| dbo:abstract
|
- Torres era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000. Va existir des del segle IX (separat des del segle xi) i fins al 1272. Van sorgir de les antigues divisions romanes d'Orient. Quan els romans d'Orient van abandonar l'illa vers la segona meitat del segle ix, els governants locals van assolir el poder sobirà. Els governants dels segles IX, X i XI no han quedat enregistrats. Arborea i Torres o Logudor formaven al segle xi un sol jutjat que es va dividir vers la meitat del segle entre els dos fills de Barisó d'Arborea i Torres; Marià I de Zori (Arborea) i Andreu Tanca (Torres). A Andreu el van seguir Marià I de Torres, Constantí I de Torres i Gunnari I de Torres. Aquest darrer, que era un infant, davant el perill d'usurpació de Saltar de Gunales (que havia lluitat a les Balears el 1114-1115 al costat dels catalans) fou enviat a Pisa pel regent Itocor de Gambella, i allí es va casar amb una jove d'una poderosa família pisana (els Ebriaci) i va tornar el 1140 amb un exèrcit i va exterminar als seus enemics. El 1147 va anar a les croades i va deixar el jutjat durant uns trens anys sota regència del seu fill i hereu. Quan va tornar es va veure afectat per una crisi mística que el va portar a abdicar i retirar-se al monestir de Claravall el 1153, i va morir allí en data desconeguda. Els seus dos fills Pere de Tornassolar i Barisó II de Torres foren jutges, el primer de Càller per matrimoni (Pere Torxitori IV), i el segon de Torres. Pere es va decantar cap als genovesos i fou enderrocat pels pisans i quan va recuperar el jutjat amb ajuda genovesa fou capturat pels nobles favorables a Pisa i va morir a una presó el que va decantar a son germà Barisó cap als genovesos. El seu fill Constantí II de Torres va estar casat amb dues dames catalanes i fou excomunicat per l'arquebisbe de Pisa. El va succeir son germà Comit de Torres i a aquest a la seva mort el 1218, el seu fill Marià II de Torres que ja estava associat al govern des el 1203. Marià va morir el 1233 i el seu fill Barisó III de Torres fou proclamat pels nobles oposats als Visconti (favorables a Pisa), barrant el pas d'Ubald I Visconti de Gallura, casat amb la filla de Marià II, Adelàsia. Pero Barisó III va morir el 1236 i llavors fou proclamada [Adelàsia de Torres] junt amb el seu marit Ubald. Aquest va morir el 1238. Llavors els van convèncer a l'emperador Frederic II, emperador romanogermànic, de casar al seu fill bastard Enzo amb Adelàsia i crear un Regne de Sardenya. L'octubre del 1238 es va casar amb (o Enzo de Suàbia), que es va titular rei de Sardenya (1215-Bolonya 11 de març de 1272) que la va abandonar el juliol de 1239 per anar a lluitar amb el pare, i se'n va divorciar el 1246 (després fou fet presoner pels güelfs i va restar tancat 23 anys). Des d'aquesta data (1246) Adelàsia va deixar d'ocupar-se del govern i es va retirar al castell del . Va morir el 1259 i el seu territori es va repartir entre les famílies Dòria, i Spinola de Gènova, cada una com a curadors de Gènova; Sàsser que va rebutjar a un governador pisà amb suport dels Dòria, es va constituir en ciutat lliure sota forma republicana i amb aliança a Gènova, que enviava al podestà anyal. Aquesta situació va derivar en un control dels Dòria a una part (nord) mentre un altre va passar als Serra o Bas-Serra d'Arborea (el sud) ambdós al·legant ser regents d'Enzo, que va morir presoner a Bolonya el 1272) i es va acabar la ficció. Les senyories feudals de Torres, i la ciutat de Sàsser, foren ocupades pels catalans el 1324. (ca)
- Torres war eines der vier mittelalterlichen Judikate auf Sardinien. Es lag im Nordwesten der Insel und grenzte an im Nordosten und Osten, Arborea im Süden und Südwesten und Calari (Cagliari) im Süden und Südosten. Wie die anderen Judikate auch, wurde Torres von Richtern regiert. Das Judikat Torres trat ins Blickfeld der Geschichte, als Kaiser Friedrich II. für seinen Sohn Enzio dort eingriff. Nach dem Tod von Mariano II., Richter von Torres, wurde seine Tochter Adelasia de Lacon-Gunale 1236 Richterin. Sie war verheiratet mit Ubaldo Visconti, Richter von Gallura. Nach Viscontis Tod heiratete sie im Oktober 1238 Enzio, der danach Richter von Torres wurde, und 1239 von seinem Vater zum König von ganz Sardinien ernannt wurde, ohne dass dadurch die Judikate abgeschafft wurden. Die Ehe wurde 1246 geschieden. (de)
- Torres o juzgado del Logudoro era uno de los cuatro juzgados (judicatus en latín; judicadu, logu o rennu en sardo; en italiano giudicati) en que estaba dividida la isla de Cerdeña hacia el año 1000. Existió desde el siglo IX (separado desde el siglo XI) y hasta el 1272. (es)
