| dbo:abstract
|
- Irisleabhar na Gaedhilge (Diari Gaèlic, en anglès Gaelic Journal) va ser una publicació periòdica "dedicada exclusivament a la conservació i el cultiu de la llengua irlandesa". Segons Tomas O Flannghaile fou "la primera publicació dedicada a la llengua irlandesa viva". Ha estat descrit per l'historiador com "el primer diari bilingüe irlandès important". Fou una manifestació primerenca del renaixement gaèlic, es va establir amb l'ajuda de Douglas Hyde, i publicat per primera vegada en 1882, per la Unió Gaèlica, i des de 1893 per la Lliga Gaèlica. Després d'algunes irregularitats inicials, la revista es publicà mensualment fins a 1909. El seu primer director va ser David Comyn, seguit per John Fleming, Eoghan O'Growney i des novembre 1894 Eoin MacNeill. MacNeill va succeir Seosamh Laoide en 1899. De 1902 a 1909, l'editor era . Els primers 48 exemplars van ser numerats consecutivament, amb el Volum 1 que consisteix en els números 1 a 12, el Volum 2 el números 13 a 24, i així successivament. En el Volum 5 en 1894 la numeració era 1-12 per a cada volum. Irisleabhar na Gaedhilge/Gaelic Journal era bilingüe, amb texts en irlandès i d'anglès. També hi va haver publicar algun cop texts publicats en altres idiomes (gaèlic escocès, gal·lès i francès). El contingut va abastar molts gèneres, contes, texts literaris, poesia, estudis històrics, ficció i drama, així com articles sobre temes acadèmics i controvèrsies. També hi va haver una sèrie de "lliçons simples en irlandès", adaptada de la sèrie creada originalment per O'Growney per al Weekly Freeman. En un article que va aparèixer sota el títol de La nostra posició en el tercer número del diari el gener de 1883, s'esmenten les causes i els organismes que van fer del diari una realitat, ja que (1) un gust cada vegada més gran entre la porció de lectura del nostre poble per les qüestions nacionals, i una idea més justa del valor de les coses com ara encara podem considerar nostres, (2) els treballs dels erudits irlandesos devots durant l'últim cinquanta anys com O'Donovan, O'Curry, , , , Arquebisbe MacHale, , S. H. O'Grady, John Fleming, Hennessy i , alguns dels quals, feliçment, encara estan entre nosaltres, (3) els treballs dels acadèmics continentals en el camp general de la filologia indoeuropea, i en particular els de Pictet, , , Gaidoz, de Jubainville, i altres en el camp especial de la filologia cèltica, (4) els treballs de les institucions científiques, com la , la Societat Celta, fins i tot els de la Societat Arqueològica d'Irlanda, però sobretot els de la Societat Ossiànica, (5) la creació de la "Societat per a la Preservació de la Llengua Irlandesa" i (6), sobretot, la formació de la Unió Gaèlica, per cap altra societat o organisme que hagi pensat alguna vegada a posar en pràctica un mitjà de cultiva la llengua, o, de fet, de conrear la llengua viva. Les causes que havien "operat en contra del sorgiment d'una premsa irlandesa vernacla" es descriuen com a "més enllà de l'abast i de la província de discussió d'aquest diari", abans d'afegir que "però com que són òbvies, no cal referir-les aquí ". (ca)
- The Gaelic Journal (Irish: Irisleabhar na Gaedhilge) was a periodical publication "exclusively devoted to the preservation and cultivation of the Irish Language". According to Tomas O Flannghaile it was "the first journal devoted to the living Irish language". It has been described by the historian Donnchadh Ó Corráin as "the first important bilingual Irish periodical". An early manifestation of the Gaelic revival, it was established with the help of Douglas Hyde, and first published in 1882, by the Gaelic Union, and from 1893 by Conradh na Gaeilge. After some initial irregularities, the journal was published monthly until 1909. Its first editor was David Comyn, followed by John Fleming, Eoghan O'Growney and from November 1894 Eoin MacNeill. MacNeill was succeeded by Seosamh Laoide in 1899. From 1902 to 1909 the editor was Tadhg Ó Donnchadha. The first 48 issues were numbered consecutively, with Volume 1 consisting of numbers 1–12, Volume 2 numbers 13–24 and so on. From Volume 5 in 1894 the