| dbo:abstract
|
- Enrico De Luca, més conegut com a Erri De Luca (Nàpols, 20 de maig de 1950), és un escriptor i traductor italià. Fou batejat Erri en honor del seu avi nord-americà, de nom Henry. El 1968, amb divuit anys, es va traslladar a Roma, on es va unir al moviment polític Lotta Continua -un grup autònom d'extrema esquerra-. Després tingué llocs de treball molt diferents, tant a Itàlia com a l'estranger: entre d'altres com a conductor de camions, treballador de la construcció o de la fàbrica d'automòbils Fiat. Més tard, l'any 1999, durant la guerra als territoris de l'ex-Iugoslàvia, tornà a fer de conductor, en aquest cas encarregant-se de combois d'ajuda humanitària. Com a escriptor va publicar el seu primer llibre el 1989, quan ja tenia 39 anys: Non ora, non qui, en què narra la seva infantesa al Nàpols de postguerra, un espai al qual retornarà en diverses obres posteriors. A partir de 1993, les seves obres comencen a traduir-se i obté premis literaris com el France Culture per al llibre Aceto, arcobaleno, el Premi Laure Bataillon per Tre Cavalli o el Femina Etranger per Montedidio. El seu primer llibre traduït al català, en versió de Joan Francesc Mira, fou Pedres de volcà, l'any 1993. És un escriptor prolífic: fins ara ha publicat més de 60 obres, entre narracions, poesia, assajos i obres de teatre. L'any 2009, el crític literari del Corriere della Sera, Giorgio De Rienzo, el considerà «l'escriptor del decenni» i destacà la profunditat de les seves narracions, contingudes sempre en «llibres prims». Com a autodidacte, estudià diversos idiomes, com ara l'hebreu antic, i ha traduït alguns textos de la Bíblia, intentant ser fidel a l'original. Erri De Luca és també reporter d'alguns periòdics: La Repubblica, Il Corriere Della Sera, Il Manifesto, L'Avvenire. A més de comentarista de temes d'actualitat, escriu sobre muntanyisme i escalada, esports que practica. El 2002 va escalar una paret de 8b de nivell, a la Grotta dell'Arenauta di Sperlonga. I el 2005 va fer una expedició a l'Himàlaia, amb Nives Meroi, que narra en el llibre Sulla traccia di Nives. L'any 2011 protagonitzà, al costat de l'actriu , el curtmetratge Di là dal vetro, dirigit per . Un diàleg nocturn entre un home i la seva mare, morta fa anys, en el qual s'entrellacen la guerra, les pors, la lluita política, els records familiars i les reflexions sobre la mort. De Luca és un membre actiu del moviment No TAV. Arran de les declaracions en contra de la construcció de la línia ferroviària del TAV a la vall de Susa, fou acusat d'incitació al sabotatge i es veié immers en un judici que s'inicià el 16 de març de 2015 i conclogué el 19 d'octubre. Fou absolt. Arran d'aquest judici ha escrit el pamflet La paraula contrària, en què defensa els seus arguments i el dret a la llibertat d'expressió. Per tal de donar-li suport es van mobilitzar 65 persones destacades del cinema europeu com ara Wim Wenders, Claudio Amendola, Mathieu Amalric, Constantin Costa-Gavras i Jacques Audiard. També es van posar de part seva el president francès François Hollande, amb una petició signada fins i tot per Salman Rushdie, i molts d'altres, com la cantant Fiorella Mannoia. El 2018, en una carta publicada a Le Monde amb Roberto Saviano, Daniel Pennac i Jean Marie Laclavetine, van demanar l'alliberament dels presos polítics catalans. (ca)
- Erri De Luca (* 20. května 1950, Neapol) je italský romanopisec, básník a překladatel. (cs)
- Erri, eigentlich Enrico De Luca (* 20. Mai 1950 in Neapel), ist ein italienischer Schriftsteller und Übersetzer. (de)
- Enrico "Erri" De Luca (born 20 May 1950, Naples) is an Italian novelist, translator and poet. He has been recognized by critic Giorgio De Rienzo of Corriere della Sera as "the writer of the decade". He is also known for his opposition to the Lyon-Turin high speed train line, and is being sued for having called for its sabotage. On 19 October 2015, De Luca was cleared of inciting criminal damage. He reacted to the not-guilty verdict declaring that "An injustice has been avoided." (en)
- Enrico De Luca, Erri deitua (Napoli, 1950eko maiatzaren 20a), idazle, kazetari eta poeta italiarra da. (eu)
- Enrico De Luca, llamado Erri (Nápoles, 20 de mayo de 1950), es un escritor, periodista y poeta italiano. (es)
