| dbo:abstract
|
- Els nictosaurids (Nyctosauridae) és una família de pterosaures del període Cretaci de l'Amèrica del Nord, Àfrica i possiblement, Europa. Va ser nomenada el 1889 per i Richard Lydekker. Els nictosaurids es caracteritzen per la seva manca de dits en les seves ales, exceptuant el gran dit que constituïa l'ala. En molts pterosaures, la mà tenia quatre dits, amb el quart sent el suport de la membrana de pell de l'ala, i els restants tres eren més petits, dotats d'urpes i eren usats per caminar o grimpar. La manca de dits funcionals en els nictosaurids pot suggerir que ells passaven gairebé tot el seu temps en l'aire, de manera que rarament caminarien sobre el sòl. Els nictosaurids també posseïen una distintiva cresta allargada per subjecció dels músculs en l'os superior de braç (l'húmer) l'anomenada «cresta deltopectoral». Els nictosaurids han estat ocasionalment inclosos en la molt similar família Pteranodontidae, encara que alguns investigadors incloent a Christopher Bennett i Alexander Kellner han conclòs que pertanyien a un llinatge separat. Anàlisi fets per David Unwin van indicar un propera relació entre Pteranodon i Nyctosaurus, encara que ell va usar el nom pel clade que conté a tots dos gèneres. Les dues opinions van ser publicades abans de la descoberta del segon nictosaurid conegut, el 2006. Molts fòssils de nictosaurids s'han trobat en formacions que daten de finals del Cretaci a l'oest dels Estats Units i Mèxic. Nyctosaurus data d'entre 85-84,5 milions d'anys, en la de Kansas. Muzquizopteryx és el més antic nictosaurid conegut de restes definitives, datant del límit entre el Turonià al Coniacià, fa 85,8 milions d'anys, a Coahuila. No obstant això, un húmer parcial amb la distintiva cresta deltopectoral dels nictosaurids va ser trobat a Cornet, Romania, sent identificat com un possible nictosaurid europeu de principis del Cretaci (començaments del Berriasià, fa uns 140 milions d'anys) per Gareth Dyke i els seus col·laboradors el 2010.
* Comparació entre un humà i un
* Dibuix d'un A més, s'han reconegut tres possibles formes de l'època del Maastrichtià:
* un húmer aïllat que potencialment seria d'un nictosaurid de Mèxic,
* l'anomenat Nictosaure lamegoi del Brasil,
* una primera falange de l'ala completa, una urpa (del dígit de la mà ), i un cúbit parcial de Jordània. L'espècimen jordà és de particular interès, ja que és el primer registre definitiu tant d'un nictosaurid del Vell Món com la més recent aparició d'aquesta família (en el Maastrichtià superior). Després del 2016, els investigadors Nicholas Longrich, David Martill i Brian Andres van presentar evidència de diverses espècies de nictosaurids i pteranodòntids procedents de finals del Maastrichtià al nord d'Àfrica, el que suggereix que aquests llinatges van experimentar una radiació evolutiva en el Vell Món poc abans que succeís l'extinció massiva del Cretaci-Terciari. (ca)
- Los nictosáuridos (Nyctosauridae, nombre que significa "lagartos de la noche" o "lagartos murciélago") son una familia de pterosaurios especializados en el planeo del período Cretácico de Norteamérica, África y posiblemente, Europa. Fue nombrada en 1889 por y Richard Lydekker. Los nictosáuridos se caracterizan por su carencia de dedos en sus alas, exceptuando al gran dedo que constituía el ala. En muchos pterosaurios, la mano tenía cuatro dedos, con el cuarto siendo el soporte de la membrana de piel del ala, y los restantes tres eran más pequeños, dotados de garras y eran usados para caminar o trepar. La carencia de dedos funcionales en los nictosáuridos puede sugerir que ellos pasaban casi todo su tiempo en el aire, por lo que raramente caminarían sobre el suelo. Los nictosáuridos también poseían una distintiva cresta alargada para sujeción de los músculos en el hueso superior del brazo (el húmero) la llamada cresta deltopectoral. Los nictosáuridos han sido ocasionalmente incluidos en la muy similar familia Pteranodontidae, aunque algunos investigadores incluyendo a Christopher Bennett y Alexander Kellner