| dbo:abstract
|
- Pere d'Artés (segle XIV - segle XV) va ser un cavaller i confrare pel Braç Militar a la Reial Confraria de Sant Jaume, de València. Fou cortesà valencià. Fou senyor d'Alfafara, senyoria que comprà el 9 de desembre de 1392 a Martí Sanxis d'Orís, membre dels Orís, i que continuaren tenint els seus fills Francesc i Jaume, i el fill d'aquest, el seu nét Gracià, el qual la vengué al rei d'Aragó. El darrer tenia un germà, el cavaller Macià d'Artés. Fou senyor de Banyeres, en adquirir-ne el castell, alqueries i la jurisdicció el 12 de gener de 1381 [id. 165-166]; senyor de Serrella, adquirit amb el castell, alqueries i jurisdicció el mateix dia. El rei Joan I d'Aragó el feu baró d'Ontinyent, amb les viles de Bocairent i de Biar, baronia anul·lada pel Braç Reial a les Corts Valencianes de 1418, la qual continuava sota els hereus de Pere d'Artés: 60 000 sous en compensació a canvi de l'usdefruit de la baronia, i 14 000 sous per millores fetes al castell de Bocairent i al lloc d'Alfafara. Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del rei Joan I d'Aragó, dit el Caçador: conseller, camarlenc i mestre racional i uixer d'armes, entre d'altres -quan era infant, ja li prestava instruments musicals i llibres-, a qui féu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb Violant de Bar, a la ciutat de París (1379). També va ser cortesà de Martí I l'Humà, que el va nomenar el seu marmessor (1407). Prestà diversos serveis a la guerra de Castella com a representant del rei d'Aragó. A Xiva fou ferit. Mecenes de les lletres, Francesc Eiximenis li va dedicar amb una carta-pròleg el Llibre dels àngels (1392). Eiximenis també va redactar en català i no en llatí, a petició seua, la Vida de Jesucrist (1403?). Antoni Canals, per la seva banda, li va dedicar la traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (1406). Va tenir cura de les obres que es van dur a terme al Real de València. En aquest indret se li va reservar la Cambra dels Àngels. Fou enterrat a la capella dels Artés, fundada per ell mateix, al monestir cartoixà de Portaceli, on feu construir com a benefactor dues hostatgeries, i hi cedí censos de cases de València i la legítima de son fill hereu Francesc, a més de regals de plata. Hi fundà la Capella de Tots els Sants. S'hi retirà. (ca)
- Pere d’Artés (14.–15. Jahrhundert) war ein valencianischer Adliger und Höfling. Er war der Grundherr von . Diese Grundherrschaft der Familie Orís hatte er am 9. Dezember 1392 gekauft. Sein Sohn und sein Enkel erbten sie, bis sie dem König von Aragon verkauft wurde. Er bekleidete wichtige Ämter am Hof von König Johann I. von Aragon: Ratsmitglied, Kammerherr, Schatzkanzler u. a. Er war Beauftragter des Königs in der Angelegenheit von dessen Heirat mit Violante von Bar in Paris. Er gehörte auch zum Hof von Martin von Aragon. Dieser ernannte ihn 1407 zum Testamentsvollstrecker. Er war ein lebenslanger Mäzen. Francesc Eiximenis widmete ihm das Llibre dels àngels (Buch der Engel) 1392. Er veranlasste Eiximenis auch, die Vida de Jesucrist (Leben Jesu Christi) (1403?) auf Katalanisch und nicht auf Latein zu schreiben. Auch dieses Buch ist ihm laut Einleitung gewidmet. Antoni Canals widmete ihm 1406 die katalanische Übersetzung der Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (Auslegungen des Vater unser, Ave Maria und Salve Regina). Er leitete die Bauarbeiten am , wo er für sich das Engelszimmer einrichten ließ. Er wurde in der Kapelle seiner Familie begraben, die er im gegründet hatte. (de)
- Pere d'Artés (siglos XIV-XV) fue un cortesano del Reino de Valencia. Fue señor de Alfafara, Esta señoría la compró el 9 de diciembre de 1392 al linaje Orís, y la continuaron teniendo sus hijos Francesc y Jaume, y luego el hijo de Jaume, su nieto Gracià, que la vendió al rey de Aragón. Además, dicho señorío tuvo la sierra de Mariola de Alfafara, que perteneció a la Cartuja de Portaceli, por cesión de Pere d'Artés, hasta la exclaustración del ministro Mendizábal (1835). También fue señor de Banyeres y de Serrella, desde el 12 de enero de 1381. El rey Juan I de Aragón le concedió el título de barón de Ontinyent el 1 de febrero de 1387, con las villas de Bocairent y Biar. Anulada dicha baronía por el Brazo Real en las Cortes Valencianas de 1418, continuó con sus herederos: 60.000 