| dbo:abstract
|
- Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com "el Jove" o Pompeu el Jove per distingir-lo del seu pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar romà de finals del període republicà que es va enfrontar a Cèsar durant la guerra civil del 48 al 45 aC. Era fill de Pompeu i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia. Gneu Pompeu va acompanyar al seu pare a l'expedició contra els pirates (67 aC) quan només tenia uns 22 anys. Cap al 54 aC es va casar amb Clàudia Pulcra, filla d'Api Claudi Pulcre i germana de la primera esposa de Brutus. En esclatar la guerra civil que va enfrontar Cèsar i Pompeu (49 aC), el seu pare el va enviar a Alexandria per obtenir vaixells i tropes, i va obtenir unes 50 naus, amb les quals es va unir a la força naval pompeiana a la mar Adriàtica (48 aC) a les ordres de Marc Calpurni Bíbul, que tenia l'objectiu d'evitar que Cèsar creués l'Adriàtic fins a l'Epir. Va capturar diversos vaixells de Cèsar a Oricum i va atacar Lissus sense èxit. Després de la derrota del seu pare a la batalla de Farsàlia i del seu assassinat en terres egípcies, Gneu es va refugiar a l'illa de Còrcira junt amb altres nobles romans. Va defensar la posició que, dominant el mar, la victòria final era segura i quasi va matar a Ciceró quan aquest va recomanar sotmetre's a Cèsar. En el seu camí cap a Àfrica, on els pompeians s'havien fet forts, va rebre la notícia de boca del seu germà, de la mort del seu pare. Junt amb aquest germà, Sext, es va unir a la resta de comandants pompeians supervivents al nord d'Àfrica des d'on van continuar la resistència contra Cèsar. Després d'un temps a Àfrica, el 47 aC va marxar a Hispània per recuperar aquesta regió pels pompeians, amb suport dels nombrosos clients del seu pare i reclutar forces per reforçar Àfrica; però no va arribar immediatament a Hispània, i primer va fer un atac infructuós a Ascurum a Mauritània i després es va apoderar d'algunes illes (que havien de ser les Balears) i no va desembarcar fins al 46 aC. Un mica després se li van unir el seu germà Sext Pompeu Pius, Tit Labiè i altres optimats que havien fugit d'Àfrica després de la batalla de Tapsos. En poc temps es va trobar al front de tretze legions. Juli Cèsar va enviar a la zona al seu llegat Gai Didi i a finals de l'any hi va anar en persona. La guerra es va acabar el 45 aC amb la batalla de Munda, amb un nou triomf de Cèsar (17 de març del 45 aC). Pompeu va poder escapar encara que ferit i es va refugiar a Carteia a la costa d'on va sortir amb un esquadró de 20 vaixells; però per manca d'aigua va haver de desembarcar i fou sorprès per Gai Didi que havia sortit de Gades amb una flota, i que li va destruir els vaixells del grup; Pompeu va fugir cap a l'interior, però fou atrapat prop de Lauron, i executat. El seu cap fou tallat i enviat a Cèsar que el va tenir exposat a Hispalis. (ca)
- Gnaeus Pompeius Magnus der Jüngere (* um 78 v. Chr.; † 45 v. Chr.) war ein römischer Politiker und General. Gnaeus Pompeius war der älteste Sohn des Feldherrn Gnaeus Pompeius Magnus und seiner dritten Frau Mucia Tertia. Sein jüngerer Bruder war der spätere Admiral Sextus Pompeius. Gnaeus und Sextus wuchsen im Schatten ihres berühmten Vaters auf, der aufgrund seiner militärischen Erfolge dreimal Konsul gewesen war, ohne die übliche Ämterlaufbahn (cursus honorum) absolviert zu haben. Während der Einfluss seines früheren Partners Gaius Iulius Caesar im Verlauf der 50er Jahre immer weiter anwuchs, näherte sich ihr Vater immer mehr der traditionellen Fraktion der römischen Nobilität an. Als Caesar im Januar 49 v. Chr. die Grenze zum italischen Kernland, den Fluss