An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Payback period in capital budgeting refers to the time required to recoup the funds expended in an investment, or to reach the break-even point. For example, a $1000 investment made at the start of year 1 which returned $500 at the end of year 1 and year 2 respectively would have a two-year payback period. Payback period is usually expressed in years. Starting from investment year by calculating Net Cash Flow for each year: Then: Accumulate by year until Cumulative Cash Flow is a positive number: that year is the payback year.

Property Value
dbo:abstract
  • El termini de recuperació o període d'amortització, també conegut en anglès com a payback period, és un mètode estàtic d'avaluar inversions. És el temps que ha de transcórrer en un projecte d'inversió per tal de recuperar el desemborsament inicial, tenint en compte tots els cobraments i pagaments. Doncs, de manera simplificada: si la inversió inicial és de 1200 euros i que el flux de caixa anual és de 400 euros, el termini de recuperació és tres anys. El criteri de selecció d'inversions mitjançant el termini de recuperació estableix que el projecte més aconsellable és aquell en què el termini de recuperació és més curt, és un mètode senzill, que tot i no especialistes comprenen el raonament. Com cada mètode de càlcul econòmic té inconvenients. Primer, els fluxos de caixos futurs sempre són estimacions. També, aquest criteri no té en compte els fluxos de caixa, negatius o positius que la inversió inicial pot produir després del moment on es recupera el desemborsament inicial. En mantenir tots els factors iguals, pot tenir un sentit si el termini queda concebible. Ans al contrari, quan al càlcul del termini de recuperació, per exemple, per a la construcció d'una central nuclear es fa noms a mitjà termini com es solia fer, el criteri esdevé matemàticament absurd, com que període de semidesintegració de les deixalles és quasi infinit. (ca)
  • فترة الاسترداد Payback period أو فترة استرداد رأس المال المدفوع وهي من وسائل الرأسمالية والتي يعتمد عليها المستثمر أو المدير المالي لتنفيذ ما. تقوم فكرته على الفترة التي يقضيها المشروع حتى يسترد المال المدفوع في البداية ويحدد المستثمر ما إذا كانت هذه الفترة تتناسب مع خططه أم لا. عند تقديم دراسة الجدوى الاقتصادية لأي مشروع يتم تقدير الداخلة والخارجة للسنوات القادمة للمشروع وبالتالي وبعملية حسابية بسيطة يتم معرفة استرداد رأس المال. هناك أيضا ما يعرف بفترة الاسترداد Discounted payback period أي المخصومة حسب تكلفة الفرصة البديلة. و من الانتقادات على هذه الطريقة هو ان هناك نقطة لا ننظر إلى بعدها مما قد يؤدي إلى رفض مشاريع جيدة. (ar)
  • El periodo de recuperación, periodo de retorno o periodo medio de maduración (también denominado en inglés, Payback period), es uno de los llamados . Se trata de una técnica que tienen las empresas para evaluar un determinado proyecto sobre la base de cuánto tiempo se tardará en recuperar la inversión inicial mediante los flujos de caja; es decir, el número de días que normalmente los elementos de circulante completen una vuelta o ciclo de explotación. Existen diversos subperiodos que forman el periodo medio de maduración. Si consideramos una empresa de tipo industrial, podemos descomponer el periodo medio de maduración en 5 subperiodos: * Periodo medio de aprovisionamiento: representa el número de días que generalmente la primera materia se encuentra en el almacén a la espera de ser utilizada. Se representa por PMa * Periodo medio de fabricación: es el número de días que normalmente se emplea para fabricar los productos. Se representa por PMf * Periodo medio de venta: es el número de días que normalmente se utiliza para vender los productos una vez fabricados. Se representa por PMv * Periodo medio de cobro: es el número de días que generalmente se utiliza para cobrar las facturas al cliente. Se representa por PMc * Periodo medio de pago: es el número de días en los que habitualmente tarda en pagar el cliente. Se representa por PMp Esta herramienta resulta muy útil cuando se quiere realizar una inversión de elevada incertidumbre y de esta forma tenemos una idea del tiempo que tendrá que pasar para recuperar el dinero que se ha invertido. Sin embargo, el pay-back (plazo de recuperación), como los demás métodos de selección estáticos, no tiene en cuenta ni el valor actual de los flujos de caja futuros ni el flujo de caja de los últimos periodos. Por eso, si bien el análisis es más sencillo, no es tan completo como uno realizado con un . Si en una inversión se