- Le judicat de Logudoro ou de Torres (en sarde, Giuigadu de Logudoro , en italien, Giudicato di Logudoro ou Torres) est un des quatre judicats qui naquirent en Sardaigne au VIIIe siècle pour remplacer un Empire romain devenu trop lointain (celui de Byzance) et pour se protéger notamment des razzias arabes. Le Logudoro se développa dans la partie nord-occidentale de la Sardaigne comprenant les régions de Sassari, Nurra, (it), Anglona, Marghine, Planargia, Montiferru, Goceano et une partie de la Barbagia, aujourd'hui englobées dans les provinces de Sassari, Olbia-Tempio, Nuoro et Oristano. Le Judicat de Logudoro, comme du reste les autres trois Judicats était un royaume souverain selon le principe juridique Superiorem non recognoscens, avec un territoire subdivisé en 20 Curatorie, des districts dirigés par un curateur et comprenant des centres habités appelés Ville (différent du mot français homonyme, du latin villa). Le Judicat avait son propre parlement, la Corona de Logu, composé des représentants des Curatorie. Il possédait son propre domaine public, le Rennu, votait les lois, avait des frontières et frappait monnaie. Son chef était le Judex ius dicens (celui qui dit la loi), en sarde, Iudice ou Judice. Le Juge tirait son autorité non seulement de l'hérédité mais également par la reconnaissance de son Imperium par la Corona de Logu. (fr)
- The Judicate of Logudoro or Torres (Sardinian: Judicadu de Logudoro or Torres, Rennu de Logudoro or Logu de Torres) was a state in northwest Sardinia from the tenth through the thirteenth century. Its original capital was Porto Torres. The region is still called Logudoro today. In the Middle Ages, Logudoro was one of four kingdoms (iudicati) into which the island was divided. The others were Gallura to the east, Arborea to the south, and Cagliari to the southeast. Logudoro was the largest and earliest known of the iudicati but also the second to be swallowed up by a foreign power. It was divided into twenty curatoriae, ruled by curatores. (en)
- Il giudicato di Torres o del Logudoro, era uno Stato sovrano ed indipendente che nel medioevo si estendeva nella parte nord-occidentale della Sardegna che comprendeva le odierne subregioni del Sassarese, della Nurra, della Romangia, dell'Anglona, del Marghine, della Planargia, del Montiferru, del Goceano e parte della Barbagia, oggi comprese nelle attuali province di Sassari, Nuoro e Oristano. Confinava ad est con il giudicato di Gallura e a sud con il giudicato di Arborea e il giudicato di Cagliari. Lo stemma del regno era caratterizzato da una torre merlata. Aveva una secolare tradizione di tipo carolingio sia riguardo alla cancelleria giudicale che nei costumi ed usi diplomatici. A capo del regno (logu) vi erano il monarca, denominato giudice o judike o re ed un consiglio di maggiorenti (Corona de Logu). Era ammessa la successione in linea femminile (erede portatrice di titolo). Il capoluogo inizialmente era a Torres, successivamente venne spostato ad Ardara (sede del palazzo giudicale e della chiesa palatina di Santa Maria del Regno, in cui i giudici venivano intronizzati e sepolti), infine a Sassari, dove risiedette Enzo di Svevia. (it)
- Логудоро (Торрес) (итал. Giudicato di Logudoro, Giudicato di Torres) — средневековое суверенное княжество (юдикат) в Сардинии. Подразделялось на 20 кураторий, управлявшихся кураторами. Известно с XI века. Столица — Торрес, затем Ардара, затем Сассари. Итальянский историк Джованни Франческо Фара (Giovanni Francesco Fara) в своей книге De rebus Sardois (1580) пишет, что папа Александр II в начале своего понтификата (ок. 1061/1062) назначил двух королей Сардинии — Баризоне и Торкиторио, одного в Логудоро, второго в Кальяри («duos reges Sardiniæ…Barisonem et Torquitorium…unum Logudorii, alterum Caralis regem»). Судьи (judices):
* Баризоне I (ум. между 1064 и 14 окт. 1073)
* Мариано I (ум. после 14 окт. 1073) — сын
* Костантино I (ум. между 24 мая 1120 и 6 марта 1131) — сын
* Гонарио II (ум. после 1153) — сын
* Баризоне II (ум. после 1191) — сын (отрёкся в 1186)
* Костантино II (ум. после 1191) — сын
* Комита (ум. 1218), сын Гонарио II
* Мариано II (ум. 1233) — сын
* Баризоне III (ум. 1235) — сын
* Аделазия (ум. 1259) — дочь Мариано II
