| dbo:abstract
|
- L'afinitat protònica és l'entalpia implicada en la reacció química, en estat gasós, entre un protó o catió hidrogen, H+, i un anió, A¯, o una molècula neutra, A, per a donar una sola espècie química. Aquesta reacció es pot representar, per a una molècula neutra, A, com: I per a una substància aniònica, A¯: Són energies que s'alliberen en la reacció de protonació d'una substància. Com més alta és l'afinitat protònica (en valor absolut) indica que s'allibera més energia en el procés, la qual cosa es deu al fet que la substància que reacciona amb el protó és una base més forta; i l'àcid conjugat més feble. Per exemple, pels anions dels halògens, l'anió fluorur, F¯, és una base més forta que la resta d'anions dels halògens, i el seu àcid conjugat, l'àcid fluorhídric, HF, més feble, perquè la seva afinitat protònica en valor absolut és la més alta dels halògens. En general hom pot dir que:
* L'afinitat protònica de les bases del tipus HmAn¯ d'un mateix element A decreix a mesura que augmenta el nombre m d'hidrògens units a A o, cosa que és el mateix, a mesura que disminueix la càrrega negativa -n. En la mateixa mesura que augmenta la fortalesa de la base disminueix la de l'àcid conjugat. Per exemple en el cas de l'oxigen la fortalesa de les seves bases segueix la sèrie: O²¯ (-2433 kJ/mol) > OH¯ (-1565 kJ/mol) > H₂O (-703 kJ/mol).
* El valor absolut de l'afinitat protònica de les bases de Brønsted amb igual càrrega dels elements d'un mateix grup o família de la taula periòdica decreixen en baixar en el grup. Això és, en baixar les bases són cada vegada més febles i els corresponents àcids conjugats més forts. Per exemple la fortalesa de les bases dels halògens és F¯ (-1438 kJ/mol) > Cl¯ (-1393 kJ/mol) > Br¯ (-1351 kJ/mol) > I¯ (-1312 kJ/mol); i la fortalesa dels seus àcids conjugats segueix la sèrie: HI > HBr > HCl > HF.
* En un període de la taula periòdica els valors absoluts de les afinitats protòniques de bases isoelectròniques decreixen cap a la dreta del període, la qual cosa implica que la fortalesa de les bases decreix i augmenta la fortalesa dels seus àcids conjugats. Per exemple hi ha la sèrie: CH₃¯ (-1695 kJ/mol) > NH₂¯ (-1598 kJ/mol) > OH¯ (-1565 kJ/mol) > F¯ (-1438 kJ/mol). L'afinitat protònica no es pot determinar directament mitjançant mesures experimentals i s'ha de recórrer a un cicle termodinàmic on hi ha implicades altres reaccions que sí que es poden mesurar experimentalment. Amb aquestes dades es pot calcular els valors de les afinitats protòniques. (ca)
- La afinidad protónica (PA, Epa) de un anión o de un átomo o molécula neutra es el negativo del cambio de entalpía en la reacción entre las especies anteriores y el protón en la fase gaseosa: Estas reacciones son siempre exotérmicas en la fase gaseosa, es decir, se libera energía cuando la reacción avanza en la dirección mostrada y la entalpía es negativa, mientras que la afinidad de protones es positiva. Esta es la misma convención de signos que se usa para afinidad electrónica. La propiedad relacionada con la afinidad protónica es la basicidad de la fase gaseosa, que es la negativa de la energía de Gibbs para las reacciones anteriores, es decir, la basicidad de la fase gaseosa incluye términos entrópicos en contraste con la afinidad del protón. (es)
- The proton affinity (PA, Epa) of an anion or of a neutral atom or molecule is the negative of the enthalpy change in the reaction between the chemical species concerned and a proton in the gas phase: These reactions are always exothermic in the gas phase, i.e. energy is released (enthalpy is negative) when the reaction advances in the direction shown above, while the proton affinity is positive. This is the same sign convention used for electron affinity. The property related to the proton affinity is the gas-phase basicity, which is the negative of the Gibbs energy for above reactions, i.e. the gas-phase basicity includes entropic terms in contrast to the proton affinity. (en)
- L'affinité protonique, notée Eap, d'une espèce chimique (anion, atome ou molécule) est la valeur de sa basicité en phase gazeuse correspondant donc à l'énergie produite par l'une ou l'autre des réactions : A− + H+ → HAB + H+ → BH+ (fr)