han concluido que pertenecían a un linaje separado. Análisis hechos por indicaron un cercana relación entre Pteranodon y Nyctosaurus, aunque él usó el nombre Pteranodontia para el clado que contiene a ambos géneros. Ambas opiniones fueron publicadas antes del descubrimiento del segundo nictosáurido conocido, Muzquizopteryx en 2006. Muchos fósiles de nictosáuridos se han hallado en formaciones que datan de finales del Cretácico en el oeste de Estados Unidos y México. Nyctosaurus data de entre 85-84.5 millones de años, en la de Kansas. Muzquizopteryx es el más antiguo nictosáurido conocido de restos definitivos, datando del límite entre el Turoniense al Coniaciense, hace 85.8 millones de años, en Coahuila. Sin embargo, un húmero parcial con la distintiva cresta deltopectoral de los nictosáuridos fue hallado en , Rumania, siendo identificado como un posible nictosáurido europeo de principios del Cretácico (fines del Berriasiense, hace unos 140 millones de años) por Gareth Dyke y sus colegas en 2010. Se han reconocido además tres posibles formas de la época del Maastrichtiense: un húmero aislado que potencialmente sería de un nictosáurido de México, el llamado "Nyctosaurus lamegoi" de Brasil, y una primera falange del ala completa, una garra (del dígito de la mano), y un cúbito parcial de Jordania. El espécimen jordano es de particular interés ya que es el primer registro definitivo tanto de un nictosáurido del Viejo Mundo como la más reciente aparición de esta familia (en el Maastrichtiense superior). A partir de 2016, los investigadores Nicholas Longrich, David Martill y Brian Andres presentaron evidencia de varias especies de nictosáuridos y pteranodóntidos procedentes de finales del Maastrichtiense en el norte de África, lo que sugiere que estos linajes experimentaron una radiación evolutiva en el Viejo Mundo poco antes de que sucediera la extinción masiva del Cretácico-Terciario. (es)
- Nyctosauridae (meaning "night lizards" or "bat lizards") is a family of specialized soaring pterosaurs of the late Cretaceous Period of North America, Africa, and possibly Europe. It was named in 1889 by Henry Alleyne Nicholson and Richard Lydekker. Nyctosaurids are characterized by their lack of all but the wing finger. In most pterosaurs, the hand has four fingers, with the fourth elongated to support the wing, and the remaining three are usually small, clawed, and used in walking or climbing. The lack of functional fingers in nyctosaurids may suggest that they spent almost all of their time in the air, rarely walking on the ground. Nyctosaurids also possessed a distinctively enlarged crest for muscle attachment on their upper arm bone, or humerus, the deltopectoral crest, hatchet shaped like in the unrelated rhamphorhynchids. Nyctosaurids are generally characterized as specialized, pelagic soarers like frigatebirds; however, the Alcione species appear to have had shorter wings and possibly have been divers like auks, Nyctosaurids have occasionally been included in the similar family Pteranodontidae, though researchers including Christopher Bennett and Alexander Kellner have both concluded that they belonged to a separate lineage. Analyses by did indicate a close relationship between Pteranodon and Nyctosaurus, though he used the name Pteranodontia for the clade containing both genera. Both opinions were published before the discovery of the second definitively known nyctosaurid, Muzquizopteryx, in 2006. Most nyctosaurid fossils have been found in formations dating to the late Cretaceous period of the western United States and Mexico. Nyctosaurus dates from 85-84.5 million years ago, in the Niobrara Formation of Kansas. Muzquizopteryx is the oldest nyctosaurid known from definitive remains, dating to the Turonian-Coniacian boundary, 85.8 million years ago, in Coahuila. However, a partial humerus with the distinctive nyctosaurid deltopectoral crest was found in Cornet, Romania, and identified as a possible European, early Cretaceous (late Berriasian age, about 140 Ma