| dbo:abstract
|
- Ernest Lluís IV de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1868 - 1937). Fou l'últim gran duc sobirà de Hessen i del Rin altrament dit de des de 1892 fins al 1918 quan es produí la seva abdicació. Nascut el 25 de novembre de 1868 al Nueus Palais de Darmstadt era fill del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alícia del Regne Unit. Era en conseqüència, net de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha. La mort i les desgràcies personals estigueren molt vinculades al gran duc des de ben aviat de la seva vida. Als cinc anys, el seu únic germà baró, el príncep Frederic de Hessen, moria després de caure, en presència d'Ernest Lluís, d'un balcó d'una altura considerable, la mort però arribà com a conseqüència que ell era hemofílic i les ferides no pogueren coagular. Aquest mort causà una gran impressió a Ernest Lluís que escrigué: "Quan jo morí, tu pots morir també, i tots els altres. Perquè no podem morir tots junts? Jo no vull morir sol com ho va fer en Frittie". La mort però continuà afectant-li i quant tenia deu anys una epidèmia de diftèria afectà Darmstadt. Únicament la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt se'n deslliurà, i d'aquesta morí la seva mare i la seva germana, la princesa Maria de Hessen. Després de la mort de la seva mare, la reina Victòria I del Regne Unit supervisà personalment la seva educació. Al llarg de la seva vida molts dels seus familiar directes tingueren una mort prematura: la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt fou assassinada pel bolxevics, la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt i la seva família moriren a Iekaterinburg assassinats pels bolxevics, la seva filla morí de febre tifoide a Polònia i finalment la família del seu fill gran i la seva segona muller morí en un accident aeri a Bèlgica. L'any 1892 Ernest Lluís va succeí el seu pare com a gran duc de Hessen-Darmstadt. Aviat la necessitat d'assegurar la continuïtat de la casa gran ducal feu que hagués de començar a buscar muller. A través d'un seguit d'esforços de la reina Victòria I del Regne Unit el jove gran duc es comprometé amb la princesa Victòria Melita del Regne Unit. Victòria Melita del Regne Unit era princesa del Regne Unit i de Saxònia-Coburg Gotha, era filla del duc Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rússia. La parella es casà el 1894 a la catedral de Darmstadt. La parella tingué una única fills:
* SAR la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, nascuda a Darmstadt el 1895 i morta a la casa de camp del tsar a Polònia el 1903. Malgrat que els interessos comuns de la parella era importants, l'art, la literatura, els viatges... no existia entre ells cap tipus d'atracció. Mentre el gran duc era homosexual, la princesa estava enamorada del que seria el seu segon espòs, el gran duc Ciril de Rússia. Així l'any 1901 després que la princesa tingué un avortament natural, la Cort Suprema de Hessen dictaminà el divorci per mútua antipatia. La princesa declarà que: "Ningú n'estava salvat, des de l'encarregat de l'estable fins a l'ajudant de cuina. Ell flirtejava obertament amb tothom". Ernest Lluís es tornà a casar el 1905 amb la princesa , amb qui tingué dos fills:
* SAR el gran duc . Nascut a Darmstadt el 1937 i mort en un accident aeri el 1939 a Bèlgica. Es casà amb la princesa Cecília de Grècia.