- プロトン親和力（プロトンしんわりょく、proton affinity）とは気相中において分子あるいはイオンにプロトン（水素イオン）付加する場合の親和力であり、エンタルピー変化の数値で表す。電子親和力が電子の付加に対するものであるのに対し、プロトン親和力は陽子の付加に対するエネルギー変化にあたる。 この数値は気相中における物質の塩基としての強度を示すもので、気相中における酸塩基平衡の指標となるものである。 (ja)
- L'affinità protonica, Eap, di una specie chimica X è definita come la variazione di entalpia, cambiata di segno, della reazione di somma di un protone a tale specie X, il tutto in fase gassosa: X (g) + H+(g) → XH+ (g) Tale grandezza è presa come la misura della sua basicità intrinseca della specie X in quanto in fase gassosa diluita manca ogni effetto di presenza di controioni, di solvatazione da parte del solvente e ogni altro condizionamento energetico proprio della fase condensata. Nella pratica si considerano, per la specie X, atomi o molecole elettricamente neutri o anionici: Queste reazioni in fase gassosa sono quindi protonazioni (addizioni di un protone nudo, H+, in fase gassosa) e, se condotte su specie neutre (o negative, a maggior ragione), sono sempre esotermiche, ovvero l'energia viene da esse rilasciata: questo è un fatto sperimentale di natura. Una delle basi anioniche più forti attualmente conosciute è l'anione metilico CH3- (Eap = 1743 kJ/mol), leggermente più forte dello ione idruro H- (Eap = 1675 kJ/mol), rendendo quindi il metano CH4 uno degli l'acidi più deboli, seguito poco oltre dal diidrogeno H2. La base neutra più forte presente nell'elenco del NIST è l'ossido di cesio Cs2O (Eap = 1442,9 kJ/mol). La base neutra più debole conosciuta è l'atomo di elio (Eap = 177,8 kJ/mol), rendendo lo ione HeH+ l'acido più forte conosciuto. È anche possibile valutare l'affinità protonica di ioni o molecole con metodi computazionali basati su calcoli quantomeccanici, con diversi gradi di accuratezza. La definizione dell'affinità protonica come l'opposto della variazione dell'entalpia di reazione, ossia Eap = -ΔH è in analogia con altre affinità in chimica, ad es. con l'affinità elettronica, ma anche l'affinità per anioni alogenuro (specialmente F-), o l'affinità per il catione metile CH3+, o per cationi metallici (specialmente Li+). Quindi, il valore di Eap indica quanta energia viene rilasciata dal sistema in seguito all'avvenuta protonazione di una base X: maggiore è l'affinità protonica, più stabile (entalpicamente) è il suo acido coniugato. Da un punto di vista solo energetico la reazione è spontanea; perciò, se questo divario è grande la base in questione viene considerata forte e, in corrispondenza, l'acido coniugato debole, nella fase gassosa. Ciò si estende al confronto: se una data base ha una Eap maggiore di un'altra, la prima è più forte della seconda. Da notare però che l'associazione tout court dell'affinità protonica alla basicità, pur sensata, non tiene conto del termine entropico TΔS: a definire la costante di equilibrio della reazione iniziale è ΔG, non ΔH. Questo è importante anche perché per definire una basicità (o acidità) occorre prima di tutto che ci sia equilibrio chimico (che comprende in sé anche l'equilibrio termico, costanza di T) il quale richiede ΔG. Nella pratica, il termine entropico nella grande maggioranza dei casi è piccolo ristetto a quello entalpico e così sono state compilate, per svariate sostanze, scale di affinità protonica e scale di basicità protonica in fase gassosa (gas basicity) che risultano ben confrontabili nei loro andamenti, con rare eccezioni. Trattandosi di una reazione associativa (che avviene con diminuzione del numero di specie) la variazione di entropia ΔS è quasi sempre negativa, e quindi la basicità protonica in fase gassosa di una data specie risulta quasi sempre numericamente minore della corrispondente affinità protonica. Il tipo di basicità in fase gassosa così definita (come anche l'acidità dell'acido coniugato) non è però l'equivalente in fase gassosa della basicità in fase condensata secondo Brønsted: qui, come si vede dalle reazioni sopra, c'è una sola coppia coniugata (A- e HA, oppure B e BH+), non due coppie come nello schema di Brønsted. (it)
- A afinidade protônica, Epa, de um ânion ou de um átomo ou molécula neutros é a medida de sua basicidade em estado gasoso. É a energia liberada em tais reações: A− + H+ → HAB + H+ → BH+ Essas reações são sempre exergônicas no estado gasoso, isto é, a energia é liberada à medida que a reação ocorre no sentido direto. Entretanto, a afinidade protônica é convencionalmente dada em oposição à de outras propriedades termodinâmicas: um Epa positivo indica perda de energia para o sistema. Essa é a mesma convenção dos sinais utilizada na afinidade eletrônica. (pt)