Rubikon, mit seinem Heer überschritt und damit seine Bereitschaft zum Bürgerkrieg offenkundig machte, begleitete Gnaeus mit den beiden amtierenden Konsuln und zahlreichen Senatoren seinen Vater bei dessen Rückzug auf die Balkanhalbinsel. Die von Pompeius geführte Armee unterlag in der Schlacht von Pharsalos, zu der ihn militärisch unerfahrenere Senatoren gedrängt hatten, und Pompeius selbst wurde auf der Flucht am 29. September in Ägypten ermordet. Nach dem Tod ihres Vaters setzten Gnaeus und sein Bruder Sextus den Widerstand gegen Caesar in der Provinz Africa fort. Zusammen mit Metellus Scipio, dem jüngeren Cato und anderen Senatoren bereiteten sie sich auf den Kampf gegen Caesar und seine Armee vor. Caesar gewann die erste Schlacht bei Thapsus im Jahr 46 v. Chr. gegen Metellus Scipio und Cato, der daraufhin Selbstmord beging. Gnaeus floh erneut, diesmal auf die Balearen, wo er mit Sextus zusammentraf. Zusammen mit Titus Labienus, einem ehemaligen Legaten Caesars, der zu Beginn des Bürgerkriegs die Seiten gewechselt hatte, setzten die Brüder nach Hispanien über, wo sie eine neue Armee aufstellten. Caesar und seine Legionen folgten ihnen und trafen am 17. März 45 v. Chr. in der Schlacht von Munda mit ihnen zusammen. Beide Armeen waren stark und wurden von fähigen Generalen geführt. Vermutlich brachte eine Kavallerieattacke Caesar den Sieg. Titus Labienus und etwa 30.000 seiner Männer starben in der Schlacht und auf der Flucht vom Schlachtfeld. Gnaeus und Sextus Pompeius konnten zunächst erneut entkommen, Gnaeus wurde jedoch binnen weniger Wochen gefangen und noch 45 v. Chr. wegen Verrats hingerichtet. Sextus Pompeius dagegen konnte sich seinen Feinden entziehen und baute sich nach Caesars Ermordung an den Iden des März des Jahres 44 v. Chr. als Admiral eine beachtliche Machtposition im westlichen Mittelmeerraum auf. Er wurde erst 36 v. Chr. vom Erben Caesars besiegt, dem späteren Kaiser Augustus, und schließlich 35 v. Chr. in Milet hingerichtet. Gnaeus Pompeius war für seine Grausamkeit bekannt. (de)
- Ο Γναίος Πομπήιος, λατιν. Gnaeus Pompeius (π. 75 - 12 Απριλίου 45 π.Χ.), γνωστός επίσης ως Πομπήιος ο Νεότερος, ήταν Ρωμαίος πολιτικός και στρατηγός της ύστερης Δημοκρατίας (1ος αι. π.Χ.). (el)
- Gnaeus Pompeius Magnus (ca. 75 BC – 12 April 45 BC) was a Roman politician and general from the late Republic (1st century BC). (en)
- Gneo Ponpeio (latinez: Gnaeus Pompeius; K.a. 75 - K.a. 45eko apirilaren 12) Berant Errepublikako jeneral eta politikaria izan zen, Ponpeio Handiaren seme zaharrena eta Sexto Ponpeioren anaia. Zesarrek Rubikon ibaia zeharkatu zuenean, K.a. 49an, aitarekin ekialdera jo zuen. ostean, Ponpeio Handiak Egiptora joan zen ihes eginda. Hor, Ptolomeo XIII.ak hil zuen, K.a. 48an. Hilketaren ostean, Gneo eta Sexto Ponpeiok Zesarren aurkariekin bat egin zuten. Afrika probintzian Metelo Eszipion, Katon Minor eta beste senatari batzuekin bildu ziren. Zesarrek garaitu zituen, K.a. 46an. Mestelo Eszipionek zein Katon Minorrek bere burua hil zuten. Ponpeio anaiek Hispaniara egin zuten ihes, non, Tito Labienorekin batera, beste armada bat antolatu zuten Zesarri aurre egiteko. K.a. 45ean, Munda hiritik hurbil bi armadek topo egin zuten. Borroka latza eta orekatua bazen ere, Zesarren zalditeria erabakigarria suertatu zen. Batailan, Tito Labieno eta beste 30.000 soldadu hil ziren. Ponpeio anaiek berriro egin zuten ihes. Aldi horretan, ordea, jarraitzaileak aurkitzea zailagoa zen, Zesarrek gerra zibila irabazi zuela garbi zegoelako. Hori zela eta, aste batzuen buruan, Gneo atzeman eta, traizioa leporatuta, hil egin zuten. Sexto Ponpeiok, berriz, erresistentzian jarraitu zuen urte gehiago.
