About: Ivy King

An Entity of Type: weapon, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Ivy King was the largest pure-fission nuclear bomb ever tested by the United States. The bomb was tested during the Truman administration as part of Operation Ivy. This series of tests involved the development of very powerful nuclear weapons in response to the nuclear weapons program of the Soviet Union. The primary designer of the Super Oralloy Bomb, physicist Ted Taylor, later became a vocal proponent of nuclear disarmament.

Property Value
dbo:abstract
  • Ivy King fou una bomba atòmica de 500 kilotones, que es detonà el 16 de novembre del 1952 a les 11:30, hora local (o a les 23:30, hora mundial). Fou la segona i última prova nuclear de l'Operació Ivy. Es caracteritzà per ser la bomba més gran que mai hagi utilitzat només explosiu físsil en la història de les armes nuclears i de la ciència. La bomba fou feta amb un nucli d'urani altament enriquit (això vol dir que utilitzà més de quatre blocs d'urani per obtenir una massa critica detonable) i el mètode de muntatge per ser detonada fou d'implosió (a diferència del que utilitzà la seva bomba germana, Ivy Mike, la primera bomba d'hidrogen). A més de tenir importància en la ciència, serví, juntament amb Mike, de resposta als soviètics, car aquests últims "copiaven" els mètodes de muntatge de bombes estatunidencs, raó per la qual havien assolit el mateix nivell de tecnologia armamentística nuclear. Tanmateix, es podria dir que els soviètics se n'acabaren sortint, car guanyaren la cursa nuclear amb la Bomba Tsar. La seva fabricació també s'havia planificat per ser detonada en cas que la prova anterior, Mike, fallés. No fou així, però de totes maneres es feu detonar. El lloc de detonació fou a 1.480 peus d'alçada a l'illa Runit, a Enewetak (Illes Marshall). El seu llançament fou executat per un bombarder B-36H. El nom amb el qual es batejà (King) s'elegí perquè començava amb la mateixa lletra que kiloton. (ca)
  • عملية أيفي كينج (بالإنجليزية: Ivy King)‏ هي أكبر قنبلة نووية انشطارية تم اختبارها من قبل الولايات المتحدة. تم اختبار القنبلة خلال عهد الرئيس هاري ترومان. تضمنت سلسلة الاختبارات هذه تطوير أسلحة نووية قوية للغاية رداً على برنامج الأسلحة النووية للاتحاد السوفييتي. كان إنتاج «آيفي كينج» قد سارع إلى أن يكون جاهزا في حال فشل مشروعه الشقيق «آيفي مايك» في محاولته تحقيق تفاعل نووي حراري. الاختبار حدث بالفعل بعد أسبوعين من آيفي مايك. على عكس قنبلة مايك كان من الممكن نظريا إضافة جهاز أيفي كينج إلى الترسانة النووية للولايات المتحدة لأنه صُمم ليكون قابلاً للتوصيل الجوي.في 16 نوفمبر 1952 في تمام الساعة 11:30 بالتوقيت المحلي (23:30 بتوقيت جرينتش) أسقطت طائرة من طراز B-36H القنبلة على مسافة 2000 قدم (610 أمتار) شمال جزيرة رونيت في جزيرة إينويتاك المرجانية مما أدى إلى انفجار 500 كيلو طن في الساعة. كانت قنبلة آيفي كينج التي تم تصنيفها على أنها قنبلة إم كي 18 وهي نسخة معدلة من قنبلة إم كيه 6 دي. بدلاً من استخدام نظام انفجار داخلي مشابه لـ إم كيه 6 دي فقد استخدم نظام انفجار داخلي مكون من 92 نقطة تم تطويره في البداية لـ إم كيه 13. تم استبدال اليورانيوم بـ 60 كغم من اليورانيوم عالي التخصيب على شكل طبقة رقيقة وكانت الكرة ذات الجدران الرقيقة تصميما شائع الاستخدام مما يضمن بقاء المادة الانشطارية دون الحرجة حتى تنفجر. المصمم الأساسي للقنبلة العالم الفيزيائي تيد تايلور الذي أصبح فيما بعد مؤيدًا لنزع السلاح النووي. (ar)
  • Ivy King was the largest pure-fission nuclear bomb ever tested by the United States. The bomb was tested during the Truman administration as part of Operation Ivy. This series of tests involved the development of very powerful nuclear weapons in response to the nuclear weapons program of the Soviet Union. The production of Ivy King was hurried to be ready in case its sister project, Ivy Mike, failed in its attempt to achieve a thermonuclear reaction. The Ivy King test actually took place two weeks after the Mike test. Unlike the Mike bomb, the Ivy King device could theoretically have been added to United States' nuclear arsenal, because it was designed