| dbo:abstract
|
- L'Olimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme per l'inici de la Guerra Civil espanyola. Lluís Companys en va ser nomenat el president d'honor. Estava previst que l'Olimpíada Popular comencés el 19 de juliol de 1936 i durés una setmana, fins al 26 de juliol. Barcelona es va presentar com a candidata a organitzar els Jocs Olímpics de 1936. Després de l'èxit de l'Exposició Internacional de 1929, es considerava la ciutat ideal per a organitzar uns Jocs. La situació política el 1931, data de la designació, era força convulsa a Espanya i el Comitè Olímpic Internacional (COI) es va decantar per Berlín com a ciutat designada per organitzar l'onzena cita olímpica de l'era moderna. Alemanya era en aquell moment un país democràtic i no va ser fins a 1933 que van arribar els nazis al poder i van establir el Tercer Reich. La preparació dels Jocs de Berlín s'orientava a fer d'ells una apologia del nazisme i dels seus valors racials i militars, cosa totalment en contra de l'esperit olímpic, tant en l'antiguitat clàssica com en l'era moderna. Es van produir protestes a nivell mundial, sobretot per part d'organitzacions jueves i d'esquerres, però finalment el COI va mantenir la celebració dels Jocs a Berlín. Barcelona va decidir organitzar una celebració alternativa, l'Olimpíada Popular, amb l'objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions, tot el que s'estava negant en l'organització dels Jocs de Berlín amb la complicitat del COI. L'Olimpíada Popular de Barcelona tenia una clara voluntat antifeixista, una espècie de contraolimpíada que fes bandera de l'esport aficionat i de denúncia dels Jocs Olímpics a l'Alemanya nazi i, per tant, el suport o rebuig a la mateixa tenia una implicació política. Les federacions i els mateixos esportistes, tant espanyols com estrangers, es van veure sotmesos a diferents pressions polítiques per acudir o no a la cita. L'organització de l'Olimpíada Popular descansava sobretot en l'activitat de moltes entitats catalanes, la majoria membres del Comitè Català pro-Esport Popular, que es van integrar en el Comitè Organitzador de l'Olimpíada Popular (COOP), que comptava amb el suport de la Generalitat de Catalunya. El comitè executiu del COOP, el presidia Josep Anton Trabal, veterà dirigent esportiu que aleshores era diputat d'Esquerra Republicana. Entre el munt d'entitats del COOP, hi destacaven les seccions esportives del CADCI i l'Ateneu Enciclopèdic Popular, el Centre Gimnàstic Barcelonès i el Club Femení i d'Esports de Barcelona, però n'hi havia moltes més als barris populars de Barcelona i de les principals ciutats catalanes. La proposta de l'Olimpíada Popular va ser objecte de crítiques per part de la dreta política, alguns mitjans de comunicació conservadors i algunes instàncies esportives, que van intentar treure tota legitimitat olímpica a la proposta barcelonina. Pretenien fer veure que serien uns jocs sense esportistes d'alt nivell o bé posaven èmfasi en la politització de la proposta basada en els valors d'igualtat i fraternitat, argumentant que els Jocs de Barcelona eren una operació d'inspiració comunista. Tanmateix la tasca desplegada pel COOP (Comitè Organitzador de l'Olimpíada Popular) per aconseguir la màxima participació possible va permetre la presència de 23 delegacions, entre els quals destacaven Estats Units, França, Suïssa i Anglaterra. També hi va haver representacions dels atletes jueus emigrats, d'Alsàcia, Euskadi, Galícia i