* SAR el príncep Lluís de Hessen-Darmstadt. Nascut el 1908 a Darmstadt i mort el 1968. Es casà el 1937 amb Margaret Campbell Geddes. Malgrat tot, al llarg de la seva vida potencià enormement l'establiment d'una colònia d'art modernista a Darmstadt. El seu patronat permeté que la colònia d'artistes es pogués expansionar per tot Europa arribant fins i tot a Rússia a través de la germana del gran duc, la tsarina Alexandra de Hessen-Darmstadt, que creà dues habitacions a Tsàrskoie Seló d'art modernista alemany. El gran duc escrigué una important quantitat de poemes, obres de teatre i composicions de piano de gran qualitat artística. Durant la Primera Guerra Mundial serví a l'exèrcit alemany. L'any 1918 es veié obligat a abdicar. L'octubre de 1937 el gran duc moria al castell de Wolfsgarten prop de Darmstadt. Malgrat que feia gairebé dinou anys que no regnava, rebé funerals d'estat que foren monopolitzats pels nacionalsocialistes convertint-los en una manifestació d'adicció. Fou enterrat a la cripta familiar de Rosenhohe. (ca)
- Arnošt Ludvík V. Hesenský (25. listopad 1868, Darmstadt – 9. října 1937, ) byl v letech 1892 až 1918 posledním velkovévodou hesenským. Jako milovník a mecenáš umění se zasloužil o vznik Darmstadtské umělecké kolonie, jejíž hlavní osobností byl do své předčasné smrti architekt Joseph Maria Olbrich. Podle jeho návrhu vznikly na vyvýšenině Mathildenhöhe významné secesní stavby, mimo jiné i společný ateliér známý jako Ernst-Ludwig-Haus. (cs)
- Ο Ερνέστος Λουδοβίκος (γερμ. Ernst Ludwig, 25 Νοεμβρίου 1868 - 9 Οκτωβρίου 1937) από τον Οίκο της Έσσης-Ντάρμστατ ήταν ο τελευταίος μέγας δούκας της Έσσης & παρά τω Ρήνω (1892-1918). (el)
- Ernest Louis (German: Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm; 25 November 1868 – 9 October 1937) was the last Grand Duke of Hesse and by Rhine, reigning from 1892 until 1918. (en)
- Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm von Hessen und bei Rhein (* 25. November 1868 in Darmstadt; † 9. Oktober 1937 in Schloss Wolfsgarten bei Langen) war von 1892 bis 1918 der letzte Großherzog von Hessen. (de)
- Ernesto Luis, gran duque de Hesse y el Rin (Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm; Darmstadt, 25 de noviembre de 1868-Langen, 9 de octubre de 1937) fue el último gran duque de Hesse de 1892 a 1918. Sus padres fueron el gran duque Luis IV de Hesse y el Rin y la princesa Alicia del Reino Unido, hija de la reina Victoria y el príncipe Alberto. Durante su infancia le tocó experimentar la muerte de dos de sus hermanos menores y también la de su madre, situación que le afectó profundamente. A la muerte de Luis IV en 1892, Ernesto Luis lo sucedió como gran duque. Como gobernante se caracterizó por su prudencia y por dedicarse activamente al apoyo y promoción del arte. Su personalidad sensible y su renuencia a contraer matrimonio fueron fuente de muchas especulaciones. Ernesto Luis era homosexual, pero debido en parte a las presiones familiares y a la necesidad de un heredero, contrajo matrimonio con su prima, la princesa Victoria Melita de Sajonia-Coburgo-Gotha, de quien terminó divorciándose en 1901. Se casó en segundas nupcias con la princesa Leonor de Solms-Hohensolms-Lich en 1905. Al final de la Primera Guerra Mundial fue abolido el Gran Ducado de Hesse a causa de la Revolución de noviembre de 1918. A diferencia de otros príncipes y debido al gran afecto que le profesaba el pueblo, se le permitió permanecer en Alemania y conservar algunas propiedades. Ernesto Luis vivió tranquilamente sus últimos años, dedicado a sus aficiones y a su familia. Murió en 1937 en el palacio de Wolfsgarten, fue sepultado en el cementerio del parque Rosenhöhe ubicado en Darmstadt. (es)
- Ernest-Louis de Hesse-Darmstadt, né le 25 novembre 1868 à Darmstadt et mort le 9 octobre 1937 au château de Wolfsgarten (Langen), est le dernier grand-duc de Hesse. Il était également général d'infanterie dans l'armée allemande et un mécène avisé. (fr)
