| dbo:abstract
|
- Oropos (en llatí Oropus, en grec antic Ὠρωπός) era una ciutat a la frontera entre Beòcia i l'Àtica, capital del districte d'Oròpia (Ὠρωπία). Aquest districte és una plana vora el mar on hi desemboca el riu Asop. La ciutat pertanyia inicialment a Beòcia per la seva situació, però va ser objecte de disputa per part dels atenencs que en van obtenir la possessió abans de la guerra del Peloponès. La van conservar fins al 412 aC quan els beocis la van recuperar, segons Tucídides. La ciutat es va revoltar l'any 402 aC i els beocis van traslladar la ciutat a un nou emplaçament a 7 estadis de la costa, diu Diodor de Sicília. Durant els següents 60 anys va canviar sovint de mans entre beocis i atenencs. Després de la batalla de Queronea, Filip II de Macedònia la va entregar a Atenes, diu Pausànies. El 318 aC van aconseguir la independència però el 312 aC Cassandre va conquerir la ciutat. Ptolemeu, general d'Antígon, va expulsar a la guarnició macedònia i va entregar la ciutat a Tebes a la qual sembla que va pertànyer durant uns cent anys. Tant Pausànies com Plini el Vell diuen que Oropos era una ciutat de l'Àtica. No se sap quan de temps va estar Oropos allunyada del mar. Pausànies diu que era al mar (ἐπὶ θαλάσσης), i sembla que els seus habitants haurien tornat al seu primitiu emplaçament molt abans de la visita del geògraf. Encara que Oropos va pertànyer als atenesos diverses vegades, no es coneix un demos amb aquest nom. Sembla que el seu territori, i potser la mateixa ciutat es va convertir en un demos amb el nom de Grea (Γραῖα). Homer no parla d'Oropos, però sí de Grea, i la situa entre les ciutats de Beòcia. Es creu que els atenesos van reivindicar aquest antic nom, i Aristòtil va dir que Oropos es deia Grea en el seu temps. Segons Dicearc de Messana els habitants d'Oropos eren famosos per les seves exigències i cobraven per totes les importacions que es feien al seu país. Estrabó defineix la situació d'Oropos. Diu que el començament de Beòcia era Oropos, i el seu port sagrat anomenat Delfínion, tenia al davant Erètria, la ciutat de l'illa d'Eubea, a una distància de 60 estadis. Després de Delfínion es troba Oropos, a uns 20 estadis. Després es troba Dèlion. Oropos va ser coneguda a l'antiguitat perquè tenia un famós oracle, l'Oracle d'Amfiarau, que es consultava per saber com recuperar-se d'una malaltia. Correspon a la moderna Oropó a uns 3 km de la costa. Queden algunes restes antigues. (ca)
- Oropos (griechisch Ωρωπός (m. sg.); offizielle Bezeichnung: Dimos Oropion Δήμος Ωρωπίων, arvanitisch Οροπου Oropu) ist eine griechische Gemeinde im Nordwesten der Halbinsel Attika. (de)
- (Για άλλες χρήσεις, δείτε: Ωρωπός (αποσαφήνιση).) Ο Ωρωπός είναι χωριό της Βορειοανατολικής Αττικής, στις ακτές του Ευβοϊκού κόλπου, και είναι έδρα του δήμου Ωρωπού. Σύμφωνα με την απογραφή του 2011 έχει 1.111 κατοίκους. Απέχει 55 χιλιόμετρα από το κέντρο της Αθήνας και επικοινωνεί με το συγκοινωνιακό δίκτυο μέσω της εθνικής οδού Αθηνών - Λαμίας και του σιδηροδρομικού δικτύου Αθηνών - Θεσσαλονίκης. Αποτελεί έδρα του Δήμου Ωρωπού. Το παραθεριστικό συγκρότημα του Ωρωπού αποτελείται από τον ομώνυμο οικισμό, ενώ γειτονικά χωριά είναι το Μίλεσι, το Μαρκόπουλο, η Σκάλα, το Συκάμινο, το Χαλκούτσι, τα Νέα Παλάτια και ο Άγιος Κωνσταντίνος. Ο πληθυσμός του δήμου Ωρωπού είναι 33.769 κάτοικοι σύμφωνα με την απογραφή του 2011. (el)
