| dbo:abstract
|
- Ivan Ivànovitx Sol·lertinski (en rus Иван Иванович Соллертинский) (3 de desembre de 1902, Vítebsk - 11 de febrer de 1944, Novossibirsk) fou un polímata rus de la Unió Soviètica. El seu pare, Ivan Ivànovitx Sol·lertinski, provenia d'una família de sacerdots de l'església ortodoxa russa i serví com a jutge, com a conseller i com a senador. La seva mare era Ekaterina Iosifovna Bobashinskaya, la família de la qual pertanyia a una branca de la noblesa szlachta de la Casa d'Armes Sas. Sol·lertinski fou un expert en teatre en llengua romanç, però fou més conegut per la seva carrera musical. Fou professor del , així com director artístic de la Filharmònica de Leningrad, un destacat crític musical i conferenciant. Amb aquestes capacitats va ser un actiu promotor de la música de Mahler a la Unió Soviètica. Sol·lertinski també s'interessà pel ballet i n'escrigué molt durant la dècada de 1930. Segons els seus contemporanis - sobretot el famós - tenia una memòria fenomenal, parlava 26 llengües i 100 dialectes. Ben aviat conegué Mikhaïl Bakhtín i participà en les seves reunions filosòfiques. El 1927 esdevingué gran amic de Dmitri Xostakóvitx. I el 1936, arran de la primera denúncia que patí Xostakóvitx, Sol·lertinski s'anomenà "el trobador del formalisme" per Pravda. Xostakóvitx dedicà la seva obra Segon trio per a piano op. 67 (començada el 1943) a la memòria de Sol·lertinski que morí pocs mesos després a Novossibirsk durant una evacuació d'emergència. En els seus viatges a l'Europa occidental Sol·lertinski obtingué puntuacions dels compositors de l'Europa occidental, inclosos Ernst Krenek i Kurt Weill. Segons explicà, rebé una còpia de la desena simfonia de Gustav Mahler, de part de l'Alma Mahler, vídua del compositor, que Xostakóvitx considerà completa. Així, no és estrany que el primer ús que feu Xostakóvitx de la música klezmer la trobem en el tràgic final del Trio Op. 67. (ca)
- Iwan Iwanowitsch Sollertinski (russisch Иван Иванович Соллертинский; * 20. Novemberjul. / 3. Dezember 1902greg. in Wizebsk; † 11. Februar 1944 in Nowosibirsk, Sowjetunion) war ein sowjetischer Universalgelehrter und Publizist. Sein Vater, Iwan Iwanowitsch Sollertinski, entstammte einer russisch-orthodoxen Priesterfamilie und diente als Oberlandesgerichtsrat. Die Mutter, Jekaterina Josefowna Bobaschinskaja, kam aus einer Aristokratenfamilie und lebte nach dem Tod von Sollertinskis Vater (1907) mit den Kindern in ärmlichsten Verhältnissen. (de)
- Ivan Ivanovich Sollertinsky (3 December 1902, Vitebsk – 11 February 1944, Novosibirsk) (Cyrillic: Ива́н Ива́нович Соллерти́нский) was a Soviet polymath. He specialized in fields including linguistics, theatre, literature, history, and philology, but was most known for his work in the musical field as a critic and musicologist. He was a professor at the Leningrad Conservatory, as well as an artistic director of the Leningrad Philharmonic, and a prominent orator. In these capacities, he was an active promoter of Mahler's music in the Soviet Union. Sollertinsky was also interested in ballet and often wrote essays on the subject during the 1930s, along with teaching ballet history at the Leningrad Choreographic Institute. According to contemporaries – most famously Irakly Andronikov – he had a phenomenal memory, and supposedly spoke 26 languages and 100 dialects. However, Nikolai Malko claimed that Sollertinsky was able to speak 32 languages, some of which were also considered dialects. (en)
- Ivan Ivanovitch Sollertinski (en russe : Иван Иванович Соллертинский) est un musicologue, historien des arts, critique littéraire et musical soviétique né le 3 décembre 1902 à Vitebsk et mort le 11 février 1944 à Novossibirsk. (fr)
- Iván Ivánovich Sollertinsky (Vítebsk, 3 de diciembre de 1902 - Novosibirsk, 11 de febrero de 1944) fue un ruso polímata del periodo soviético. Su padre, Iván Ivánovich Sollertinsky, provenía de una familia de popes de la Iglesia ortodoxa rusa y sirvió de juez presidente, consejero privado y senador. Su madre fue Ekaterina Iósifovna Bobashínskaya cuya familia pertenecía a una rama szlachta de la Casa de Sas. (es)