- Ernst Lodewijk Karel Albrecht Willem (Darmstadt, 25 november 1868 — bij Langen (Hessen), 9 oktober 1937) was van 1892 tot 1918 de laatste groothertog van Hessen en aan de Rijn. Hij stamde uit de jongste linie van het Huis Brabant en was een zoon van groothertog Lodewijk IV van Hessen-Darmstadt en Alice van Saksen-Coburg en Gotha, dochter van de Britse koningin Victoria. Keizer Wilhelm II van Duitsland was zijn neef. Hij gold als knap, welgekleed, een romanticus en verlegen, biseksueel en grotendeels Engelstalig. Na de dood van zijn vader in 1892 besteeg hij de groothertogelijke troon. In 1894 trouwde hij met zijn nicht, prinses Victoria Melita ("Ducky"), dochter van hertog Alfred van Saksen-Coburg en Gotha, op sterk aandringen van beider grootmoeder, Victoria. Het huwelijk werd zonder veel overtuiging door beiden gesloten. Nog datzelfde jaar werd dochter Elisabeth geboren, die echter reeds in 1903 stierf. Victoria en Ernst deelden weliswaar een grote belangstelling voor cultuur en - meer in het algemeen - voor schoonheid, maar voor Ernst was het de vraag of hij überhaupt had willen trouwen, terwijl voor Victoria gold dat zij eigenlijk verliefd was op een andere neef, van moederszijde, de Russische grootvorst Kirill Vladimirovitsj Romanov, met wie zij - niet lang na de voltrekking van haar huwelijk - een, aanvankelijk platonische, verhouding kreeg. Ernst Lodewijk was een liberaal-constitutioneel vorst en een groot mecenas. Hij stimuleerde wetenschap, economie (met name Opel), kunst en cultuur. Hij schreef drama's en gedichten, componeerde pianostukken en schreef over architectuur en tuinbouwkunst. Na een bezoek aan Engeland in 1899 zette hij zich in voor de verbreiding van de jugendstil in Duitsland en stichtte de kunstenaarskolonie Mathildenhöhe. In 1901 organiseerde hij een tentoonstelling waarin werd geageerd tegen kitsch en valse romantiek die ook in het buitenland veel navolging vond. In datzelfde jaar scheidde hij van zijn vrouw, die kort daarop haar minnaar, grootvorst Kirill Romanov, huwde. In 1905 hertrouwde hij met Eleonore van Solms-Hohensolms-Lich. Met haar kreeg hij nog twee zoons:
* George Donatus (1906-1937)
* Lodewijk (1908-1968) Ernst Lodewijk stichtte in 1907 de Ernst-Ludwig-Presse ter bevordering van het boekwezen en publiceerde in 1911 onder het pseudoniem 'E. Mann' het kerstspel Bonifatius. Onder het pseudoniem K.E. Ludhart publiceerde hij het jaar daarop het werk Ostern. Ein Mysterium. Zijn zuster Alix was sinds 1894 gehuwd met tsaar Nicolaas II. Ernst trachtte deze familierelatie in de Eerste Wereldoorlog in 1916 uit te buiten om vrede te sluiten met Rusland. Hessen leed in de Eerste Wereldoorlog zware verliezen. Ernst Lodewijk stelde in 1917 een IJzeren Ereteken voor Strijders in dat de bijnaam "Blutiger Ludwig" kreeg. In de Novemberrevolutie van 1918 weigerde hij officieel af te treden maar verloor desondanks zijn groothertogelijke waardigheid - Hessen werd tot Vrijstaat verklaard. Ernst Lodewijk bleef zich inzetten voor kunst en cultuur en stierf in 1937 te Slot Wolfsgarten bij Langen (Hessen). (nl)
- 에른스트 루트비히(독일어: Ernst Ludwig, 본명: 에른스트 루트비히 카를 알브레히트 빌헬름(Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm), 1868년 11월 25일 ~ 1937년 10월 9일)는 헤센 대공국의 마지막 대공(재위: 1892년 3월 13일 ~ 1918년 11월 9일)이자 명목상 헤센 대공(재위: 1918년 11월 9일 ~ 1937년 10월 9일)이다. (ko)
- エルンスト・ルートヴィヒ（Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm, 1868年11月25日 - 1937年10月9日）は、ヘッセン大公国の第5代大公（在位：1892年 - 1918年）。 (ja)
- Ernesto Luigi d'Assia (in tedesco: Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm von Hessen) (Darmstadt, 25 novembre 1868 – Langen, 9 ottobre 1937) fu Granduca d'Assia e del Reno dal 1892 sino al 1918. (it)
- Ernest Ludwik Karol Albert Wilhelm (wielki książę Hesji i Renu) (niem. Ernst Ludwig Karl Albert Wilhelm von Hessen und bei Rhein), (ur. 25 listopada 1868 w Darmstadt, zm. 9 października 1937 w (niem.) w Langen) – ostatni wielki książę Hesji w latach 1892–1918. (pl)