ago) nyctosaurid by Gareth Dyke and colleagues in 2010. Three forms are known from the Maastrichtian: a single potentially nyctosaurid humerus (upper arm bone) from Mexico, a "Nyctosaurus" lamegoi from Brazil, and a nyctosaurid complete wing-phalanx1, a claw (digit phalanx manus), and a partial ulna from Jordan. The Jordan specimen is of particular interest as it is the first record of a nyctosaurid from the Old World and represents the latest record of the family (uppermost Maastrichtian). Beginning in 2016, Nicholas Longrich, David Martill, and Brian Andres presented evidence of several nyctosaurid and pteranodontid species from the latest Maastrichtian age of north Africa, suggesting that these lineages went through an evolutionary radiation in the Old World shortly before the K-Pg extinction event. Three of these pterosaurs were named in 2018, and were called Alcione, Barbaridactylus, and Simurghia. (en)
- Les Nyctosauridae constituent une famille éteinte de ptérosaures (des « reptiles » volants), ayant vécu au Crétacé supérieur) en Amérique du Nord, en Afrique du Nord et peut-être en Europe. La famille a été nommée en 1889 par Henry Alleyne Nicholson et Richard Lydekker. (fr)
- De Nyctosauridae zijn een groep pterosauriërs die behoren tot de Pterodactyloidea. In 1889 benoemden en Richard Lydekker een familie Nyctosauridae om Nyctosaurus een plaats te geven. Meestal werd Nyctosaurus echter bij de Pteranodontidae ondergebracht. In 1989 ontkende echter de nauwe verwantschap met Pteranodon en plaatste Nyctosaurus weer in een Nyctosauridae. In 2003 gaf Alexander Kellner een exacte definitie als klade, monofyletische afstammingsgroep: "alle pterosauriërs die nauwer verwant zijn aan Nyctosaurus gracilis dan aan andere pterosauriërs". Met dat "andere pterosauriërs" werd bedoeld: "hoger in de stamboom staande pterosauriërs genoemd in deze analyse", i.c. de zustergroep van de Nyctosauridae, de Ornithocheiroidea sensu Kellner. Het ging dus om Nyctosaurus gracilis zelf en verder Nyctosaurus bonneri en "Nyctosaurus" lamegoi (een ten onrechte bij Nyctosaurus ondergebrachte soort waarvoor nog een ander geslacht moet worden benoemd). Kellner gaf twee synapomorfieën, gedeelde nieuwe eigenschappen, van de groep: een opperarmbeen dat minder dan 40% van de lengte heeft van het vierde middenhandsbeen (Nyctosauridae hebben de relatief langste middenhandsbenen van alle Pterosauria); de deltopectorale kam is bijlvormig en verwijderd van de kop van het opperambeen (Rhamphorhynchus heeft ook een bijlvormige kam maar die staat veel hoger op de schacht van het opperarmbeen). Andere mogelijke synapomorfieën zijn: het niet raken van de pols door middenhandsbeenderen I, II en III (dit zou geen synapomorfie zijn als de Nyctosauridae anders dan Kellner denkt nauw verwant zijn aan Pteranodon die dit kenmerk ook toont); en de reductie van het aantal vingerkootjes van de vleugelvinger van vier tot drie — Kellner is er niet zeker van of dit kenmerk echt is. De Nyctosauridae zijn in Kellners analyse de meest basale groep van de Dsungaripteroidea. In 2006 is ook Muzquizopteryx bij de groep ondergebracht. In 2010 veranderde Kellner zijn definitie fundamenteel door er een nodusklade van te maken: de groep bestaande uit de laatste gemeenschappelijke voorouder van Nyctosaurus gracilis en Muzquizopteryx coahuilensis en al zijn afstammelingen. Hij gaf een extra synapomorfie: het bezit van een os pteroide met een breed bovenste gewrichtsvlak waarvan de bovenrand haaks staat op de schacht. De Nyctosauridae bestaan uit vrij kleine soorten, gespecialiseerd in een zwevende levenswijze maar desalniettemin krachtige vliegers. Ze leefden in het late Krijt van Noord- en Zuid-Amerika van het Santonien tot het Maastrichtien. (nl)
