| dbo:abstract
|
- Gai Aufidi Victorí (en llatí Caius Aufidius Victorinus) va ser un orador romà, amic i conseller de Marc Aureli. Es va distingir tant pels seus principis com per la seva eloqüència, en la que va ser el més notable del seu temps. Nascut a Pisaurum, a Úmbria es va casar amb la filla de Marc Corneli Frontó, amb la que va tenir tres fills, un dels quals va ser Marc Aufidi Frontó, cònsol dues vegades. De l'any 162 al 166 va ser legat a Germània on tenia ordres de repel·lir la invasió dels pobles germànics, participant en les Guerres Marcomanes en les que va rebre distincions militars. Del 168 al 169 va ser legat de Dàcia, i el 170 de la Hispània Bètica, que va governar amb la Tarraconense els anys 171 i 172. Va fer front a l' amb la legio VII Gemina, que van penetrar a la província Bètica assetjant Híspalis. També hi va acudir el governador de la Mauritània Tingitana. Les forces romanes van aniquilar als mauritans. Va ser procònsol d'Àfrica del 173 al 175 i del 177 al 179 governador de Síria. Després va ser prefecte de la ciutat, i més endavant, probablement entre el 179 i el 183, va ser de nou cònsol amb Còmode. Durant el seu segon consolat, l'any 183, es va organitzar i es va desactivar un gran complot contra l'emperador. Còmode, segurament a instàncies del poderós prefecte del pretori Tigidi Perennis, el va tractar de matar, però se'n va sortir. Va morir l'any 185 de mort natural després de la ruïna de Perennis. Se li va erigir una estàtua a la seva memòria. (ca)
- Gaius Aufidius Victorinus († ca. 185) war ein hochrangiger römischer Politiker und Senator des 2. Jahrhunderts. Sein vollständiger Name war Gaius Aufidius Gai filius Victorinus Mulvius … Marcellinus Rhesius Per… … Numisius Rufus Arrius Paul(inus?) ... (?Camil)lus Iustus Cocceius Gallus. Victorinus stammte aus Pisaurum in Umbrien. Er war zusammen mit Mark Aurel ein Schüler des Marcus Cornelius Fronto und heiratete später Frontos Tochter Gratia. 155 wurde Victorinus Suffektkonsul, dann von 161/162 bis 165/166 Statthalter von Germania superior, wo er den Auftrag hatte, den Chatteneinfall in Germanien und Rätien abzuschlagen. Im Jahr 166/7 war er wohl comes von Mark Aurel und Lucius Verus im Markomannenkrieg, wobei er hohe militärische Auszeichnungen erhielt. Ein Jahr später wurde Victorinus Legat von Dakien (168/9), dann von Hispania Baetica (wohl 170/1) und von Hispania citerior (ungefähr 171/2). Danach hatte Victorinus das Prokonsulat von Africa (um 173/5) inne und war zwischen 177 und 179 Statthalter von Syrien. Nach seiner Stadtpräfektur, wahrscheinlich 179 bis 183, wurde Victorinus 183 zusammen mit Commodus erneut Konsul. Victorinus stand am Anfang der Regierung des Commodus noch im hohen Ansehen, doch kann man einer Angabe Cassius Dios entnehmen, dass der mächtige Prätorianerpräfekt Tigidius Perennis dem Konsular nach dem Leben trachtete. Victorinus starb um 185. Er soll sich selbst das Leben genommen haben. Seine Söhne waren Marcus Aufidius Fronto und Gaius Aufidius Victorinus, ordentliche Konsuln 199 bzw. 200. (de)
- Gaius Aufidius Victorinus was a Roman senator and general of the second century. A friend of the Emperor Marcus Aurelius and the son-in-law of the advocate and orator Marcus Cornelius Fronto, he was twice consul and governor of several Roman provinces. (en)
