Terminò i suoi studi ad Atene nell'ultima metà del secondo secolo a.C. e fu epicureo. Familiarizzò bene con la letteratura greca, anzi, secondo Marco Tullio Cicerone, era ormai un Greco. A causa della sua passione per la lingua e la filosofia greche, venne preso in giro dal poeta satirico Gaio Lucilio, i cui versi su di lui sono giunti a noi grazie a Cicerone; e Cicerone stesso lo descrive come un uomo frivolo. Egli accusò, senza successo, Quinto Mucio Scevola l'Augure di malamministrazione (repetundae) della sua provincia. Nel 104 a.C. Albucio fu propretore in Sardegna, e grazie ad alcuni insignificanti successi che aveva ottenuto contro i predoni, celebrò un trionfo nella provincia. Quando ritornò a Roma, chiese al senato romano di ottenere l'onore di una supplicatio, ma la sua richiesta venne respinta, e venne accusato nel 103 a.C. di concussione da Gaio Giulio Cesare Strabone, zio di Giulio Cesare, e condannato all'esilio ad Atene. Gneo Pompeo Strabone si era offerto come accusatore, ma la sua richiesta venne respinta, perché era stato questore di Albucio. In seguito alla sua condanna, si dedicò agli studi filosofici. Scrisse alcune orazioni, che vennero lette da Cicerone. (it)
- Тит Альбу́ций (лат. Titus Albucius; родился, по одной из версий, между 150 и 145 годом до н. э., Римская республика — умер после 103 года до н. э.) — римский военачальник и политический деятель, наместник Сардинии в 105 году до н. э. Был осуждён за вымогательства и умер в изгнании. Упоминается в источниках как эллинофил и приверженец эпикуреизма. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Titus Albucius, (préteur environ 105 av. J.-C.) était un fameux orateur de la fin de la République romaine de la gens des Albucius. (fr)
- Тит Альбу́ций (лат. Titus Albucius; родился, по одной из версий, между 150 и 145 годом до н. э., Римская республика — умер после 103 года до н. э.) — римский военачальник и политический деятель, наместник Сардинии в 105 году до н. э. Был осуждён за вымогательства и умер в изгнании. Упоминается в источниках как эллинофил и приверженец эпикуреизма. (ru)
- Tit Albuci (llatí: Titus Albucius) va ser un magistrat romà que va estudiar i va viure a Atenes al final del segle ii aC. Va pertànyer a l'escola epicúria i va deixar alguns escrits. Tenia un gran coneixement de la literatura i la filosofia greges, i Ciceró diu d'ell que era gairebé un grec. A causa de la seva preferència pels temes grecs va ser satiritzat per Lucili, i Ciceró va conservar el text. Ciceró l'acusava de ser un home lleuger. (ca)
- Tito Albucio (siglo II a. C.) fue un político y orador de la Gens Albucia, que nació en Roma. Hizo sus estudios en Atenas, y se afilió a la escuela epicúrea. Conocía perfectamente la literatura griega, hasta el punto que Cicerón decía que era casi griego. Así mismo, elogia en Brutus su elocuencia y conocimientos de la literatura griega. Lucilio, en cambio, se burlaba de su amor inmoderado por Grecia. Se retiró entonces a Atenas para entregarse a sus estudios, hasta su muerte. (es)
- Titus Albucius (praetor c. 105 BC) was a noted orator of the late Roman Republic. He finished his studies at Athens at the latter end of the 2nd century BC, and belonged to the Epicurean sect. He was well acquainted with Greek literature, or rather, says Cicero, was almost a Greek. On account of his affecting on every occasion the Greek language and philosophy, he was satirized by Lucilius, whose lines upon him are preserved by Cicero, and Cicero himself speaks of him as a light-minded man. He accused, though unsuccessfully, Mucius Scaevola, the augur, of maladministration (repetundae) in his province. (en)
- Tito Albucio (in latino: Titus Albucius; ... – I secolo a.C.) è stato un politico, filosofo e oratore romano della tarda Repubblica. Terminò i suoi studi ad Atene nell'ultima metà del secondo secolo a.C. e fu epicureo. Familiarizzò bene con la letteratura greca, anzi, secondo Marco Tullio Cicerone, era ormai un Greco. A causa della sua passione per la lingua e la filosofia greche, venne preso in giro dal poeta satirico Gaio Lucilio, i cui versi su di lui sono giunti a noi grazie a Cicerone; e Cicerone stesso lo descrive come un uomo frivolo. Egli accusò, senza successo, Quinto Mucio Scevola l'Augure di malamministrazione (repetundae) della sua provincia. Nel 104 a.C. Albucio fu propretore in Sardegna, e grazie ad alcuni insignificanti successi che aveva ottenuto contro i predoni, celebrò u (it)
|
