| dbo:abstract
|
- Teòfan d'Atenes, en grec antic Θεοφανώ, morta després de l'any 811, va ser una emperadriu casada amb l'Emperador romà d'Orient Estauraci, fill de Nicèfor I. Segons les cròniques de Teòfanes el Confessor, era parenta d'Irene d'Atenes, emperadriu del 797 al 802. Les dues dones havien nascut a Atenes, però no se sap el seu grau de parentiu. El 20 de desembre del 807, Teòfan es va casar amb Estauraci, segons diu la Crònica de Teòfanes. Estauraci era l'únic fill de Nicèfor i va co-dirigir l'imperi amb el seu pare des de l'any 803. Abans del matrimoni amb Estauraci, sembla que Teòfan estava compromesa amb un altre home, però va ser seleccionada per participar en un concurs de donzelles per triar la futura esposa d'Estauraci, i probablement va ser escollida per donar legitimitat a la Dinastia Fòcida emparentant-la amb un membre de l'anterior Dinastia isàurica, com a familiar d'Irene d'Atenes. Sembla que el seu sogre Nicèfor I ja era vidu quan Teòfan es va casar, i per tant va ser l'única emperadriu Augusta en aquell regnat. El 26 de juliol del 811, Nicèfor I va ser mor en un combat contra Krum de Bulgària a la Batalla de Pliska. Bona part de l'exèrcit bizantí va ser destruït en la que es considera una de les pitjors derrotes de la història bizantina. Estauraci va ser un dels pocs supervivents, i va succeir el seu pare al tron. Estauraci no va escapar il·lès de la batalla. Un cop d'espasa rebut a prop del coll el va deixar paralitzat. Els membres de la Guàrdia Imperial van aconseguir traslladar-lo a Adrianòpolis, però no es va recuperar completament de les seves ferides. De forma urgent es va plantejar la successió d'Estauraci, i van aparèixer dues posicions, una al costat de l'emperadriu Teòfan, esposa de l'emperador, que volia succeir el seu marit. L'altra facció defensava la germana d'Estauraci, Procòpia, que volia el tron per al seu marit Miquel I Rangabé. Estauraci volia triar la seva esposa Teòfan com a successora, però sembla que la possibilitat de veure regnar una nova emperadriu tant poc temps després d'Irene d'Atenes, no agradava a la noblesa, que va donar suport a Procòpia i a Miquel I. També hi devia influir la guerra permanent amb els búlgars i les negociacions amb Carlemany sobre els límits de l'Imperi. Estauraci va ser convençut i va nomenar Miquel com al seu successor, renunciant a l'imperi el 2 d'octubre de l'any 811. Estauraci i Teòfan es van retirar per fer vida monàstica. Teòfanes el Confessor diu que Teòfan va fundar el seu propi monestir, que curiosament s'anomenava "Ta Hebraika" que en grec es refereix als hebreus o jueus. Constantí VII, diu al segle x que Teòfan i Estauraci van compartir sepultura al monestir de la Santíssima Trinitat a Constantinoble. (ca)
- Η Θεοφανώ (απεβ. μετά το 811) ήταν Αυτοκράτειρα ως σύζυγος τού Σταυράκιου Αυτοκράτορα των Ρωμαίων. Σύμφωνα με το Χρονικό τού Θεοφάνη τού Ομολογητή ήταν συγγενής της Ειρήνης Σαρανταπήχαινας Αυτοκράτειρας (797-802), συζύγου τού Λέοντα Δ΄ του Χαζάρου. Οι δύο γυναίκες ήταν από την Αθήνα, αλλά η ακριβής συγγενική τους σχέση δεν είναι γνωστή. (el)
- Teófano de Atenas (en griego antiguo: Θεοφανώ) (fallecida después del año 811) fue la emperatriz bizantina consorte por su matrimonio con el emperador Estauracio, inaugurando la dinastía Fócida del imperio. Según las crónicas de Teófanes el Confesor, estaba emparentada con Irene de Atenas, emperatriz del 797 al 802. Ambas mujeres habían nacido en Atenas, si bien el grado exacto de parentesco es desconocido. El 20 de diciembre de 807, según la crónica de Teófanes, se casó con Estauracio, coemperador del imperio bizantino junto a Nicéforo I, de quien era su único hijo. Ambos cogobernaron hasta el año 