| dbo:abstract
|
- Josef Wolfsthal (Viena, 12 de juny de 1899 - Berlín, 3 de febrer de 1931) nascut com a Josef Wolfthal, va ser un violinista austríac i professor a la capital alemanya de Berlín. Va néixer en una família musical a Viena. Era d'origen halitxinà. El seu pare i el seu germà gran Max (nascut el 1896) tocaven el violí. El seu pare era un excel·lent professor de violí i va donar als seus fills les primeres lliçons sobre aquest instrument. També va ensenyar a Sigmund Feuermann (1900–1952). Des dels deu anys, Wolfsthal va estudiar durant sis anys amb el famós professor de violí hongarès Carl Flesch, i als 16 anys va començar a actuar en públic. El seu debut va ser el 7 d'abril de 1916 amb la Berliner Philharmoniker dirigida per Camillo Hildebrand (1876-1953). Allà va interpretar el Concert per a dos violins en re menor, BWV 1043 de Bach amb el seu professor Carl Flesch, que el va animar a adquirir una mica d'experiència com a orquestral per convertir-lo en un músic de formació més disciplinat. En aquest càrrec, va tocar en la primera interpretació dEin Heldenleben (Una vida d'heroi) de Richard Strauss i en el primer enregistrament de Le bourgeois gentilhomme de Strauss sobre un llibret de Molière, dirigit pel compositor a Berlín (vegeu més avall). Wolfsthal es va traslladar a Bremen, on va succeir Georg Kulenkampff (1898–1948) com a concertista. Més tard es va traslladar a la capital sueca Estocolm i després a Berlín com a concertista d'una de les dues orquestres destacades de la capital alemanya durant el període d'entreguerres, l'orquestra de l'Òpera estatal de Berlín (lOrquestra Filharmònica de Berlín era l'altra), on es convertí en protegit de Richard Strauss, que sovint dirigia aquesta orquestra (vegeu més amunt). Quan només tenia 26 anys, va ser nomenat professor de violí a l'Acadèmia de Música de Berlín. Alguns dels seus estudiants van ser Szymon Goldberg (1909-1993) i Marianne Liedtke, que més tard es va anomenar Maria Lidka (1914–2013) després d'emigrar al Regne Unit. Wolfsthal va donar l'estrena del concert per a violí de Karl Weigl de 1928. Va tocar en un distingit trio de corda amb el violoncel·lista Emanuel Feuermann i el violista i compositor Paul Hindemith, en què el seu alumne Goldberg el va succeir després de la seva mort i va dirigir el grup en enregistraments per a la Serenata Columbia de Beethoven op. 8 i el String Trio No. 2. de Hindemith. Wolfsthal ja havia fet alguns enregistraments als anys vint. El 1928 es va convertir en cap adjunt de lorquestra de Krolloper Berlin, dirigida per Otto Klemperer. Allà va participar en l'estrena de Kammermusik núm. 5, op. 36 núm. 4 de Hindemith. Va formar un trio amb el pianista Leonid Kreutzer i el violoncel·lista Gregor Piatigorsky. Aquest últim el va recomanar com a professor de violí a la jove Marianne Liedtke. Però quan Wolfsthal es va comprometre a acompanyar el jove virtuós del piano Vladimir Horowitz, la seva falta de disciplina el va trair quan, mentre actuava per al director de Piatigorsky, va deixar bruscament d'acompanyar a mitja corrent i va començar a improvisar, rient com un infant. Es va casar amb Olga, l'exdona de George Szell, que li va donar una filla. Després d'assistir a un funeral a Berlín a l'hivern de 1930, va prendre un refredat que es va convertir en pneumònia diverses setmanes després i va acabar la vida amb només 31 anys. La seva dona es va casar més tard amb el violoncel·lista (1899-1974). El so de Wolfsthal s'ha descrit com a "fortament concentrat" i "dolç"; el seu estil —que defugia els portamenti— de tenir una "modernitat d'avet". En revisar l'enregistrament de Wolfsthal del Concert per a violí de Beethoven el 1929, la guia Penguin de discos compactes va escriure sobre el seu "impressionant mestratge, lamentant que aquest alumne de Carl Flesch morís als seus trenta anys". (ca)
