| dbo:abstract
|
- Gai Lutaci Catul (en llatí: Caius Lutatius C. F. C. N. Catulus) va ser un magistrat romà del segle III aC. Era probablement el pare del cònsol Gai Lutaci Catul el Jove. Formava part de la gens Lutàcia, una antiga família romana d'origen plebeu. Va ser elegit cònsol l'any 242 aC junt amb Aule Postumi Albí. La Primera Guerra Púnica durava ja des de feia més de vint anys i les dues parts estaven esgotades per la llarga lluita, però cap d'elles volia mostrar defalliment. Després de la presa de la ciutat de Panormos l'any 250 aC, els romans ocupaven pràcticament tot Sicília amb l'excepció de Lilibeu, Trapani i el campament fortificat d'Erice, però aquestes fortaleses havien desafiat fins aquell moment tots els esforços per part dels romans, que no podent actuar per mar, els bloquejava per terra, mentre Amílcar Barca reclutava un exèrcit per poder enfrontar-se als romans a camp obert. Els cartaginesos dominaven el mar, perquè els romans, desacreditats per la pèrdua de quatre grans flotes en un període molt curt (255-249), no tenien més de 600 vaixells, després de la gran victòria d'Adhèrbal sobre Publi Claudi Pulcre a la Batalla de Drèpana el 249 aC van abandonar completament la seva flota. El Senat, convençut que només hi havia un camí cap a l'èxit, estava decidit a fer un esforç desesperat. Es va construir ràpidament una flota de 200 vaixells de guerra amb una rapidesa sorprenent, principalment mitjançant préstecs voluntaris de particulars, i es va ordenar als dos cònsols que prenguessin el comandament. Postumi Albí, que era flamen martialis, tenia prohibit per part del pontífex màxim sortir de la ciutat, i el seu lloc va ser ocupat per Quint Valeri Faltó, que llavors era pretor. Lutaci Catul, abans de sortir, neguitós pel resultat d'una empresa tan important, va decidir consultar l'oracle de la fortuna a Praeneste, tot i que això estava prohibit, ja que per un general romà no era lícit consultar altres déus que els que hi havia a la ciutat de Roma. Però una vegada construïda la nova esquadra, es va dirigir ràpidament a Sicília a principis d'estiu, quan la marina enemiga encara estava hibernant a Cartago. Immediatament va ocupar el port de Drepanum i va assetjar la ciutat. Però en l'aferrissada lluita que va seguir per ocupar la ciutat, Catul va rebre una ferida greu que el va obligar a suspendre la lluita per un temps. Mentrestant va entrenar els mariners de la flota en maniobres tàctiques i rapidesa. Una poderosa flota va sortir de Cartago en socors de la ciutat sota comandament de Hannó, carregada de subministraments i màquines de guerra, però amb una tripulació reunida molt ràpidament i sense entrenament. Polibi diu que la intenció d'Hannó era arribar en secret a Erice, desembarcar les forces d'atac i els subministraments, unir-se a Amílcar i combatre els romans per terra, però Catul es va assabentar d'aquest pla i li va sortir a l'encontre. Els cartaginesos van arribar a l'illa d'Aegusa, al costat de Lilibeu el 10 de març del 241 aC i allí es van trobar amb els romans. Les naus cartagineses no podien maniobrar en la seva posició, carregades com anaven i amb mariners no gaire experts, i van ser derrotades en la batalla d'Egusa. Roma va establir la superioritat naval al mediterrani occidental. Catul que volia fer la pau abans d'acabar el seu mandat, es va dirigir a Amílcar Barca, el comandant cartaginès a terra, i aviat es va concloure un acord, amb la condició que els cartaginesos evacuarien Sicília i no farien la guerra a Hieró II de Siracusa o als seus aliats, retornarien els presoners romans i pagarien 2.200 en 20 anys com a compensació de guerra. El senat romà no va aprovar l'acord i va enviar una comissió que finalment va decidir doblar la quantitat de compensació i reduir el pagament a la meitat del termini, i els cartaginesos havien d'evacuar també les altres illes entre Itàlia i Sicília. Al seu retorn Catul va demanar els honors del triomf que es va celebrar el 4 d'octubre del 241. Faltó es va oposar al triomf perquè Catul estava ferit i va tindre una part menor en la batalla final, però no va ser escoltat escoltat. Per celebrar la seva victòria, Lutaci Catul va construir un temple en honor de Juturna al Camp de Mart. (ca)
