| dbo:abstract
|
- L'escuma quàntica, també anomenada com escuma espaitemps, és un concepte relacionat amb la mecànica quàntica, concebut per John Wheeler el 1955. L'escuma seria suposadament la fundació del teixit de l'univers, però també s'utilitza el terme com una descripció qualitativa de les turbulències de l'espaitemps subatòmic, que tenen lloc a distàncies extremadament petites, de l'ordre de la longitud de Planck. En aquesta escala de temps i espai, el principi d'incertesa permet que les partícules i l'energia existeixin breument, per aniquilar-se posteriorment, sense violar les lleis de conservació de massa i energia. Com que l'escala d'espai i temps es veu reduïda, l'energia de les partícules virtuals es veu incrementada, i ja que l'energia corba l'espaitemps, d'acord amb la teoria de la relativitat general d'Einstein, això suggereix que, a escales prou petites, l'energia de les fluctuacions seria suficientment elevada per a causar sortides significatives d'aquesta energia des de l'espaitemps llis vist des d'una escala major, cosa que li donaria a l'entramat espaciotemporal un caràcter "escumós". No obstant això, sense una teoria completa de la gravetat quàntica, és impossible saber com s'apreciaria l'espaitemps a aquestes escales, ja que es pensa que les teories existents no podrien fer prediccions gaire precises en aquest context. (ca)
- Kvantová pěna je koncept kvantové mechaniky navržený v roce 1955 americkým fyzikem Johnem Wheelerem. Popisuje turbulentní chování časoprostoru na subatomární úrovni v řádech Planckovy délky, které se dostává do rozporu s Einsteinovou obecnou teorií relativity. (cs)
- الرغوة الكمومية أو رغوة الزمكان هي تقلب الزمكان على نطاقات صغيرة جدًا بسبب ميكانيكا الكم. ابتكر جون ويلر الفكرة عام 1955. (ar)
- Quantenschaum ist ein Begriff aus der Physik, der bildhaft beschreibt, was passiert, wenn man die zwei großen Theorien der Physik, die Quantenfeldtheorie und die allgemeine Relativitätstheorie, auf einem extrem kleinen Maßstab von 10−35 Metern (so genannte Planck-Länge) anwendet. Hier würden permanent kleine „Blasen“ in der Raumzeit entstehen und wieder zusammenfallen. John Archibald Wheeler gab diesem Phänomen 1955 den zuerst salopp gemeinten Namen Quantenschaum, der später Einzug in die Fachliteratur fand (engl. Quantum foam oder auch Spacetime foam). (de)
- En fiziko, kvantuma ŝaŭmo aŭ spactempa ŝaŭmo, estas koncepto en kvantummekaniko. Je ege malgrandaj distancoj de la ordo de la longo de Planck kaj ege malgrandaj tempoj de ordo de la tempo de Planck, la permesas al partikloj kaj energio ekekzisti kaj poste anihilacii sen atencado de . Ĉi tiuj partikloj estas nomataj kiel . Kiam la skalo de tempo kaj spaco malpligrandiĝas, la energio de la virtualaj partikloj pligrandiĝas. Pro tio ke energio kurbigas spactempon laŭ la ĝenerala relativeco, ĉi tio sugestas ke je sufiĉe malgranda skalo la energio de la fluktuoj devus esti sufiĉe granda por kaŭzi gravan malglatecon de spactempo, kompare al glateco vidata je pli granda skalo, donante al ŝaŭmecon. Tamen, sen teorio de neeblas esti certa pro tio kiel spactempo devus aspekti je ĉi tiu skalo, pro tio ke ŝajne la ekzistantaj teorioj devus jam ne doni precizajn antaŭdirojn en ĉi tiuj skaloj. Supozite la ŝaŭmo estas unu el la fundamentaj ecoj de la universo, sed ĝi povas ankaŭ esti uzata kiel kvaliteca priskribo de spactempa turbuleco je ege malgrandaj distancoj La koncepto estis elpensita de John Archibald Wheeler en 1955. (eo)