- Ива́н Ива́нович Соллерти́нский (20 ноября [3 декабря] 1902, Витебск — 11 февраля 1944 или 10 февраля 1944, Новосибирск) — советский музыковед, театральный и музыкальный критик. (ru)
- Іван Солертинський (3 грудня 1902; Вітебськ, нині Білорусь — 11 лютого 1944; Новосибірськ, нині Російська Федерація) — російський радянський історик музики, театру і літератури. Мав частково білоруське походження. Зробив істотний внесок у розробку питань класичної музичної спадщини, симфонізму, оперної й балетної драматургії. Вплинув на творчість композитора Дмитра Шостаковича, з яким близько товаришував. Автор статей про класичну музику, хореографію і театральне мистецтво Західної Європи, тогочасну музику зарубіжжя. Володів 26-ма іноземними мовами. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Iwan Iwanowitsch Sollertinski (russisch Иван Иванович Соллертинский; * 20. Novemberjul. / 3. Dezember 1902greg. in Wizebsk; † 11. Februar 1944 in Nowosibirsk, Sowjetunion) war ein sowjetischer Universalgelehrter und Publizist. Sein Vater, Iwan Iwanowitsch Sollertinski, entstammte einer russisch-orthodoxen Priesterfamilie und diente als Oberlandesgerichtsrat. Die Mutter, Jekaterina Josefowna Bobaschinskaja, kam aus einer Aristokratenfamilie und lebte nach dem Tod von Sollertinskis Vater (1907) mit den Kindern in ärmlichsten Verhältnissen. (de)
- Ivan Ivanovitch Sollertinski (en russe : Иван Иванович Соллертинский) est un musicologue, historien des arts, critique littéraire et musical soviétique né le 3 décembre 1902 à Vitebsk et mort le 11 février 1944 à Novossibirsk. (fr)
- Iván Ivánovich Sollertinsky (Vítebsk, 3 de diciembre de 1902 - Novosibirsk, 11 de febrero de 1944) fue un ruso polímata del periodo soviético. Su padre, Iván Ivánovich Sollertinsky, provenía de una familia de popes de la Iglesia ortodoxa rusa y sirvió de juez presidente, consejero privado y senador. Su madre fue Ekaterina Iósifovna Bobashínskaya cuya familia pertenecía a una rama szlachta de la Casa de Sas. (es)
- Ива́н Ива́нович Соллерти́нский (20 ноября [3 декабря] 1902, Витебск — 11 февраля 1944 или 10 февраля 1944, Новосибирск) — советский музыковед, театральный и музыкальный критик. (ru)
- Іван Солертинський (3 грудня 1902; Вітебськ, нині Білорусь — 11 лютого 1944; Новосибірськ, нині Російська Федерація) — російський радянський історик музики, театру і літератури. Мав частково білоруське походження. Зробив істотний внесок у розробку питань класичної музичної спадщини, симфонізму, оперної й балетної драматургії. Вплинув на творчість композитора Дмитра Шостаковича, з яким близько товаришував. Автор статей про класичну музику, хореографію і театральне мистецтво Західної Європи, тогочасну музику зарубіжжя. Володів 26-ма іноземними мовами. (uk)
- Ivan Ivànovitx Sol·lertinski (en rus Иван Иванович Соллертинский) (3 de desembre de 1902, Vítebsk - 11 de febrer de 1944, Novossibirsk) fou un polímata rus de la Unió Soviètica. El seu pare, Ivan Ivànovitx Sol·lertinski, provenia d'una família de sacerdots de l'església ortodoxa russa i serví com a jutge, com a conseller i com a senador. La seva mare era Ekaterina Iosifovna Bobashinskaya, la família de la qual pertanyia a una branca de la noblesa szlachta de la Casa d'Armes Sas. (ca)
- Ivan Ivanovich Sollertinsky (3 December 1902, Vitebsk – 11 February 1944, Novosibirsk) (Cyrillic: Ива́н Ива́нович Соллерти́нский) was a Soviet polymath. He specialized in fields including linguistics, theatre, literature, history, and philology, but was most known for his work in the musical field as a critic and musicologist. He was a professor at the Leningrad Conservatory, as well as an artistic director of the Leningrad Philharmonic, and a prominent orator. In these capacities, he was an active promoter of Mahler's music in the Soviet Union. Sollertinsky was also interested in ballet and often wrote essays on the subject during the 1930s, along with teaching ballet history at the Leningrad Choreographic Institute. According to contemporaries – most famously Irakly Andronikov – he had a (en)
|