803. Antes de su matrimonio, parece que Teófano estaba comprometida con otro hombre, si bien acabó por ser seleccionada para participar en un concurso de doncellas entre las cuáles el heredero al trono bizantino tenía que elegir esposa. Probablemente fue escogida para dar legitimidad a la dinastía Fócida, al quedar emparentada así con un miembro de la anterior dinastía isáurica como era Irene de Atenas. El 26 de julio de 811, Nicéforo I fue murió en combate tras marchar hacia Plisca, capital de los búlgaros, llegando a incendiar el palacio del kan Krum tras los diversos ataques contra la región del río Estrimón y asediar Serdica. Las medidas resultaron ineficaces y los búlgaros continuando atacando y realizando nuevas avanzadillas contra los bizantinos. Durante una emboscada cerca de un desfiladero en ruta hacia Serdica (actual Sofía), fueron atrapados por una pinza de soldados búlgaros. El emperador falleció en la batalla, y su hijo y heredero Estauracio consiguió reunir a los pocos hombres supervivientes y emprender la retirada hacia Adrianópolis. No obstante, las heridas sufridas acabaron vislumbrando gravedad en los hechos, tras haber recibido un golpe en la espalda cerca del cuello, que le había dejado paralizado. Estauracio quería elegir a su esposa Teófano como sucesora, pero parece que la posibilidad de ver reinar una nueva emperatriz tan poco tiempo después de Irene de Atenas, no gustaba a la nobleza, que apoyó a la propia hermana del emperador, Procopia, casada con el noble Miguel Rangabé. También influyó en dichas elecciones la continuación de las guerras contra los búlgaros y las negociaciones con Carlomagno sobre los límites del Imperio. Inclusive, Teófano trató de hacerse con el poder como ya hiciera en el pasado su pariente Irene, apoyando Estauracio sus pretensiones y llegando a intentar cegar a su cuñado. Tras fracasar todos los intentos por imponerse, Estauracio acabó cediendo y nombró a Miguel su sucesor, renunciando al imperio el 2 de octubre del año 811. Estauracio y Teófano se retiraron para hacer vida monástica. Teófanes el Confesor dice que la otrora emperatriz fundaría su propio monasterio, que curiosamente se llamaba Ta Hebraica que en griego refiere a los hebreos o judíos. Constantino VII, por su parte, dice que Teófano y Estauracio compartieron sepultura en el monasterio de la Santísima Trinidad de Constantinopla. (es)
- Théophano (en grec ancien : Θεοφανώ), morte après 811, était l'impératrice consort de l'empereur byzantin Staurakios. D'après les chroniques de Théophane le Confesseur, Théophano était une parente d'Irène l'Athénienne (qui régna de 797 à 802). Les deux femmes étaient originaires d'Athènes, mais la nature de la relation entre elles n'est pas connue. (fr)
- Theophano (Greek: Θεοφανώ; died after 811) was the Empress consort of Staurakios of the Byzantine Empire. According to the chronicle of Theophanes the Confessor, Theophano was a relative of Irene (reigned 797–802). Both women were from Athens but the nature of their relation to each other is not known. On 20 December 807, Theophano married Staurakios. The date of their marriage was recorded by Theophanes. Staurakios was the only known son of Nikephoros I. He was co-emperor with his father since 803. Theophano had been betrothed to another man but took place in the imperial bride-show. She was possibly chosen to legitimise the connection of the new dynasty to their predecessor. Her father-in-law is presumed to have been a widower by the time he was elevated to the throne. In the absence of a senior empress, Theophano was the only Empress during his reign. On 26 July 811, Nikephoros was killed while fighting against Krum of Bulgaria at the