- La espuma cuántica, también conocida como espuma del espacio-tiempo es un concepto en la mecánica cuántica, concebido por John Wheeler en 1955. (es)
- La mousse quantique est un concept de la mécanique quantique inventé par John Wheeler en 1955 (Quantum foam, spacetime foam). La mousse dont il est question est une manière de conceptualiser la nature de la structure infime du « matériau » dont l'univers est constitué. Conjointement, Wheeler emploie cette notion d'une « mousse » quantique pour décrire qualitativement des turbulences dans l'espace-temps à une échelle subatomique - concernant des distances qui sont de l'ordre de la longueur de Planck. À des échelles aussi infinitésimales sur le plan de la distance et aussi du temps, le principe d'indétermination d'Heisenberg admet l'énergie comme pouvant brièvement se décomposer en particules et antiparticules et ensuite s'annihiler sans pour autant entrer en contradiction avec les lois physiques de la conservation de l'énergie. L'énergie des particules virtuelles considérées augmente conjointement avec la diminution proportionnelle des échelles du temps et de l'espace correspondantes. Selon la théorie d'Albert Einstein concernant la relativité générale l'énergie impose une courbure à l'espace-temps. Ceci implique que considérant des échelles suffisamment petites les fluctuations telles que décrites par la théorie seraient assez importantes pour pouvoir mettre en évidence des dérives significatives comparativement à la nature « lisse » de l'espace-temps comme vu selon les échelles habituelles, et ainsi l'espace-temps de nature serait à caractère « mousseux ». En l'absence d'une théorie parfaitement complète de la gravité quantique on ne peut pas être certain de la nature de l'espace-temps à ces échelles infinitésimales. En conséquence toute théorie même en développement concernant la gravité aux échelles quantiques est intéressante à mettre à l'épreuve face au concept d'une structure quantique « mousseuse ». Il n'en reste pas moins que les résultats des observations sur les radiations reçues des quasars environnants effectuées au Goddard Space Flight Center de la NASA par exemple placent de sévères restrictions sur le plan de la vraisemblance mathématique concernant les possibles dérives par rapport à la relativité restreinte qui seraient requises pour rendre admissible la nature « mousseuse » de l'espace-temps. Ainsi l'épreuve expérimentale à travers le temps fournit les échelles de valeurs strictes relativement auxquelles les scientifiques peuvent essayer de déterminer la vraisemblance d'une mousse quantique[pas clair]. (fr)
- Quantum foam or spacetime foam is a theoretical quantum fluctuation of spacetime on very small scales due to quantum mechanics. The theory predicts that at these small scales, particles of matter and antimatter are constantly created and destroyed. These subatomic objects are called virtual particles. The idea was devised by John Wheeler in 1955. (en)
- Busa kuantum atau Busa ruang-waktu adalah yang bergejolak di ruang waktu akibat fluktuasi kuantum. "Gelembung" dalam busa kuantum adalah kuadriliun lebih kecil dari inti atom dan dan bertahan untuk pecahan sangat kecil dari satu detik - atau dalam 'bicara kuantum', seukuran panjang Planck untuk waktu Planck. Salah satu bukti terbesar untuk keberadaannya diprediksi kembali pada tahun 1947 oleh fisikawan Belanda dan . Gagasan bahwa ruang angkasa, pada dasarnya, adalah kekaucauan berbusa dan kalau memiliki konsekuensi besar bagi pemahaman tentang alam semesta. Tetapi seperti yang sering terjadi dalam sains, percobaan terbaru tidak setuju. Keberadaan busa kuantum adalah ada dan tidak ada. Untuk melihatnya, dibutuhkan mikroskop yang dapat melihat hingga 10-35 meter untuk memastikannya. (in)