- Oropo (en griego Ὠρωπός; en latín Oropus) es una localidad y municipio del Ática Oriental, en Grecia. En 2011, el municipio de Oropo tenía una población de 33 769 habitantes; la unidad municipal de Oropo tenía 9223 y la comunidad local de Oropo contaba con 1504. Está en la desembocadura del Asopo, en la costa situada enfrente de la isla de Eubea. En la Antigüedad era una ciudad limítrofe entre las regiones de Beocia y Ática, y capital del distrito de . Su territorio fue una continua causa de disputas entre ambas. (es)
- Oropo (grezieraz Ορωπώς eta latinez Oropus), Beozia eta Atika arteko mugako hiri bat izan zen, Oropia izeneko barrutiaren hiriburua. ibaiaren itsasoratzean zegoen, Eubearen pareko kostaldean. Bere izena, Anfiaraoren santutegi ospetsuarekin lotuta dago. Hiria, jatorrian, beoziarra izan zen, baina, Peloponesoko Gerraren aurretik hiri honen jabetza lortu zuten atenastarren aldetik leihatua izan zen. K.a. 412 arte mantendu zuten, orduan, beoziarrek berreskuratu zutelarik. Hiria, K.a. 402an matxinatu zen, eta, beoziarrek, hiria, kostaldetik urrun zegoen beste toki batetara eraman zuten. Hurrengo 60 urteetan, sarri pasa zen esku batzuetatik besteetara beoziar eta atenastarren artean. Keroneako guduaren ondoren, Filipo II.a Mazedoniakoak Atenasi eman zion. K.a. 318an, independentzia lortu zuen, baina, sei urte beranduago, K.a. 312an, Kasandro Mazedoniakoaren eskuetara pasa zen. Antigono I.a Monoftalmosen jenerala zen Ptolomeo I.a Soterrek, kanporatu zuen eta hiria, Tebasi eman zion, hiri honen jabetzakoa izan zelarik beste ehun urte inguruz. Egungo Oropó da, kostaldetik hiru kilometro ingurura. Antzinako hondakin batzuk mantentzen dira. (eu)
- Oropos (grec : Ωρωπός) est un village de Grèce, comptant 1 111 habitants en 2011, dans la commune de Néa Palátia du dème d'Oropos, en Attique moderne. Le village actuel d’Oropos se trouve à plusieurs kilomètres de la mer, alors que l’antique Oropos était une cité portuaire. (fr)
- Oropus or Oropos (Ancient Greek: ὁ Ὠρωπός, or rarely ἡ Ὠρωπός) was a town on the borders of ancient Attica and Boeotia, and the capital of a district, called after it Oropia (ἡ Ὠρωπία.) This district is a maritime plain, through which the Asopus flows into the sea, and extends for 5 miles (8.0 km) along the shore. It is separated from the inland plain of Tanagra by some hills, which are a continuation of the principal chain of the . Oropus was originally a town of Boeotia; and, from its position in the maritime plain of the Asopus, it naturally belonged to that country. It was, however, a frequent subject of dispute between the Athenians and Boeotians; and the former people obtained possession of it long before the Peloponnesian War. It continued in their hands till 412 BCE, when the Boeotians recovered possession of it. A few years afterwards (402 BCE) the Boeotians, in consequence of a sedition of the Oropians, removed the town 7 stadia from the sea. During the next 60 years the town was alternately in the hands of the Athenians and Boeotians, till at length Philip II of Macedon after the Battle of Chaeronea (338 BCE) gave it to the Athenians. In 318 BC the Oropians recovered their liberty. In 312 BCE Cassander obtained possession of the city; but Polemon, the general of Antigonus, soon afterwards expelled the Macedonian