- Ernst Ludvig (ty: Ernst Ludwig Karl Albert Wilhelm), född 25 november 1868 i Darmstadt och död 9 oktober 1937 på , var den siste storhertigen av Hessen och Rhen från 1892 till abdikationen 1918. Han kallades i familjekretsen för Ernie. (sv)
- Ernesto Luís I (em alemão: Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm; Darmstadt, 25 de novembro de 1868 – Langen, 9 de outubro de 1937), foi o último Grão-Duque de Hesse 1892 até 1918. Filho mais velho do grão-duque Luís IV de Hesse, e de sua esposa, a princesa Alice do Reino Unido, era neto materno da rainha Vitória do Reino Unido e do príncipe consorte Alberto. Durante sua infância, ele teve que experimentar a morte de dois de seus irmãos mais novos e também de sua mãe, uma situação que o afetou profundamente. Após a morte de seu pai em 1892, Ernesto Luís o sucedeu como grão-duque. Como governante, caracterizou-se por sua prudência e por se dedicar ativamente ao apoio e promoção da arte. Sua personalidade sensível e sua relutância em se casar eram a fonte de muitas especulações. Ernesto Luís era homossexual mas em parte devido às pressões familiares e à necessidade de um herdeiro ele se casou com sua prima, a princesa Vitória Melita de Saxe-Coburgo-Gota, que acabou se divorciando em 1901. Ele se casou em segundas núpcias com a princesa Leonor de Solms-Hohensolms-Lich em 1905. No final da Primeira Guerra Mundial, o Grão-Ducado de Hesse foi abolido por causa da Revolução de Novembro de 1918. Ao contrário de outros príncipes e, a grande popularidade que o povo nutria por ele, Ernesto Luís foi autorizado a permanecer na Alemanha e manter algumas propriedades. Ernesto Luís viveu tranquilamente seus últimos anos, dedicado aos seus hobbies e sua família. Ele morreu em 1937 no Palácio de Wolfsgarten e, foi enterrado no Mausoléu Grão-Ducal da família em Darmestádio. (pt)
- Эрнст Людвиг (полное имя Эрнст Людвиг Карл Альберт Вильгельм, нем. Ernst Ludwig Karl Albert Wilhelm, Großherzog von Hessen und bei Rhein; 25 ноября 1868[…], Дармштадт — 9 октября 1937[…], Замок Вольфсгартен) — последний великий герцог Гессенский (c 1892 по 1918 годы). (ru)
- 恩斯特·路德维希（德語：Ernst Ludwig，1868年11月25日－1937年10月9日），全名恩斯特·路德维希·卡尔·阿尔布雷希特·威廉（德語：Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm），黑森末代大公，1892年至1918年在位。 (zh)
- Ернст Людвіг Карл Альбрехт Вільгельм (нім. Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm; 25 листопада 1868 — 9 жовтня 1937) — останній великий герцог Гессенський й Прирейнський в 1892—1918 роках. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Arnošt Ludvík V. Hesenský (25. listopad 1868, Darmstadt – 9. října 1937, ) byl v letech 1892 až 1918 posledním velkovévodou hesenským. Jako milovník a mecenáš umění se zasloužil o vznik Darmstadtské umělecké kolonie, jejíž hlavní osobností byl do své předčasné smrti architekt Joseph Maria Olbrich. Podle jeho návrhu vznikly na vyvýšenině Mathildenhöhe významné secesní stavby, mimo jiné i společný ateliér známý jako Ernst-Ludwig-Haus. (cs)
- Ο Ερνέστος Λουδοβίκος (γερμ. Ernst Ludwig, 25 Νοεμβρίου 1868 - 9 Οκτωβρίου 1937) από τον Οίκο της Έσσης-Ντάρμστατ ήταν ο τελευταίος μέγας δούκας της Έσσης & παρά τω Ρήνω (1892-1918). (el)
- Ernest Louis (German: Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm; 25 November 1868 – 9 October 1937) was the last Grand Duke of Hesse and by Rhine, reigning from 1892 until 1918. (en)
- Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm von Hessen und bei Rhein (* 25. November 1868 in Darmstadt; † 9. Oktober 1937 in Schloss Wolfsgarten bei Langen) war von 1892 bis 1918 der letzte Großherzog von Hessen. (de)
- Ernest-Louis de Hesse-Darmstadt, né le 25 novembre 1868 à Darmstadt et mort le 9 octobre 1937 au château de Wolfsgarten (Langen), est le dernier grand-duc de Hesse. Il était également général d'infanterie dans l'armée allemande et un mécène avisé. (fr)