to be air-deliverable. On November 16, 1952 at 11:30 local time (23:30 GMT) a B-36H bomber dropped the bomb over a point 2,000 feet (610 m) north of Runit Island in the Enewetak atoll, resulting in a 540 kiloton explosion at 1,480 feet (450 m). The tropopause height at the time of the detonation was about 58,000 feet (18 km). The top of the King cloud reached about 74,000 feet (23 km) with the mushroom base at about 40,000 feet (12 km). The Ivy King bomb, designated as a Mk-18 bomb and named the "Super Oralloy Bomb", was a modified version of the Mk-6D bomb. Instead of using an implosion system similar to the Mk-6D, it used a 92-point implosion system initially developed for the Mk-13. Its uranium-plutonium core was replaced by 60 kg of highly enriched uranium (HEU) fashioned into a thin-walled sphere equivalent to approximately four critical masses. The thin-walled sphere was a commonly used design, which ensured that the fissile material remained sub-critical until imploded. The HEU sphere was then enclosed in a natural-uranium tamper. To physically prevent the HEU sphere collapsing into a critical condition if the surrounding explosives were detonated accidentally, or if the sphere was crushed following an aircraft accident, the hollow center was filled with a chain made from aluminum and boron, which was pulled out to arm the bomb. The boron-coated chain also absorbed the neutrons needed to drive the nuclear reaction. The primary designer of the Super Oralloy Bomb, physicist Ted Taylor, later became a vocal proponent of nuclear disarmament. With an explosive force of 540-kilotons, Ivy King is the second largest known fission-only device ever tested after the Orange Herald nuclear device, a 720-kiloton atomic bomb tested by the United Kingdom on 31 May 1957, which remains to date the largest fission device ever tested. (en)
  • Ivy King fue la bomba nuclear de fisión más grande jamás probada por los Estados Unidos​ La bomba fue probada durante la administración de Truman como parte de la Operación Ivy. Esta serie de pruebas implicó el desarrollo de armas nucleares muy poderosas en respuesta al programa de armas nucleares de la Unión Soviética. La producción de Ivy King se apresuró a estar lista en caso de que su proyecto hermano, Ivy Mike, fracasara en su intento de lograr una reacción termonuclear. La prueba de Ivy King tuvo lugar dos semanas después de la prueba de Mike. A diferencia de la bomba Mike, el dispositivo Ivy King teóricamente podría haberse agregado al arsenal nuclear de Estados Unidos, porque fue diseñado para ser entregado por aire. El 16 de noviembre de 1952 a las 11:30 hora local (23:30 GMT) un Bombardero B-36H lanzó la bomba sobre un punto 2000 pies (609,6 m) al norte de Runit Island en el Enewetak atolón, lo que da como resultado 540 kilotones ​ de explosión en 1480 pies (451,1 m). La altura de la tropopausa en el momento de la detonación era de aproximadamente 58 000 pies (17,7 km). La parte superior de la nube King alcanzó aproximadamente 74 000 pies (22,6 km) con la base del hongo a aproximadamente 40 000 pies (12,2 km).​ La bomba Ivy King, designada como bomba Mk-18 y llamada "bomba Super Oralloy", era una versión modificada de la bomba Mk-6D. En lugar de usar un similar al Mk-6D, usó un sistema de implosión de 92 puntos desarrollado inicialmente para el Mk-13. Su núcleo de uranio - plutonio fue reemplazado por 60 kg de uranio altamente enriquecido (HEU) formado en una esfera de pared delgada equivalente a aproximadamente cuatro masa crítica es. La esfera de paredes delgadas era un diseño de uso común, que aseguraba que el material fisible permaneciera subcrítico hasta que implosionara. La esfera HEU se encerró luego en un uranio natural reflector de neutrones. Para evitar físicamente que la esfera HEU colapsara en una condición crítica si los explosivos circundantes se detonaron accidentalmente, o si la esfera se aplastó después de un accidente aéreo, el centro hueco se llenó con una cadena hecha de aluminio y boro, que se extrajo para armar la bomba. La cadena recubierta de boro también absorbió los neutrones necesarios para impulsar la reacción nuclear. El diseñador principal de la bomba Super Oralloy, el físico Ted Taylor, se convirtió más tarde en un defensor vocal del desarme nuclear. El dispositivo nuclear Orange Herald, una bomba atómica de 720 kilotones probada por el Reino Unido el 31 de mayo de 1957, sigue siendo el dispositivo de fisión más grande jamás probado. (es)