Catalunya. El total d'atletes inscrits va ser de més de 5.000, essent la delegació estrangera més nombrosa la de França amb 1.500 atletes. Es va posar especial èmfasi en la participació de les dones, que per aquesta època fins i tot tenien dificultats per accedir a l'esport en igualtat de condicions. L'Olimpíada Popular trencava també amb el model de representació exclusivament estatal, i obria diferents formes de participació respecte a l'adscripció territorial. Es van establir tres categories: nacional, regional i local. D'aquesta manera, les delegacions nacionals podien enviar a cada esport tres representacions i s'entenia que així l'olimpíada no seria només una competició entre estats, sinó que deixava la porta oberta que equips no estatals participessin en les proves, com per exemple Alsàcia i Lorena, o el Marroc sota domini francès i el Marroc espanyol.En aquest sentit, el COOP introduïa sobretot en els esports d'equip, un sistema de delegacions que trencava el monopoli estatal. Finalment, a través de les representacions locals, recuperava la idea ciutadana de l'olimpisme grec, que els participants ho eren representant ciutats. En total hi havia previstes competicions en 16 esports com futbol, tennis, bàsquet, boxa, atletisme, lluita, pilota basca, i fins i tot escacs. Les despeses corrien per compte dels govern francès (600.000 francs), govern espanyol (400.000 pessetes) i Generalitat de Catalunya (100.000 pessetes). França tenia un govern d'esquerres presidit per Léon Blum, i es van bolcar per donar suport a l'Olimpíada Popular. 20.000 visitants van arribar a Barcelona amb motiu de l'Olimpíada Popular, desbordant les previsions i creant problemes d'allotjament. El 18 de juliol, un dia abans de la inauguració oficial, es va fer un assaig general a l'Estadi de Montjuïc. A partir del 19 de juliol de 1936, però, la guerra va frustrar el projecte que el moviment de l'esport popular català havia concebut. El nou ordre revolucionari i les necessitats pròpies del conflicte bèl·lic van posar fi a Barcelona 1936, just unes hores abans d'iniciar-se. L'organització de l'Olimpíada Popular, tanmateix, no va ser en va, ja que molts atletes populars arribats de tot arreu del món que es van veure sorpresos a Barcelona per l'inici de la guerra no van dubtar d'allistar-se a les milícies populars per lluitar contra el feixisme. Ells van ser els primers voluntaris estrangers en els exèrcits republicans, i l'embrió de les que després serien les Brigades Internacionals. El 24 de juliol es llegia a La Vanguardia: "És tal l'entusiasme que la causa republicana ha despertat en aquests atletes, que molts d'ells s'han allistat a les milícies populars, sortint cap a Saragossa i d'altres punts." (ca)
- Lidová olympiáda (katalánsky Olimpíada Popular, španělsky Olimpiada Popular) je název neuskutečněné sportovní akce, která měla proběhnout v Barceloně v roce 1936. Tu mělo v úmyslu zorganizovat republikánské Španělsko ve spolupráci s levicovými organizacemi celého světa (např. Jack London Club v ČSR) na protest proti oficiálním letním olympijským hrám, které pořádalo nacistické Německo. Přihlášku podalo okolo šesti tisíc sportovců, přičemž Československo mělo patřit k početnějším delegacím. Pořádání protestních her ale zabránilo vyvolání občanské války generálem Francem. Řádné olympijské hry se v Barceloně uskutečnily v roce 1992. (cs)