* Datuak: Q473280
* Multimedia: Gnaeus Pompeius Magnus Minor (eu)
- Pompée le Jeune (né en 75 av. J.-C. et mort le 12 avril 45 av. J.-C.), Gnæus Pompeius en latin, était un homme politique et général romain sous la République romaine. Il était le fils de Pompée le Grand et le frère de Sextus Pompée. Pompée le Jeune était le fils aîné de Pompée et de Mucia Tertia, sa troisième épouse. Lui et son jeune frère Sextus Pompée ont grandi dans l'ombre de leur père, un des plus grands généraux et hommes politiques de Rome, mais aussi par la suite un ennemi de César. Lorsque celui-ci franchit le Rubicon en 49 av. J.-C., déclenchant de ce fait la guerre civile, Pompée le Jeune fuit Rome avec son père et de nombreux sénateurs conservateurs. Après la défaite des légions de Pompée lors de la bataille de Pharsale en 48 av. J.-C., et son assassinat en Égypte le 27 septembre de cette même année, Pompée le Jeune et son frère rejoignent la résistance républicaine. Dans la province d’Afrique, ils retrouvent Caton d'Utique et Metellus Scipion, ainsi que quelques sénateurs qui, avec leurs armées, s’apprêtent à affronter César. Cette résistance se terminera par une défaite des troupes républicaines à la bataille de Thapsus en 46 av. J.-C. Cependant les deux frères réussirent à s’échapper aux îles Baléares, où ils sont rejoints par Titus Labienus, un ancien général de César. Ensemble, ils levèrent des légions en Hispanie. C’est donc le 17 mars 45 av. J.-C. à la bataille de Munda que les dernières légions républicaines et les légions de César s’affrontèrent. Malgré un rapport de force plus ou moins équivalent, et après une lutte acharnée, les armées de César percèrent les lignes républicaines. Il s’ensuivit une fuite des légions républicaines dans laquelle 30 000 hommes moururent. Titus Labienus mourut au combat alors que les frères Pompée, Gnæus et Sextus, parvinrent à s'échapper une nouvelle fois. Cependant, Pompée le Jeune fut capturé et exécuté pour trahison peu de temps après. Son frère Sextus survit dix années de plus, prenant part à la guerre civile qui se poursuit entre Marc Antoine et Octavien, avant d'être exécuté en 35 av. J.-C.. (fr)
- Cneo Pompeyo el Joven (75 a. C. - 45 a. C.), político y general romano de finales de la etapa republicana (siglo I a. C.). Era el hijo mayor de Pompeyo el Grande, nacido de su tercera esposa, Mucia Tercia. Tanto él como su hermano menor, Sexto Pompeyo, crecieron a la sombra de su padre, uno de los mayores generales de Roma y originalmente un político reformista que más tarde se desplazó a la facción conservadora cuando Julio César se convirtió en una amenaza. Cuando César cruzó el río Rubicón en el año 49 a. C. comenzando así la guerra civil, Cneo siguió a su padre en su huida al este, al igual que hizo la mayoría de los senadores conservadores. El ejército de Pompeyo fue derrotado en la batalla de Farsalia en el año 48 a. C., y el mismo Pompeyo tuvo que huir para salvar su vida. Sin embargo, murió en Egipto, el 29 de septiembre de ese mismo año, traicionado por los gobernantes que le habían acogido. Tras su asesinato, Cneo y su hermano Sexto se unieron a la resistencia contra César, en la provincia de África. Junto con Metelo Escipión, Catón el Joven y otros senadores, prepararon la oposición a César hasta el final. César