- Josef Wolfsthal (* 12. Juni 1899 in Wien, Österreich-Ungarn; † 3. Februar 1931 in Berlin, Deutschland) war ein österreichischer Violinist, Konzertmeister mehrerer Orchester und Violinpädagoge. (de)
- Josef Wolfsthal (12 June 1899 – 3 February 1931), born as Josef Wolfthal, was an Austrian violinist and a professor in Germany's capital Berlin. He was born into a musical family in Vienna. It was of Galician origin. His father and his older brother Max (born 1896) both played the violin. His father was an excellent violin teacher, and gave his sons their first lessons on that instrument. He also taught (1900–1952). From the age of 10, Wolfsthal studied for six years with famed Hungarian violin teacher Carl Flesch, and at age 16 started to perform in public. His debut was on 7 April 1916 with Berliner Philharmoniker conducted by (1876–1953). There he performed the Concerto for 2 Violins in D minor, BWV 1043 by Johann Sebastian Bach with his teacher Carl Flesch, who then encouraged him to gain some experience as an orchestral player to make him a more disciplined ensemble player. In that capacity, he played in the first performance of Ein Heldenleben by Richard Strauss, and in the first recording of Molière's Le bourgeois gentilhomme by Strauss, conducted by the composer in Berlin (see below). Wolfsthal then moved to Bremen, where he succeeded Georg Kulenkampff (1898–1948) as concertmaster. Later he moved to the Swedish capital Stockholm and then back to Berlin as concertmaster of one of the two outstanding orchestras in the German capital in the interwar period, the Berlin State Opera orchestra (the Berlin Philharmonic Orchestra was the other), where he became a protégé of Richard Strauss, who often conducted this orchestra (see above). When he was only 26, he was made a violin professor at Music Academy in Berlin. Some of his students were Szymon Goldberg (1909–1993) and Marianne Liedtke, who later named herself Maria Lidka (1914–2013) after emigrating to United Kingdom. Wolfsthal gave the premiere of Karl Weigl's 1928 Violin Concerto. He played in a distinguished string trio with cellist Emmanuel Feuermann and violist and composer Paul Hindemith in which his pupil Goldberg succeeded him after his death and led the group in recordings for Columbia of Beethoven's Serenade Op. 8 and Hindemith's String Trio No. 2. Wolfsthal had already made some recordings in the 1920s. In 1928, he became deputy head of orchestra of Krolloper Berlin, which was led by Otto Klemperer. There he took part in the premiere of Kammermusik No. 5, op. 36 no. 4 by Hindemith. He formed a trio with pianist Leonid Kreutzer and cellist Gregor Piatigorsky. The latter recommended him as a violin teacher to the young Marianne Liedtke. But when Wolfsthal was engaged to accompany young piano virtuoso Vladimir Horowitz, his lack of discipline betrayed him when, while performing for Piatigorsky's manager, he abruptly stopped accompanying in midstream and started to improvise, laughing boyishly. He married Olga, the former wife of George Szell, who bore him a daughter. After attending a funeral in Berlin in the winter of 1930, he caught a cold which escalated to pneumonia several weeks later and took his life at only 31. His wife later married the cellist (1899–1974). Wolfsthal's sound has been described as "tightly concentrated" and "sweet"; his style—which eschewed portamenti—as having a "spruce modernity". Reviewing Wolfsthal's 1929 recording of Beethoven's Violin Concerto, the Penguin guide to compact discs wrote of his "breathtaking mastery, making one regret that this pupil of Carl Flesch died in his early thirties." (en)
