An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Miro (Mir, Mirio, Latin: Mirus) was the Suebian King of Galicia from 570 until his death in 583. His reign was marked by attempts to forge alliances with other Chalcedonian Christian nations with the goal of checking the power of the Arian Visigoths under Leovigild. During his reign relations were established with both Francia and the Byzantine Empire and the kingdom reached its zenith, but it collapsed within three years of his death.

Property Value
dbo:abstract
  • Miró (? - 583) va ser rei dels sueus des del 569 al 583. Va estar casat amb la reina . Successor de , la política expansionista visigoda va provocar que enviés ambaixadors al rei franc Guntram, que van ser interceptats per un altre rei franc, Khilperic. L'any 576, els seus temors es van fer certs, i una invasió visigoda comandada pel mateix rei Leovigild, que venia de derrotar els i els araucons, va penetrar en territori sueu. Miró va sol·licitar la pau, reconeixent segurament les conquestes sobre els araucons, territori que antigament havia estat sota control sueu, i sobre d'altres territoris, i Leovigild va acceptar-la. És en aquest moment quan Miró hauria passat a ser vassall del rei visigot. L'any 582, segons la versió de Joan de Biclar i d'Isidor de Sevilla, Miró va actuar com a vassall del rei Leovigild ajudant-lo en la seva campanya contra Hispalis. Gregori de Tours diu que hauria anat a ajudar Hermenegild i un cop allí, Leovigild l'hauria derrotat i fet jurar fidelitat. Però aquesta última versió no sembla encertada, ja que Miró no en trauria cap benefici d'una aliança amb Hermenegild, i el seu exèrcit hauria hagut de travessar una gran extensió de territori enemic, exposant-se als atacs dels homes de Leovigild. A més a més, si Miró hagués volgut atacar Leovigild, no hauria anat a buscar-lo a la Bètica, sinó que hauria aprofitat les disputes internes per apoderar-se de territoris propers al seu regne. En darrer lloc, la font que defensa aquesta teoria escriu uns quants decennis després dels fets mentre que Joan de Biclar i Isidor en són contemporanis. El lloc on hauria mort aquest rei també varia segons la font. Segons Joan de Biclar i Isidor de Sevilla s'hauria permès al rei sueu entrar a la ciutat on hauria mort. En canvi Gregori de Tours diu que el rei va tornar a la Gal·lècia on va morir al cap de poc d'arribar-hi. L'únic en què coincideixen tots els autors és que la mort d'aquest rei va produir-se el 583. Fou succeït pel seu fill Eboric. (ca)
  • Miro'? o Mirón (¿?-583) fue un rey de los suevos de la Gallaecia (570-583), que sucedió a su padre Teodomiro. (es)
  • Miro († 583) regierte in der Zeit von 570 bis 583 als König des Suebenreiches in Gallaecia, dem Gebiet des heutigen Galicien bzw. des nördlichen Portugals. Im Jahr 572 berief Miro das zweite Konzil von Braga ein. Im selben Jahr griff er Asturien und Kantabrien an, die zuvor Teil der ehemaligen römischen Provinz Gallaecia gewesen waren. Um das Jahr 581 empfing er den Gesandten Florentianus aus Austrien. Mit dem Westgotenkönig Leovigild schloss Miro zunächst einen Waffenstillstand, unterstützte dann aber den erfolglosen Aufstand von Leovigilds Sohn Hermenegild. Er starb auf einem Feldzug, mit dem er Hermenegild zu Hilfe eilen wollte. (de)
  • Miro (Mir, Mirio, Latin: Mirus) was the Suebian King of Galicia from 570 until his death in 583. His reign was marked by attempts to forge alliances with other Chalcedonian Christian nations with the goal of checking the power of the Arian Visigoths under Leovigild. During his reign relations were established with both Francia and the Byzantine Empire and the kingdom reached its zenith, but it collapsed within three years of his death. Miro enjoyed good relations with the Church during his reign. In 572 he called the Second Council of Braga, a supplementary council to the First Council of Braga of 561. It has even been suggested, based on the lack of a signatory for the diocese of Dumio in the concilar acts, that Miro himself may have represented that see. Miro also maintained "intimate and friendly" relations with Martin of Dumio, the Archbishop of Braga and Metropolitan of Gallaecia. Martin's principal work, Formula