Battle of Pliska. Much of the Byzantine army was annihilated with him and the battle is considered one of the worst defeats in Byzantine history. Among the few survivors was Staurakios who succeeded as emperor. Staurakios had not escaped the battlefield unharmed. A sword wound near his neck had left him paralyzed. Members of the imperial guard had managed to transfer him to Adrianople but he never fully recovered from his wounds. The matter of Staurakios' succession was deemed urgent and two factions emerged at court. One centered on Theophano, wife of the Emperor, who reportedly sought to succeed her husband. The other centered on his sister Prokopia who intended to place her husband Michael I Rangabe on the throne. Staurakios was apparently about to choose Theophano as his successor. The possibility of a second Empress regnant so soon after Irene seems to have turned the nobility in support of Michael and Prokopia. Other factors were ongoing war with Krum and negotiations with Charlemagne over the legality of his imperial title. Staurakios was threatened to name Michael as his successor and abdicate at the same time. The abdication took place on 2 October 811. Staurakios and Theophano retired to monastic life. Theophanes records that Theophano founded her own monastery. The chronicler names it with the somewhat curious name "Ta Hebraïka", which is Greek for something belonging to either the Hebrews or the Jews. The year of her death is not known. Constantine VII recorded in the 10th century that Staurakios and Theophano shared a common grave in the monastery of the Holy Trinity in Constantinople. (en)
- Teofano d'Atene (in greco moderno: Θεοφανώ; ... – 811) fu l'imperatrice consorte di Stauracio dell'Impero bizantino. Secondo la cronaca di Teofane Confessore, Teofano era parente di Irene (regnante nel 797-802). Entrambe le donne erano originarie di Atene, ma non si conosce la natura della loro relazione reciproca. Il 20 dicembre 807 Teofano sposò Stauracio. La data del loro matrimonio è stata registrata da Teofane. Stauracio era l'unico figlio noto di Niiceforo I. Era co-imperatore con il padre dall'803. Teofano era stata promessa in sposa a un altro uomo, ma partecipò alla cerimonia imperiale della Sfilata delle spose. Forse fu scelta per legittimare il legame della nuova dinastia con il suo predecessore. Si presume che il suocero fosse già vedovo quando fu elevato al trono. In assenza di un'imperatrice anziana, Teofano fu l'unica imperatrice durante il suo regno. Il 26 luglio 811, Niceforo fu ucciso mentre combatteva contro Krum di Bulgaria nella battaglia di Pliska. Gran parte dell'esercito bizantino fu annientato con lui e la battaglia è considerata una delle peggiori sconfitte della storia bizantina. Tra i pochi sopravvissuti c'era Stauracio, che gli succedette come imperatore. Stauracio non era uscito indenne dal campo di battaglia. Una ferita di spada vicino al collo lo aveva lasciato paralizzato. I membri della guardia imperiale erano riusciti a trasferirlo ad Adrianopoli, ma non si era mai ripreso completamente dalle ferite. La questione della successione di Stauracio fu ritenuta urgente e a corte emersero due fazioni. Una era incentrata su Teofano, moglie dell'imperatore, che avrebbe cercato di succedere al marito. L'altra era incentrata sulla sorella Procopia, che intendeva porre sul trono il marito Michele I Rangabe. Sembra che Stauracio stesse per scegliere Teofano come suo successore. La possibilità di una seconda imperatrice regnante così presto dopo Irene sembra aver spinto la nobiltà a sostenere Michele e Procopia. Altri fattori erano la guerra in corso con Krum e i negoziati con Carlo Magno sulla legalità del suo titolo imperiale. Stauracio fu costretto a nominare Michele come suo successore e di abdicare allo stesso tempo. L'abdicazione avvenne il 2 ottobre 811. Stauracio e Teofano si ritirarono a vita monastica. Teofane riporta che Teofano fondò un proprio monastero. Il cronista lo nomina con il nome un po' curioso di "Ta Hebraïka", che in greco significa qualcosa che appartiene agli Ebrei o ai Giudei. (it)