numbering was 1–12 for each Volume. The Gaelic Journal was bilingual, with texts in Irish and English. There were also occasionally texts published in other languages, Scottish Gaelic, Welsh and French. The content spanned many genres; folktales, literary texts, poetry, historical studies, fiction and drama, as well as articles on topics both academic and controversial. There was also a series of "Simple lessons in Irish", adapted from the series originally created by O'Growney for the Weekly Freeman. In an article that appeared under the title "Our Position" in the third number of the Gaelic Journal in January 1883, the causes and agencies that made the Gaelic Journal a reality are mentioned, as (1) a growing taste among the reading portion of our people for things national, and a juster idea of the value of such things as we can still call our own; (2) the labours of devoted Irish scholars during the last fifty years—as O'Donovan, O'Curry, Davis, Petrie, Todd, Archbishop MacHale, Canon Bourke, S. H. O'Grady, John Fleming, Hennessy and Whitley Stokes—some of whom, happily, we have still amongst us; (3) the labours of continental scholars in the general field of Indo-European philology, and more particularly those of Pictet, Zeuss, Ebel, Gaidoz, de Jubainville, and others in the special field of Celtic philology; (4) the labours of learned bodies like the Royal Irish Academy, the Celtic Society, even those of the Irish Archaeological Society, but more especially those of the Ossianic Society; (5) the establishment of the "Society for the Preservation of the Irish Language;" and (6) above all the formation of the Gaelic Union, for no other society or body had ever thought or would ever think of so practical a means of cultivating the language—or indeed, of cultivating the living language at all. The causes that had "operated against the rise of a vernacular Irish press" are described as "beyond the scope and province of this journal to discuss," before it is added that "but as they are obvious, there is all the less need to refer to them here". (en)
- El Gaelic Journal (en irlandés Irisleabhar na Gaedhilge) fue una publicación periódica dedicada exclusivamente a la preservación y cultivo de la lengua irlandesa. Según Tomas O Flannghaile, era la primera revista dedicada a revivir la lengua irlandesa. La publicación fue descrita por el historiador Donnchadh Ó Corráin como el “primer gran periódico bilingüe irlandés”. Establecido con la ayuda de Douglas Hyde, fue publicado por primera vez en 1882 por la Unión Gaélica, y desde 1893 por la Liga Gaélica. Tras alguna irregularidad inicial, se publicó mensualmente hasta 1909, fecha en que cesó su publicación. Su primer director fue David Comyn, seguido de John Fleming, Eoghan O'Growney y desde noviembre de 1894, Eoin MacNeill. MacNeill fue sucedido por Seosamh Laoide en 1899. De 1902 a 1909 su editor fue Tadhg O Donnchada. El Gaelic Journal era bilingüe, con textos tanto en irlandés como en inglés. También en ocasiones se publicaron textos en otros idiomas, como gaélico escocés, galés y francés. Su contenido llegó a abarcar diversos géneros, como: literarios, poesía, historia, estudios de ficción, drama, temas académicos y cuentos populares. También se publicó una serie semanal creada por O’Growney con el nombre de “lecciones simples de Irlanda”. (es)
- B'irisleabhar Gaeilge é Irisleabhar na Gaedhilge, a bhíodh á fhoilsiú ón mbliain 1882 go dtí 1909. Bhí sé ina thréimhseachán tábhachtach do lucht Athbheochan na Gaeilge sa tréimhse roimh bhunú Shaorstát Éireann. Bunaíodh an t-irisleabhar seo ag lucht , eagraíocht a bunaíodh sa bhliain 1880. Conradh na Gaeilge a bhí freagrach as an bhfoilseachán i ndiaidh 1884. I measc na scríbhneoirí a bhíodh ag scríobh ann bhí Pádraig Mac Piarais, Dubhghlas de hÍde, An tAthair Peadar Ua Laoghaire, Úna Ní Fhaircheallaigh, An tAthair Eoghan Ó Gramhnaigh agus Eoin Mac Néill. I measc na n-ábhar a foilsíodh bhí filíocht, gearrscéalta, stair, béaloideas, amhráin, léirmheasanna leabhar, dinnseanchas, seanfhocail, ábhar d’fhoghlaimeoirí Gaeilge agus cur síos ar obair Chonradh na Gaeilge. (ga)
|