- 에른스트 루트비히(독일어: Ernst Ludwig, 본명: 에른스트 루트비히 카를 알브레히트 빌헬름(Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm), 1868년 11월 25일 ~ 1937년 10월 9일)는 헤센 대공국의 마지막 대공(재위: 1892년 3월 13일 ~ 1918년 11월 9일)이자 명목상 헤센 대공(재위: 1918년 11월 9일 ~ 1937년 10월 9일)이다. (ko)
- エルンスト・ルートヴィヒ（Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm, 1868年11月25日 - 1937年10月9日）は、ヘッセン大公国の第5代大公（在位：1892年 - 1918年）。 (ja)
- Ernesto Luigi d'Assia (in tedesco: Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm von Hessen) (Darmstadt, 25 novembre 1868 – Langen, 9 ottobre 1937) fu Granduca d'Assia e del Reno dal 1892 sino al 1918. (it)
- Ernest Ludwik Karol Albert Wilhelm (wielki książę Hesji i Renu) (niem. Ernst Ludwig Karl Albert Wilhelm von Hessen und bei Rhein), (ur. 25 listopada 1868 w Darmstadt, zm. 9 października 1937 w (niem.) w Langen) – ostatni wielki książę Hesji w latach 1892–1918. (pl)
- Ernst Ludvig (ty: Ernst Ludwig Karl Albert Wilhelm), född 25 november 1868 i Darmstadt och död 9 oktober 1937 på , var den siste storhertigen av Hessen och Rhen från 1892 till abdikationen 1918. Han kallades i familjekretsen för Ernie. (sv)
- Эрнст Людвиг (полное имя Эрнст Людвиг Карл Альберт Вильгельм, нем. Ernst Ludwig Karl Albert Wilhelm, Großherzog von Hessen und bei Rhein; 25 ноября 1868[…], Дармштадт — 9 октября 1937[…], Замок Вольфсгартен) — последний великий герцог Гессенский (c 1892 по 1918 годы). (ru)
- 恩斯特·路德维希（德語：Ernst Ludwig，1868年11月25日－1937年10月9日），全名恩斯特·路德维希·卡尔·阿尔布雷希特·威廉（德語：Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm），黑森末代大公，1892年至1918年在位。 (zh)
- Ернст Людвіг Карл Альбрехт Вільгельм (нім. Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm; 25 листопада 1868 — 9 жовтня 1937) — останній великий герцог Гессенський й Прирейнський в 1892—1918 роках. (uk)
- Ernest Lluís IV de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1868 - 1937). Fou l'últim gran duc sobirà de Hessen i del Rin altrament dit de des de 1892 fins al 1918 quan es produí la seva abdicació. Nascut el 25 de novembre de 1868 al Nueus Palais de Darmstadt era fill del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alícia del Regne Unit. Era en conseqüència, net de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha.
* SAR la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, nascuda a Darmstadt el 1895 i morta a la casa de camp del tsar a Polònia el 1903. (ca)
- Ernesto Luis, gran duque de Hesse y el Rin (Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm; Darmstadt, 25 de noviembre de 1868-Langen, 9 de octubre de 1937) fue el último gran duque de Hesse de 1892 a 1918. Sus padres fueron el gran duque Luis IV de Hesse y el Rin y la princesa Alicia del Reino Unido, hija de la reina Victoria y el príncipe Alberto. Durante su infancia le tocó experimentar la muerte de dos de sus hermanos menores y también la de su madre, situación que le afectó profundamente. (es)
- Ernst Lodewijk Karel Albrecht Willem (Darmstadt, 25 november 1868 — bij Langen (Hessen), 9 oktober 1937) was van 1892 tot 1918 de laatste groothertog van Hessen en aan de Rijn. Hij stamde uit de jongste linie van het Huis Brabant en was een zoon van groothertog Lodewijk IV van Hessen-Darmstadt en Alice van Saksen-Coburg en Gotha, dochter van de Britse koningin Victoria. Keizer Wilhelm II van Duitsland was zijn neef. Hij gold als knap, welgekleed, een romanticus en verlegen, biseksueel en grotendeels Engelstalig.
* George Donatus (1906-1937)
* Lodewijk (1908-1968) (nl)
- Ernesto Luís I (em alemão: Ernst Ludwig Karl Albrecht Wilhelm; Darmstadt, 25 de novembro de 1868 – Langen, 9 de outubro de 1937), foi o último Grão-Duque de Hesse 1892 até 1918. Filho mais velho do grão-duque Luís IV de Hesse, e de sua esposa, a princesa Alice do Reino Unido, era neto materno da rainha Vitória do Reino Unido e do príncipe consorte Alberto. Durante sua infância, ele teve que experimentar a morte de dois de seus irmãos mais novos e também de sua mãe, uma situação que o afetou profundamente. (pt)
|