garrison, and handed over the city to the Boeotians. It has been concluded from a passage of Dicaearchus that Oropus continued to belong to Thebes in the next century; but the expression οἰκία Θηβῶν is corrupt, and no safe conclusion can therefore be drawn from the passage. Dicaearchus calls the inhabitants Athenian Boeotians, an epithet which he also applies to the inhabitants of Plataeae. Strabo also describes Oropus as a Boeotian town; but Livy, Pausanias, and Pliny the Elder place it in Attica. How long the Oropians inhabited the inland city is uncertain. Pausanias expressly says that Oropus was upon the sea; and the inhabitants had probably returned to their old town long before his time. Although Oropus was so frequently in the hands of the Athenians, its name is never found among the Athenian demoi. Its territory, however, if not the town itself, appears to have been made an Attic demus under the name of Graea (ἡ Γραῖα). In Homer Oropus does not occur, but Graea is mentioned among the Boeotian towns; and this ancient name appears to have been revived by the Athenians as the official title of Oropus. Aristotle said that Oropus was called Graea in his time; and accordingly we find in an inscription, belonging to this period, the people of Graea (Γραῆς or Γραεῖς) mentioned as a deme of the tribe Pandionis. According to Dicaearchus, the Oropians were notorious for their grasping exactions, levied upon all imports into their country, and were for this reason satirised by , a comic poet: "All the tax collectors,all of them are abductors.(But) the bad taxes are levied by the Oropians.(Πάντες τελῶναι, πάντες εἰσὶν ἅρπαγες.Κακὸν τέλος γένοιτο τοῖς ᾿Ωρωπίοις)." The position of Oropus is thus described by Strabo: "The beginning [of Boeotia] is Oropus, and the sacred harbour, which they call Delphinium, opposite to which is old Eretria in Euboea, distant 60 stadia. After Delphinium is Oropus at the distance of 20 stadia, opposite to which is the present Eretria, distant 40 stadia. Then comes Delium." The modern village of Oropos stands at the distance of nearly two miles (3.2 km) from the sea, on the right bank of the Asopus: it contains some fragments of ancient buildings and sepulchral stones. There are also Hellenic remains at Skála (Σκάλα) or wharf upon the bay, from which persons usually embark for Euboea: this place is also called ἐς τοὺς ἁγίους ἀποστόλους, from a ruined church dedicated to the Holy Apostles. William Martin Leake originally placed Oropus at Oropos and Delphinium at Skála; but in the second edition of his Demi he leaves the position of Oropus doubtful. It seems, however, most probable that Oropus originally stood upon the coast, and was removed inland only for a short time. In the Peloponnesian War Thucydides speaks of sailing to and anchoring at Oropus; and Pausanias, as we have already seen, expressly states that Oropus was upon the coast. Hence there can be little doubt that Skála is the site of Oropus, and that Oropos is the inland site which the Oropians occupied only for a time. It is true that the distance of Oropos from the sea is more than double the 7 stadia assigned by Diodorus, but it is possible that he may have originally written 17 stadia. If Oropus stood at Skála, Delphinium must have been more to the eastward nearer the confines of Attica. Modern