- Протонна спорiдненiсть (рос. сродство к протону, англ. proton affinity) — від'ємне значення зміни ентальпії в газофазній реакції (уявній чи реальній) між протоном (точніше гідроном) та хімічною частинкою (звичайно електрично нейтральною) з утворенням спряженої кислоти. Часто позначається РА. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- La afinidad protónica (PA, Epa) de un anión o de un átomo o molécula neutra es el negativo del cambio de entalpía en la reacción entre las especies anteriores y el protón en la fase gaseosa: Estas reacciones son siempre exotérmicas en la fase gaseosa, es decir, se libera energía cuando la reacción avanza en la dirección mostrada y la entalpía es negativa, mientras que la afinidad de protones es positiva. Esta es la misma convención de signos que se usa para afinidad electrónica. La propiedad relacionada con la afinidad protónica es la basicidad de la fase gaseosa, que es la negativa de la energía de Gibbs para las reacciones anteriores, es decir, la basicidad de la fase gaseosa incluye términos entrópicos en contraste con la afinidad del protón. (es)
- The proton affinity (PA, Epa) of an anion or of a neutral atom or molecule is the negative of the enthalpy change in the reaction between the chemical species concerned and a proton in the gas phase: These reactions are always exothermic in the gas phase, i.e. energy is released (enthalpy is negative) when the reaction advances in the direction shown above, while the proton affinity is positive. This is the same sign convention used for electron affinity. The property related to the proton affinity is the gas-phase basicity, which is the negative of the Gibbs energy for above reactions, i.e. the gas-phase basicity includes entropic terms in contrast to the proton affinity. (en)
- L'affinité protonique, notée Eap, d'une espèce chimique (anion, atome ou molécule) est la valeur de sa basicité en phase gazeuse correspondant donc à l'énergie produite par l'une ou l'autre des réactions : A− + H+ → HAB + H+ → BH+ (fr)
- プロトン親和力（プロトンしんわりょく、proton affinity）とは気相中において分子あるいはイオンにプロトン（水素イオン）付加する場合の親和力であり、エンタルピー変化の数値で表す。電子親和力が電子の付加に対するものであるのに対し、プロトン親和力は陽子の付加に対するエネルギー変化にあたる。 この数値は気相中における物質の塩基としての強度を示すもので、気相中における酸塩基平衡の指標となるものである。 (ja)
- A afinidade protônica, Epa, de um ânion ou de um átomo ou molécula neutros é a medida de sua basicidade em estado gasoso. É a energia liberada em tais reações: A− + H+ → HAB + H+ → BH+ Essas reações são sempre exergônicas no estado gasoso, isto é, a energia é liberada à medida que a reação ocorre no sentido direto. Entretanto, a afinidade protônica é convencionalmente dada em oposição à de outras propriedades termodinâmicas: um Epa positivo indica perda de energia para o sistema. Essa é a mesma convenção dos sinais utilizada na afinidade eletrônica. (pt)
- Протонна спорiдненiсть (рос. сродство к протону, англ. proton affinity) — від'ємне значення зміни ентальпії в газофазній реакції (уявній чи реальній) між протоном (точніше гідроном) та хімічною частинкою (звичайно електрично нейтральною) з утворенням спряженої кислоти. Часто позначається РА. (uk)
- L'afinitat protònica és l'entalpia implicada en la reacció química, en estat gasós, entre un protó o catió hidrogen, H+, i un anió, A¯, o una molècula neutra, A, per a donar una sola espècie química. Aquesta reacció es pot representar, per a una molècula neutra, A, com: I per a una substància aniònica, A¯: En general hom pot dir que: (ca)
- L'affinità protonica, Eap, di una specie chimica X è definita come la variazione di entalpia, cambiata di segno, della reazione di somma di un protone a tale specie X, il tutto in fase gassosa: X (g) + H+(g) → XH+ (g) Tale grandezza è presa come la misura della sua basicità intrinseca della specie X in quanto in fase gassosa diluita manca ogni effetto di presenza di controioni, di solvatazione da parte del solvente e ogni altro condizionamento energetico proprio della fase condensata. Nella pratica si considerano, per la specie X, atomi o molecole elettricamente neutri o anionici: (it)
|