- Η Λαϊκή Ολυμπιάδα (καταλαν.: Olimpíada Popular, ισπ.: Olimpiada Popular) προγραμματίστηκε να διεξαχθεί στη Βαρκελώνη της Ισπανίας ως αντίδραση κατά της Ολυμπιάδας του Βερολίνου, στην οποία οι Ναζί είχαν δώσει προπαγανδιστικό και ρατσιστικό χαρακτήρα. (el)
- La Popola olimpiko 1936 estis organizita kiel manifestacio kontrau la oficialaj Olimpiaj ludoj okazintaj en Nazia Germanio.La maldekstre orientita registaro de la Dua Hispana Respubliko decidis alvoki al bojkoto kontraŭ tio. Estis invititaj delegacioj el la tuta mondo por la 19-a ĝis la 26-a de julio 1936. Aliĝis 6000 partoprenontoj el 22 landoj: la plej granda nombro el Usono, Britio,Nederlando, Belgio, Ĉeĥoslovakio, Danlando, Norvegio, Svedio, Svisio, Alĝerio. Anoncis sin ankaŭ ekzilitoj el faŝismaj landoj: Germanio kaj Italio. Multaj atletoj membris en sindikatoj, laboristaj asocioj, socialistaj kaj komunistaj partioj. La inaŭgura tago de la olimpiko jam signis la finon: la hispana armeo en Maroko puĉis kontraŭ la registaro, la garnizono de BArcelono aliĝis al la puĉo kaj komenciĝis interna milito. La olimpiko ne startis kaj ĉirkaŭ 200 atletoj el la popola olimpiado aliĝis al aktiva batalo kontraŭ la puĉistoj. Je la 18-a de Julio 2017, precize 81 jarojn post la sangoverŝaj eventoj, regiona konsilisto pri eksterlandaj aferoj s-ro Raul Romeva distingis per honormedaloj du sportistojn (respektive 97 kaj 99-jar-aĝaj) kunorganizantoj de la popola olimpiko. (eo)
- Die Volksolympiade (spanisch Olimpiada Popular, katalanisch Olimpíada Popular) wurde als Protest-Veranstaltung gegen die Olympischen Sommerspiele 1936 in Berlin geplant. Stattfinden sollte sie in Barcelona (Spanien) während der Zeit des Nationalsozialismus in Deutschland. Die linkseingestellte spanische Regierung beschloss, die Olympischen Sommerspiele in Berlin zu boykottieren und eine eigene Olympiade zu organisieren. Viele Nationen der gesamten Welt wurden eingeladen und es war geplant, Hotels als Olympisches Dorf zu verwenden. Die Spiele waren für den 19. Juli bis 26. Juli geplant und hätten somit sechs Tage vor dem Beginn der Olympischen Sommerspiele in Berlin geendet. Zusätzlich zu den üblichen sportlichen Wettbewerben sollten auch Wettkämpfe im Schach, Volkstanz, Musik und Theater stattfinden. Rund 6.000 Athleten aus 22 Ländern hatten sich für diese Volksolympiade angemeldet. Der größte Anteil der Sportler sollte unter anderem aus den Vereinigten Staaten, dem Vereinigten Königreich, den Niederlanden, Belgien, der Tschechoslowakei, Dänemark, Norwegen, Schweden, der Schweiz und Algerien kommen. Auch Mannschaften aus Deutschland und Italien, deren Sportler im Exil waren, hatten ihre Teilnahme angekündigt. Viele der Athleten wurden von Gewerkschaften, Arbeitervereinen, sozialistischen und kommunistischen Parteien gesandt. Die Eröffnungsfeier stellte zugleich das Ende der Olympiade dar, da am selben Tag das spanische Militär in Barcelona putschte und der Spanische Bürgerkrieg ausbrach. Einige Teilnehmer konnten wegen geschlossener Grenzen erst gar nicht Barcelona erreichen; diejenigen, welche bereits in der Stadt waren, verließen sie schnellstmöglich. Jedoch blieben mindestens 200 Athleten, die meisten davon Deutsche und Italiener, in Spanien und schlossen sich den Milizen an, um die spanische Republik zu verteidigen. Am 18. Juli 2017, genau 81 Jahre nach der geplanten Eröffnung übergab der Minister für Auswärtige Angelegenheiten Kataloniens, Raül Romeva, drei Medaillen an eine Freiwillige und an zwei 97- und 99-jährige Sportler, die an den Vorbereitungen dieses Sportereignisses beteiligt waren. (de)