- De kwantumtheorie beschrijft het universum op de kleinst mogelijke schaal. Het gaat dan om elementaire bouwstenen van de grootteorde 10−35 meter, ongeveer 1020 keer kleiner dan de diameter van een proton. De theorie voorspelt dat op deze schaal de ruimtetijd zich voordoet als een schuimend geheel, het zogeheten kwantumschuim of ruimtetijdschuim. Dit schuim, dat een conceptueel gedachtegoed is, bestaat volgens verschillende theorieën uit Planckdeeltjes en minuscule zwarte gaten. Ook is het mogelijk dat wormgaten het schuim doorkruisen. Het concept werd in 1955 naar voor gedragen door de Amerikaanse theoretisch natuurkundige John Wheeler. (nl)
- Con schiuma quantistica (nota anche come schiuma spaziotemporale o bolla spaziotemporale) ci si riferisce a un'ipotetica struttura discontinua dello spaziotempo alla scala microscopica della lunghezza di Planck, in cui microregioni spaziotemporali verrebbero costantemente create e distrutte in seguito a fluttazioni quantistiche sulla base del principio di indeterminazione di Heisenberg. L'idea fu formulata nel 1955 da John Archibald Wheeler, che chiamò tali entità "geoni" (geons). (it)
- A espuma quântica, também tratada como espuma espaço-temporal, é um conceito relacionado com a mecânica quântica, concebido por John Wheeler em 1955. A espuma seria supostamente a fundação do tecido do universo, mas também se utiliza o termo como uma descrição qualitativa das turbulências do espaço-tempo subatômico, que tem lugar em distâncias extremamente pequenas, da ordem do comprimento de Planck.Nesta escala de tempo e espaço, o princípio de incerteza permite que as partículas e a energia existam brevemente, para aniquilar-se posteriormente, sem violar as leis de conservação de massa e energia. Mas que a escala de espaço e tempo se vê reduzida, a energia das partículas virtuais se vê incrementada, e dado que a energia curva o espaço-tempo, de acordo à teoria da relatividade geral de Einstein, isto sugere que em escalas suficientemente pequenas, a energia das flutuações seria suficientemente elevada para causar saídas significativas desta energia do espaço-tempo "liso" visto desde uma escala maior, o que lhe daria à trama espaço-temporal um caráter "espumoso" (como se composto de bolhas em permanente formação, anulação e alteração). Entretanto, sem uma teoria completa da gravidade quântica, é impossível saber como se apreciaria o espaço-tempo nestas escalas, já que se pensa que as teorias existentes não poderiam fazer previsões muito precisas neste contexto. (pt)
- Piana kwantowa lub piana czasoprzestrzenna – fluktuacja czasoprzestrzeni na bardzo małym obszarze. Opisywana jest przez mechanikę kwantową. Pomysł zaprezentował w 1955 roku John Archibald Wheeler. (pl)
- Kvantskum är en företeelse som utspelar sig på planckskalenivå 10-35 m. Namnet kvantskum myntades av fysikern John Archibald Wheeler, 1955. I den extremt småskaliga miljön råder ett kaotiskt tillstånd. Skulle man kunna zooma in och titta på denna miljö, rumtidsväven, skulle det se ut som ett stormpiskat hav. Nu är detta inte möjligt utan matematiska beräkningar i kvantgravitationsteorier har visat på detta fenomen. Man anser att en stor del av problemet med att förena kvantmekaniken och den allmänna relativitetsteorin låg häri. Heisenbergs