asignan inicialmente una cantidad de 400 euros de los que se desea obtener rentabilidad, esta cifra se coloca bajo signo negativo al principio de un segmento que representa gráficamente el desarrollo de la inversión, que en este caso dura 6 años. Este segmento debe ser dividido en tantas partes como flujos netos de caja soporte la inversión durante los periodos en los que a la empresa se le vaya devolviendo dinero. Es decir, si en esta inversión en concreto se nos devuelve anualmente 100 euros, los colocamos con signo positivo encima de cada flujo neto de caja. En total, durante la inversión hay 6 flujos netos de caja. El pay-back es de 4 años, es decir, en 4 años se devuelve lo invertido al principio, 400 euros. Las ganancias que se obtienen con la inversión, 200 euros, no son tenidas en cuenta por el pay-back. Para este cálculo hay una fórmula que es la siguiente: Pay-back= Desembolso inicial/FNCj (flujo neto de caja del año j). La fórmula solo es válida si el FNC es el mismo para cada año. Tiene inconvenientes: * a) No tiene en cuenta el momento en el cual se generan los FNC anteriores al periodo de recuperación. * b) No tiene en cuenta los FNC posteriores al periodo de recuperación. * c) No tiene en cuenta la diferencia de poder adquisitivo a lo largo del tiempo (inflación). La forma de calcularlo es mediante la suma acumulada de los flujos de caja, hasta que ésta iguale a la inversión inicial. (es)
  • Finantzetan, inbertsio baten berreskuratze-epea inbertsioak ematen dituen diru kutxa-fluxuei esker inbertsioaren hasierako balioa berreskuratzeko behar den denbora da. Adibidez, inbertsio baten hasierako kostua 1000€ izanik, hilabetero 100€ko diru-sarrera sortzen badira, berreskuratzen epea 10 hilabetekoa izango da. Berreskuratze-epean ez dira kontuan hartzen inflazioaren efektua edo interes-tasak; hori dela eta, inbertsioaren egokitasuna aztertzen balio eguneratu garbia edo irizpideak hobesten dira. (eu)
  • En finance, le « temps de retour », aussi appelé délai de récupération, représente le temps nécessaire pour que les flux de trésorerie prévisionnels dégagés par un investissement rentabilisent le coût d'investissement initial. Il peut être calculé : * soit « simple », sans que les flux soient corrigés pour tenir compte de la valeur temps de l'argent; * soit, de manière plus exacte, en actualisant les flux de trésorerie. On parle alors de « délai de récupération actualisé ». Il s'intéresse à l'avenir de l'entreprise, à la différence du « price-earning ratio », plus statique. Par exemple, si un projet demande un investissement de 100 et dégage un flux de trésorerie annuel de 20, son délai de récupération est de 5 ans. Cet indicateur est cependant imparfait, il ne permet pas par exemple d'appréhender les problèmes ultérieurs. (fr)
  • Payback period in capital budgeting refers to the time required to recoup the funds expended in an investment, or to reach the break-even point. For example, a $1000 investment made at the start of year 1 which returned $500 at the end of year 1 and year 2 respectively would have a two-year payback period. Payback period is usually expressed in years. Starting from investment year by calculating Net Cash Flow for each year: Then: Accumulate by year until Cumulative Cash Flow is a positive number: that year is the payback year. (en)
  • Okres zwrotu (PP) – jest to czas, jaki jest niezbędny aby wpływy wyrównały poniesione nakłady: gdzie: – okres zwrotu, – ostatni rok, na koniec którego nakłady pozostają niezwrócone, – nakłady niezwrócone na koniec roku – przychody netto w roku następnym. Przykład:Dysponując następującymi danymi obliczyć prosty okres zwrotu oraz okres zwrotu z dyskontem. Stopa dyskontowa wynosi 10%. Maksymalny wymagany okres zwrotu nakładów wynosi 3 lata. PROSTY OKRES ZWROTU Lata: Przepływy pieniężne: gdzie pozostała po dwóch latach część: W 15. dniu 3 roku wpływy wyrównają nakłady inicjujące. OKRES ZWROTU Z DYSKONTEM Lata: Przepływy pieniężne: W 128. dniu 3 roku zdyskontowane wpływy wyrównają nakłady inwestycyjne. (pl)
  • Payback é um indicador do tempo de retorno de um investimento e um método de tomada de decisões que considera o tempo para obtenção dos valores e o montante que deverá ser retirado dos caixas. (pt)
  • Payback-metoden, pay off-metoden eller återbetalningsmetoden är en metod som används för att beräkna hur snabbt en investering betalar sig själv. Metoden kan antingen användas för att kontrollera att en investering lönar sig innan den är förbrukad, eller för att jämföra vilket av flera investeringsalternativ som är bäst. Payback-tid, pay off-tid eller återbetalningstid är dess resultat, den tid som krävs för att investeringen ska ge tillbaka investeringskostnaden. (sv)