- La Olimpiada Popular fue un evento multideportivo que iba a ser celebrado en Barcelona (España) entre el 19 y 26 de julio de 1936, y que no pudo llevarse finalmente a cabo, dado que el 18 de julio tuvo lugar el levantamiento militar que daría inicio a la guerra civil española. (es)
- Herri Olinpiada (katalanez: Olimpíada Popular) Espainian, Bartzelonan 1936ko uztailak 19 eta 26 bitartean ospatu beharreko ekitaldi kirolanitza zen, azkenean, ospatu ez zena, olinpiada inauguratu baino egun bat lehenago, Espainiako Gerra Zibila hasi baitzen. Herri Olinpiada, urte bereko Berlingo Olinpiar Jokoen aurkako protesta gisa antolatu zen (Hitler zegoen boterean). Berriki aukeratua zegoen II. Errepublikako gobernuak, Berlingo jokoak boikotatzea erabaki zuen espainiar kirolariak jokoetara ez bidaliz, eta nahiago izan zuen ordezko kirol ekitaldi bat antolatzea, baina data ezberdin batean. Herri Olinpiadak, aurreko olinpiaden egitura aldatzen zuen, eta parte-hartze forma ezberdinak zabaltzen zituen lurraldetasunari dagokionez. Hiru kategoria ezarri ziren: nazionala, erregionala eta lokala. Honela, ordezkaritza nazionalek, kirol bakoitzean hiru ordezkaritza bidal zitzakeen, eta horrela, estatuen arteko lehiaketa bakarrik ez zela izango aditzera ematen zen, baizik eta estatukoak ez ziren ordezkaritzek ere parte har zezaketela, Alsazia, Maroko frantziarra eta Maroko espainiarra kasu. 22 naziotako 6.000 kirolarik izen eman zuten, AEB, Herbehereak, Frantzia, Belgika, Txekoslovakia, Danimarka, Norvegia, Suedia eta Aljeria izan zirelarik kirolari gehien bidali zituztenak. Emigratutako kirolari judutarren ordezkaritzak, Alsazia, Katalunia, Euskadi eta Galiziakoak ere egon ziren, beste batzuen artean. Alemania eta Italiako taldeak, herrialde horietako erbesteratuz osatuak zeuden. Kirolari gehienak, kirol talde sindikaletakoak eta ezkerreko alderdietakoak ziren, eta ez estatuko kirol komite olinpikokoak, kirolari horien artean, maila altuko batzuk bazeuden arren. eraiki ziren ostatu eta hotelak erabiliko ziren, eta Montjuiceko estadioa, gaur egun Lluís Companys Estadio Olinpikoa, jokoen egoitza izango zen. barnean antolatutako ekitaldia izan zen. (eu)
- Les Olympiades populaires (Olímpiada Popular en catalan, Olimpiada Popular en espagnol) étaient programmées à Barcelone du 19 au 26 juillet 1936, organisées en protestation contre la tenue des JO à Berlin. Conçues comme des Jeux antifascistes, elles ont été interrompues par le soulèvement militaire du général Franco, lancé par son pronunciamento du 18 juillet 1936. (fr)
- The People's Olympiad (Catalan: Olimpíada Popular, Spanish: Olimpiada Popular) was a planned international multi-sport event that was intended to take place in Barcelona, the capital of the autonomous region of Catalonia within the Spanish Republic. It was conceived as a protest event against the 1936 Summer Olympics being held in Berlin, which was then under control of the Nazi Party. Despite gaining support from some athletes, and most significantly Joseph Stalin's Soviet Union and the Communist International organization, the People's Olympiad was never held, as a result of the outbreak of the Spanish Civil War. Fifty-six years later, Barcelona hosted the 1992 Summer Olympics. (en)