osäkerhetsprincip, numera kallad obestämbarhetsprincip, anger att man inte samtidigt kan veta en partikels läge och rörelsemängd. Skulle man försöka att definiera läget skulle man få osäkra värden på rörelsemängden och vice versa. Nere på planckskalenivå får detta konsekvensen att märkliga saker kan hända. Då mikroskopiska partiklar stängs in i allt mindre områden beter sig partiklarna allt mer våldsamt, det verkar som om de drabbas av klaustrofobi, kaoset och poppandet har givit upphov till skum-beskrivningen. Naturen tillåter inte att dess beståndsdelar stängs in. Ett fenomen i detta sammanhang är tunnling. Hos rumtidsväven dyker mikroskopiska partiklar, de allra minsta beståndsdelarna och extremt små svarta hål upp från ingenstans för att lika snabbt försvinna igen. Anledningen till att dessa partiklar uppstår är att de får låna en liten mängd energi, men det är bara ett lån och då lånet betalas tillbaka försvinner partikeln igen, allt efter obestämbarhetsprincipen. Ju större lån desto snabbare återbetalning. Allt lånande av energi fortsätter kontinuerligt likaså återbetalningen. Men energin som lånas omfattar allt enligt E=mc2. Detta innebär att energi kan omvandlas till materia och vice versa. Tillräckligt stort lån av energi gör det möjligt för en partikel att tränga in i ett område som det inte ursprungligen hade möjlighet att göra, tunnling. De tillfälliga partiklar som beskrivs ovan kallas virtuella partiklar. Det enda som inte tillåter dem att bli permanenta partiklar är avsaknaden av energi. I vardagslivets skala har storleken på plancks konstant inte någon betydelse för de observationer människan gör. Man kan med stor säkerhet avgöra både läge och hastighet och även bestämda energier vid en viss tidpunkt. Det är först nere på planckskalenivå där rumtidsväven kan betraktas som problem uppstår. Allting är utsatt för kvantfluktuationer även tyngdkraftsfältet enligt obestämbarhetsprincipen. Einsteins allmänna relativitetsteori säger att universum är plant, tyngdkraftsfält lika med noll, i avsaknad av massa i den astronomiska skalan, men som beskrivits ovan stämmer inte detta nere på planckskalan. Enligt obestämbarhetsprincipen ökar kvantfluktationerna ju närmare den ultramikroskopiska skalan vi kommer. Däremot är tyngdkraftsfältet i medel noll på denna nivå. Tyngdkraftfältet visar sig genom krökning av rummet och eftersom fluktuationerna är så våldsamma blir rummet alltmer förvrängt. Det är här nere i det våldsamma kvantskummet som gravitationen ska förenas med övriga krafter och bilda en fungerande teori för kvantgravitationen, men problemen är stora. Då beräkningar görs som förenar den allmänna relativitetsprincipen med kvantmekaniken på denna nivå uppstår oändligheter. Naturen säger till oss att det är något som är alldeles fel. Den allmänna relativitetsteorins ekvationer verkar inte kunna hantera kvantskummets våldsamma beteende. Det är nu dags för supersträngteorin att göra entré. (sv)
- 量子泡沫（英語：Quantum foam），又稱時空泡沫或惠勒泡沫（英語：space time foam），是一種物理概念，最早在1955年由約翰·惠勒所提出量子力學中的一個概念。量子泡沫即為誕生前宇宙的概念化。 在量子泡沫的普朗克尺度（10-35公尺）裡，時空不再是平滑的，許多不同的形狀會像泡沫一樣隨機浮出，又隨機消失，這樣在微小世界的能量起伏，就是所謂的「量子漲落」。在量子漲落中形成的小通道，就是所謂的蟲洞，而這些量子蟲洞則又可以連接到周遭眾多的起伏泡沫，那些量子泡沫就是。 量子泡沫可用於極小尺度（普朗克長度量級）下量子振蕩的定性描述。在這麼小的尺度下海森堡的不確定性原理允許能量暫時產生並瞬間產生粒子和反粒子，然後在不違反物理守恆定律下互相湮滅，由於此處討論的時間和空間規模極小，且加上虛擬粒子增加的能量，根據愛因斯坦的廣義相對論，表明，在足夠小的內，這些波動的能量將是大到足以使在較大的尺度上可觀測到相對平滑時空的顯著，有如泡沫一般，因此，在量子泡沫裡，空間沒有一定的結構，對於各種不同的形狀和都有不同的機率。 (zh)