  • Срок окупаемости (период окупаемости, PP от англ. pay-back period) — период времени, необходимый для того, чтобы доходы, генерируемые инвестициями, покрыли затраты на инвестиции. Например, если инвестиционный проект требует инвестиций (исходящий денежный поток) в 2 млн рублей и эти инвестиции будут возвращаться по 1 млн рублей в год, то можно говорить, что срок окупаемости проекта составляет 2 года. При этом временна́я ценность денег не учитывается. Этот показатель определяют последовательным расчётом чистого дохода для каждого периода проекта. Точка, в которой чистый доход примет положительное значение, будет являться точкой окупаемости. (ru)
  • Пері́од оку́пності (англ. payback period, pay-back period; акр. ) — кількість часу, необхідна для покриття витрат на той чи інший проєкт або для повернення коштів, вкладених підприємством за рахунок коштів, одержаних в результаті основної діяльності по даному проєкту. Порівнюючи два чи більше проєктів, перевагу надають проєктам з коротшим періодом окупності. Проте ухвалені проєкти не повинні перевищувати необхідний період окупності, який потрібно визначити заздалегідь. Недоліки даного методу полягають в тому, що, по-перше, вибір нормативного строку окупності може бути суб'єктивний. По-друге, метод не враховує прибутковість проєкту за межами строку окупності і, виходить, не може застосовуватися при порівнянні варіантів з однаковими періодами окупності, але різними термінами життя. Крім того, він не годиться для оцінки проєктів, пов'язаних з принципово новими продуктами. Точність розрахунків за таким методом в більшій мірі залежить від частоти розбивки терміну життя проєкту на інтервали планування. Ризик також оцінюється дуже грубо. Головна хиба методу періоду окупності в тому, що він зовсім не враховує зміну вартості грошей з часом. Дія цієї методики не робить різницю між 1000 грн. грошового потоку за перший рік і такою ж сумою за другий рік. До того ж методика періоду окупності не враховує грошових потоків після того, як початкові інвестиції вже окупилися. Через ці хиби метод періоду окупності не може вважатися досконалим підходом для оцінки доцільності інвестицій. Згідно з міжнародними стандартами бізнес-планування застосовується як один з фінансових показників ефективності бізнес-планів (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 8294303 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 7732 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1105041094 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Finantzetan, inbertsio baten berreskuratze-epea inbertsioak ematen dituen diru kutxa-fluxuei esker inbertsioaren hasierako balioa berreskuratzeko behar den denbora da. Adibidez, inbertsio baten hasierako kostua 1000€ izanik, hilabetero 100€ko diru-sarrera sortzen badira, berreskuratzen epea 10 hilabetekoa izango da. Berreskuratze-epean ez dira kontuan hartzen inflazioaren efektua edo interes-tasak; hori dela eta, inbertsioaren egokitasuna aztertzen balio eguneratu garbia edo irizpideak hobesten dira. (eu)
  • Payback period in capital budgeting refers to the time required to recoup the funds expended in an investment, or to reach the break-even point. For example, a $1000 investment made at the start of year 1 which returned $500 at the end of year 1 and year 2 respectively would have a two-year payback period. Payback period is usually expressed in years. Starting from investment year by calculating Net Cash Flow for each year: Then: Accumulate by year until Cumulative Cash Flow is a positive number: that year is the payback year. (en)
  • Payback é um indicador do tempo de retorno de um investimento e um método de tomada de decisões que considera o tempo para obtenção dos valores e o montante que deverá ser retirado dos caixas. (pt)
  • Payback-metoden, pay off-metoden eller återbetalningsmetoden är en metod som används för att beräkna hur snabbt en investering betalar sig själv. Metoden kan antingen användas för att kontrollera att en investering lönar sig innan den är förbrukad, eller för att jämföra vilket av flera investeringsalternativ som är bäst. Payback-tid, pay off-tid eller återbetalningstid är dess resultat, den tid som krävs för att investeringen ska ge tillbaka investeringskostnaden. (sv)
