| dbo:abstract
|
- Giacomo Aconzio (Trento, 1492 — Londres, ~1566) va ser un filòsof i enginyer defensor del protestantisme va viure exiliat a Suïssa, Estrasburg i Anglaterra, on va ser protegit per la reina Elisabet. Va propugnar la necessitat de l'estudi del mètode, la pau religiosa i la superació de les diferències dogmàtiques del reformisme. Escrigué De methodo (1558) i Stratagematae Satanae (1565). John Selden va aplicar a Aconzio el comentari ubi bene, nil melius; ubi male, nemo pejus. La dedicació de la seva obra a la reina Elisabet il·lustra la tolerància o laxitud religiosa durant els primers anys del seu regnat. Aconzio va trobar un altre patró en el Comte de Leicester, i va morir sobre el 1566. (ca)
- Jacopo Aconcio, latinsky Acontius Jacobus, (7. září 1492 – 1566) byl italský filozof a reformační teolog. Jeho nejvýznamnějším dílem je De methodo, hoc est de recta investigandarum tradendarumque artium ac scientiarum (zkráceně De methodo, česky O metodě), ve kterém udává jako nejnaléhavější úkol doby nalezení nové metody výkladu skutečnosti. (cs)
- Jacobus Acontius (auch: Giacomo Aconcio, Iacopo Aconcio oder Jacob Acontius; * 7. September 1492 in Ossana (Val di Sole) oder Trient, Italien; † um 1567 in England) war ein italienischer Humanist, Philosoph, Theologe, Jurist und Ingenieur. Wie andere Italiener, zum Beispiel Peter Martyr Vermigli oder Bernardino Ochino, die die päpstliche Doktrin schärfer als der lutherische Protestantismus ablehnten, fand er Zuflucht in England. (de)
- Jacobo Aconcio (en italiano Jacopo o Giacomo Aconcio; 7 de septiembre de 1492 - c. 1566) fue un jurista, teólogo, filósofo e ingeniero italiano. Tradicionalmente se creyó que había nacido en Trento, aunque probablemente fuese en Ossana. Fue uno de los italianos, como Pietro Martire y Bernardino Ochino, que repudiaron la doctrina papal y terminaron hallando refugio en Inglaterra. Como ellos, su revuelta contra el catolicismo adoptó una forma más extrema que el Luteranismo, y tras una estancia temporal en Suiza y Estrasburgo (entre 1557 y 1558), llegó a Inglaterra poco después de la coronación de Isabel I (1559). Había estudiado leyes y teología, pero su profesión era la de ingeniero, y gracias a ello encontró empleo en el gobierno inglés. Se le concedió la nacionalidad el 8 de octubre de 1561. Estuvo ocupado durante un tiempo en el drenaje de los pantanos de Plumstead, para cuyo objeto aprobó el Parlamento varias leyes en esa época. En 1564 fue enviado a informar sobre las fortificaciones de Berwick, estando registrado su informe en la Record Office. Su importancia se debe a su contribución a la historia de la tolerancia religiosa. Antes de llegar a Inglaterra había publicado un tratado sobre los métodos de investigación, De Methodo, hoc est, de recte investigandarum tradendarumque Scientiarum ratione, y su espíritu crítico le situó fuera de todas las sociedades religiosas reconocidas de su época. A su llegada a Londres se había unido a la Iglesia Reformada Holandesa en los Agustinos, pero estaba «infectado de opiniones anabaptistas y arrianistas» y fue excluido de los sacramentos por , obispo de Londres. La auténtica naturaleza de su heterodoxia se revela en su Stratagematum Satanae libri octo, abreviado a veces Stratagemata Satanae (adviértase que eliminar las dos últimas palabras justifica la desaparición del genitivo), publicada en 1565 y traducida a varios idiomas. Las Estratagemas de Satán son los imperativos dogmáticos que dividen a la iglesia cristiana. Aconcio se esforzó en hallar el denominador común de los diversos imperativos, siendo éste la doctrina esencial y el resto inmaterial. Para llegar a esta base común, tuvo que reducir el dogma a un nivel bajo, y su resultado era generalmente repudiado. Selden aplicó a Aconcio el comentario ubi bene, nil melius; ubi male, nemo pejus. La dedicación de tal obra a la reina Isabel ilustra la tolerancia o laxitud religiosa durante los primeros años de su reinado. Aconcio halló otro patrón en el , y murió sobre 1566. (es)
- Jacopo Aconcio (c. 1520 – c. 1566) was an Italian jurist, theologian, philosopher and engineer. He is now known for his contribution to the history of religious toleration. (en)
- Iacopo Aconcio, noto anche come Giacomo Aconzio (Trento o Ossana, 1492 circa – Londra, 1567 circa), è stato un filosofo, giurista, teologo, riformatore religioso e ingegnere italiano. (it)
- Jacob Acontius (em italiano: Jacopo (ou Giacomo) Aconcio; Ossana ou Trento, 7 de setembro de 1492 — Londres, 1567) foi um jurisconsulto, teólogo, filósofo e engenheiro italiano. É conhecido por sua contribuição para a história da tolerância religiosa. (pt)