- Teofano z Aten (zm. po 811) – cesarzowa bizantyńska. (pl)
- Theofano, född okänt år, död efter 811, var en bysantinsk kejsarinna, gift med kejsar Staurakios. Hon var från Aten och möjligen släkt med Irene. Hon avbröt sin förlovning för att delta i den kejserliga brudvisningen, där hon möjligen blev utvald för att skapa ett band med den förra dynastin. Hon gifte sig med Staurakios, som var sin fars medkejsare, efter en brudvisning år 807. Då hennes svärfar var ogift var hon den enda kejsarinnan. År 811 dog svärfadern, och hennes man var svårt sårad i fält och man trodde att han skulle dö. Han ville utnämna henne till sin tronarvinge och efterträdare, så hon kunde regera som monark på samma sätt som Irene hade gjort. Maken övertalades i stället att utnämna sin svåger och abdikera, sedan hans syster Prokopia hade vunnit stöd för makens kandidatur. Teofano fick istället bli nunna, men hon fick en förmögenhet och palatset ta Hebraika att dra sig tillbaka till. (sv)
- Феофано Афінська (*Θεοφανώ, д/н — після 811) — візантійська імператриця. (uk)
- Teófano de Atenas foi uma imperatriz-consorte bizantina, esposa de Estaurácio. De acordo com a crônica de Teófanes, o Confessor, ela era parente da imperatriz Irene (r. 797-802) e ambas provinham de Atenas. Porém, não sabemos qual era este grau de parentesco. (pt)
- Феофано (греч. Θεοφανώ; VIII век — IX век) — византийская императрица, супруга императора Ставракия. Согласно летописи Феофана Исповедника, Феофано была родственницей императрицы Ирины, которая правила в 797—802 годах. Обе женщины были родом из Афин, однако степень их родства неясна. Была невестой константинопольского аристократа, когда император Никифор I решил выдать Феофано за своего сына Ставракия для укрепления положения новой династии. Брак состоялся 20 декабря 807 года: «…Никифор после долгого выбора девиц во всем своем царстве, чтоб женить сына своего Ставракия, нашел наконец невесту родственницу блаженной Ирины и хотя она уже обручена была за мужа, с которым часто разделяла брачное ложе, но он развел их, и выдал ее за несчастного Ставракия, бесстыдно нарушая закон, как всегда, так и теперь». Была иконопочитательницей и в противодействовала попыткам возрождения иконоборчества, однако её влияния было недостаточно. Никифор I погиб в битве с болгарами в 811 году и муж Феофано стал новым императором. Феофано получила титул Августы. Ставракий сильно пострадал в той же битве, в которой погиб его отец, и не мог выполнять обязанности. Поэтому изначально планировалось передать трон Феофано, по примеру её родственницы Ирины. В итоге Ставракий отрёкся от трона в пользу своего зятя Михаила Рангаве. Тогда же отказалась от своего титула и Феофано. Вместе с мужем она поселилась в пригороде Константинополя. После смерти Ставракия она основала монастырь. Дата её смерти неизвестна. Феофано была похоронена в монастыре Святой Троицы в Константинополе. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Η Θεοφανώ (απεβ. μετά το 811) ήταν Αυτοκράτειρα ως σύζυγος τού Σταυράκιου Αυτοκράτορα των Ρωμαίων. Σύμφωνα με το Χρονικό τού Θεοφάνη τού Ομολογητή ήταν συγγενής της Ειρήνης Σαρανταπήχαινας Αυτοκράτειρας (797-802), συζύγου τού Λέοντα Δ΄ του Χαζάρου. Οι δύο γυναίκες ήταν από την Αθήνα, αλλά η ακριβής συγγενική τους σχέση δεν είναι γνωστή. (el)