Vitae Honestae, is dedicated to him, and the Exhortatio Humilitatis, printed among Martin's works, is also probably addressed to him. Indeed, Martin advised Miro's counsellors to read his Formula so as to be able better to counsel the king. In the same year as the council of Braga, Miro conducted an expedition against the Ruccones (Runcones) of Cantabria, possibly a Basque tribe, with the intention of expanding his kingdom. This attack on a people within the Gothic kingdom was perhaps an excuse for Gothic reprisals against the Sueves. In 573 Leovigild subdued the region of "Sabaria" (probably between Zamora and Salamanca) with the likely intention of preempting Miro. In 574 he "restored the province [of Cantabria] to his dominion." In response, Miro sent envoys to Guntram, the Frankish King of Burgundy and a consistent thorn in Leovigild's side, but they were intercepted and detained on the way by Leovigild's ally, Chilperic I, the Frankish king of Neustria. In 575 Leovigild invaded the "Aregensian Mountains" near Ourense and captured "the lord of the region, along with his wife, children, and riches, bringing the region under his power." Aspidius, the "lord of the region", may have been a Hispano-Roman landowner who had sided with the Suevi. In 576 Leovigild again marched to the southern frontier of Galicia (the Douro) and menaced the small kingdom, even founding the city of Villa Gothorum (modern Toro). Miro sued for peace, and obtained it for a short time. In 580 Miro endeavoured to support Leovigild's Catholic son Hermenegild in rebellion. For the events surrounding Miro's death, the contemporary and near-contemporary accounts conflict. According to Gregory of Tours, in 583 Miro led an army to raise the siege of Seville by Leovigild, but the two kings held a conference before Miro had reached Seville and he returned to Galicia, where he died shortly after, supposedly from the effects of the bad air and water of Baetica. On the other hand, two Iberian chroniclers, John of Biclar and Isidore of Seville, concur that he died before Seville while assisting Leovigild with the siege of the town. Modern scholarship favours Gregory's interpretation, taking into account Miro's alliances with Francia and Byzantium, Suevic animosity to the Goths, and the shared Catholic faith of Sueves and rebels. He was succeeded in provincia Gallacciæ by his adolescent son Eboric. He also left a widow, Sisegu(n)tia, who married Andeca, who deposed Eboric and took to ruling in Gallaccia Suevorum regnum. (en)
  • Ariamir dit Mir ou Miro (en latin : Mirus) est roi des Suèves de 570 à 583. (fr)
  • Miro dei Suebi anche in spagnolo, in galiziano ed in portoghese (... – 583) è stato re dei Suebi di Gallaecia, dal 570 alla sua morte (583). Penisola iberica nel 580 circa. In rosso il regno dei Suebi. In verde scuro il regno degli Visigoti. In giallo la provincia bizantina di Spagna. In verde chiaro la zona della penisola iberica sotto il controllo dei Baschi. (it)
  • Миро — король свевов в Галисии (современная западная Испания и северная Португалия) в 570—583 годах. (ru)
  • Miro ou Ariomiro I, rei da Galécia sueva (559-583). Braga, juntamente com Toledo, eram, à época, importantes centros religiosos. A Diocese de Braga exercia papel importante na vida religiosa e nas decisões da Igreja, aí se deu em (571), sob a convocação do rei, o . Nesse mesmo ano Miro levou a cabo uma campanha contra um povo do norte da Hispânia, de Cantábria ou Vascônia, chamado . Esta campanha, além das suas fronteiras, provocou a reacção de Leovigildo, rei dos Visigodos, que empreendeu uma campanha, de advertência ou retaliação, contra o reino suevo. A guerra desenvolveu-se no vale do Douro entre 572 e 574, e Leovigildo conseguiu empurrar os Suevos para norte e fundar a Villa Gothorum (hoje Toro). Em seguida Leovigildo submeteu os Cântabros. O controlo de Toro e de Astorga abriu aos Visigodos o caminho da Galécia sueva, que foi invadida em 575. Tendo perdido Ourense e toda a Lusitânia, e sendo atacado nas cidades do Porto e de Braga, Miro pediu a paz, submetendo-se ao rei visigodo. Pouco tempo depois, quando Hermenegildo, filho de Leovigildo e católico, se revoltou contra o seu pai, Miro apoiou-o e atacou Sevilha em 583. Hermenegildo acabou por ser capturado e executado e Miro, o seu aliado suevo, viu-se novamente obrigado a fazer a paz com Leovigildo e a retirar-se. (pt)