derrotó a Metelo Escipión y a Catón en la batalla de Tapso en el año 46 a. C. (Catón se suicidaría justo después). Cneo escapó de nuevo, esta vez a las islas Baleares, donde se reunió con Sexto. Junto con Tito Labieno, antiguo general del ejército de César, los hermanos Pompeyo cruzaron a las provincias hispanas, donde reunieron un nuevo ejército. César pronto les siguió, y el 17 de marzo del año 45 a. C. se encontraron sus ejércitos en la batalla de Munda. Los dos ejércitos eran grandes, y estaban dirigidos por generales capaces, pero finalmente una carga de caballería de César inclinó la batalla a su favor. En la batalla y en la huida que siguió, Tito Labieno murió junto con unos 30.000 hombres del lado republicano. Cneo y Sexto lograron escapar una vez más. Sin embargo, en este caso les fue difícil encontrar partidarios, dado que estaba claro que César había ganado la guerra civil. Tras algunas semanas, Cneo Pompeyo fue capturado y ejecutado por traición el 12 de abril. Sexto Pompeyo logró mantenerse alejado de sus enemigos, y sobrevivió a su hermano mayor durante algunos años más. (es)
- Gnaeus Pompeius (sekitar 75 SM – 12 April 45 SM), juga disebut sebagai Pompey Muda (terkadang disebut Cneius, Gneius), adalah seorang politikus dan jenderal Romawi dari zaman Republik Romawi akhir (abad ke-1 SM). Gnaeus Pompeius adalah putra dari Pompey Agung (Gnaeus Pompeius Magnus) dari istri ketiganya, . (in)
- グナエウス・ポンペイウス（・マグヌス）（ラテン語: Gnaeus Pompeius (Magnus)、 紀元前75年頃 - 紀元前45年4月12日）は、共和政ローマ末期の軍人。同名の父グナエウス・ポンペイウス（以下、大ポンペイウスと表記）と区別するため小ポンペイウス、ラテン語では（グナエウス・）ポンペイウス（・マグヌス）・ミノル（(Gnaeus) Pompeius (Magnus) minor）とも称される。母は父の3番目の妻・ムキアで、セクストゥス・ポンペイウスの兄。 (ja)
- 그나이우스 폼페이우스 마그누스(라틴어: Gnaeus Pompeius Magnus , 기원전 75년경~기원전 45년)는 로마 공화정 말기의 정치가이자 군인이었다. 폼페이우스의 아들로 카이사르에 대항해 싸우다 처형당했다. 그나이우스는 폼페이우스 마그누스와 그의 세 번째 아내 무치카 테르티아와의 사이에서 태어난 맏아들이다. 같은 어머니에서 동생 섹스투스 폼페이우스가 태어났다. 두 형제는 어려서부터 유능한 장군인 아버지의 슬하에서 전쟁터에 따라 다녔다. 기원전 49년 카이사르가 루비콘 강을 건너 내전이 발발 하자 그나이우스는 아버지를 따라 그리스로 넘어갔다. 이듬해 파르살루스 전투에서 폼페이우스가 대패하고 도망할 때 그나이우스도 함께 도망했다. 이때 동생 섹스투스는 로마에서 빠져나와 합류하였는데 폼페이우스는 이집트에서 배반당했고 살해당했다. 그나이우스는 섹스투스와 함께 아프리카로 넘어가서 카토, 메텔루스 스키피오와 함께 카이사르군에 결사 항전할 것을 다짐했다. 기원전 46년 아프리카에서 벌어진 탑수스 전투에서 패하고 메텔루스 스키피오와 카토는 죽었다. 그나이우스는 섹스투스와 함께 히스파니아로 넘어갔고 스스로 의 속주 총독이 되어 군사를 모았다. 이듬해인 기원전 45년 카이사르는 히스파니아로 쳐들어왔고 3월 17일 벌어진 문다 전투에서 그나이우스는 카이사르에게 패배했고 몇 주 후에 도망치다가 붙잡혀 처형당했다. (ko)
- Gnaeus Pompeius Magnus minor (75 v.Chr. - 12 april 45 v.Chr.) was een Romeins politicus en generaal in de 1e eeuw v.Chr. Hij was de zoon van Gnaeus Pompeius Magnus, Caesars politieke rivaal. Na de moord op zijn vader namen Gnaeus en zijn broer Sextus Pompeius Magnus Pius deel aan het verzet in Africa en Hispania tegen Caesar. In 45 v.Chr. werden Gnaeus en Sextus door Caesar verpletterend verslagen in de Slag bij Munda. Kort daarop werd Gnaeus om het leven gebracht; Sextus ontkwam en zou het verzet voortzetten. (nl)
- Gneo Pompeo (lat. Gnaeus Pompeius), noto anche come Pompeo il Giovane (Roma, 75 a.C. circa – 12 aprile 45 a.C.) è stato un politico e militare romano della tarda Repubblica romana, primogenito di Gneo Pompeo Magno, il triumviro prima alleato e poi avversario di Cesare. (it)