sueldos en compensación a cambio del usufructo de la baronía y 14.000 sueldos por mejoras en el castillo de Bocairent y en el lugar de Alfafara. Ocupó diversos cargos de confianza en la corte del rey Juan I de Aragón, llamado el Cazador: ujier de armas, consejero, camarlengo y maestre racional entre otros. También hizo de embajador suyo en el asunto de su boda con Violante de Bar, en la ciudad de París. También fue cortesano de Martín el Humano, que lo nombró su albacea (1407). Mecenas de las letras, Francesc Eiximenis le dedicó el Llibre dels àngels (Libro de los Ángeles) (1392); Eiximenis también redactó en catalán y no en latín, a petición suya, la Vida de Jesucrist (Vida de Jesucristo) (1403?) y se la dedicó a él también, como indica el prólogo de la obra.Antoni Canals, por su parte, le dedicó la traducción catalana de las Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (Exposiciones del Padre Nuestro, Ave María y Salve) (1406). Se encargó de las obras que se llevaron a cabo en el Palacio del Real de Valencia. En este sitio se le reservó la Cámara de los Ángeles. Fue enterrado en la capilla de los Artés, fundada por él mismo, en el monasterio cartujo de Portaceli, donde se retiró y benefició con rentas de casas de Valencia, utensilios de plata, etc. (es)
- Pere d'Artés (14th-15th centuries) was a Valencian nobleman. He was lord of Alfafara, He bought the Orís family this domain on 9 December 1392, and his son inherited it, until it was sold to the King of Aragon. He held several important positions in king John I of Aragon court: counselor, chamberlain and Chancellor of the Exchequer among others. He was also his ambassador in the matter of his wedding with Violant of Bar, in Paris. He was also Martin of Aragon's courtier, who named him executor of his will (1407). He sponsored the arts. Francesc Eiximenis dedicated him the Llibre dels àngels (Book of Angels) (1392). He influenced Eiximenis in order to write in Catalan and not in Latin, the Vida de Jesucrist (Life of Jesus Christ) (1403?) and this book was also dedicated to him, as the prologue of the book states. Antoni Canals dedicated him the Catalan translation of the Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (Expositions of the Lord's Prayer, Ave Maria and Salve Regina) (1406). He took care of the construction of the Valencian Real Palace. In this place he had the Angel's Chamber. He was buried in the chapel of his family, that he himself had founded, in the Carthusian monastery of Portaceli. (en)
- Pere d'Artés (XIVth-XVth centuries) fut un chevalier Valencien. Il fut seigneur d'Alfafara, Il acheta à la famille Orís ce domaine le 9 décembre 1392, et son fils et petit-fils héritèrent cela, jusqu'à ce qu'il fut vendu au roi d'Aragon. (fr)
- Pere d'Artés (... – ...; fl. XIV-XV secolo) è stato un cavaliere medievale spagnolo, vissuto tra XIV e XV secolo nel regno di Valencia. Fu signore di Alfafara, Questo territorio fu acquistato per lui il 9 dicembre 1392 alla famiglia Orís. Il suo figlio ed il suo nipote continuarono ad essere i signori fin che il re d'Aragona lo comprò. Ebbe diversi posti di significazione nella corte del re Giovanni I d'Aragona: consigliere, ciambellano e Cancelliere dello Scacchiere fra altri. Egli fu anche ambasciatore nel caso delle nozze del re con Iolanda di Bar, nella città di Parigi. Egli fu anche cortigiano di Martino I di Aragona, che lui nomenò essecutore testamentario in 1407. Mecenate delle lettere, Francesc Eiximenis lui dedicò il Llibre dels àngels (Libro degli angeli) in 1392. Eiximenis redasse anche in catalano e non in latino, per domanda sua, la Vida de Jesucrist (Vita di Gesù Cristo) in 1403. lui dedicò la traduzione catalana delle sue Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (Esposizione del Padre Nostro, Ave Maria e Salve) in 1406. Si incaricò della costruzione del . In questo luogo mandò fare la Camera degli Angeli. Fu seppellito nella cappella degli Artés, fondata per lui stesso, nel monastero certosino di Portaceli. (it)