  • Срок окупаемости (период окупаемости, PP от англ. pay-back period) — период времени, необходимый для того, чтобы доходы, генерируемые инвестициями, покрыли затраты на инвестиции. Например, если инвестиционный проект требует инвестиций (исходящий денежный поток) в 2 млн рублей и эти инвестиции будут возвращаться по 1 млн рублей в год, то можно говорить, что срок окупаемости проекта составляет 2 года. При этом временна́я ценность денег не учитывается. Этот показатель определяют последовательным расчётом чистого дохода для каждого периода проекта. Точка, в которой чистый доход примет положительное значение, будет являться точкой окупаемости. (ru)
  • فترة الاسترداد Payback period أو فترة استرداد رأس المال المدفوع وهي من وسائل الرأسمالية والتي يعتمد عليها المستثمر أو المدير المالي لتنفيذ ما. تقوم فكرته على الفترة التي يقضيها المشروع حتى يسترد المال المدفوع في البداية ويحدد المستثمر ما إذا كانت هذه الفترة تتناسب مع خططه أم لا. عند تقديم دراسة الجدوى الاقتصادية لأي مشروع يتم تقدير الداخلة والخارجة للسنوات القادمة للمشروع وبالتالي وبعملية حسابية بسيطة يتم معرفة استرداد رأس المال. هناك أيضا ما يعرف بفترة الاسترداد Discounted payback period أي المخصومة حسب تكلفة الفرصة البديلة. (ar)
  • El termini de recuperació o període d'amortització, també conegut en anglès com a payback period, és un mètode estàtic d'avaluar inversions. És el temps que ha de transcórrer en un projecte d'inversió per tal de recuperar el desemborsament inicial, tenint en compte tots els cobraments i pagaments. Doncs, de manera simplificada: si la inversió inicial és de 1200 euros i que el flux de caixa anual és de 400 euros, el termini de recuperació és tres anys. (ca)
  • El periodo de recuperación, periodo de retorno o periodo medio de maduración (también denominado en inglés, Payback period), es uno de los llamados . Se trata de una técnica que tienen las empresas para evaluar un determinado proyecto sobre la base de cuánto tiempo se tardará en recuperar la inversión inicial mediante los flujos de caja; es decir, el número de días que normalmente los elementos de circulante completen una vuelta o ciclo de explotación. Pay-back= Desembolso inicial/FNCj (flujo neto de caja del año j). La fórmula solo es válida si el FNC es el mismo para cada año. (es)
  • En finance, le « temps de retour », aussi appelé délai de récupération, représente le temps nécessaire pour que les flux de trésorerie prévisionnels dégagés par un investissement rentabilisent le coût d'investissement initial. Il peut être calculé : * soit « simple », sans que les flux soient corrigés pour tenir compte de la valeur temps de l'argent; * soit, de manière plus exacte, en actualisant les flux de trésorerie. On parle alors de « délai de récupération actualisé ». Il s'intéresse à l'avenir de l'entreprise, à la différence du « price-earning ratio », plus statique. (fr)
  • Okres zwrotu (PP) – jest to czas, jaki jest niezbędny aby wpływy wyrównały poniesione nakłady: gdzie: – okres zwrotu, – ostatni rok, na koniec którego nakłady pozostają niezwrócone, – nakłady niezwrócone na koniec roku – przychody netto w roku następnym. Przykład:Dysponując następującymi danymi obliczyć prosty okres zwrotu oraz okres zwrotu z dyskontem. Stopa dyskontowa wynosi 10%. Maksymalny wymagany okres zwrotu nakładów wynosi 3 lata. PROSTY OKRES ZWROTU Lata: Przepływy pieniężne: gdzie pozostała po dwóch latach część: W 15. dniu 3 roku wpływy wyrównają nakłady inicjujące. OKRES ZWROTU Z DYSKONTEM (pl)
  • Пері́од оку́пності (англ. payback period, pay-back period; акр. ) — кількість часу, необхідна для покриття витрат на той чи інший проєкт або для повернення коштів, вкладених підприємством за рахунок коштів, одержаних в результаті основної діяльності по даному проєкту. Порівнюючи два чи більше проєктів, перевагу надають проєктам з коротшим періодом окупності. Проте ухвалені проєкти не повинні перевищувати необхідний період окупності, який потрібно визначити заздалегідь. Згідно з міжнародними стандартами бізнес-планування застосовується як один з фінансових показників ефективності бізнес-планів (uk)
rdfs:label
  • فترة الاسترداد (ar)
  • Payback (ca)
  • Termini de recuperació (ca)
  • Payback (de)
  • Periodo de recuperación (es)
  • Berreskuratze-epe (eu)
  • Temps de retour (fr)
  • Payback (fr)
  • Payback (it)
  • 페이백 (ko)
  • Payback period (en)
  • Payback (pl)
  • Payback (nl)
  • Okres zwrotu (pl)
  • Payback (economia) (pt)
  • Payback (pt)
  • Срок окупаемости (ru)
  • Payback-metoden (sv)
  • Період окупності (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License