- Гней Помпе́й Мла́дший (лат. Gnaeus Pompeius Iunior; родился, предположительно, между 80 и 76 годами до н. э., Рим, Римская республика — убит в конце марта 45 года до н. э., окрестности , Дальняя Испания, Римская республика) — римский военачальник и политический деятель, старший сын Гнея Помпея Великого. Его деятельность связана главным образом с гражданской войной 49—45 годов до н. э. В 49 году до н. э. Гней возглавил дипломатическую миссию в Египет (по данным некоторых источников, в это время у него был роман с царицей Клеопатрой). В 49—48 годах до н. э. Помпей командовал эскадрой в Ионическом море и пытался помешать Гаю Юлию Цезарю переправиться из Италии на Балканы, но потерпел неудачу. Узнав о поражении отца при Фарсале, он переправился в Африку, а потом в Испанию, которую сделал последним оплотом помпеянцев в этой войне (46 год до н. э.). Гней установил контроль над Бетикой и собрал большую армию, но в решающей битве с Цезарем при Мунде весной 45 года до н. э. он был разгромлен. Вскоре после этого Гней Помпей был настигнут врагами и убит. (ru)
- Pompejus den yngre, även Gnaeus Pompejus, född cirka 75 f.Kr. död 12 april 45 f.Kr. (avrättad) var en romersk politiker och fältherre under slutet av den Romerska republiken. Han var Pompejus den stores äldste son med dennes tredje fru . Julius Caesar korsade Rubicon 49 f.Kr., och i och med denna handling utlöste han inbördeskrig inom den Romerska republiken. Pompejus den yngre följde, tillsammans med de flesta senatorer som stödde Pompejus, sin far till Brundisium. När Caesar påbörjade en belägring av staden flydde de till Grekland med hjälp av de många handelsfartyg de hade beslagtagit i området. Efter slaget vid Pharsalus 48 f.Kr. där Pompejus den store förlorade, flydde denne till Egypten. Han blev mördad vid sin ankomst den 29 september samma år. Pompejus den yngre och dennes yngre bror Sextus drog sig tillbaka till den romerska provinsen Africa. Tillsammans med Metellus Scipio, Cato den yngre och andra senatorer som motsatte sig Caesar förberedde de här sitt motstånd. De blev besegrade under slaget vid Thapsus 46 f.Kr. Metellus Scipio och Cato tog sina liv efter förlusten men Pompejus den yngre lyckades fly till Hispania tillsammans med sin bror och Caesars förre general Titus Labienus. Där lyckades de samla ihop ännu en armé för att bekämpa Caesar. Caesar följde efter "upprorsmännen" och den 17 mars 45 f.Kr. möttes de under slaget vid Munda. Caesar vann slaget och Labienus stupade tillsammans med 30 000 av Pompejus trupper. Pompejus den yngre och hans bror lyckades fly ännu en gång men han fångades in inom några veckor och avrättades för förräderi. Sextus undvek dock att bli tillfångatagen. (sv)
- Gnaeus Pompeius Magnus minor, Gnejusz Pompejusz Młodszy (ur. ok. 75 p.n.e., stracony 12 kwietnia 45 p.n.e.) – starszy syn Pompejusza Wielkiego i Mucji Tercji, brat Sekstusa Pompejusza. (pl)
- Cneu Pompeu, conhecido também como Pompeu, o Jovem (em latim Gnaeus Pompeius Minor) (79 a.C. – 12 de Abril 45 a.C.), foi um político romano da segunda metade do século I a.C., no período tardio da República Romana. (pt)
- . Гней Помпе́й Магн Моло́дший (лат. Gnaeus Pompeius Jr. Magnus; 78/77 до н. е. — 45 до н. е.) — військовий та політичний діяч пізньої Римської республіки. Був сумно відомий своєю непримиренністю і жорстокістю. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Γναίος Πομπήιος, λατιν. Gnaeus Pompeius (π. 75 - 12 Απριλίου 45 π.Χ.), γνωστός επίσης ως Πομπήιος ο Νεότερος, ήταν Ρωμαίος πολιτικός και στρατηγός της ύστερης Δημοκρατίας (1ος αι. π.Χ.). (el)