- 人民オリンピック（じんみんオリンピック、カタルーニャ語：Olimpíada Popular、スペイン語：Olimpiada Popular）は、1936年7月19日から7月26日までスペイン、カタルーニャのバルセロナで開催される予定であったスポーツ競技大会である。1936年7月17日に軍が蜂起しスペイン内戦が始まったため、開催は中止された。 人民オリンピックは、同じ1936年8月1日から16日まで開催される予定のベルリンオリンピック（ヒトラー率いるナチス政権が主導した）に抗議するため計画された。スペイン第二共和政下で人民戦線が政権を獲得し、ベルリンオリンピックにはスペイン選手団を送らずボイコットすることを決定した。そして別の日程でスポーツ競技大会を行うことになった。人民戦線政権は、ベルリンオリンピックにおいてオリンピックのアマチュア精神がないがしろにされ、ファシストたちの政治宣伝の場にされるのを嫌った。 人民オリンピックはそれまでのオリンピックと構造が変えられた。選手が所属する様々な領土の形態に門戸を開いた。すなわち、国家、地域、地方の3つの種類に分けたのである。一カ国の代表団が、どの競技もこの3つの種類で選手を送ることができた。これが国家間だけの競技会ではないことが理解されたが、アルザス、ロレーヌ、フランス領モロッコ、スペイン領モロッコといった非国家・地域もテストに参加できるようになっていた。都市の代表が参加した、古代ギリシャのオリンピック思想を復活させたのである。 右翼および保守のスポーツ選手や政治家は、この競技会を見下して嘲った。 22カ国から6000人の選手が大会に登録した。アメリカ合衆国、イギリス、フランス、オランダ、ベルギー、チェコスロバキア、デンマーク、ノルウェー、スウェーデンが選手団を送った。最大の選手団はフランス領アルジェリアを含むフランスであった。アルザス、バスク、ガリシア、カタルーニャの選手には、追放されたユダヤ人選手もいた。 ドイツ選手団とイタリア選手団は、この2カ国からの亡命者で構成されていた。選手の大半がスポーツクラブ、団体、労働組合、左派政党に所属しており、国の委員会またはオリンピック競技の委員会の後援を受けた者より多かった。彼らの一部は非常にレベルが高かった。サッカー、テニス、バスケットボール、ボクシング、陸上競技、レスリング、その他にペロタ（en）やチェスといった16競技が行われることになった。大会のためにフランス政府（当時は左派のレオン・ブルム政権）は60万フラン、スペイン政府は40万ペセタ、ジャナラリターは10万フランの経費を支払った。 選手の宿泊施設として、ムンジュイックの丘に建てられたバルセロナ万国博覧会の建物が使われた。メイン会場とされたのは、同じくムンジュイックにあるスタジアム（現在のエスタディ・オリンピック・リュイス・コンパニス）であった。 開幕前日の7月18日には、スタジアムでリハーサルが行われた。しかし翌7月19日、開会のほんの数時間前、新たな革命的体制と軍事対立がバルセロナで限界に達していた。人民オリンピックは、スペイン内戦の発生のために新聞でわずかに触れられたにすぎず黙殺された。しかしオリンピックは無駄ではなかった。世界中から集まってきた多くの選手たちは、バルセロナに到着すると戦争が勃発している事態に驚いた。彼らの中には躊躇せず民兵組織に加わった者もいた。彼らは共和国軍に加わった最初の海外義勇軍兵士であり、これが国際旅団に発展した。 (ja)
- L'Olimpiade Popolare (in catalano: Olimpíada Popular; in spagnolo: Olimpiada Popular), organizzata dal governo spagnolo del Fronte Popolare e dal Governo della Catalogna e programmata a Barcellona dal 19 al 26 luglio 1936, venne indetta come contromanifestazione rispetto agli XI Giochi Olimpici, ospitati a Berlino dalla Germania nazista. L'evento non poté tuttavia avere luogo a causa dello scoppio della guerra civile spagnola. L'invito per l'Olimpiade Popolare fu rivolto a parecchie nazioni in tutto il mondo e la manifestazione si sarebbe dovuta concludere sei giorni prima dell'inizio delle olimpiadi di Berlino; il villaggio olimpico fu allestito in vari alberghi. Il programma dei giochi comprendeva, oltre alle classiche discipline sportive, anche competizioni di scacchi, danze popolari, musica e teatro. Circa 6.000 atleti da 22 nazioni diverse si iscrissero all'Olimpiade Popolare, ma la maggior parte era proveniente da Stati Uniti, Regno Unito, Paesi Bassi, Belgio, Cecoslovacchia, Danimarca, Norvegia, Svezia ed Algeria (allora sotto controllo francese); un caso particolare era poi quello delle squadre tedesca e italiana, formate da atleti in esilio. Di tutti i partecipanti, molti furono mandati da sindacati, unioni di lavoratori e partiti socialisti e comunisti. (it)
- De Olympiade van het volk was een sportmanifestatie die werd gepland door het Volksfront in de Spaanse stad Barcelona in 1936. Ze zou doorgaan in het stadion dat anno 2012 het Olympisch stadion Lluís Companys wordt genoemd. Deze alternatieve spelen, die zouden doorgaan tussen 19 en 26 juli, waren bedoeld als protest tegen de Olympische Zomerspelen 1936 die in Berlijn werden gehouden. Duitsland leefde toen onder het fascistisch bewind van Adolf Hitler. Het Volksfront was via verkiezingen in februari 1936 aan de macht gekomen. Naast de gebruikelijke sporten zouden ook schaken, volksdansen, muziek en theater aan bod komen. 6000 atleten uit 22 landen waaronder de Verenigde Staten, het Verenigd Koninkrijk, België, Nederland, Denemarken, Noorwegen, Zweden en Frans-Algerije schreven zich in. Er waren ook Duitse en Italiaanse ploegen aanwezig die bestonden uit atleten die hun land waren ontvlucht. Net vóór de start van de spelen brak de Spaanse Burgeroorlog uit waardoor de manifestatie moest worden geannuleerd. Sommige atleten geraakten niet meer in Barcelona omwille van de gesloten grenzen. Anderen verlieten haastig Spanje. Ten minste 200 van hen bleven in Spanje en vochten mee aan de zijde van de Republikeinen. (nl)
