| dbo:abstract
|
- Iznart d'Entrevenas, o Isnart d'Entrevenas o d'Antravenas (fl. 1203–1225), fou un trobador provençal. Es diu que era fill de , mecenes de trobadors, i de Beatriu de Dia, trobairitz i filla de Jaufré Reforzat de Trets. Isnart tenia possessions als territoris d' (dels quals la família pren el nom), Pontevés i Entrevenas. De la seva poesia es desprèn que va fer una estada a la Llombardia. A la Provença apareix en diversos documents entre 1203 i 1225 i va governar Arle el 1220. El 22 de novembre de 1251, un Isnart d'Entrevenas va presenciar el tractat de pau entre Barral dels Baus i Carles I d'Anjou, però és probable que es tractés en realitat del seu fill. L'obra d'Isnart es conserva en dos cançoners, el D (el Poetarum Provinciali de la de Mòdena) i N (l'anomenat Manuscrit de Felip conservat a la Pierpont Morgan de Nova York). Isnart va compondre un sirventès, atacant Blacatz (Blacas d'Aulps) (254.1). La segona cobla és aquesta: Si plagues a'n Blacatz, pos novels es lo sos, mais valgra sa chanzos s'i meses puois e praz, horz e vergers foillaz, Espaign'et Almaria e Franz'e Lombardia e los bous Bertelai e los loncs iornz de mai e'l dotze mes de l'an e l'herba Saint Iohan e la pasqa floria. "Bertelai" és una referència al Bertolai de la llegenda artúrica, que apareix a Lancelot del Llac. Probablement Isnart va prendre la idea d'un poema de Giraut de Bornelh. També va compondre un partiment, Del sonet, amb el joglar de Pelestort abans de 1237. (ca)
- Isnart or Iznart d'Entrevenas or d'Antravenas (fl. 1203–1225) was a Provençal troubadour, the son of , a patron of troubadours, and husband of Beatrice, daughter of Jaufre Reforzat de Trets. Isnart held land in Agoult, Pontevès, and Entrevennes, from which he took his name. His poetry implies a sojourn in Lombardy. In Provence he figures in various documents between 1203 and 1225 and was the podestà of Arles in 1220. On 22 November 1251 an Isnart d'Entrevenas witnessed the peace treaty between Barral of Baux and Charles of Anjou, but it was probably not the troubadour but his son. Isnart's work is preserved in two chansonniers, named D (the ) and N (the ). He wrote two coblas (in series) attacking Blacatz, sometimes classed as a sirventes. The second cobla goes: "Bertelai" is a reference to the of Arthurian legend, who appears in Lancelot du Lac. Isnart probably took the idea from a poem of Giraut de Bornelh. He also composed a partimen, "Del sonet", with the jongleur Pelestort sometime before 1237. (en)
- Isnart d'Entrevenas, o Iznart d'Entrevenas o d'Antravenas (... – ...; fl. 1203-1225), è stato un trovatore provenzale, figlio di Raimon d'Agout, un mecenate di trovatori, e di Beatrice de Dia, figlia di Jaufre Reforzat de Trets. (it)
|
| rdfs:comment
|
- Isnart d'Entrevenas, o Iznart d'Entrevenas o d'Antravenas (... – ...; fl. 1203-1225), è stato un trovatore provenzale, figlio di Raimon d'Agout, un mecenate di trovatori, e di Beatrice de Dia, figlia di Jaufre Reforzat de Trets. (it)
- Iznart d'Entrevenas, o Isnart d'Entrevenas o d'Antravenas (fl. 1203–1225), fou un trobador provençal. Es diu que era fill de , mecenes de trobadors, i de Beatriu de Dia, trobairitz i filla de Jaufré Reforzat de Trets. L'obra d'Isnart es conserva en dos cançoners, el D (el Poetarum Provinciali de la de Mòdena) i N (l'anomenat Manuscrit de Felip conservat a la Pierpont Morgan de Nova York). Isnart va compondre un sirventès, atacant Blacatz (Blacas d'Aulps) (254.1). La segona cobla és aquesta: Si plagues a'n Blacatz, pos novels es lo sos, mais valgra sa chanzos s'i meses puois e praz, (ca)
- Isnart or Iznart d'Entrevenas or d'Antravenas (fl. 1203–1225) was a Provençal troubadour, the son of , a patron of troubadours, and husband of Beatrice, daughter of Jaufre Reforzat de Trets. Isnart held land in Agoult, Pontevès, and Entrevennes, from which he took his name. His poetry implies a sojourn in Lombardy. In Provence he figures in various documents between 1203 and 1225 and was the podestà of Arles in 1220. On 22 November 1251 an Isnart d'Entrevenas witnessed the peace treaty between Barral of Baux and Charles of Anjou, but it was probably not the troubadour but his son. (en)
|