- Gnaeus Pompeius Magnus (ca. 75 BC – 12 April 45 BC) was a Roman politician and general from the late Republic (1st century BC). (en)
- Gnaeus Pompeius (sekitar 75 SM – 12 April 45 SM), juga disebut sebagai Pompey Muda (terkadang disebut Cneius, Gneius), adalah seorang politikus dan jenderal Romawi dari zaman Republik Romawi akhir (abad ke-1 SM). Gnaeus Pompeius adalah putra dari Pompey Agung (Gnaeus Pompeius Magnus) dari istri ketiganya, . (in)
- グナエウス・ポンペイウス（・マグヌス）（ラテン語: Gnaeus Pompeius (Magnus)、 紀元前75年頃 - 紀元前45年4月12日）は、共和政ローマ末期の軍人。同名の父グナエウス・ポンペイウス（以下、大ポンペイウスと表記）と区別するため小ポンペイウス、ラテン語では（グナエウス・）ポンペイウス（・マグヌス）・ミノル（(Gnaeus) Pompeius (Magnus) minor）とも称される。母は父の3番目の妻・ムキアで、セクストゥス・ポンペイウスの兄。 (ja)
- Gnaeus Pompeius Magnus minor (75 v.Chr. - 12 april 45 v.Chr.) was een Romeins politicus en generaal in de 1e eeuw v.Chr. Hij was de zoon van Gnaeus Pompeius Magnus, Caesars politieke rivaal. Na de moord op zijn vader namen Gnaeus en zijn broer Sextus Pompeius Magnus Pius deel aan het verzet in Africa en Hispania tegen Caesar. In 45 v.Chr. werden Gnaeus en Sextus door Caesar verpletterend verslagen in de Slag bij Munda. Kort daarop werd Gnaeus om het leven gebracht; Sextus ontkwam en zou het verzet voortzetten. (nl)
- Gneo Pompeo (lat. Gnaeus Pompeius), noto anche come Pompeo il Giovane (Roma, 75 a.C. circa – 12 aprile 45 a.C.) è stato un politico e militare romano della tarda Repubblica romana, primogenito di Gneo Pompeo Magno, il triumviro prima alleato e poi avversario di Cesare. (it)
- Gnaeus Pompeius Magnus minor, Gnejusz Pompejusz Młodszy (ur. ok. 75 p.n.e., stracony 12 kwietnia 45 p.n.e.) – starszy syn Pompejusza Wielkiego i Mucji Tercji, brat Sekstusa Pompejusza. (pl)
- Cneu Pompeu, conhecido também como Pompeu, o Jovem (em latim Gnaeus Pompeius Minor) (79 a.C. – 12 de Abril 45 a.C.), foi um político romano da segunda metade do século I a.C., no período tardio da República Romana. (pt)
- . Гней Помпе́й Магн Моло́дший (лат. Gnaeus Pompeius Jr. Magnus; 78/77 до н. е. — 45 до н. е.) — військовий та політичний діяч пізньої Римської республіки. Був сумно відомий своєю непримиренністю і жорстокістю. (uk)
- Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com "el Jove" o Pompeu el Jove per distingir-lo del seu pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar romà de finals del període republicà que es va enfrontar a Cèsar durant la guerra civil del 48 al 45 aC. Era fill de Pompeu i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia. Gneu Pompeu va acompanyar al seu pare a l'expedició contra els pirates (67 aC) quan només tenia uns 22 anys. Cap al 54 aC es va casar amb Clàudia Pulcra, filla d'Api Claudi Pulcre i germana de la primera esposa de Brutus. (ca)
- Cneo Pompeyo el Joven (75 a. C. - 45 a. C.), político y general romano de finales de la etapa republicana (siglo I a. C.). Era el hijo mayor de Pompeyo el Grande, nacido de su tercera esposa, Mucia Tercia. Tanto él como su hermano menor, Sexto Pompeyo, crecieron a la sombra de su padre, uno de los mayores generales de Roma y originalmente un político reformista que más tarde se desplazó a la facción conservadora cuando Julio César se convirtió en una amenaza. Cuando César cruzó el río Rubicón en el año 49 a. C. comenzando así la guerra civil, Cneo siguió a su padre en su huida al este, al igual que hizo la mayoría de los senadores conservadores. El ejército de Pompeyo fue derrotado en la batalla de Farsalia en el año 48 a. C., y el mismo Pompeyo tuvo que huir para salvar su vida. Sin embar (es)