  • Ivy King était la plus puissante bombe nucléaire utilisant uniquement la fission jamais testée par les États-Unis. La bombe a été testée par l'administration Truman dans le cadre de l'opération Ivy. Cette série d'essais impliquait le développement d'armes nucléaires très puissantes en réponse au programme d'armement nucléaire de l’Union soviétique. Le nom choisi pour cet essai, King (roi en anglais), a été retenu parce que ce mot anglais commence par la lettre « K », comme « Kilotons » (kilotonnes en anglais). Alors que l’essai précédent, Mike fut choisi pour la lettre « M », comme « Megatons » (mégatonnes en anglais) ; selon les ordres de grandeur des énergies dégagées par chacun des deux essais. La fabrication d’Ivy King a été précipitée afin que cet essai soit prêt au cas où son projet frère, Ivy Mike, aurait échoué dans sa tentative de parvenir à une réaction thermonucléaire. Le test Ivy King a effectivement eu lieu deux semaines après Mike. Contrairement à la bombe Mike, le dispositif Ivy King aurait pu théoriquement avoir été ajouté à l'arsenal nucléaire des États-Unis, car il a été conçu pour être livrable par avion. (fr)
  • Ivy King è stata la più grande bomba nucleare a fissione mai testata dagli Stati Uniti. La bomba venne testata durante la presidenza di Truman come parte della Operazione Ivy. Questa serie di prove comportarono lo sviluppo di armi nucleari molto potenti in risposta al programma di armi nucleari dell'Unione Sovietica. (it)
  • Ivy King - była bombą atomową o największej sile rażenia testowaną przez Stany Zjednoczone, której energia pochodziła z reakcji rozszczepiania jąder atomowych. Próbny wybuch miał miejsce za czasów prezydentury Trumana jako część Operacji Ivy. Ta seria testów spowodowała rozwój budowy najpotężniejszych ładunków jądrowych przez Związek Radziecki. 16 listopada 1952 roku o godzinie 11:30 czasu lokalnego (23:30 GMT) bombowiec B-36H, znajdując się około 600 metrów od północnego krańca wyspy Runit położonej w Atolu Enewetak, zrzucił ładunek atomowy powodując eksplozję o sile 500 kiloton na wysokości 450 metrów. (pl)
  • Ivy King (Rei da Hera em português) foi a maior bomba nuclear de fissão pura já testada pelos Estados Unidos. A bomba foi testada durante o governo Truman como parte da Operação Ivy. Esta série de testes envolveu o desenvolvimento de armas nucleares muito poderosas em resposta ao programa de armas nucleares da União Soviética. Era para ter inicialmente seu fosso de urânio e plutônio, mas foi substituído por um fosso de 60 kg de puro urânio altamente enriquecido, o designer da bomba foi o físico Ted Taylor. Seu nome é king (Rei) por que kiloton (em português quiloton) também começa com K, sendo quilotons referência de bombas atômicas, forma um trocadilho de rei do quiloton (rei das bombas atômicas).A produção de Ivy King foi apressada para ficar pronta caso seu projeto irmão, Ivy Mike, falhasse em sua tentativa de conseguir uma reação termonuclear. O teste de Ivy King realmente ocorreu duas semanas após o teste de Mike. Ao contrário da bomba de Mike, o dispositivo Ivy King poderia teoricamente ter sido adicionado ao arsenal nuclear dos Estados Unidos, porque foi projetado para ser entregue no ar. (pt)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 825722 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 5071 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1096195239 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:country