  • Міро або Міріон, Мирон (*д/н —583) — король свевів у 570—583 роках. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 3510920 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 5972 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 956496256 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 570 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Miro'? o Mirón (¿?-583) fue un rey de los suevos de la Gallaecia (570-583), que sucedió a su padre Teodomiro. (es)
  • Miro († 583) regierte in der Zeit von 570 bis 583 als König des Suebenreiches in Gallaecia, dem Gebiet des heutigen Galicien bzw. des nördlichen Portugals. Im Jahr 572 berief Miro das zweite Konzil von Braga ein. Im selben Jahr griff er Asturien und Kantabrien an, die zuvor Teil der ehemaligen römischen Provinz Gallaecia gewesen waren. Um das Jahr 581 empfing er den Gesandten Florentianus aus Austrien. Mit dem Westgotenkönig Leovigild schloss Miro zunächst einen Waffenstillstand, unterstützte dann aber den erfolglosen Aufstand von Leovigilds Sohn Hermenegild. Er starb auf einem Feldzug, mit dem er Hermenegild zu Hilfe eilen wollte. (de)
  • Ariamir dit Mir ou Miro (en latin : Mirus) est roi des Suèves de 570 à 583. (fr)
  • Miro dei Suebi anche in spagnolo, in galiziano ed in portoghese (... – 583) è stato re dei Suebi di Gallaecia, dal 570 alla sua morte (583). Penisola iberica nel 580 circa. In rosso il regno dei Suebi. In verde scuro il regno degli Visigoti. In giallo la provincia bizantina di Spagna. In verde chiaro la zona della penisola iberica sotto il controllo dei Baschi. (it)
  • Миро — король свевов в Галисии (современная западная Испания и северная Португалия) в 570—583 годах. (ru)
  • Міро або Міріон, Мирон (*д/н —583) — король свевів у 570—583 роках. (uk)
  • Miró (? - 583) va ser rei dels sueus des del 569 al 583. Va estar casat amb la reina . Successor de , la política expansionista visigoda va provocar que enviés ambaixadors al rei franc Guntram, que van ser interceptats per un altre rei franc, Khilperic. L'any 576, els seus temors es van fer certs, i una invasió visigoda comandada pel mateix rei Leovigild, que venia de derrotar els i els araucons, va penetrar en territori sueu. Miró va sol·licitar la pau, reconeixent segurament les conquestes sobre els araucons, territori que antigament havia estat sota control sueu, i sobre d'altres territoris, i Leovigild va acceptar-la. És en aquest moment quan Miró hauria passat a ser vassall del rei visigot. (ca)
  • Miro (Mir, Mirio, Latin: Mirus) was the Suebian King of Galicia from 570 until his death in 583. His reign was marked by attempts to forge alliances with other Chalcedonian Christian nations with the goal of checking the power of the Arian Visigoths under Leovigild. During his reign relations were established with both Francia and the Byzantine Empire and the kingdom reached its zenith, but it collapsed within three years of his death. (en)
  • Miro ou Ariomiro I, rei da Galécia sueva (559-583). Braga, juntamente com Toledo, eram, à época, importantes centros religiosos. A Diocese de Braga exercia papel importante na vida religiosa e nas decisões da Igreja, aí se deu em (571), sob a convocação do rei, o . Nesse mesmo ano Miro levou a cabo uma campanha contra um povo do norte da Hispânia, de Cantábria ou Vascônia, chamado . Esta campanha, além das suas fronteiras, provocou a reacção de Leovigildo, rei dos Visigodos, que empreendeu uma campanha, de advertência ou retaliação, contra o reino suevo. A guerra desenvolveu-se no vale do Douro entre 572 e 574, e Leovigildo conseguiu empurrar os Suevos para norte e fundar a Villa Gothorum (hoje Toro). Em seguida Leovigildo submeteu os Cântabros. O controlo de Toro e de Astorga abriu aos Vi (pt)
rdfs:label
  • Miró (rei sueu) (ca)
  • Miro (Suebenkönig) (de)
  • Miro (rey) (es)
  • Miro (Suebo) (it)
  • Ariamir (fr)
  • Miro (Suebian king) (en)
  • Миро (король свевов) (ru)
  • Miro (monarca) (pt)
  • Міро (король свевів) (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License