- Pere d'Artés (séculos XIV-XV) foi um cortesano valenciano. Foi senhor de Alfafara, Esta senhoria a comprou o 9 dezembro 1392 aos Orís, e o seu filho e neto a tiveram também, até que foi vendida ao rei de Aragão. Ocupou diversos cargos de confiança na corte do rei João I de Aragão: conselheiro, moço de câmara e entre outros. Também fez de embaixador suo no assunto da sua boda com , na cidade de París. Também foi cortesano de Martim I de Aragão, que o nomeu o seu testamenteiro (1407). Mecenas das letras, Francesc Eiximenis lhe dedicou o Llibre dels àngels (Livro dos Anjos) (1392); Eiximenis também redactou em catalão e não em latim, porque êle lhe pediu, a Vida de Jesucrist (Vida de Jesus Cristo) (1403?) e a dedicou a êle também, como indica o prólogo da obra. lhe dedicou a tradução catalã das Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (Exposições do Pai-Nosso, Ave Maria e Salve) (1406). Encarregou-se das obras que se fizeram no . Là êle mandeu fazer para êle a Câmara dos Anjos. Foi sepultado na capela dos Artés, fundada por êle mesmo, no monastério cartuxo de Portaceli. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Pere d'Artés (XIVth-XVth centuries) fut un chevalier Valencien. Il fut seigneur d'Alfafara, Il acheta à la famille Orís ce domaine le 9 décembre 1392, et son fils et petit-fils héritèrent cela, jusqu'à ce qu'il fut vendu au roi d'Aragon. (fr)
- Pere d'Artés (segle XIV - segle XV) va ser un cavaller i confrare pel Braç Militar a la Reial Confraria de Sant Jaume, de València. Fou cortesà valencià. Fou senyor d'Alfafara, senyoria que comprà el 9 de desembre de 1392 a Martí Sanxis d'Orís, membre dels Orís, i que continuaren tenint els seus fills Francesc i Jaume, i el fill d'aquest, el seu nét Gracià, el qual la vengué al rei d'Aragó. El darrer tenia un germà, el cavaller Macià d'Artés. Prestà diversos serveis a la guerra de Castella com a representant del rei d'Aragó. A Xiva fou ferit. (ca)
- Pere d’Artés (14.–15. Jahrhundert) war ein valencianischer Adliger und Höfling. Er war der Grundherr von . Diese Grundherrschaft der Familie Orís hatte er am 9. Dezember 1392 gekauft. Sein Sohn und sein Enkel erbten sie, bis sie dem König von Aragon verkauft wurde. Er bekleidete wichtige Ämter am Hof von König Johann I. von Aragon: Ratsmitglied, Kammerherr, Schatzkanzler u. a. Er war Beauftragter des Königs in der Angelegenheit von dessen Heirat mit Violante von Bar in Paris. Er gehörte auch zum Hof von Martin von Aragon. Dieser ernannte ihn 1407 zum Testamentsvollstrecker. (de)
- Pere d'Artés (siglos XIV-XV) fue un cortesano del Reino de Valencia. Fue señor de Alfafara, Esta señoría la compró el 9 de diciembre de 1392 al linaje Orís, y la continuaron teniendo sus hijos Francesc y Jaume, y luego el hijo de Jaume, su nieto Gracià, que la vendió al rey de Aragón. Además, dicho señorío tuvo la sierra de Mariola de Alfafara, que perteneció a la Cartuja de Portaceli, por cesión de Pere d'Artés, hasta la exclaustración del ministro Mendizábal (1835). (es)
- Pere d'Artés (14th-15th centuries) was a Valencian nobleman. He was lord of Alfafara, He bought the Orís family this domain on 9 December 1392, and his son inherited it, until it was sold to the King of Aragon. He held several important positions in king John I of Aragon court: counselor, chamberlain and Chancellor of the Exchequer among others. He was also his ambassador in the matter of his wedding with Violant of Bar, in Paris. He was also Martin of Aragon's courtier, who named him executor of his will (1407). (en)
- Pere d'Artés (... – ...; fl. XIV-XV secolo) è stato un cavaliere medievale spagnolo, vissuto tra XIV e XV secolo nel regno di Valencia. Fu signore di Alfafara, Questo territorio fu acquistato per lui il 9 dicembre 1392 alla famiglia Orís. Il suo figlio ed il suo nipote continuarono ad essere i signori fin che il re d'Aragona lo comprò. Si incaricò della costruzione del . In questo luogo mandò fare la Camera degli Angeli. Fu seppellito nella cappella degli Artés, fondata per lui stesso, nel monastero certosino di Portaceli. (it)
- Pere d'Artés (séculos XIV-XV) foi um cortesano valenciano. Foi senhor de Alfafara, Esta senhoria a comprou o 9 dezembro 1392 aos Orís, e o seu filho e neto a tiveram também, até que foi vendida ao rei de Aragão. Ocupou diversos cargos de confiança na corte do rei João I de Aragão: conselheiro, moço de câmara e entre outros. Também fez de embaixador suo no assunto da sua boda com , na cidade de París. Também foi cortesano de Martim I de Aragão, que o nomeu o seu testamenteiro (1407). (pt)
|
