| dbo:abstract
|
- Louis-Armand Chardin (Fécamp, el 1755 - París, 1 d'octubre de 1793), conegut com a "Chardiny", fou un cantant (baríton) i compositor francès. Debutà en l'Òpera el 1780 amb molt d'èxit, continuant en aquell teatre fins a la seva mort. Estrenà les parts de Teseo, en Oedipe à Colone; de Xerxes, en el Thémistocle, dAteneo, en el Tavare; de Demofonte, en el Démophon, i altres moltes. El 1787 estrenà la seva primera obra original com a compositor en la Comèdia italiana, amb el títol de , al que seguiren una sèrie d'obres del mateix gènere que entregà al director del teatre de Beaujolais, entre elles: , , , , i altres. En el Théâtre français comique et lyrique estrenà l'òpera i va compondre la música de les romances Estelle i la de la Galathée, de Florian, que li donaren gran fama i popularitat, i els nous recitats del Roi Theodore à Venise, quan s'estrenà a París la notable partitura de en l'Òpera el 1787. Al inaugurar-se el Vaudeville el 1792, se li confià la composició o arranjament de totes les obres que si representaren en aquell teatre, el que no l'impedí continuar cantant en l'Òpera fins a la seva mort. (ca)
- Louis-Armand Chardin, né à Fécamp en 1755 et mort à Paris le 1er octobre 1793, est un compositeur français. (fr)
- Louis-Armand Chardin, called Chardiny (1755 – 1 October 1793) was an 18th-century French composer. (en)
|
| rdfs:comment
|
- Louis-Armand Chardin, né à Fécamp en 1755 et mort à Paris le 1er octobre 1793, est un compositeur français. (fr)
- Louis-Armand Chardin, called Chardiny (1755 – 1 October 1793) was an 18th-century French composer. (en)
- Louis-Armand Chardin (Fécamp, el 1755 - París, 1 d'octubre de 1793), conegut com a "Chardiny", fou un cantant (baríton) i compositor francès. Debutà en l'Òpera el 1780 amb molt d'èxit, continuant en aquell teatre fins a la seva mort. Estrenà les parts de Teseo, en Oedipe à Colone; de Xerxes, en el Thémistocle, dAteneo, en el Tavare; de Demofonte, en el Démophon, i altres moltes. El 1787 estrenà la seva primera obra original com a compositor en la Comèdia italiana, amb el títol de , al que seguiren una sèrie d'obres del mateix gènere que entregà al director del teatre de Beaujolais, entre elles: , , , , i altres. (ca)
|