* Энцио (1215—1272), внебрачный сын императора Фридриха II, муж Аделазии. С 1249 года в заключении. После смерти юдикессы Аделазии (1259), не оставившей наследников, Сассари стал автономным городом, а прочие владения княжества отошли генуэзским родам Дориа и Маласпина. В 1324 году территория бывшего юдиката Торрес была завоёвана Арагоном. (ru)
- Торреський юдикат, або суддівство Логудоро (сард. Judicadu de Logudoro, італ. Giudicato di Torres) — середньовічна держава на острові Сардинія. Займала північно-західну частину острова. Утворилася у IX ст. внаслідок занепаду влади Візантії в Західному Середземномор'ї. Очолювалася суддями (лат. iudices), головами колишньої візантійської адміністрації. 1259 року розділена між Арборейським юдикатом, генуезькою родиною Доріа і родом Маласпина. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Torres o juzgado del Logudoro era uno de los cuatro juzgados (judicatus en latín; judicadu, logu o rennu en sardo; en italiano giudicati) en que estaba dividida la isla de Cerdeña hacia el año 1000. Existió desde el siglo IX (separado desde el siglo XI) y hasta el 1272. (es)
- Торреський юдикат, або суддівство Логудоро (сард. Judicadu de Logudoro, італ. Giudicato di Torres) — середньовічна держава на острові Сардинія. Займала північно-західну частину острова. Утворилася у IX ст. внаслідок занепаду влади Візантії в Західному Середземномор'ї. Очолювалася суддями (лат. iudices), головами колишньої візантійської адміністрації. 1259 року розділена між Арборейським юдикатом, генуезькою родиною Доріа і родом Маласпина. (uk)
- Torres era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000. Va existir des del segle IX (separat des del segle xi) i fins al 1272. Van sorgir de les antigues divisions romanes d'Orient. Quan els romans d'Orient van abandonar l'illa vers la segona meitat del segle ix, els governants locals van assolir el poder sobirà. Els governants dels segles IX, X i XI no han quedat enregistrats. Arborea i Torres o Logudor formaven al segle xi un sol jutjat que es va dividir vers la meitat del segle entre els dos fills de Barisó d'Arborea i Torres; Marià I de Zori (Arborea) i Andreu Tanca (Torres). (ca)
- Torres war eines der vier mittelalterlichen Judikate auf Sardinien. Es lag im Nordwesten der Insel und grenzte an im Nordosten und Osten, Arborea im Süden und Südwesten und Calari (Cagliari) im Süden und Südosten. Wie die anderen Judikate auch, wurde Torres von Richtern regiert. Das Judikat Torres trat ins Blickfeld der Geschichte, als Kaiser Friedrich II. für seinen Sohn Enzio dort eingriff. (de)
- The Judicate of Logudoro or Torres (Sardinian: Judicadu de Logudoro or Torres, Rennu de Logudoro or Logu de Torres) was a state in northwest Sardinia from the tenth through the thirteenth century. Its original capital was Porto Torres. The region is still called Logudoro today. (en)
- Le judicat de Logudoro ou de Torres (en sarde, Giuigadu de Logudoro , en italien, Giudicato di Logudoro ou Torres) est un des quatre judicats qui naquirent en Sardaigne au VIIIe siècle pour remplacer un Empire romain devenu trop lointain (celui de Byzance) et pour se protéger notamment des razzias arabes. Le Logudoro se développa dans la partie nord-occidentale de la Sardaigne comprenant les régions de Sassari, Nurra, (it), Anglona, Marghine, Planargia, Montiferru, Goceano et une partie de la Barbagia, aujourd'hui englobées dans les provinces de Sassari, Olbia-Tempio, Nuoro et Oristano. (fr)
- Il giudicato di Torres o del Logudoro, era uno Stato sovrano ed indipendente che nel medioevo si estendeva nella parte nord-occidentale della Sardegna che comprendeva le odierne subregioni del Sassarese, della Nurra, della Romangia, dell'Anglona, del Marghine, della Planargia, del Montiferru, del Goceano e parte della Barbagia, oggi comprese nelle attuali province di Sassari, Nuoro e Oristano. Confinava ad est con il giudicato di Gallura e a sud con il giudicato di Arborea e il giudicato di Cagliari. Lo stemma del regno era caratterizzato da una torre merlata. (it)
- Логудоро (Торрес) (итал. Giudicato di Logudoro, Giudicato di Torres) — средневековое суверенное княжество (юдикат) в Сардинии. Подразделялось на 20 кураторий, управлявшихся кураторами. Известно с XI века. Столица — Торрес, затем Ардара, затем Сассари. Судьи (judices): После смерти юдикессы Аделазии (1259), не оставившей наследников, Сассари стал автономным городом, а прочие владения княжества отошли генуэзским родам Дориа и Маласпина. В 1324 году территория бывшего юдиката Торрес была завоёвана Арагоном. (ru)
|
_(1).svg){kind=link}
.svg){kind=link}
_(1).svg){kind=link}
.svg){kind=link}