- Квантовая пена (также называемая пространственно-временной пеной) — понятие в квантовой механике, разработанное Джоном Уилером в 1955 году. Пена задумана в качестве основы ткани Вселенной. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Kvantová pěna je koncept kvantové mechaniky navržený v roce 1955 americkým fyzikem Johnem Wheelerem. Popisuje turbulentní chování časoprostoru na subatomární úrovni v řádech Planckovy délky, které se dostává do rozporu s Einsteinovou obecnou teorií relativity. (cs)
- الرغوة الكمومية أو رغوة الزمكان هي تقلب الزمكان على نطاقات صغيرة جدًا بسبب ميكانيكا الكم. ابتكر جون ويلر الفكرة عام 1955. (ar)
- Quantenschaum ist ein Begriff aus der Physik, der bildhaft beschreibt, was passiert, wenn man die zwei großen Theorien der Physik, die Quantenfeldtheorie und die allgemeine Relativitätstheorie, auf einem extrem kleinen Maßstab von 10−35 Metern (so genannte Planck-Länge) anwendet. Hier würden permanent kleine „Blasen“ in der Raumzeit entstehen und wieder zusammenfallen. John Archibald Wheeler gab diesem Phänomen 1955 den zuerst salopp gemeinten Namen Quantenschaum, der später Einzug in die Fachliteratur fand (engl. Quantum foam oder auch Spacetime foam). (de)
- La espuma cuántica, también conocida como espuma del espacio-tiempo es un concepto en la mecánica cuántica, concebido por John Wheeler en 1955. (es)
- Quantum foam or spacetime foam is a theoretical quantum fluctuation of spacetime on very small scales due to quantum mechanics. The theory predicts that at these small scales, particles of matter and antimatter are constantly created and destroyed. These subatomic objects are called virtual particles. The idea was devised by John Wheeler in 1955. (en)
- Con schiuma quantistica (nota anche come schiuma spaziotemporale o bolla spaziotemporale) ci si riferisce a un'ipotetica struttura discontinua dello spaziotempo alla scala microscopica della lunghezza di Planck, in cui microregioni spaziotemporali verrebbero costantemente create e distrutte in seguito a fluttazioni quantistiche sulla base del principio di indeterminazione di Heisenberg. L'idea fu formulata nel 1955 da John Archibald Wheeler, che chiamò tali entità "geoni" (geons). (it)
- Piana kwantowa lub piana czasoprzestrzenna – fluktuacja czasoprzestrzeni na bardzo małym obszarze. Opisywana jest przez mechanikę kwantową. Pomysł zaprezentował w 1955 roku John Archibald Wheeler. (pl)
- 量子泡沫（英語：Quantum foam），又稱時空泡沫或惠勒泡沫（英語：space time foam），是一種物理概念，最早在1955年由約翰·惠勒所提出量子力學中的一個概念。量子泡沫即為誕生前宇宙的概念化。 在量子泡沫的普朗克尺度（10-35公尺）裡，時空不再是平滑的，許多不同的形狀會像泡沫一樣隨機浮出，又隨機消失，這樣在微小世界的能量起伏，就是所謂的「量子漲落」。在量子漲落中形成的小通道，就是所謂的蟲洞，而這些量子蟲洞則又可以連接到周遭眾多的起伏泡沫，那些量子泡沫就是。 量子泡沫可用於極小尺度（普朗克長度量級）下量子振蕩的定性描述。在這麼小的尺度下海森堡的不確定性原理允許能量暫時產生並瞬間產生粒子和反粒子，然後在不違反物理守恆定律下互相湮滅，由於此處討論的時間和空間規模極小，且加上虛擬粒子增加的能量，根據愛因斯坦的廣義相對論，表明，在足夠小的內，這些波動的能量將是大到足以使在較大的尺度上可觀測到相對平滑時空的顯著，有如泡沫一般，因此，在量子泡沫裡，空間沒有一定的結構，對於各種不同的形狀和都有不同的機率。 (zh)
- Квантовая пена (также называемая пространственно-временной пеной) — понятие в квантовой механике, разработанное Джоном Уилером в 1955 году. Пена задумана в качестве основы ткани Вселенной. (ru)
- L'escuma quàntica, també anomenada com escuma espaitemps, és un concepte relacionat amb la mecànica quàntica, concebut per John Wheeler el 1955. L'escuma seria suposadament la fundació del teixit de l'univers, però també s'utilitza el terme com una descripció qualitativa de les turbulències de l'espaitemps subatòmic, que tenen lloc a distàncies extremadament petites, de l'ordre de la longitud de Planck. En aquesta escala de temps i espai, el principi d'incertesa permet que les partícules i l'energia existeixin breument, per aniquilar-se posteriorment, sense violar les lleis de conservació de massa i energia. Com que l'escala d'espai i temps es veu reduïda, l'energia de les partícules virtuals es veu incrementada, i ja que l'energia corba l'espaitemps, d'acord amb la teoria de la relativita (ca)