- Jacobus Acontius i latinsk, eller Giacomo Aconcio i italiensk namnform, född 7 september 1492, död omkring 1566 i Trient, var en italiensk humanist, jurist och teolog, påverkad av reformationen. Han var högt uppskattad inom protestantiska kretsar i sin samtid och kom att få stort inflytande på tankar och skrifter kring religiös tolerans under 1500- och 1600-talet. Acontius föll sedan i glömska men återupptäcktes i början av 1900-talet, då Karl Müller i Tyskland påvisade hans betydelse som förkämpe för toleransens idéer i Europa. (sv)
- Я́копо Ако́нчо (итал. Iacopo Aconcio), Джа́комо Ако́нцио (итал. Giacomo Aconzio) или Я́коб Ако́нциус (лат. Jacob Acontius; 7 сентября 1492 года, Тренто — ок. 1566 года, Лондон) — итальянский философ, юрист и теолог, проповедовавший терпимость и согласие в христианстве, и чьи сочинения издавались и переиздавались в XVI—XVII веках. Доказывал, что сущность христианского учения могла быть сведена к некоторым общим началам, в число которых не входили пресуществление, Троица и тому подобные положения, часто порождавшие разноречия теологов и преследования инаковерующих. Сведения о жизни Аконцио имеются в его письме к Вольфу под названием «De ratione beudorum librorum» (издано в Хемнице, 1791). (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Jacopo Aconcio, latinsky Acontius Jacobus, (7. září 1492 – 1566) byl italský filozof a reformační teolog. Jeho nejvýznamnějším dílem je De methodo, hoc est de recta investigandarum tradendarumque artium ac scientiarum (zkráceně De methodo, česky O metodě), ve kterém udává jako nejnaléhavější úkol doby nalezení nové metody výkladu skutečnosti. (cs)
- Jacobus Acontius (auch: Giacomo Aconcio, Iacopo Aconcio oder Jacob Acontius; * 7. September 1492 in Ossana (Val di Sole) oder Trient, Italien; † um 1567 in England) war ein italienischer Humanist, Philosoph, Theologe, Jurist und Ingenieur. Wie andere Italiener, zum Beispiel Peter Martyr Vermigli oder Bernardino Ochino, die die päpstliche Doktrin schärfer als der lutherische Protestantismus ablehnten, fand er Zuflucht in England. (de)
- Jacopo Aconcio (c. 1520 – c. 1566) was an Italian jurist, theologian, philosopher and engineer. He is now known for his contribution to the history of religious toleration. (en)
- Iacopo Aconcio, noto anche come Giacomo Aconzio (Trento o Ossana, 1492 circa – Londra, 1567 circa), è stato un filosofo, giurista, teologo, riformatore religioso e ingegnere italiano. (it)
- Jacob Acontius (em italiano: Jacopo (ou Giacomo) Aconcio; Ossana ou Trento, 7 de setembro de 1492 — Londres, 1567) foi um jurisconsulto, teólogo, filósofo e engenheiro italiano. É conhecido por sua contribuição para a história da tolerância religiosa. (pt)
- Jacobus Acontius i latinsk, eller Giacomo Aconcio i italiensk namnform, född 7 september 1492, död omkring 1566 i Trient, var en italiensk humanist, jurist och teolog, påverkad av reformationen. Han var högt uppskattad inom protestantiska kretsar i sin samtid och kom att få stort inflytande på tankar och skrifter kring religiös tolerans under 1500- och 1600-talet. Acontius föll sedan i glömska men återupptäcktes i början av 1900-talet, då Karl Müller i Tyskland påvisade hans betydelse som förkämpe för toleransens idéer i Europa. (sv)
- Giacomo Aconzio (Trento, 1492 — Londres, ~1566) va ser un filòsof i enginyer defensor del protestantisme va viure exiliat a Suïssa, Estrasburg i Anglaterra, on va ser protegit per la reina Elisabet. Va propugnar la necessitat de l'estudi del mètode, la pau religiosa i la superació de les diferències dogmàtiques del reformisme. Escrigué De methodo (1558) i Stratagematae Satanae (1565). (ca)
- Jacobo Aconcio (en italiano Jacopo o Giacomo Aconcio; 7 de septiembre de 1492 - c. 1566) fue un jurista, teólogo, filósofo e ingeniero italiano. Tradicionalmente se creyó que había nacido en Trento, aunque probablemente fuese en Ossana. Se le concedió la nacionalidad el 8 de octubre de 1561. Estuvo ocupado durante un tiempo en el drenaje de los pantanos de Plumstead, para cuyo objeto aprobó el Parlamento varias leyes en esa época. En 1564 fue enviado a informar sobre las fortificaciones de Berwick, estando registrado su informe en la Record Office. (es)
- Я́копо Ако́нчо (итал. Iacopo Aconcio), Джа́комо Ако́нцио (итал. Giacomo Aconzio) или Я́коб Ако́нциус (лат. Jacob Acontius; 7 сентября 1492 года, Тренто — ок. 1566 года, Лондон) — итальянский философ, юрист и теолог, проповедовавший терпимость и согласие в христианстве, и чьи сочинения издавались и переиздавались в XVI—XVII веках. Доказывал, что сущность христианского учения могла быть сведена к некоторым общим началам, в число которых не входили пресуществление, Троица и тому подобные положения, часто порождавшие разноречия теологов и преследования инаковерующих. (ru)
|