- Gaius Lutatius Catulus aus der gens Lutatia war ein römischer Politiker und Feldherr in der Endzeit des Ersten Punischen Kriegs. Er war Konsul des Jahres 242 v. Chr., in dem der römische Senat beschloss, die nach der Schlacht von Drepana 249 v. Chr. verlorene Flotte neu zu bauen, um die Seeherrschaft von Karthago zurückzuerobern, und zwar – da nach mehr als zwanzig Jahren Krieg die Staatsfinanzen völlig zerrüttet waren – auf Kosten der einzelnen Senatoren. Die neue Flotte war Anfang 241 v. Chr. einsatzbereit und wurde Catulus anvertraut, der sie dazu benutzte, um die Hafenstadt Lilybaeum, Karthagos Nachschubbastion für Sizilien, zu belagern. Eine karthagische Entsatzflotte unter Hanno erreichte wenig später die gleiche Gegend. Am 10. März 241 v. Chr. trafen beide Flotten in der Schlacht bei den Ägatischen Inseln aufeinander, die mit einem Sieg Roms endete. Da Catulus selbst noch unter einer Verwundung aus der Schlacht von Drepana litt, vertrat ihn der Prätor Quintus Valerius Falto, der anschließend mit ihm um das Recht eines eigenen Triumphes prozessierte. Catulus triumphierte de Poenis im Oktober 241 v. Chr. Nach den Verlusten in dieser Seeschlacht sah sich Karthago außerstande, eine neue Flotte zu bauen oder die Landtruppen auf Sizilien zu verstärken, so dass die Punier den Kampf aufgaben und einen Friedensvertrag mit Rom unterzeichneten. Der Erste Punische Krieg war damit zu Ende. (de)
- Gaius Lutatius Catulus (fl. 242–241 BC) was a Roman statesman and naval commander in the First Punic War. He was born a member of the plebeian gens Lutatius. His cognomen "Catulus" means "puppy". There are no historical records of his life prior to consulship, but his career probably followed the standard cursus honorum, beginning with service in the cavalry and continuing with the positions of military tribune and quaestor. He was elected as a consul in 242 BC, a novus homo. His colleague as consul was Aulus Postumius Albinus. In addition to the consulship Postumius held the position of Flamen Martialis, and for this reason the pontifex maximus Lucius Caecilius Metellus forbade him from leaving the city. Lutatius was therefore the only candidate for commanding the war in Sicily. The senate appointed the praetor Quintus Valerius Falto as his second-in-command. This was somewhat of a novelty, since a second praetorship was created only a few years earlier, thereby allowing one of the praetors to leave Rome. Typically the two consuls shared the command of the army. Upon assuming command Lutatius and Valerius embarked for Sicily. Lutatius had the command of both legions and a new fleet. This fleet was funded by donations from wealthy citizens as the prolonged war had left the public treasury virtually empty. The degree to which Lutatius was involved with the construction of the fleet is unknown. No decisive action in the war was taken in 242 BC. His brother, , was elected consul in the following year (and censor in 236 BC), but Lutatius and Valerius were granted proconsulship and propraetorship, respectively, allowing them to continue leading the military efforts against Carthage. In 241 BC Carthage sent a large fleet commanded by an admiral called Hanno to Sicily with dual purpose of regaining naval supremacy and resupplying their besieged garrisons in Sicily. A wound prevented Lutatius from commanding the fleet in the ensuing Battle of the Aegates personally, and so the command passed to Valerius. The battle ended in decisive Roman victory. Carthage, unable to fund a replacement fleet, was forced to negotiate a peace treaty favorable to the Romans with Lutatius. Both Lutatius and Valerius were awarded a triumph by the senate. To celebrate his victory, Lutatius built a temple to Juturna in Campus Martius, in the area currently known as Largo di Torre Argentina. There is no historical record of his subsequent life or career. Gaius Lutatius Catulus is also the main character of Finnish writer Jukka M. Heikkilä's book Merikonsuli ("The Marine Consul"). (en)