scholars accept the site of Skála, now called Skala Oropou after the ancient town. In the territory of Oropus was the celebrated temple of the hero Amphiaraus (Amphiareion of Oropos). According to Pausanias, it was 12 stadia distant from Oropus. Strabo places it in the district of Psophis, which stood between Rhamnus and Oropus, and which was subsequently an Attic deme. Livy calls it the temple of Amphilochus, who, we know from Pausanias, was worshipped conjointly with Amphiaraus. Livy further describes it as a place rendered agreeable by fountains and rivers. Dicaearchus describes the road from Athens to Oropus as leading through bay-trees (διὰ δαφνίδων) and the temple of Amphiaraus. (en)
- Oropos (bahasa Yunani: Ωρωπός) adalah kota kecil dan di , Yunani. Oropos didirikan oleh para pemukim dari Eretria, kemungkinan terletak atau identik dengan . Pada masa kuno, tempat ini menjadi kota perbatasan antara Boiotia dan Attika, dan penguasaan atas kota ini menjadi penyebab sengketa berkelanjutan antara dua negara itu. Pada akhirnya Oropos dikuasai oleh Athena dan terus menjadi kota Attika, bahkan setelah dikuasai oleh Kekaisaran Romawi. (in)
- Oropo (in greco antico: Ὠρωπός, Oropós, si trova sia al maschile sia al femminile) era una cittadina posta tra l'Attica e la Beozia, capoluogo della regione detta Oropia. (it)
- Oropos (in greco moderno: Ωρωπός) è un comune della Grecia situato nella periferia dell'Attica (unità periferica dell'Attica Orientale) con 29.542 abitanti secondo i dati del censimento 2001. A seguito della riforma amministrativa detta Programma Callicrate in vigore dal gennaio 2011 che ha abolito le prefetture e accorpato numerosi comuni, la superficie del comune è ora di 338 km² e la popolazione è passata da 1.252 a 29.542 abitanti. (it)
- Oropos (Ωρωπός) is sedert 2011 een fusiegemeente (dimos) in de Griekse bestuurlijke regio (periferia) Attica. De negen deelgemeenten (dimotiki enotita) van deze fusiegemeente zijn:
* Afidnes (Αφίδνες)
* Avlonas (Αυλώνας)
* Kalamos (Κάλαμος)
* Kapandriti (Καπανδρίτι)
* Malakasa (Μαλακάσα)
* Markopoulo Oropou (Μαρκόπουλο Ωρωπού)
* Oropioi (Ωρωπίοι)
* Polydendri (Πολυδένδρι)
* Sykamino (Συκάμινο) (nl)
- Oropos (gr. Ωρωπός) – miejscowość w Grecji, w administracji zdecentralizowanej Attyka, w regionie Attyka, w jednostce regionalnej Attyka Wschodnia. Siedziba gminy Oropos. W 2011 roku liczyła 1111 mieszkańców. (pl)
- Oropo (em grego: Ωρωπός; romaniz.: Oropós), é uma pequena cidade e situado na Ática Oriental, na Grécia. Estende-se entre as montanhas e o , do lado oposto à Erétria (na ilha da Eubeia). A cidade de Oropo, sede do município, situa-se às margens do , a quatro quilômetros ao sul da costa. Situa-se a quatro quilômetros a sudoeste de e a 36 quilômetros a norte de Atenas. A comunidade de Oropo consiste da cidade de mesmo nome das vilas vizinhas de e . (pt)
- Оропо́с (греч. Ωρωπός) — малый город в Греции, на месте древнего города Оропа. Расположен на высоте 40 метров над уровнем моря, в 2 километрах к югу от побережья залива Нотиос-Эввоикоса и в 46 километрах к северу от Афин. Административный центр одноимённой общины (дима) на севере периферийной единицы Восточной Аттики в периферии Аттике. Население 1111 жителей по переписи 2011 года. (ru)