- Josef Wolfsthal (né Josef Wolfthal à Vienne, Autriche, le 12 juin 1899 – mort à Berlin, Allemagne, le 3 février 1931) est un violoniste et un pédagogue autrichien. (fr)
- ヨーゼフ・ヴォルフスタール（Josef Wolfsthal、1899年6月12日 - 1931年2月3日）は、オーストリア出身のヴァイオリニスト。 ウィーンの音楽一家の家に生まれた。父親とシギスムント・フォイアマン(エマヌエル・フォイアマンの兄)から音楽の手ほどきを受けたあと、ヨーゼフ・ヨアヒム門下のアンドレアス・モーザーの薫陶を受けた。10歳の頃からカール・フレッシュに師事し、16歳でベルリン・フィルハーモニー管弦楽団と共演してデビューを飾った。1919年にのコンサートマスターに就任し、翌年にはストックホルム・フィルハーモニー管弦楽団のコンサートマスターに転出。1921年にはベルリン国立歌劇場のコンサートマスターに就任した。1926年にはベルリン音楽大学のヴァイオリン講師となり、貴志康一を教えた。1928年にはマックス・シュトループと共にクロル・オーパーのコンサートマスターを務めた。 独奏者としてだけでなく、グレゴール・ピアティゴルスキーとレオニード・クロイツァーとでピアノ・トリオを組んだり、パウル・ヒンデミットとフォイアマンとで弦楽トリオを結成したりと、室内楽にも熱心に取り組んだ。 ベルリンでインフルエンザをこじらせた肺炎により死去。 (ja)
|
| rdfs:comment
|
- Josef Wolfsthal (* 12. Juni 1899 in Wien, Österreich-Ungarn; † 3. Februar 1931 in Berlin, Deutschland) war ein österreichischer Violinist, Konzertmeister mehrerer Orchester und Violinpädagoge. (de)
- Josef Wolfsthal (né Josef Wolfthal à Vienne, Autriche, le 12 juin 1899 – mort à Berlin, Allemagne, le 3 février 1931) est un violoniste et un pédagogue autrichien. (fr)
- ヨーゼフ・ヴォルフスタール（Josef Wolfsthal、1899年6月12日 - 1931年2月3日）は、オーストリア出身のヴァイオリニスト。 ウィーンの音楽一家の家に生まれた。父親とシギスムント・フォイアマン(エマヌエル・フォイアマンの兄)から音楽の手ほどきを受けたあと、ヨーゼフ・ヨアヒム門下のアンドレアス・モーザーの薫陶を受けた。10歳の頃からカール・フレッシュに師事し、16歳でベルリン・フィルハーモニー管弦楽団と共演してデビューを飾った。1919年にのコンサートマスターに就任し、翌年にはストックホルム・フィルハーモニー管弦楽団のコンサートマスターに転出。1921年にはベルリン国立歌劇場のコンサートマスターに就任した。1926年にはベルリン音楽大学のヴァイオリン講師となり、貴志康一を教えた。1928年にはマックス・シュトループと共にクロル・オーパーのコンサートマスターを務めた。 独奏者としてだけでなく、グレゴール・ピアティゴルスキーとレオニード・クロイツァーとでピアノ・トリオを組んだり、パウル・ヒンデミットとフォイアマンとで弦楽トリオを結成したりと、室内楽にも熱心に取り組んだ。 ベルリンでインフルエンザをこじらせた肺炎により死去。 (ja)
- Josef Wolfsthal (Viena, 12 de juny de 1899 - Berlín, 3 de febrer de 1931) nascut com a Josef Wolfthal, va ser un violinista austríac i professor a la capital alemanya de Berlín. Va néixer en una família musical a Viena. Era d'origen halitxinà. El seu pare i el seu germà gran Max (nascut el 1896) tocaven el violí. El seu pare era un excel·lent professor de violí i va donar als seus fills les primeres lliçons sobre aquest instrument. També va ensenyar a Sigmund Feuermann (1900–1952). Des dels deu anys, Wolfsthal va estudiar durant sis anys amb el famós professor de violí hongarès Carl Flesch, i als 16 anys va començar a actuar en públic. El seu debut va ser el 7 d'abril de 1916 amb la Berliner Philharmoniker dirigida per Camillo Hildebrand (1876-1953). Allà va interpretar el Concert per a do (ca)
- Josef Wolfsthal (12 June 1899 – 3 February 1931), born as Josef Wolfthal, was an Austrian violinist and a professor in Germany's capital Berlin. He was born into a musical family in Vienna. It was of Galician origin. His father and his older brother Max (born 1896) both played the violin. His father was an excellent violin teacher, and gave his sons their first lessons on that instrument. He also taught (1900–1952). From the age of 10, Wolfsthal studied for six years with famed Hungarian violin teacher Carl Flesch, and at age 16 started to perform in public. His debut was on 7 April 1916 with Berliner Philharmoniker conducted by (1876–1953). There he performed the Concerto for 2 Violins in D minor, BWV 1043 by Johann Sebastian Bach with his teacher Carl Flesch, who then encouraged him to (en)
|