- Cayo o Gayo Lutacio Cátulo fue un político y comandante naval romano que luchó en la primera guerra púnica. Fue elegido cónsul con Aulo Postumio Albino en 242 a. C., siendo un novus homo (hombre nuevo, sin antepasados en cargos públicos). Dirigió a una flota romana hacia la victoria, luchando contra la flota cartaginesa de Hannón el Grande en la batalla de las Islas Egadas, una batalla decisiva de la guerra. (es)
- Caius Lutatius Catulus est un homme politique et un général de la République romaine durant la Première Guerre punique. Sa famille est d'origine plébéienne et il est le premier de cette famille à obtenir le consulat. Il est le père de (consul en 220 av. J.-C.), et le frère de Quintus Lutatius Catulus Cerco (consul en 241 av. J.-C.). (fr)
- Gaius Lutatius Catulus (Latin: C·LVTATIVS·C·F·CATVLVS) adalah seorang negarawan Romawi yang diangkat sebagai konsul Romawi pada tahun 242 SM. Ia dikenal akan kiprahnya sebagai komandan angkatan laut saat meletusnya Perang Punik I melawan Kartago. Ia memimpin armada Romawi dalam Pertempuran Kepulauan Aegates pada 10 Maret 241 SM dan berhasil menghancurkan armada Kartago. Senat Kartago menolak mendanai armada baru, sehingga Kartago kemudian berdamai dengan Romawi dan menandatangani Perjanjian Lutatius yang mengakhiri Perang Punik I. Untuk menghargai keberhasilannya dalam Pertempuran Kepulauan Aegates, sebuah pawai kemenangan diselenggarakan untuk Catulus. Selain itu, untuk merayakan kemenangannya ini, Catulus membangun sebuah kuil untuk Dewi di Campus Martius (di kawasan yang kini dikenal dengan nama ) di Kota Roma. Catulus terlahir dari keluarga golongan Plebs yang disebut . Nama "Catulus" berarti "anak anjing". Tidak ada catatan sejarah yang menerangkan kehidupannya sebelum menjadi konsul. (in)
- Gaio Lutazio Catulo (in latino: Gaius Lutatius Catulus; attorno al 291 a.C. – 220 a.C.) è stato un console e comandate navale romano nella prima guerra punica.Lutazio Catulo era un homo novus quando, nel 242 a.C., fu eletto console assieme a Aulo Postumio Albino. (it)
- ガイウス・ルタティウス・カトゥルス（ラテン語: Gaius Lutatius Catulus）は共和政ローマ中期の政治家、軍人。第一次ポエニ戦争のローマの勝利を決定付けた、紀元前241年のアエガテス諸島沖の海戦においてローマ艦隊を率いた。フィンランドの作家の『メリコンスル（海の執政官）』の主人公となっている。 (ja)
- Gajusz Lutacjusz Katulus (Gaius Lutatius Catulus) - rzymski przywódca polityczny i wojskowy okresu pierwszej wojny punickiej.Konsul w roku 242 p.n.e. Dowodząc flotą odniósł w 241 r. p.n.e. zwycięstwo nad kartagińskimi siłami Hamilkara Barkasa w bitwie koło Wysp Egadzkich. To był koniec I wojny. Gajusz upamiętnił zwycięstwo budując świątynię Juturny na Polu Marsowym w Rzymie, w miejscu, które w czasach współczesnych nosi nazwę Largo di Torre Argentina. Rozpoczął także rozmowy z kartagińczykami, ale traktat pokojowy został podpisany już bez jego udziału. (pl)
- Caio Lutácio Cátulo (em latim: Gaius Lutatius Catulus) foi um político da gente da República Romana eleito cônsul em 242 a.C. com Aulo Postúmio Albino. Foi o primeiro de sua gente a chegar ao consulado. Seu irmão, Quinto Lutácio Cercão, foi cônsul em 241 a.C. e censor em 236 a.C.. (pt)
- Гай Лутаций Ка́тул — римский военачальник и политический деятель из плебейского рода Лутациев, консул 242 года до н. э. В 241 году до н. э. разгромил карфагенский флот при Эгатских островах, что обеспечило Риму победу в Первой Пунической войне. (ru)
- Гай Лутацій Катул (сер. III ст. до н.е.) — політичний, державний та військовий діяч Римської республіки, учасник Першої Пунічної війни. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Cayo o Gayo Lutacio Cátulo fue un político y comandante naval romano que luchó en la primera guerra púnica. Fue elegido cónsul con Aulo Postumio Albino en 242 a. C., siendo un novus homo (hombre nuevo, sin antepasados en cargos públicos). Dirigió a una flota romana hacia la victoria, luchando contra la flota cartaginesa de Hannón el Grande en la batalla de las Islas Egadas, una batalla decisiva de la guerra. (es)
- Caius Lutatius Catulus est un homme politique et un général de la République romaine durant la Première Guerre punique. Sa famille est d'origine plébéienne et il est le premier de cette famille à obtenir le consulat. Il est le père de (consul en 220 av. J.-C.), et le frère de Quintus Lutatius Catulus Cerco (consul en 241 av. J.-C.). (fr)