- En fiziko, kvantuma ŝaŭmo aŭ spactempa ŝaŭmo, estas koncepto en kvantummekaniko. Je ege malgrandaj distancoj de la ordo de la longo de Planck kaj ege malgrandaj tempoj de ordo de la tempo de Planck, la permesas al partikloj kaj energio ekekzisti kaj poste anihilacii sen atencado de . Ĉi tiuj partikloj estas nomataj kiel . Kiam la skalo de tempo kaj spaco malpligrandiĝas, la energio de la virtualaj partikloj pligrandiĝas. Pro tio ke energio kurbigas spactempon laŭ la ĝenerala relativeco, ĉi tio sugestas ke je sufiĉe malgranda skalo la energio de la fluktuoj devus esti sufiĉe granda por kaŭzi gravan malglatecon de spactempo, kompare al glateco vidata je pli granda skalo, donante al ŝaŭmecon. Tamen, sen teorio de neeblas esti certa pro tio kiel spactempo devus aspekti je ĉi tiu skalo, pro t (eo)
- La mousse quantique est un concept de la mécanique quantique inventé par John Wheeler en 1955 (Quantum foam, spacetime foam). La mousse dont il est question est une manière de conceptualiser la nature de la structure infime du « matériau » dont l'univers est constitué. (fr)
- Busa kuantum atau Busa ruang-waktu adalah yang bergejolak di ruang waktu akibat fluktuasi kuantum. "Gelembung" dalam busa kuantum adalah kuadriliun lebih kecil dari inti atom dan dan bertahan untuk pecahan sangat kecil dari satu detik - atau dalam 'bicara kuantum', seukuran panjang Planck untuk waktu Planck. Salah satu bukti terbesar untuk keberadaannya diprediksi kembali pada tahun 1947 oleh fisikawan Belanda dan . (in)
- De kwantumtheorie beschrijft het universum op de kleinst mogelijke schaal. Het gaat dan om elementaire bouwstenen van de grootteorde 10−35 meter, ongeveer 1020 keer kleiner dan de diameter van een proton. De theorie voorspelt dat op deze schaal de ruimtetijd zich voordoet als een schuimend geheel, het zogeheten kwantumschuim of ruimtetijdschuim. Dit schuim, dat een conceptueel gedachtegoed is, bestaat volgens verschillende theorieën uit Planckdeeltjes en minuscule zwarte gaten. Ook is het mogelijk dat wormgaten het schuim doorkruisen. (nl)
- A espuma quântica, também tratada como espuma espaço-temporal, é um conceito relacionado com a mecânica quântica, concebido por John Wheeler em 1955. A espuma seria supostamente a fundação do tecido do universo, mas também se utiliza o termo como uma descrição qualitativa das turbulências do espaço-tempo subatômico, que tem lugar em distâncias extremamente pequenas, da ordem do comprimento de Planck.Nesta escala de tempo e espaço, o princípio de incerteza permite que as partículas e a energia existam brevemente, para aniquilar-se posteriormente, sem violar as leis de conservação de massa e energia. (pt)
- Kvantskum är en företeelse som utspelar sig på planckskalenivå 10-35 m. Namnet kvantskum myntades av fysikern John Archibald Wheeler, 1955. I den extremt småskaliga miljön råder ett kaotiskt tillstånd. Skulle man kunna zooma in och titta på denna miljö, rumtidsväven, skulle det se ut som ett stormpiskat hav. Nu är detta inte möjligt utan matematiska beräkningar i kvantgravitationsteorier har visat på detta fenomen. Man anser att en stor del av problemet med att förena kvantmekaniken och den allmänna relativitetsteorin låg häri. (sv)
|