- Nyctosauridae (il cui nome significa "lucertole notturne" o "lucertole pipistrello") sono una famiglia estinta di pterosauri pterodactyloidi vissuti nel Cretaceo superiore, circa 85-65 milioni di anni fa (Santoniano-Maastrichtiano), in Nord America, Africa, e forse anche in Europa. La famiglia venne nominato da Henry Alleyne Nicholson e Richard Lydekker, nel 1889. I nyctosauridi sono caratterizzati dalla mancanza delle tre dita libere dell'ala; nella maggior parte degli pterosauri, infatti, la "mano" possiede quattro dita, con il quarto dito iperallungato per sostenere l'ala, mentre le restanti tre sono di solito piccole, artigliate e usate per camminare o arrampicarsi quando l'animale era a terra. La mancanza di dita funzionali nei nyctosauridi può suggerire che questi animali passassero quasi tutto il loro tempo in volo, poggiandosi raramente a terra. Inoltre, i nyctosauridi possedevano anche una distintiva cresta deltopettorale sull'omero per l'attaccamento muscolare. I nyctosauridi sono stati occasionalmente inclusi nella famiglia Pteranodontidae, anche se i ricercatori tra cui Christopher Bennett e Alexander Kellner hanno entrambi concluso che appartenevano ad un lignaggio separato. Le analisi di David Unwin indicano una stretta relazione tra Pteranodon e Nyctosaurus, sebbene usasse il nome Pteranodontia per il clade che conteneva entrambi i generi. Entrambe le opinioni sono state pubblicate prima della scoperta del secondo nyctosauride, Muzquizopteryx, definitivamente noto nel 2006. La maggior parte dei fossili di nyctosauridi sono stati trovati in formazioni risalenti al Cretaceo superiore degli Stati Uniti occidentali e nel Messico. Il Nyctosaurus risale a 85-84,5 milioni di anni fa, e proviene dalla Formazione Niobrara, nel Kansas. Il Muzquizopteryx è il più antico nyctosauride conosciuto dai resti definitivi, risalente al confine Turoniano-Coniaciano, 85,8 milioni di anni fa, a Coahuila. Tuttavia, un omero parziale con la caratteristica cresta deltopettorale dei nyctosauridi è stato ritrovato a Cornet, in Romania, ed identificato come possibile genere europeo, risalente al Cretaceo inferiore, circa 140 milioni di anni fa (Barremiano). Sono inoltre conosciute tre forme risalenti al Maastrichtiano: un singolo omero di un possibile nyctosauride dal Messico; "Nyctosaurus" lamegoi dal Brasile, e una falange-alare completa di nyctosauride, un artiglio, e un'ulna parziale dalla Giordania. L'esemplare dalla Giordania è di particolare interesse paleontologico in quanto è il primo esemplare di un nyctosauride ritrovato nel Vecchio Mondo, oltre a rappresenta l'ultimo record della famiglia (il più alto del Maastrichtiano). A partire dal 2016, Nicholas Longrich, David Martill e Brian Andres hanno presentato testimonianze di diverse specie di nyctosauridi e pteranodontidi dal Maastrichtiano del Nord Africa, suggerendo che questi lignaggi hanno subito una radiazione evolutiva nel Vecchio Mondo poco prima dell'estinzione dell'evento K-Pg. Nel 2018, Nicholas Longrich, David Martill e Brian Andres hanno nominato tre nuovi generi di nyctosauride: Alcione, e Simurghia, tutti generi risalenti all'ultima fase del Cretaceo superiore, circa 66 milioni di anni fa (Maastrichtiano), in quelli che oggi sono i Bacini Ouled Abdoun, in Marocco, Nord Africa. (it)
- Никтозавриды (лат. Nyctosauridae, «ночные ящеры» или «ящеры-летучие мыши») — семейство специализированных парящих птерозавров из верхнего мела Северной Америки и, возможно, Европы. Название дано в 1889 году Генри Николсоном и Ричардом Лидеккером. (ru)
- 夜翼龍科（Nyctosauridae）是翼龍目的一科，生存於白堊紀晚期的北美洲，可能還有白堊紀早期的歐洲。在1889年，Henry Alleyne Nicholson、理查德·萊德克（Richard Lydekker）建立夜翼龍科，以包含夜翼龍屬 夜翼龍科的最明顯特徵，是牠們的手指比較少。大部分翼龍類的手掌有四根手指，第四根手指支撐翼面，其他三指較小、具有指爪，可以在地面行走時支撐前肢、或者是協助攀爬。夜翼龍科的手指較少，顯示牠們的一生有大部分時間多在飛行，很少在地面上行走。另外，肱骨擁有明顯的（Deltopectoral crest），是前肢肌肉的附著處，顯示牠們具有非常健壯的前肢肌肉。 在過去，夜翼龍科的物種常被歸類於無齒翼龍科。某些研究人員，例如（Christopher Bennett）、（Alexander Kellner），都認為夜翼龍科、無齒翼龍科是兩個不同演化支。在2006年，（David Unwin）提出夜翼龍、無齒翼龍有接近親緣關係，因此建立無齒翼龍類（Pteranodontia）以包含這兩個屬。在2006年，墨西哥發現夜翼龍科的第二個屬，穆氏翼龍。 夜翼龍科的大部分化石，發現於美國西部、墨西哥，生存年代為白堊紀晚期。夜翼龍的化石發現於堪薩斯州的（Niobrara Formation）地層，地質年代相當於8500萬到8450萬年前。穆氏翼龍的化石發現於墨西哥科阿韋拉州，地質年代約8580萬年前，屬於較早的土侖階到康尼亞克階。但在2010年，歐洲羅馬尼亞發現一個部分肱骨，具有類似夜翼龍科的明顯三角嵴，地質年代約1億4000萬年前，屬於白堊紀早期的貝里亞階晚期。 許多翼龍類化石層被歸類於夜翼龍科，但沒有得到太多究的支持，例如發現於墨西哥馬斯垂克階的一個肱骨，可能屬於夜翼龍科。 (zh)
|