- Théophano (en grec ancien : Θεοφανώ), morte après 811, était l'impératrice consort de l'empereur byzantin Staurakios. D'après les chroniques de Théophane le Confesseur, Théophano était une parente d'Irène l'Athénienne (qui régna de 797 à 802). Les deux femmes étaient originaires d'Athènes, mais la nature de la relation entre elles n'est pas connue. (fr)
- Teofano z Aten (zm. po 811) – cesarzowa bizantyńska. (pl)
- Феофано Афінська (*Θεοφανώ, д/н — після 811) — візантійська імператриця. (uk)
- Teófano de Atenas foi uma imperatriz-consorte bizantina, esposa de Estaurácio. De acordo com a crônica de Teófanes, o Confessor, ela era parente da imperatriz Irene (r. 797-802) e ambas provinham de Atenas. Porém, não sabemos qual era este grau de parentesco. (pt)
- Teòfan d'Atenes, en grec antic Θεοφανώ, morta després de l'any 811, va ser una emperadriu casada amb l'Emperador romà d'Orient Estauraci, fill de Nicèfor I. Segons les cròniques de Teòfanes el Confessor, era parenta d'Irene d'Atenes, emperadriu del 797 al 802. Les dues dones havien nascut a Atenes, però no se sap el seu grau de parentiu. Sembla que el seu sogre Nicèfor I ja era vidu quan Teòfan es va casar, i per tant va ser l'única emperadriu Augusta en aquell regnat. (ca)
- Teófano de Atenas (en griego antiguo: Θεοφανώ) (fallecida después del año 811) fue la emperatriz bizantina consorte por su matrimonio con el emperador Estauracio, inaugurando la dinastía Fócida del imperio. Según las crónicas de Teófanes el Confesor, estaba emparentada con Irene de Atenas, emperatriz del 797 al 802. Ambas mujeres habían nacido en Atenas, si bien el grado exacto de parentesco es desconocido. (es)
- Theophano (Greek: Θεοφανώ; died after 811) was the Empress consort of Staurakios of the Byzantine Empire. According to the chronicle of Theophanes the Confessor, Theophano was a relative of Irene (reigned 797–802). Both women were from Athens but the nature of their relation to each other is not known. Her father-in-law is presumed to have been a widower by the time he was elevated to the throne. In the absence of a senior empress, Theophano was the only Empress during his reign. (en)
- Teofano d'Atene (in greco moderno: Θεοφανώ; ... – 811) fu l'imperatrice consorte di Stauracio dell'Impero bizantino. Secondo la cronaca di Teofane Confessore, Teofano era parente di Irene (regnante nel 797-802). Entrambe le donne erano originarie di Atene, ma non si conosce la natura della loro relazione reciproca. Si presume che il suocero fosse già vedovo quando fu elevato al trono. In assenza di un'imperatrice anziana, Teofano fu l'unica imperatrice durante il suo regno. (it)
- Theofano, född okänt år, död efter 811, var en bysantinsk kejsarinna, gift med kejsar Staurakios. Hon var från Aten och möjligen släkt med Irene. Hon avbröt sin förlovning för att delta i den kejserliga brudvisningen, där hon möjligen blev utvald för att skapa ett band med den förra dynastin. Hon gifte sig med Staurakios, som var sin fars medkejsare, efter en brudvisning år 807. Då hennes svärfar var ogift var hon den enda kejsarinnan. Teofano fick istället bli nunna, men hon fick en förmögenhet och palatset ta Hebraika att dra sig tillbaka till. (sv)
- Феофано (греч. Θεοφανώ; VIII век — IX век) — византийская императрица, супруга императора Ставракия. Согласно летописи Феофана Исповедника, Феофано была родственницей императрицы Ирины, которая правила в 797—802 годах. Обе женщины были родом из Афин, однако степень их родства неясна. Вместе с мужем она поселилась в пригороде Константинополя. После смерти Ставракия она основала монастырь. Дата её смерти неизвестна. Феофано была похоронена в монастыре Святой Троицы в Константинополе. (ru)
|