  • United States (en)
dbp:date
  • 1952-11-16 (xsd:date)
dbp:name
  • Ivy King (en)
dbp:nextTest
dbp:picture
  • Ivy King - mushroom cloud.jpg (en)
dbp:pictureDescription
  • Ivy King's mushroom cloud (en)
dbp:previousTest
dbp:testSeries
dbp:testSite
dbp:testType
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:yield
  • 540 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Ivy King è stata la più grande bomba nucleare a fissione mai testata dagli Stati Uniti. La bomba venne testata durante la presidenza di Truman come parte della Operazione Ivy. Questa serie di prove comportarono lo sviluppo di armi nucleari molto potenti in risposta al programma di armi nucleari dell'Unione Sovietica. (it)
  • عملية أيفي كينج (بالإنجليزية: Ivy King)‏ هي أكبر قنبلة نووية انشطارية تم اختبارها من قبل الولايات المتحدة. تم اختبار القنبلة خلال عهد الرئيس هاري ترومان. تضمنت سلسلة الاختبارات هذه تطوير أسلحة نووية قوية للغاية رداً على برنامج الأسلحة النووية للاتحاد السوفييتي. المصمم الأساسي للقنبلة العالم الفيزيائي تيد تايلور الذي أصبح فيما بعد مؤيدًا لنزع السلاح النووي. (ar)
  • Ivy King fou una bomba atòmica de 500 kilotones, que es detonà el 16 de novembre del 1952 a les 11:30, hora local (o a les 23:30, hora mundial). Fou la segona i última prova nuclear de l'Operació Ivy. Es caracteritzà per ser la bomba més gran que mai hagi utilitzat només explosiu físsil en la història de les armes nuclears i de la ciència. La seva fabricació també s'havia planificat per ser detonada en cas que la prova anterior, Mike, fallés. No fou així, però de totes maneres es feu detonar. El nom amb el qual es batejà (King) s'elegí perquè començava amb la mateixa lletra que kiloton. (ca)
  • Ivy King fue la bomba nuclear de fisión más grande jamás probada por los Estados Unidos​ La bomba fue probada durante la administración de Truman como parte de la Operación Ivy. Esta serie de pruebas implicó el desarrollo de armas nucleares muy poderosas en respuesta al programa de armas nucleares de la Unión Soviética. El diseñador principal de la bomba Super Oralloy, el físico Ted Taylor, se convirtió más tarde en un defensor vocal del desarme nuclear. (es)
  • Ivy King was the largest pure-fission nuclear bomb ever tested by the United States. The bomb was tested during the Truman administration as part of Operation Ivy. This series of tests involved the development of very powerful nuclear weapons in response to the nuclear weapons program of the Soviet Union. The primary designer of the Super Oralloy Bomb, physicist Ted Taylor, later became a vocal proponent of nuclear disarmament. (en)
  • Ivy King était la plus puissante bombe nucléaire utilisant uniquement la fission jamais testée par les États-Unis. La bombe a été testée par l'administration Truman dans le cadre de l'opération Ivy. Cette série d'essais impliquait le développement d'armes nucléaires très puissantes en réponse au programme d'armement nucléaire de l’Union soviétique. (fr)
  • Ivy King - była bombą atomową o największej sile rażenia testowaną przez Stany Zjednoczone, której energia pochodziła z reakcji rozszczepiania jąder atomowych. Próbny wybuch miał miejsce za czasów prezydentury Trumana jako część Operacji Ivy. Ta seria testów spowodowała rozwój budowy najpotężniejszych ładunków jądrowych przez Związek Radziecki. (pl)
  • Ivy King (Rei da Hera em português) foi a maior bomba nuclear de fissão pura já testada pelos Estados Unidos. A bomba foi testada durante o governo Truman como parte da Operação Ivy. Esta série de testes envolveu o desenvolvimento de armas nucleares muito poderosas em resposta ao programa de armas nucleares da União Soviética. (pt)
rdfs:label
  • أيفي كينج (ar)
  • Ivy King (ca)
  • Ivy King (es)
  • Ivy King (en)
  • Ivy King (it)
  • Ivy King (fr)
  • Ivy King (pl)
  • Ivy King (pt)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:nextTest of
is dbp:previousTest of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License