- Gnaeus Pompeius Magnus der Jüngere (* um 78 v. Chr.; † 45 v. Chr.) war ein römischer Politiker und General. Gnaeus Pompeius war der älteste Sohn des Feldherrn Gnaeus Pompeius Magnus und seiner dritten Frau Mucia Tertia. Sein jüngerer Bruder war der spätere Admiral Sextus Pompeius. Gnaeus und Sextus wuchsen im Schatten ihres berühmten Vaters auf, der aufgrund seiner militärischen Erfolge dreimal Konsul gewesen war, ohne die übliche Ämterlaufbahn (cursus honorum) absolviert zu haben. Während der Einfluss seines früheren Partners Gaius Iulius Caesar im Verlauf der 50er Jahre immer weiter anwuchs, näherte sich ihr Vater immer mehr der traditionellen Fraktion der römischen Nobilität an. Als Caesar im Januar 49 v. Chr. die Grenze zum italischen Kernland, den Fluss Rubikon, mit seinem Heer übersc (de)
- Gneo Ponpeio (latinez: Gnaeus Pompeius; K.a. 75 - K.a. 45eko apirilaren 12) Berant Errepublikako jeneral eta politikaria izan zen, Ponpeio Handiaren seme zaharrena eta Sexto Ponpeioren anaia. Zesarrek Rubikon ibaia zeharkatu zuenean, K.a. 49an, aitarekin ekialdera jo zuen. ostean, Ponpeio Handiak Egiptora joan zen ihes eginda. Hor, Ptolomeo XIII.ak hil zuen, K.a. 48an.
* Datuak: Q473280
* Multimedia: Gnaeus Pompeius Magnus Minor (eu)
- Pompée le Jeune (né en 75 av. J.-C. et mort le 12 avril 45 av. J.-C.), Gnæus Pompeius en latin, était un homme politique et général romain sous la République romaine. Il était le fils de Pompée le Grand et le frère de Sextus Pompée. (fr)
- 그나이우스 폼페이우스 마그누스(라틴어: Gnaeus Pompeius Magnus , 기원전 75년경~기원전 45년)는 로마 공화정 말기의 정치가이자 군인이었다. 폼페이우스의 아들로 카이사르에 대항해 싸우다 처형당했다. 그나이우스는 폼페이우스 마그누스와 그의 세 번째 아내 무치카 테르티아와의 사이에서 태어난 맏아들이다. 같은 어머니에서 동생 섹스투스 폼페이우스가 태어났다. 두 형제는 어려서부터 유능한 장군인 아버지의 슬하에서 전쟁터에 따라 다녔다. 기원전 49년 카이사르가 루비콘 강을 건너 내전이 발발 하자 그나이우스는 아버지를 따라 그리스로 넘어갔다. 이듬해 파르살루스 전투에서 폼페이우스가 대패하고 도망할 때 그나이우스도 함께 도망했다. 이때 동생 섹스투스는 로마에서 빠져나와 합류하였는데 폼페이우스는 이집트에서 배반당했고 살해당했다. 그나이우스는 섹스투스와 함께 아프리카로 넘어가서 카토, 메텔루스 스키피오와 함께 카이사르군에 결사 항전할 것을 다짐했다. (ko)
- Pompejus den yngre, även Gnaeus Pompejus, född cirka 75 f.Kr. död 12 april 45 f.Kr. (avrättad) var en romersk politiker och fältherre under slutet av den Romerska republiken. Han var Pompejus den stores äldste son med dennes tredje fru . Caesar följde efter "upprorsmännen" och den 17 mars 45 f.Kr. möttes de under slaget vid Munda. Caesar vann slaget och Labienus stupade tillsammans med 30 000 av Pompejus trupper. Pompejus den yngre och hans bror lyckades fly ännu en gång men han fångades in inom några veckor och avrättades för förräderi. Sextus undvek dock att bli tillfångatagen. (sv)
- Гней Помпе́й Мла́дший (лат. Gnaeus Pompeius Iunior; родился, предположительно, между 80 и 76 годами до н. э., Рим, Римская республика — убит в конце марта 45 года до н. э., окрестности , Дальняя Испания, Римская республика) — римский военачальник и политический деятель, старший сын Гнея Помпея Великого. Его деятельность связана главным образом с гражданской войной 49—45 годов до н. э. (ru)
|