- Oropos en ort och antik stad i kommunen Dimos Oropos i Grekland vid Attikas norra kust, nära gränsen mot Beotien, som det tidvis tillhörde. I striderna mellan Aten och Sparta liksom under övriga krig spelade Oropos en betydande roll som en viktig flottstation. Staden var tidvis självständig. Oropos har grävts ut av grekiska arkeologer, och fynden vittnar om stadens betydelse. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Oropos (griechisch Ωρωπός (m. sg.); offizielle Bezeichnung: Dimos Oropion Δήμος Ωρωπίων, arvanitisch Οροπου Oropu) ist eine griechische Gemeinde im Nordwesten der Halbinsel Attika. (de)
- (Για άλλες χρήσεις, δείτε: Ωρωπός (αποσαφήνιση).) Ο Ωρωπός είναι χωριό της Βορειοανατολικής Αττικής, στις ακτές του Ευβοϊκού κόλπου, και είναι έδρα του δήμου Ωρωπού. Σύμφωνα με την απογραφή του 2011 έχει 1.111 κατοίκους. Απέχει 55 χιλιόμετρα από το κέντρο της Αθήνας και επικοινωνεί με το συγκοινωνιακό δίκτυο μέσω της εθνικής οδού Αθηνών - Λαμίας και του σιδηροδρομικού δικτύου Αθηνών - Θεσσαλονίκης. Αποτελεί έδρα του Δήμου Ωρωπού. Το παραθεριστικό συγκρότημα του Ωρωπού αποτελείται από τον ομώνυμο οικισμό, ενώ γειτονικά χωριά είναι το Μίλεσι, το Μαρκόπουλο, η Σκάλα, το Συκάμινο, το Χαλκούτσι, τα Νέα Παλάτια και ο Άγιος Κωνσταντίνος. Ο πληθυσμός του δήμου Ωρωπού είναι 33.769 κάτοικοι σύμφωνα με την απογραφή του 2011. (el)
- Oropo (en griego Ὠρωπός; en latín Oropus) es una localidad y municipio del Ática Oriental, en Grecia. En 2011, el municipio de Oropo tenía una población de 33 769 habitantes; la unidad municipal de Oropo tenía 9223 y la comunidad local de Oropo contaba con 1504. Está en la desembocadura del Asopo, en la costa situada enfrente de la isla de Eubea. En la Antigüedad era una ciudad limítrofe entre las regiones de Beocia y Ática, y capital del distrito de . Su territorio fue una continua causa de disputas entre ambas. (es)
- Oropos (grec : Ωρωπός) est un village de Grèce, comptant 1 111 habitants en 2011, dans la commune de Néa Palátia du dème d'Oropos, en Attique moderne. Le village actuel d’Oropos se trouve à plusieurs kilomètres de la mer, alors que l’antique Oropos était une cité portuaire. (fr)
- Oropos (bahasa Yunani: Ωρωπός) adalah kota kecil dan di , Yunani. Oropos didirikan oleh para pemukim dari Eretria, kemungkinan terletak atau identik dengan . Pada masa kuno, tempat ini menjadi kota perbatasan antara Boiotia dan Attika, dan penguasaan atas kota ini menjadi penyebab sengketa berkelanjutan antara dua negara itu. Pada akhirnya Oropos dikuasai oleh Athena dan terus menjadi kota Attika, bahkan setelah dikuasai oleh Kekaisaran Romawi. (in)
- Oropo (in greco antico: Ὠρωπός, Oropós, si trova sia al maschile sia al femminile) era una cittadina posta tra l'Attica e la Beozia, capoluogo della regione detta Oropia. (it)
- Oropos (in greco moderno: Ωρωπός) è un comune della Grecia situato nella periferia dell'Attica (unità periferica dell'Attica Orientale) con 29.542 abitanti secondo i dati del censimento 2001. A seguito della riforma amministrativa detta Programma Callicrate in vigore dal gennaio 2011 che ha abolito le prefetture e accorpato numerosi comuni, la superficie del comune è ora di 338 km² e la popolazione è passata da 1.252 a 29.542 abitanti. (it)
- Oropos (Ωρωπός) is sedert 2011 een fusiegemeente (dimos) in de Griekse bestuurlijke regio (periferia) Attica. De negen deelgemeenten (dimotiki enotita) van deze fusiegemeente zijn:
* Afidnes (Αφίδνες)