- Gaio Lutazio Catulo (in latino: Gaius Lutatius Catulus; attorno al 291 a.C. – 220 a.C.) è stato un console e comandate navale romano nella prima guerra punica.Lutazio Catulo era un homo novus quando, nel 242 a.C., fu eletto console assieme a Aulo Postumio Albino. (it)
- ガイウス・ルタティウス・カトゥルス（ラテン語: Gaius Lutatius Catulus）は共和政ローマ中期の政治家、軍人。第一次ポエニ戦争のローマの勝利を決定付けた、紀元前241年のアエガテス諸島沖の海戦においてローマ艦隊を率いた。フィンランドの作家の『メリコンスル（海の執政官）』の主人公となっている。 (ja)
- Gajusz Lutacjusz Katulus (Gaius Lutatius Catulus) - rzymski przywódca polityczny i wojskowy okresu pierwszej wojny punickiej.Konsul w roku 242 p.n.e. Dowodząc flotą odniósł w 241 r. p.n.e. zwycięstwo nad kartagińskimi siłami Hamilkara Barkasa w bitwie koło Wysp Egadzkich. To był koniec I wojny. Gajusz upamiętnił zwycięstwo budując świątynię Juturny na Polu Marsowym w Rzymie, w miejscu, które w czasach współczesnych nosi nazwę Largo di Torre Argentina. Rozpoczął także rozmowy z kartagińczykami, ale traktat pokojowy został podpisany już bez jego udziału. (pl)
- Caio Lutácio Cátulo (em latim: Gaius Lutatius Catulus) foi um político da gente da República Romana eleito cônsul em 242 a.C. com Aulo Postúmio Albino. Foi o primeiro de sua gente a chegar ao consulado. Seu irmão, Quinto Lutácio Cercão, foi cônsul em 241 a.C. e censor em 236 a.C.. (pt)
- Гай Лутаций Ка́тул — римский военачальник и политический деятель из плебейского рода Лутациев, консул 242 года до н. э. В 241 году до н. э. разгромил карфагенский флот при Эгатских островах, что обеспечило Риму победу в Первой Пунической войне. (ru)
- Гай Лутацій Катул (сер. III ст. до н.е.) — політичний, державний та військовий діяч Римської республіки, учасник Першої Пунічної війни. (uk)
- Gai Lutaci Catul (en llatí: Caius Lutatius C. F. C. N. Catulus) va ser un magistrat romà del segle III aC. Era probablement el pare del cònsol Gai Lutaci Catul el Jove. Formava part de la gens Lutàcia, una antiga família romana d'origen plebeu. El senat romà no va aprovar l'acord i va enviar una comissió que finalment va decidir doblar la quantitat de compensació i reduir el pagament a la meitat del termini, i els cartaginesos havien d'evacuar també les altres illes entre Itàlia i Sicília. (ca)
- Gaius Lutatius Catulus (fl. 242–241 BC) was a Roman statesman and naval commander in the First Punic War. He was born a member of the plebeian gens Lutatius. His cognomen "Catulus" means "puppy". There are no historical records of his life prior to consulship, but his career probably followed the standard cursus honorum, beginning with service in the cavalry and continuing with the positions of military tribune and quaestor. Gaius Lutatius Catulus is also the main character of Finnish writer Jukka M. Heikkilä's book Merikonsuli ("The Marine Consul"). (en)
- Gaius Lutatius Catulus aus der gens Lutatia war ein römischer Politiker und Feldherr in der Endzeit des Ersten Punischen Kriegs. Er war Konsul des Jahres 242 v. Chr., in dem der römische Senat beschloss, die nach der Schlacht von Drepana 249 v. Chr. verlorene Flotte neu zu bauen, um die Seeherrschaft von Karthago zurückzuerobern, und zwar – da nach mehr als zwanzig Jahren Krieg die Staatsfinanzen völlig zerrüttet waren – auf Kosten der einzelnen Senatoren. (de)
- Gaius Lutatius Catulus (Latin: C·LVTATIVS·C·F·CATVLVS) adalah seorang negarawan Romawi yang diangkat sebagai konsul Romawi pada tahun 242 SM. Ia dikenal akan kiprahnya sebagai komandan angkatan laut saat meletusnya Perang Punik I melawan Kartago. Ia memimpin armada Romawi dalam Pertempuran Kepulauan Aegates pada 10 Maret 241 SM dan berhasil menghancurkan armada Kartago. Senat Kartago menolak mendanai armada baru, sehingga Kartago kemudian berdamai dengan Romawi dan menandatangani Perjanjian Lutatius yang mengakhiri Perang Punik I. Untuk menghargai keberhasilannya dalam Pertempuran Kepulauan Aegates, sebuah pawai kemenangan diselenggarakan untuk Catulus. Selain itu, untuk merayakan kemenangannya ini, Catulus membangun sebuah kuil untuk Dewi di Campus Martius (di kawasan yang kini dikenal d (in)
|
