| dbo:abstract
|
- La immunodifusió doble és una prova de precipitació usada en immunologia. Aquesta tècnica serveix per detectar uns determinats antígens (combinant-los amb els anticossos corresponents). S'observen línies de precipitació en les zones on s'han format el complex antigen- anticòs. Es basa en el principi de la difusió de proteïnes a través d'un medi semi-sòlid. La immunodifusió doble és una tècnica inmunodiagnòstica classificada dins del grup de les tècniques secundàries, ja que mesura els resultats de la unió antigen-anticòs. La precipitació és el canvi físic produït, ja que aquest complex es torna insoluble. El suec inventà la tècnica de la en l'any 1948. Va aprofitar els coneixements sobre la precipitació descoberts per Oudin l'any 1946. El seu objectiu primari va ser la identificació de sang humana en l'àmbit forense, però en poc temps es va poder apreciar que aquest fet va permetre un gran avanç en el diagnòstic de les malalties infeccioses. (ca)
- Die Ouchterlony-Doppelimmundiffusion ist ein einfaches und bewährtes Verfahren für den Nachweis von speziellen Antigenen (ENAs, Extractable Nuclear Antigens). Die Methode wurde (wie der einfache Immundiffusionstest Ouchterlony-Test) nach ihrem Erfinder Örjan Ouchterlony benannt. (de)
- La inmunodifusión doble de Ouchterlony es un método inmunológico sencillo y rutinariamente usado en el laboratorio clínico para la detección de antígenos o anticuerpos en una muestra biológica. Es considerado el proceso estándar para la detección de Antígenos Nucleares Extraíbles (ENA). (es)
- Ouchterlony double immunodiffusion (also known as passive double immunodiffusion) is an immunological technique used in the detection, identification and quantification of antibodies and antigens, such as immunoglobulins and extractable nuclear antigens. The technique is named after Örjan Ouchterlony, the Swedish physician who developed the test in 1948 to evaluate the production diphtheria toxins from isolated bacteria. (en)
- L'immunodiffusion double (ou immunodiffusion double d'Ouchterlony ou test d'Ouchterlony) est une technique immunologique utilisée dans la détection, l'identification et la quantification d'anticorps et d'antigènes, comme les immunoglobulines et les antigènes nucléaires. Cette technique est nommée d'après Örjan Ouchterlony, un physicien suédois qui a inventé le test en 1948. (fr)
|
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 10624 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:bot
| |
| dbp:date
| |
| dbp:fixAttempted
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Die Ouchterlony-Doppelimmundiffusion ist ein einfaches und bewährtes Verfahren für den Nachweis von speziellen Antigenen (ENAs, Extractable Nuclear Antigens). Die Methode wurde (wie der einfache Immundiffusionstest Ouchterlony-Test) nach ihrem Erfinder Örjan Ouchterlony benannt. (de)
- La inmunodifusión doble de Ouchterlony es un método inmunológico sencillo y rutinariamente usado en el laboratorio clínico para la detección de antígenos o anticuerpos en una muestra biológica. Es considerado el proceso estándar para la detección de Antígenos Nucleares Extraíbles (ENA). (es)
- Ouchterlony double immunodiffusion (also known as passive double immunodiffusion) is an immunological technique used in the detection, identification and quantification of antibodies and antigens, such as immunoglobulins and extractable nuclear antigens. The technique is named after Örjan Ouchterlony, the Swedish physician who developed the test in 1948 to evaluate the production diphtheria toxins from isolated bacteria. (en)
- L'immunodiffusion double (ou immunodiffusion double d'Ouchterlony ou test d'Ouchterlony) est une technique immunologique utilisée dans la détection, l'identification et la quantification d'anticorps et d'antigènes, comme les immunoglobulines et les antigènes nucléaires. Cette technique est nommée d'après Örjan Ouchterlony, un physicien suédois qui a inventé le test en 1948. (fr)
- La immunodifusió doble és una prova de precipitació usada en immunologia. Aquesta tècnica serveix per detectar uns determinats antígens (combinant-los amb els anticossos corresponents). S'observen línies de precipitació en les zones on s'han format el complex antigen- anticòs. Es basa en el principi de la difusió de proteïnes a través d'un medi semi-sòlid. La immunodifusió doble és una tècnica inmunodiagnòstica classificada dins del grup de les tècniques secundàries, ja que mesura els resultats de la unió antigen-anticòs. La precipitació és el canvi físic produït, ja que aquest complex es torna insoluble. El suec inventà la tècnica de la en l'any 1948. Va aprofitar els coneixements sobre la precipitació descoberts per Oudin l'any 1946. El seu objectiu primari va ser la identificació de s (ca)
|
| rdfs:label
|
- Immunodifusió doble (ca)
- Ouchterlony-Doppelimmundiffusion (de)
- Inmunodifusión doble de Ouchterlony (es)
- Immunodiffusion double (fr)
- Ouchterlony double immunodiffusion (en)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