- Cayo o Gayo Aufidio Victorino (en latín: Gaius Aufidius Victorinus; Pisaurum, c.121 - c.185) fue un senador romano y militar que desarrollo su cursus honorum bajo los emperadores Antonino Pío, Marco Aurelio y Cómodo, fue amigo personal de Marco Aurelio y yerno de Marco Cornelio Frontón. Fue dos veces cónsul: la primera como cónsul sufecto en 155 junto a , y la segunda como cónsul ordinario junto al emperador Cómodo. (es)
- Gaius Aufidius Victorinus était un sénateur et général romain du deuxième siècle. Ami de l'empereur Marc Aurèle et gendre de l'avocat et orateur Fronton, il est deux fois consul et gouverneur de plusieurs provinces romaines. (fr)
- Gaio Aufidio Vittorino (in latino: Gaius Aufidius Victorinus; Pitinum Pisaurense, 123 circa – 185 circa) è stato un politico romano, che fu senatore, console e governatore. Vittorino era originario di Pitinum Pisaurense (Macerata Feltria) nelle Marche. Era insieme all'amico fraterno Marco Aurelio, un discepolo di Marco Cornelio Frontone, del quale sposò la figlia, Gratia. Appartenente alla gens Aufidia, Vittorino venne adottato dal celebre oratore e avvocato Marco Cornelio Frontone, maestro di retorica e amico dell'imperatore Marco Aurelio. I suoi figli furono Gaio Aufidio Vittorino, console nel 200, e Marco Aufidio Frontone, console nel 199. Vittorino fu console suffectus nel 155 e poi ordinarius nel 183 insieme a Commodo. Iniziò il suo cursus honorum come governatore della Germania Superiore al tempo delle guerre marcomanniche (tra il 162 ed il 166), dove respinse un'invasione di Catti (quando l'amico Marco Aurelio era imperatore romano). Nell'anno 166/167 venne inviato da Marco Aurelio e Lucio Vero a presidiare le frontiere contro i Marcomanni, in seguito alla quale ricevette importanti onori militari. Un anno dopo, Vittorino divenne governatore provinciale romano della Dacia (168/169), in seguito della Hispania Baetica (probabilmente nel 170/171) e Hispania Citerior (circa 171). Più tardi Vittorino divenne proconsole d'Africa (173-175) e poi governatore di Siria (177-179). Tornato a Roma, ottenne la prefettura della città (probabilmente 179-183). Vittorino si trovava all'inizio del regno di Commodo ancora in grande considerazione, ma Cassio Dione racconta che Commodo poco dopo, probabilmente su istigazione del potente prefetto del pretorio Tigidio Perenne, potrebbe averlo lasciato in disparte. Vittorino morì intorno al 185. (it)
- Гай Ауфидий Викторин (лат. Gaius Aufidius Victorinus) — римский политический первой половины II века. Викторин происходил из умбрийского города Пизавр. Он обучался у Марка Корнелия Фронтона. Во время этого подружился с будущим императором Марком Аврелием. В 155 году Викторин занимал должность консула-суффекта. В 162—166 годах в качестве легата пропретора он руководил провинцией Верхняя Германия. Во время исполнения своих полномочий Викторин защищал границы империи от нападений племени хаттов. В 166—167 годах он сопровождал императоров Марка Аврелия и Луция Вера в Маркоманской войне, за участие в которой получил военные награды. В 168—169 годах Викторин находился на посту легата пропретора провинции Дакия, в 170—171 годах управлял Бетикой, в 171—172 годах — Ближней Испанией. Между 173 и 175 годом он был проконсулом Африки. В 177—179 годах Викторин управлял Сирией в качестве легата пропретора. В 179—183 годах был префектом Рима. В 183 году Викторин занимал должность ординарного консула вместе с императором Коммодом. Он скончался около 185 года. Супругой Викторина была дочь Марка Корнелия Фронтона Гратия. В их браке родились двое сыновей: консул 200 года Гай Ауфидий Викторин и консул 199 года Марк Ауфидий Фронтон. (ru)