* Avlonas (Αυλώνας)
* Kalamos (Κάλαμος)
* Kapandriti (Καπανδρίτι)
* Malakasa (Μαλακάσα)
* Markopoulo Oropou (Μαρκόπουλο Ωρωπού)
* Oropioi (Ωρωπίοι)
* Polydendri (Πολυδένδρι)
* Sykamino (Συκάμινο) (nl)
- Oropos (gr. Ωρωπός) – miejscowość w Grecji, w administracji zdecentralizowanej Attyka, w regionie Attyka, w jednostce regionalnej Attyka Wschodnia. Siedziba gminy Oropos. W 2011 roku liczyła 1111 mieszkańców. (pl)
- Oropo (em grego: Ωρωπός; romaniz.: Oropós), é uma pequena cidade e situado na Ática Oriental, na Grécia. Estende-se entre as montanhas e o , do lado oposto à Erétria (na ilha da Eubeia). A cidade de Oropo, sede do município, situa-se às margens do , a quatro quilômetros ao sul da costa. Situa-se a quatro quilômetros a sudoeste de e a 36 quilômetros a norte de Atenas. A comunidade de Oropo consiste da cidade de mesmo nome das vilas vizinhas de e . (pt)
- Оропо́с (греч. Ωρωπός) — малый город в Греции, на месте древнего города Оропа. Расположен на высоте 40 метров над уровнем моря, в 2 километрах к югу от побережья залива Нотиос-Эввоикоса и в 46 километрах к северу от Афин. Административный центр одноимённой общины (дима) на севере периферийной единицы Восточной Аттики в периферии Аттике. Население 1111 жителей по переписи 2011 года. (ru)
- Oropos en ort och antik stad i kommunen Dimos Oropos i Grekland vid Attikas norra kust, nära gränsen mot Beotien, som det tidvis tillhörde. I striderna mellan Aten och Sparta liksom under övriga krig spelade Oropos en betydande roll som en viktig flottstation. Staden var tidvis självständig. Oropos har grävts ut av grekiska arkeologer, och fynden vittnar om stadens betydelse. (sv)
- Oropos (en llatí Oropus, en grec antic Ὠρωπός) era una ciutat a la frontera entre Beòcia i l'Àtica, capital del districte d'Oròpia (Ὠρωπία). Aquest districte és una plana vora el mar on hi desemboca el riu Asop. Tant Pausànies com Plini el Vell diuen que Oropos era una ciutat de l'Àtica. No se sap quan de temps va estar Oropos allunyada del mar. Pausànies diu que era al mar (ἐπὶ θαλάσσης), i sembla que els seus habitants haurien tornat al seu primitiu emplaçament molt abans de la visita del geògraf. (ca)
- Oropo (grezieraz Ορωπώς eta latinez Oropus), Beozia eta Atika arteko mugako hiri bat izan zen, Oropia izeneko barrutiaren hiriburua. ibaiaren itsasoratzean zegoen, Eubearen pareko kostaldean. Bere izena, Anfiaraoren santutegi ospetsuarekin lotuta dago. Egungo Oropó da, kostaldetik hiru kilometro ingurura. Antzinako hondakin batzuk mantentzen dira. (eu)
- Oropus or Oropos (Ancient Greek: ὁ Ὠρωπός, or rarely ἡ Ὠρωπός) was a town on the borders of ancient Attica and Boeotia, and the capital of a district, called after it Oropia (ἡ Ὠρωπία.) This district is a maritime plain, through which the Asopus flows into the sea, and extends for 5 miles (8.0 km) along the shore. It is separated from the inland plain of Tanagra by some hills, which are a continuation of the principal chain of the . Oropus was originally a town of Boeotia; and, from its position in the maritime plain of the Asopus, it naturally belonged to that country. It was, however, a frequent subject of dispute between the Athenians and Boeotians; and the former people obtained possession of it long before the Peloponnesian War. It continued in their hands till 412 BCE, when the Boeot (en)
|