- Erri De Luca, né Enrico De Luca le 20 mai 1950 à Naples, est un écrivain, journaliste engagé, poète et traducteur italien contemporain. Il a obtenu en 2002 le prix Femina étranger pour son livre Montedidio et le Prix européen de littérature en 2013 ainsi que le Prix Ulysse pour l'ensemble de son œuvre. (fr)
- Enrico De Luca, detto Erri (Napoli, 20 maggio 1950), è uno scrittore, giornalista, poeta e traduttore italiano. (it)
- Erri De Luca (ur. 20 maja 1950 w Neapolu) – włoski pisarz. (pl)
- Erri De Luca (Nápoles, 20 de maio de 1950) é um romancista, tradutor e poeta italiano. (pt)
- Enrico Erri De Luca, född 20 maj 1950 i Neapel, är en italiensk författare av romaner, essäer och dikter, liksom översättare bland annat av böcker ur Gamla Testamentet. Ett par av hans romaner finns i svensk översättning (2011). (sv)
- Енріко «Еррі» Де Лука (нар. 20 травня 1950, Неаполь) — італійський письменник, перекладач і поет. Критик Джорджіо Де Рієнцо з Corriere della Sera визнав його «письменником десятиліття». Він також відомий своєю опозицією до лінії високошвидкісних потягів Ліон-Турин, і його судять за те, що він закликав до її саботажу. 19 жовтня 2015 року Де Луку звинуватили у підбурюванні до заподіяння кримінальної шкоди. Він відреагував на виправдальний вирок, заявивши, що «несправедливості вдалося уникнути». (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Erri De Luca (* 20. května 1950, Neapol) je italský romanopisec, básník a překladatel. (cs)
- Erri, eigentlich Enrico De Luca (* 20. Mai 1950 in Neapel), ist ein italienischer Schriftsteller und Übersetzer. (de)
- Enrico "Erri" De Luca (born 20 May 1950, Naples) is an Italian novelist, translator and poet. He has been recognized by critic Giorgio De Rienzo of Corriere della Sera as "the writer of the decade". He is also known for his opposition to the Lyon-Turin high speed train line, and is being sued for having called for its sabotage. On 19 October 2015, De Luca was cleared of inciting criminal damage. He reacted to the not-guilty verdict declaring that "An injustice has been avoided." (en)
- Enrico De Luca, Erri deitua (Napoli, 1950eko maiatzaren 20a), idazle, kazetari eta poeta italiarra da. (eu)
- Enrico De Luca, llamado Erri (Nápoles, 20 de mayo de 1950), es un escritor, periodista y poeta italiano. (es)
- Erri De Luca, né Enrico De Luca le 20 mai 1950 à Naples, est un écrivain, journaliste engagé, poète et traducteur italien contemporain. Il a obtenu en 2002 le prix Femina étranger pour son livre Montedidio et le Prix européen de littérature en 2013 ainsi que le Prix Ulysse pour l'ensemble de son œuvre. (fr)
- Enrico De Luca, detto Erri (Napoli, 20 maggio 1950), è uno scrittore, giornalista, poeta e traduttore italiano. (it)
- Erri De Luca (ur. 20 maja 1950 w Neapolu) – włoski pisarz. (pl)
- Erri De Luca (Nápoles, 20 de maio de 1950) é um romancista, tradutor e poeta italiano. (pt)
- Enrico Erri De Luca, född 20 maj 1950 i Neapel, är en italiensk författare av romaner, essäer och dikter, liksom översättare bland annat av böcker ur Gamla Testamentet. Ett par av hans romaner finns i svensk översättning (2011). (sv)
- Енріко «Еррі» Де Лука (нар. 20 травня 1950, Неаполь) — італійський письменник, перекладач і поет. Критик Джорджіо Де Рієнцо з Corriere della Sera визнав його «письменником десятиліття». Він також відомий своєю опозицією до лінії високошвидкісних потягів Ліон-Турин, і його судять за те, що він закликав до її саботажу. 19 жовтня 2015 року Де Луку звинуватили у підбурюванні до заподіяння кримінальної шкоди. Він відреагував на виправдальний вирок, заявивши, що «несправедливості вдалося уникнути». (uk)
- Enrico De Luca, més conegut com a Erri De Luca (Nàpols, 20 de maig de 1950), és un escriptor i traductor italià. Fou batejat Erri en honor del seu avi nord-americà, de nom Henry. El 1968, amb divuit anys, es va traslladar a Roma, on es va unir al moviment polític Lotta Continua -un grup autònom d'extrema esquerra-. Després tingué llocs de treball molt diferents, tant a Itàlia com a l'estranger: entre d'altres com a conductor de camions, treballador de la construcció o de la fàbrica d'automòbils Fiat. Més tard, l'any 1999, durant la guerra als territoris de l'ex-Iugoslàvia, tornà a fer de conductor, en aquest cas encarregant-se de combois d'ajuda humanitària. (ca)
|