- Olimpiada Ludowa (kat. Olimpíada Popular, hiszp. Olimpiada Popular) – igrzyska olimpijskie, które miały odbyć się w 1936 w Barcelonie, alternatywnie do igrzysk w Berlinie. (pl)
- Folkets olympiad (katalanska: Olimpíada Popular, spanska: Olimpiada Popular) var ett planerad internationellt multisportevent i Barcelona 19-26 juli 1936, spelen var en protest mot att de olympiska sommarspelen det året var förlagda till Berlin. blev en seger för folkfronten och den vänsterregering som bildades beslöt att bojkotta Berlin-OS och istället anordna ett alternativt OS i Barcelona. Totalt 23 länder hade anmäld runt 6000 deltagare till Folkets olympiad, men arrangemanget fick ställas in i sista stund. Dagen före spelen inledde Spaniens fascister under general Francos ledning en resning för att störta folkfrontsregeringen. Det blev starten på det spanska inbördeskriget. Av de flera tusende som kommit till Barcelona för att deltaga i Folkets olympiad stannade 200 för att kämpa mot Spaniens fascister. De blev de första internationella frivilliga i det spanska inbördeskriget. Estadi de Montjuïc (nu Estadi Olímpic Lluís Companys) hade ursprungligen byggdes i hopp om att förbättra stadens chanser att vinna arrangörskapet för 1936 års olympiska spel, och byggdes parallellt med flera andra tilltänkta OS-arenor, bland annat simstadion. Tanken var att ha de flesta OS-arenorna färdiga inför IOCs omröstning angående olympisk arrangörsstad, vilken genomfördes i maj 1931. I slutändan stod valet mellan Barcelona och Berlin, som vann med 43-16. Anläggningen blev istället tänkt att användas till Folkets olympiad år 1936, men kom dock till nytta som huvudarena under Olympiska sommarspelen 1992. (sv)
- As Olimpíadas Populares (em catalão: Olimpíada Popular, em castelhano: Olimpiada Popular) foi planejada para Barcelona, Catalunha, Espanha como um evento de protesto durante os Jogos Olímpicos de Verão de 1936 planejados para Berlim durante o regime nazista. A recém-eleita Frente Popular, de esquerda, decidiu que a Espanha boicotaria os Jogos de Berlim e sediar seus próprios Jogos (Barcelona perdeu para Berlim a eleição da sede dos Jogos Olímpicos). Foram convidadas várias nações de todo o mundo e foi planejado o uso de hotéis construídos para a Exposição Universal de 1929 como Vila Olímpica. Os Jogos foram agendados para o período de 19 a 26 de julho e deveriam, portanto, ser encerrados seis dias antes do início dos Jogos de Berlim. Além de esportes tradicionais, as Olimpíadas Populares deveriam conter ainda xadrez, danças populares, música e teatro. Seis mil atletas de 22 nações se inscreveram para os Jogos. As maiores delegações viriam dos Estados Unidos, do Reino Unido, dos Países Baixos, da Bélgica, da Checoslováquia, da Dinamarca, da Noruega, da Suécia e da Argélia Francesa. Equipes de exilados alemães e italianos também participariam dos Jogos. Do Estado anfitrião, além da delegação espanhola, participaram delegações da Catalunha, Euskadi e Galiza. Muitos dos atletas participantes foram enviados por sindicatos, clubes e associações, partidos socialistas e comunistas e grupos de esquerda, e não por comitês patrocinados pelo Estado. Com o estouro da Guerra Civil Espanhola um dia antes do início dos Jogos, as Olimpíadas Populares foram precipitadamente canceladas. Alguns atletas nunca chegaram a Barcelona, devido ao fechamento das fronteiras do país, e os que já estavam na cidade tiveram de fazer uma saída apressada. No fim, a Espanha realmente boicotou os Jogos de Berlim, mas nenhum dos países que participariam das Olimpíadas Populares fez o mesmo. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Lidová olympiáda (katalánsky Olimpíada Popular, španělsky Olimpiada Popular) je název neuskutečněné sportovní akce, která měla proběhnout v Barceloně v roce 1936. Tu mělo v úmyslu zorganizovat republikánské Španělsko ve spolupráci s levicovými organizacemi celého světa (např. Jack London Club v ČSR) na protest proti oficiálním letním olympijským hrám, které pořádalo nacistické Německo. Přihlášku podalo okolo šesti tisíc sportovců, přičemž Československo mělo patřit k početnějším delegacím. Pořádání protestních her ale zabránilo vyvolání občanské války generálem Francem. Řádné olympijské hry se v Barceloně uskutečnily v roce 1992. (cs)
- Η Λαϊκή Ολυμπιάδα (καταλαν.: Olimpíada Popular, ισπ.: Olimpiada Popular) προγραμματίστηκε να διεξαχθεί στη Βαρκελώνη της Ισπανίας ως αντίδραση κατά της Ολυμπιάδας του Βερολίνου, στην οποία οι Ναζί είχαν δώσει προπαγανδιστικό και ρατσιστικό χαρακτήρα. (el)
- La Olimpiada Popular fue un evento multideportivo que iba a ser celebrado en Barcelona (España) entre el 19 y 26 de julio de 1936, y que no pudo llevarse finalmente a cabo, dado que el 18 de julio tuvo lugar el levantamiento militar que daría inicio a la guerra civil española. (es)
- Les Olympiades populaires (Olímpiada Popular en catalan, Olimpiada Popular en espagnol) étaient programmées à Barcelone du 19 au 26 juillet 1936, organisées en protestation contre la tenue des JO à Berlin. Conçues comme des Jeux antifascistes, elles ont été interrompues par le soulèvement militaire du général Franco, lancé par son pronunciamento du 18 juillet 1936. (fr)
- Olimpiada Ludowa (kat. Olimpíada Popular, hiszp. Olimpiada Popular) – igrzyska olimpijskie, które miały odbyć się w 1936 w Barcelonie, alternatywnie do igrzysk w Berlinie. (pl)
- L'Olimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme per l'inici de la Guerra Civil espanyola. Lluís Companys en va ser nomenat el president d'honor. Estava previst que l'Olimpíada Popular comencés el 19 de juliol de 1936 i durés una setmana, fins al 26 de juliol. (ca)
- Die Volksolympiade (spanisch Olimpiada Popular, katalanisch Olimpíada Popular) wurde als Protest-Veranstaltung gegen die Olympischen Sommerspiele 1936 in Berlin geplant. Stattfinden sollte sie in Barcelona (Spanien) während der Zeit des Nationalsozialismus in Deutschland. Die linkseingestellte spanische Regierung beschloss, die Olympischen Sommerspiele in Berlin zu boykottieren und eine eigene Olympiade zu organisieren. (de)
- La Popola olimpiko 1936 estis organizita kiel manifestacio kontrau la oficialaj Olimpiaj ludoj okazintaj en Nazia Germanio.La maldekstre orientita registaro de la Dua Hispana Respubliko decidis alvoki al bojkoto kontraŭ tio. Estis invititaj delegacioj el la tuta mondo por la 19-a ĝis la 26-a de julio 1936. Aliĝis 6000 partoprenontoj el 22 landoj: la plej granda nombro el Usono, Britio,Nederlando, Belgio, Ĉeĥoslovakio, Danlando, Norvegio, Svedio, Svisio, Alĝerio. Anoncis sin ankaŭ ekzilitoj el faŝismaj landoj: Germanio kaj Italio. Multaj atletoj membris en sindikatoj, laboristaj asocioj, socialistaj kaj komunistaj partioj. (eo)