- Гай Ауфідій Вікторін (лат. Gaius Aufidius Victorinus; ? — 185) — державний та військовий діяч Римської імперії, консул 183 року. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Gaius Aufidius Victorinus was a Roman senator and general of the second century. A friend of the Emperor Marcus Aurelius and the son-in-law of the advocate and orator Marcus Cornelius Fronto, he was twice consul and governor of several Roman provinces. (en)
- Cayo o Gayo Aufidio Victorino (en latín: Gaius Aufidius Victorinus; Pisaurum, c.121 - c.185) fue un senador romano y militar que desarrollo su cursus honorum bajo los emperadores Antonino Pío, Marco Aurelio y Cómodo, fue amigo personal de Marco Aurelio y yerno de Marco Cornelio Frontón. Fue dos veces cónsul: la primera como cónsul sufecto en 155 junto a , y la segunda como cónsul ordinario junto al emperador Cómodo. (es)
- Gaius Aufidius Victorinus était un sénateur et général romain du deuxième siècle. Ami de l'empereur Marc Aurèle et gendre de l'avocat et orateur Fronton, il est deux fois consul et gouverneur de plusieurs provinces romaines. (fr)
- Гай Ауфідій Вікторін (лат. Gaius Aufidius Victorinus; ? — 185) — державний та військовий діяч Римської імперії, консул 183 року. (uk)
- Gai Aufidi Victorí (en llatí Caius Aufidius Victorinus) va ser un orador romà, amic i conseller de Marc Aureli. Es va distingir tant pels seus principis com per la seva eloqüència, en la que va ser el més notable del seu temps. Nascut a Pisaurum, a Úmbria es va casar amb la filla de Marc Corneli Frontó, amb la que va tenir tres fills, un dels quals va ser Marc Aufidi Frontó, cònsol dues vegades. De l'any 162 al 166 va ser legat a Germània on tenia ordres de repel·lir la invasió dels pobles germànics, participant en les Guerres Marcomanes en les que va rebre distincions militars. (ca)
- Gaius Aufidius Victorinus († ca. 185) war ein hochrangiger römischer Politiker und Senator des 2. Jahrhunderts. Sein vollständiger Name war Gaius Aufidius Gai filius Victorinus Mulvius … Marcellinus Rhesius Per… … Numisius Rufus Arrius Paul(inus?) ... (?Camil)lus Iustus Cocceius Gallus. Victorinus stammte aus Pisaurum in Umbrien. Er war zusammen mit Mark Aurel ein Schüler des Marcus Cornelius Fronto und heiratete später Frontos Tochter Gratia. (de)
- Gaio Aufidio Vittorino (in latino: Gaius Aufidius Victorinus; Pitinum Pisaurense, 123 circa – 185 circa) è stato un politico romano, che fu senatore, console e governatore. Vittorino era originario di Pitinum Pisaurense (Macerata Feltria) nelle Marche. Era insieme all'amico fraterno Marco Aurelio, un discepolo di Marco Cornelio Frontone, del quale sposò la figlia, Gratia. (it)
- Гай Ауфидий Викторин (лат. Gaius Aufidius Victorinus) — римский политический первой половины II века. Викторин происходил из умбрийского города Пизавр. Он обучался у Марка Корнелия Фронтона. Во время этого подружился с будущим императором Марком Аврелием. В 155 году Викторин занимал должность консула-суффекта. В 162—166 годах в качестве легата пропретора он руководил провинцией Верхняя Германия. Во время исполнения своих полномочий Викторин защищал границы империи от нападений племени хаттов. В 166—167 годах он сопровождал императоров Марка Аврелия и Луция Вера в Маркоманской войне, за участие в которой получил военные награды. В 168—169 годах Викторин находился на посту легата пропретора провинции Дакия, в 170—171 годах управлял Бетикой, в 171—172 годах — Ближней Испанией. Между 173 и 175 (ru)
|