- Herri Olinpiada (katalanez: Olimpíada Popular) Espainian, Bartzelonan 1936ko uztailak 19 eta 26 bitartean ospatu beharreko ekitaldi kirolanitza zen, azkenean, ospatu ez zena, olinpiada inauguratu baino egun bat lehenago, Espainiako Gerra Zibila hasi baitzen. Herri Olinpiada, urte bereko Berlingo Olinpiar Jokoen aurkako protesta gisa antolatu zen (Hitler zegoen boterean). Berriki aukeratua zegoen II. Errepublikako gobernuak, Berlingo jokoak boikotatzea erabaki zuen espainiar kirolariak jokoetara ez bidaliz, eta nahiago izan zuen ordezko kirol ekitaldi bat antolatzea, baina data ezberdin batean. (eu)
- The People's Olympiad (Catalan: Olimpíada Popular, Spanish: Olimpiada Popular) was a planned international multi-sport event that was intended to take place in Barcelona, the capital of the autonomous region of Catalonia within the Spanish Republic. It was conceived as a protest event against the 1936 Summer Olympics being held in Berlin, which was then under control of the Nazi Party. (en)
- 人民オリンピック（じんみんオリンピック、カタルーニャ語：Olimpíada Popular、スペイン語：Olimpiada Popular）は、1936年7月19日から7月26日までスペイン、カタルーニャのバルセロナで開催される予定であったスポーツ競技大会である。1936年7月17日に軍が蜂起しスペイン内戦が始まったため、開催は中止された。 人民オリンピックは、同じ1936年8月1日から16日まで開催される予定のベルリンオリンピック（ヒトラー率いるナチス政権が主導した）に抗議するため計画された。スペイン第二共和政下で人民戦線が政権を獲得し、ベルリンオリンピックにはスペイン選手団を送らずボイコットすることを決定した。そして別の日程でスポーツ競技大会を行うことになった。人民戦線政権は、ベルリンオリンピックにおいてオリンピックのアマチュア精神がないがしろにされ、ファシストたちの政治宣伝の場にされるのを嫌った。 右翼および保守のスポーツ選手や政治家は、この競技会を見下して嘲った。 22カ国から6000人の選手が大会に登録した。アメリカ合衆国、イギリス、フランス、オランダ、ベルギー、チェコスロバキア、デンマーク、ノルウェー、スウェーデンが選手団を送った。最大の選手団はフランス領アルジェリアを含むフランスであった。アルザス、バスク、ガリシア、カタルーニャの選手には、追放されたユダヤ人選手もいた。 (ja)
- L'Olimpiade Popolare (in catalano: Olimpíada Popular; in spagnolo: Olimpiada Popular), organizzata dal governo spagnolo del Fronte Popolare e dal Governo della Catalogna e programmata a Barcellona dal 19 al 26 luglio 1936, venne indetta come contromanifestazione rispetto agli XI Giochi Olimpici, ospitati a Berlino dalla Germania nazista. L'evento non poté tuttavia avere luogo a causa dello scoppio della guerra civile spagnola. (it)
- De Olympiade van het volk was een sportmanifestatie die werd gepland door het Volksfront in de Spaanse stad Barcelona in 1936. Ze zou doorgaan in het stadion dat anno 2012 het Olympisch stadion Lluís Companys wordt genoemd. Deze alternatieve spelen, die zouden doorgaan tussen 19 en 26 juli, waren bedoeld als protest tegen de Olympische Zomerspelen 1936 die in Berlijn werden gehouden. Duitsland leefde toen onder het fascistisch bewind van Adolf Hitler. Het Volksfront was via verkiezingen in februari 1936 aan de macht gekomen. (nl)
- Folkets olympiad (katalanska: Olimpíada Popular, spanska: Olimpiada Popular) var ett planerad internationellt multisportevent i Barcelona 19-26 juli 1936, spelen var en protest mot att de olympiska sommarspelen det året var förlagda till Berlin. (sv)
- As Olimpíadas Populares (em catalão: Olimpíada Popular, em castelhano: Olimpiada Popular) foi planejada para Barcelona, Catalunha, Espanha como um evento de protesto durante os Jogos Olímpicos de Verão de 1936 planejados para Berlim durante o regime nazista. Muitos dos atletas participantes foram enviados por sindicatos, clubes e associações, partidos socialistas e comunistas e grupos de esquerda, e não por comitês patrocinados pelo Estado. No fim, a Espanha realmente boicotou os Jogos de Berlim, mas nenhum dos países que participariam das Olimpíadas Populares fez o mesmo. (pt)
|
